Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banys de mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banys de mar. Mostrar tots els missatges

20230521

[2471] Lleidatans cap a Salou i Coma-ruga, 1910

 

1910. Lleidatans cap a Salou.
«Diario de Lérida», de 6 d'agost (FPIEI).
En aquells començaments de segle XX, el mercat lleidatà de classe alta era interessant: algun hotel de Salou s'anunciava a la premsa de Lleida. Les 6 pta. que valia l'estada no sabem per quants dies duraven. Això sí, llavors ja tenien clar que Salou era una de les millors platges de la costa catalana.

Anys 1910. Platja de Salou. Foto L. Roisin. 

1914. Lleidatans cap a Salou.
«El Correo de Lérida», de 16 de juliol (FPIEI).
Igual que es feien en els balnearis d'aigües de l'interior, les estades a la costa eren per fer-se banys,  però en aquest cas hom podia gaudir de l'aigua salada, del sol i del vent directament al mar. Un bon allotjament i una millor restauració eren part decisiva del reclam. 
 
1915. Lleidatans cap a Salou.
«El Ideal», de 16 de juliol (FPIEI).
 
 1916. Lleidatans cap a Salou.
«El Pallaresa», de 4 de juliol (FPIEI).
Ni la Guerra Europea trencava la tradició estiuenca. Ja es parlava d'estiuejants i de lloguers d'apartaments al «barrio marítimo» de Salou.

1910. Lleidatans cap a Salou.
«El Ideal», de 27 d'agost (FPIEI).
Òpera a l'arena de la platja salouenca. Els actuals festivals d'estiu també tenen antecedents.
 
1929. Lleidatans cap a Salou.
«Diario de Lérida», de 19 de juliol (FPIEI).

 1920. Lleidatans cap a Salou.
Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).
Cada estiu, diaris i revistes anunciaven l'anada (o la tornada) d'alguns acabalats, i senyores, a l'estiueig de Salou, a l'abast de molt pocs als pobles i viles lleidatanes. 
 
 1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.
Revista bimensual «Urgell-Segarra», d'1 d'agost (FPIEI).
La platja del Vendrell, a Coma-ruga, també fou lloc de banys d'estiu. De fet, el barri marítim sorgí al voltant dels establiments balnearis i hotelers que s'hi establiren ja des de finals del segle XIX.

Anys 1910-11. Coma-ruga (Foto: ACAP). 
El Gran Hotel Balneari Oriental Miramar de Coma-ruga, a tocar (a l'esquerra) del balneari, davant l'estany amb barquetes. L'any 17 s'hi hostatjà en Picasso amb la ballarina russa Olga Khokhlova. 

 1916. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Correo de Lérida», de 15 d'agost (FPIEI).
Palmeres i eucaliptus, platja plana apropiada a dones i xiquets, «poblado de chalets y afluencia de turistas».

Anys 1910-20. Coma-ruga.
Les primeres i inevitables promocions de xalets, llavors en estil modernista. 

 1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«La Prensa», Lleida, 26 de juny (FPIEI).
Publicitat de xalets de lloguer a primera línia de mar.

 1917. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Duende: semanario de la vida local», Lleida, 7 de juliol (FPIEI).
Publicitat del gran balneari coma-ruguenc. Calia transbordar a Picamoixons. A banda de l'hotel, també disposava de xalets de lloguer. El reclam sempre eren banys «medicinales y de oleaje».

1920. Lleidatans cap a Coma-ruga.
«El Ideal», Lleida, 10 de juliol (FPIEI).
Banys de mar i de pila, o sigui, d'interior en banyeres d'aigua salada, per als porucs que no gosessin entrar al mar.

 1934. Lleidatans cap a Salou.
Revista «Pla i muntanya», Balaguer, de 18 d'agost (FPIEI).
Fins i tot, si fa no fa ara en fa cent anys, s'iniciaren els primers autocars de banyistes a passar el dia a Tarragona i banyar-se a la famosa platja de Salou, com aquests balaguerins. Aquesta modalitat ja era a l'abast de butxaques més menestrals. 

1934. Lleidatans cap a Salou.
  «La Jornada», de 2 d'agost (FPIEI).
Amb aquest atapeïment d'activitats, potser sí que calia ser un bon excursionista, oi?

1933. Lleidatans cap a Salou.
«El Correo de Lérida», d'11 de març (FPIEI).
Els desplaçaments en tren facilitaren l'arribada de lleidatans a la que posteriorment es batejaria turísticament com a Costa Daurada. En aquells anys, ja calia reforçar el servei durant l'estiu, per tal que es pogués «anar a pendre banys a les platges de Salou i Tarragona».

1910. Caseta de banys del balneari de la platja del Miracle, 

20190213

[1946] Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador

1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),

Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

La moda dels vestits de banys d'ara fa poc més de cent anys. Encara de cap a peus i amb barret sens falta.
1912. Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Una visió de l'estiueig quan socialment era encara només reservat a pocs mortals de casa bona.
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Les noies i senyores jugant a l'aigua de la Costa Daurada... 
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

...O bé de descans al jardí. 
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

No hi podia faltar un passeig en barca, si la mar ho permetia i el bon pescador feia de capità i remador.
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Els banys de mar encara eren bàsicament un afer de salut, però començaven a fer-se un lloc en els hàbits d'esbarjo de les classes benestants. El fet que es convidés amics a acompanyar els amfitrions durant l'estada demostra la recerca d'àmbits d'esplai i gaubança, precedents dels hàbits vacacionals que cinquanta o més anys endavant del segle XX es van democratitzar.
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Els matrimonis Casals i Granados, en companyia dels seus amics, eminents pianistes, el polonès Mieczyslaw (Meccio) Horsowsky i el britànic Sir Donald F. Tovey. Aquell estiu van compartir uns dies a la recent estrenada vil·la que el músic vendrellenc es fer fer a la platja de Sant Salvador. La casa s'havia construït durant el 1910, i el primer estiu, al 1911, Pau Casals l'hi havia passat amb sa família.

