QUINA LA FEM?: Laborde

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges

20220213

[2352] La preciosa vista de la Balaguer prenapoleònica

1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,

François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).

Santa Maria la gòtica presidint la ciutat medieval, tancada dins les antigues muralles, amb vista a la façana antiga del Sant Crist. És clar que Liger va voler agafar una perspectiva en què totes dues esglésies poguessin veure-s'hi representades.

1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,

François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).

En la perspectiva completa, s'hi aprecia el Portal de Lleida, dit així perquè en sortia el camí que hi portava pel marge dret del Segre. Llegeixo al web municipal que hi podem veure el traçat de la muralla baixant de la Torre Blanca o del Bombo fins al riu, tram construït al 1333 per protegit la ciutat pel sud, més ençà del Mercadal, a on s'hi havia establert el call o jueria.

1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,

François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).

A la plana urgellenca, alguns masos hi són representats. La vista per la qual es decidí el dibuixant cal considerar-la realment atrevida, molt allunyada de la tradicional imatge de la ciutat des de l'altre costat del pont de Sant Miquel, tan repetida al llarg dels segles.

1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,

François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).

En els gravats de l'edició de Laborde sempre hi apareixen els figurants: és un detall encantador, ple de vivesa i naturalitat, gairebé de regust etnogràfic, amb un parell de ruquets amb sàrries carregades, potser en tornant de l'hort per anar a mercat, i una mula amb passatgera incorporada. Al darrere de les cases i teulades, de dibuix més genèric, sobresurten els capçals de xops i plataners de la vora del riu, amb l'horta més enllà, fins als peus del Montsec. Un quadre realment meravellós.

1806. Balaguer, «Voyage pittoresque et historique de l’Espagne»,

François Liger, Alexandre de Laborde (INHA).

Els viatgers destacaren la forta posició estratègica de la ciutat, dominant al bell mig d'una gran horta. S'hi remarca el pla d'Almatà, darrere del Sant Crist i el convent claretià. La vila moderna s'ajau a la vora del Segre, «qui arrose les terres des environs, les rend très fertiles». S'hi comenta la falsa etimologia del topònim com a compost d'Àger amb un prefix Bal-, que Coromines ni s'entreté a esmentar. M'assabento que Pere III hi fou nat (mira que n'hauré llegit de pàgines de Balaguer i del Cerimoniós: cada dia s'aprèn alguna coseta). S'hi descriuen les velles muralles de la ciutat i els arruïnats murs del castell, tot ben abandonat i cobert d'herbassar, cosa que els va fer tota la gràcia del món.

[1035] La Solsona de Laborde

20190518

[1981] Fraga, 1809

Mitjan s. XX. Fraga (el Baix Cinca).
La població de Fraga, encara sense la gran transformació de la segona meitat del segle passat, i molt semblant a la que veieren els viatgers dels segles XVIII i XIX.

1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde (BDH).
Traducció anglesa de l'obra del viatger francès, prova del gran interès que suscitava el coneixement de la desconeguda Península Ibèrica entre l'Europa il·lustrada.

1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.
L'itinerari cap a l'Aragó des d'Alcarràs passava invariablement per Fraga i pel límit més occidental de la llengua, la venta de Fraga, allà on començava el desert fins a Candasnos, població que era ja de llengua castellana.

1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,

«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.

L'esplèndida vista de la vila des de l'altra banda del Cinca.

1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.
La primera característica de la vila era son emplaçament: «steep hill», un abrupte turó.S'assenyala la població com una de les antigues i destacades poblacions ilergetes, dital Gallica Flavia pels romans, passada després a sarraïna i finalment catalanoaragonesa. Tenia llavors, a començament del segle XIX, cap a tres mil habitants, tots amuntegats al peu del castell, només a la part esquerra i secular de la ciutat.

Destaca l'autor que els estrets i costeruts carres eren pavimentats amb pedres punxegudes, probablement per evitar relliscades de persones i animals de càrrega. «The houses are very ill constructed, and have a bad appearance, most of them looking as huts or ruins». L'envelliment de les cases era observable a l'ull del viatger, i contrastaven amb «the armorial bearings with which many of them are decorated», record de la seua importància medieval.

Residència del vicari episcopal lleidatà, diu que disposava de dos alcaldes i vuit regidors. Potser es refereix als caps civils i militar. El poble era encara tot murallat, amb tres portes d'entrada a la vila. Acabava d'estrenar un bonic passeig a ple sol al llarg de la banqueta fluvial: «A handsome quay has been lately built upon the bank of the river Cinca; it is narrow, but long, it would be pleasant enough if it were shaded by trees and line by better built houses: it leads to a brigde». Aquest home ho volia tot perfecte!

1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.
L'autor fa una mica de resum d'història de la vila, amuntegada entre les runes del vell castell medieval i el riu. El periple històric que forjà la identitat medieval i moderna, s'acabà al 1705 quan les tropes borbòniques hispanofranceses prengueren la ciutat als austriacistes i fou subjectada, mai tan ben dit, a Felip V (i els que seguiren i segueixen). «The Catalonian language is spoken at Fraga, and the manners of the inhabitants appear similar to those of the Catalonians».

1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.
El llargarut pont de fusta, «wooden bridge», disposava de trenta-dos arcades i a l'altre cap del pont s'obria una àmplia plaça, ornamentada amb pedrissos o seients de pedra, i una mica més enllà el convent dels caputxins, amb un «large and beautiul garden». O sigui, horts, més aviat per a fruita i verdura que no pas per a plantes i flors decoratives. Altres horts s'estenien en aquesta banda del riu.
Després venia la costeruda pujada, durant una hora «by a tolerable road, but steep» fins a trobar-se dalt l'altiplà envoltats de nuesa i solitud. Terra erma, «for three hours we travelled through this place, without seeing any house, except a miserable public-house, situated almost in the middle, called the Venta of Fraga», allà on la llengua castellana dels naturals aragonesos, espanyolitzats de només dos-cents anys ençà, prenia el relleu a la llengua catalana, arribada als seus confins més occidentals.

[1376] Fraga, segle XVII