[2495] Les riuades històriques a la ciutat de Lleida

 

1907. Riuada del Segre a Lleida.

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat, 

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», 

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Les temibles riuades del Segre foren recurrents. Abans del segle XX, no hi havia manera humana d'evitar-les. Les més devastadores passaren als annals de la història de la ciutat, i els cronistes de diferents èpoques en varen deixar constància, sobretot del segle XV ençà, temps del qual hi ha més documentació. Els danys es produïen als horts i masos del Cappont, per a on discorria un braçal del Segre a tocar de Sant Agustí, que tenia pont, i conformava la coneguda aleshores com a illa de Mallorca (major) lleidatana. 

Edat Mitjana

• 1193. Les maleses causades provocaren fam i pesta.
• 1432. Grans danys causats per Segre i Ribagorçana.
• 1450. Arribà a la Trinitat, o sia, a l'inici de l'avinguda de les Garrigues, als antics Comtes d'Urgell.
• 1451. Amb l'aigua fins a les cases del carrer Major, que llavors feien de muralla.
• 1452. S'enruna la presa d'aigua de la sèquia de Segrià, o sia, de Pinyana, a la Noguera Ribagorçana. 
• 1477. Tot lo Cappont negat. Això volia dir horts i masos fets malbé.

Segle XVI

(Època de petita glaciació a Europa, fins al segle XIX).

• 1504. Tot lo Cappont fins al convent trinitari.
• 1515. «Cresqué lo riu moltes vegades» i sobrepujà el camí de Granyena.
• 1528. Danys habituals al Cappont. També se solien inundar els terrenys que anaven de la muralla del Carme fins al riu, que avui ocupa la Rambla de Ferran i avinguda del Segre. Entre aquesta terra i la de Cappont, l'aigua solia ocupar una enorme esplanada, a on feia malbé les collites i les torres.
• 1533. Danys habituals al Cappont.
• 1536. Danys habituals al Cappont.
• 1554. Grans danys a les hortes.
• 1563. Grans danys a Cappont, i als monestirs de Sant Agustí i de la Trinitat.
• 1586. Fins al portalet, porteta de l'antiga muralla del carrer Major que donava al riu. 

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat, 

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», 

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Segle XVII

• 1617. Calgué una palanca de fusta, o sia, que l'aigua s'emportà part del pont, i posar barca amb sirga. Se feren rogatives perquè deixés de diluviar. Los monjos de Sant Agustí hagueren de passar amb barquetes les relíquies fins a l'Hospital de Sant Maria.
• 1625. Fins al pont del convent de Sant Agustí.

Segle XVIII

• 1716. Per si no n'hi hagués hagut prou amb la Nova Planta borbònica (espanyola) també fou any de riuada.
• 1723. L'aigua s'endugué tres pilans del pont. 
• 1773. Tot el Cappont inundat.
• 1787. Maleses en hortes contigües al gener, i a l'octubre tota l'horta de Fontanet sota l'aigua. Els veïns del carrer Major s'hagueren de desallotjar.

Riuades històriques a Lleida.

Josep Rabasa Fontseré, Francesc Rabasa Reimat, 

«El suministro de agua potable a la ciudad de Lérida», 

Ilerda, XLIV, 1983 (FPIEI).

Segle XIX

• 1829. Una petita avinguda.
• 1853. Gran avinguda amb l'aigua fins a la casa Mensa, a la Paeria.
• 1856. Una petita avinguda. 
• 1860. Amb furiós temporal.
• 1866. Extraordinària avinguda, que sabem que s'endugué un parell d'ulls del pont, i calgué fer-hi una palanca.
• 1874. L'aigua s'emportà una dona i un ruc. Hi hagué dos avingudes en una setmana. (Calgué refer la palanca de fusta que completava al pont per la part de la ciutat amb una més reforçada de ferro).
• 1891. Nova crescuda del riu. 

1891. Crescuda del riu Segre a Lleida, 26 d'octubre.

Probablement, n'hi hagué altres, de riuades, amb afectació a les hortes veïnes del riu, i que no foren ressenyades pels escrits del seu temps. Un compte a l'engròs: durant cinc-cents anys, des del segle XV fins al XIX, ens fa una mitjana de cinc crescudes del riu per segle, gairebé una per cada generació. Cosa que volia dir, destrucció de les hortes, mitjà fonamental de vida de la ciutat. També significava aportació de sediments, base de la riquesa agrícola d'aquestes terres.

Segle XX

• 1907. S'emportà lo vell pont de pedra medieval, que fou substituït per un altre de ferro.(Al llarg del segle, s'aixequen tots els pantans del Pirineu i Montsec, fins al de Rialp, 1999).
• 1982. Gran avinguda per tota la conca sicorina, des de l'Urgellet i fins a Balaguer i Lleida.

1982. Riuada del Segre a Lleida. Fotos Diari Segre.

1982. Riuada del Segre a Balaguer.

[1697] Los dos primers ponts lleidatans

[1679] La fi del Pont Vell medieval

[2316] La riuada de 1907, encara més

 

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

L'estat de la Banqueta davant l'antic Gobierno Civil (espanyol) a la ciutat, una mica més avall de la Paeria. Llavors, la carretera ja no passava per dins la ciutat, pel carrer Major, sinó pel carrer guanyat al riu amb el mur de la primera banqueta del Governador Blondel als tombants del segle XVIII al XIX. 