El violoncel·lista vendrellenc i el pianista lleidatà es professaren una gran amistat mútua. S'havien conegut a Barcelona al 1891. En Granados era deu anys més gran que en Casals, i es convertí en el seu millor amic i conseller musical, i en l'aspecte personal esdevingué com un germà gran. Se servaren sempre aquesta profunda admiració, fins a la desaparició prematura del músic lleidatà, al 1916, a bord del torpedinat Sussex quan retornava de Nova York després de l'estrena de les 'Goiesques' i la recepció del president Wilson, quatre anys després d'aquell meravellós estiu a la platja de Sant Salvador vendrellenca.
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

La dona de Granados, Amparo, amb Guilhermina Suggia, famosa violoncel·lista portuguesa, parella de Casals. Com se'n deia del gos de la parella de violoncel·listes?
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Els il·lustres músics a la platja, davant la vil·la Casals, amb el primitiu edifici amb cos de dos pisos amb tres grans porxos al davant, que fins als anys 30 fora molt reformat i ampliat. El músic vendrellenc no en pogué gaudir més enllà, car l'ocupació del país sota el jou i les fletxes del feixisme (espanyol) el forçà a l'exili. 
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Altres diversions dels estiuejants a dins i fora de casa, en un entorn encara idíl·lic llavors, gairebé sense cap altra construcció a la vista. 
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Enric Granados, al darrere amb pipa i corbatí, al costat de Pau Casals, amb barret.
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

Pau casals a collibè del músic polonès. En una part del Segrià, se'n diu (se'n deia... quan servidor era menut) pujar a l'acotxador [al corxador], talment com si d'un petit castell es tractés. No sé si enlloc més es fa (es feia) servir aquesta bonica expressió.
1912. Enric Granados i Pau Casals a la platja de Sant Salvador (el Vendrell, el Baix Penedès),
Revista «Feminal», núm. 66, 29 de setembre (Arca). 

En primer terme, Granados fumant amb la pipa, i després en Casals ben embarretat a tothora, en una vesprada de refrescant marinada sota la porxada davant la platja i el mar. 


20150917

[1157] Quan encara no sabíem nadar: els banys de la Barceloneta

1902. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Cartell de propaganda dels banys salats i d'ones instal·lats a la platja de la Deliciosa de la Barceloneta, inaugurats al 1900 amb el començament de la modernor del Nou-cents. La Barceloneta i el mar foren descoberts com a espai d'oci (diürn) durant el segle XIX i els banys s'afermaren com una des les diversions preferides dels estius a ciutat de la classe barcelonina aburgesada, amb els Banys de Sant Sebastià, els de Sant Miquel, els Orientals, i els de l'Astillero.
1902. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Les casetes de ratlles de colors i amb rodes atansaven les intrèpides banyistes, amb vestit de bany llarg i barret, fins a peu d'aigua, i amb una soga estacada a l'arena entraven passet a passet dins l'aigua. No calia ni saber nadar. Sembla que els espais foren mixtes des de bon inici, fet que congregava gran i encuriosida gernació a la terrassa de l'edifici.
Anys 1920. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Cartell publicitari del banys, convertits també en una nova moda i un important negoci al darrere, com passa p.ex. actualment amb el senderisme o les curses de muntanya. Per a una excel·lent revisió dels orígens terapèutics fins a l'explosió d'oci del banys de mar, veg. En los orígenes del turismo litora: los baños de mar y los balnearios marítimos en Cataluña, de Mercedes Tatjer (UB, 2008).
Anys 1920. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Cartell publicitari dels banys, amb la piscina com a centre d'atenció. 
Anys 1900-1910. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Postal acolorida de Samsot i Missé Germans, on s'aprecia la coloraina de les casetes, les banderes (algunes del nostre estimat país veí, llavors constitucionalitzador del nostre), i les sogues amb què les senyores i senyoretes, amb alguns nens i nenes, s'introduïen a l'aigua. 
Anys 1900-1910. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
La platja masculina, separada per una tanca de fusta i sense les casetes de bany a primera fila. Un gran envelat i unes quantes sogues. 
Anys 1900-1910. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Una altra vista de la platja, amb les casetes ratllades damunt la sorra, i les minyones preparades. S'observen també les grans cadires de vímet, cobertes, que se solien guardar darrere les casetes.
Anys 1920. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Els carruatges amb rodes, amb balconet i tot, i els para-sols oberts. Diria per les imatges vistes ací i allà que la separació d'homes i dones fou més aviat nominal que real. Postal de Samsot i Missé Germans.
Anys 1920. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.
Una altra postal, potser presa des del trampolí, amb perspectiva de mar cap a terra on s'hi veu ben bé tot el complex dels banys, amb els separadors de la platja. Al fons, difuminat, el castell de Montjuïc.
1934. Banys de Sant Sebastià, Barceloneta, BCN.Propagandes de diari dels Magatzems el Siglo. L'entrada del món de la moda en les activitats de platja marca l'inici del segle XX de les activitats d'oci al mar.