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

La sala principal de la impremta de Sol i Benet, tota inundada. Era ubicada baixant per la banqueta cap al darrere de l'IEI, al costat del Segre, que veiem ben ufanós i ample com un braç de mar, al fons de la imatge.

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

El Pont Vell lleidatà tornà a perdre l'estructura que l'unia amb l'Arc del Pont, que datava de les riuades dels anys 80 del segle anterior. Ja no es refaria, sinó que en el seu lloc s'hi faria el preciós pont de ferro modernista, volat en la retirada republicana de 1938.

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

Les cases de Cappont, llavors només d'un carrer enfront del riu, quedaren totes negades per l'aigua ben bé a l'alçada de tota la planta baixa. Els veïns miraren de salvar-ne ço que pogueren.

[2098] La riuada de 1907, més

[2271] Les primeres fotos de les crescudes del Segre, 1891

1891. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Les crescudes del Segre foren sempre espectaculars. Aquesta tingué lloc al 26 d'octubre, fruit de les fortes pluges tardorals a les capçaleres pirinenques. Aquestes imatges del fotògraf barceloní deuen ser les primeres riuades sicorines mai no retratades.

1891. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Des de l'oficina de mines governamental, que tenia balcó al començament de Blondel, abans d'arribar a la plaça Sant Francesc, aquest pioner de la fotografia catalana pogué fer unes precioses vistes de l'avinguda, que omplia la llera del Segre d'ample a ample. Llavors no hi havia encara feta l'ampliació de la plaça Cabrinety, allà a on dècades després s'hi construirà el govern civil (espanyol). Al fons, el pont de ferro del ferrocarril.

En els detalls, hi observem la gent que ha anat a veure la força de l'aigua al pont vell, que ja havia sucumbit al 1866 i s'havia refet amb un entarimat de fustes, suportat pels vells pilans petris del pont medieval. L'obertura de les banquetes al trànsit, quan les cases deixaren sa funció de muralla, s'acompanyà amb el temps de la plantació d'arbres, que embellia l'entrada a la ciutat. Des de llavors, la carretera ja no passaria pel carrer Major, sinó per Blondel i cap al camí de Fraga que sortia a l'alçada de l'antiga porta de Sant Antoni, o sia, per l'actual carrer Acadèmia avall.

1891. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Una presa més enfocada al pont. Segurament, la remor eixordadora de l'aigua devia ser ben forta. En el detall, veiem com la tramada de fusta del pont era molt llarga, sense suport al pilar tort de vora la ciutat. S'aguantava per l'enreixat del fustam. Des de l'època de Blondel, que s'havia tapat el darrer ull del pont que tocava a la ciutat, en la llarga cursa per allunyar-ne el riu, que ha durat fins a mitjan segle XX amb l'acabament de la banqueta entre el carrer Cavallers i els instituts. 

1891. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

La força de l'aigua era descomunal. A Lleida, ja s'hi sumaven les aigües del Segre i de totes dos Nogueres, que en multiplicaven l'efecte si totes tres capçaleres baixaven plenes. A la part del pont de pedra medieval, els pilans encara mostren els vells tallamars, aquests acabaments en punxa que impedien que els troncs, molts i grossos que sovint baixaven a velocitats grans,  hi impactessin directament i els fessin més mal. 

La imatge es veu creuada al peu pels fils elèctrics que pujaven per la banqueta per al subministrament del carrer Major i cap a Ferran i l'estació de tren, les parts més actives de la ciutat: tota la governança s'hi emplaçava i molts dels negocis i empreses locals. 

 

1889. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Un parell d'anys abans, el fotògraf barceloní, Lluís Marià Vidal i Carreras, havia ja retratat el Cappont des de l'alçada de l'oficina de mines que la diputació o el govern (espanyol) tenien al carrer Major i que, com tantes cases del carrer, també donaven al darrere. La imatge és datada del 10 de novembre d'aquell any. No sembla que hi hagi riuada. Potser el nivell ja n'havia baixat i tornava la normalitat quan arribà a Lleida.

1889. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Veiem les dones que hi renten la roba, al riu. O millor dit, a les tolles que va deixar entre l'areny en descendir el nivell. L'exposició del Cappont a les riuades era molt gran, car no hi havia cap mur protector i l'aigua hi podia entrar a peu pla. Els rais que baixaven del Pirineu els deixaven al davant de la serradora, i allà els amuntegaven. Només alguns continuaven periple riu avall, cap a l'Ebre i Tortosa. 

La casa de la cantonada mostra el nom Mostany a la part superior de la façana. No sabria dir era una fonda, com la dita de Sant Antoni que hi hagué o allà mateix o ben a tocar dècades després.   

1913. Lleida. La Parada del Mostany, Cappont.

«El Diluvio», de 26 de maig  (ARCA).

A la dècada de 1910, en aquest edifici de la Parada de Mostany hi hagué un taller fotogràfic, que s'incendià. Llavors, l'operativa de revelatge de les plaques fotogràfiques comportava l'ús de líquids i materials molt inflamables. El foc ho consumí tot i s'amplià a la veïna fàbrica Farré de filats. La gran fumera que s'observa a la imatge anterior devia ser la de la màquina de vapor d'aquesta fàbrica, que jo sempre havia cregut que era un molí d'oli. 

Sense assegurança, els danys eren sempre abundosos. La família Mostany havia sigut destacada políticament a la ciutat en aquell darrer quart de segle XIX, d'ideologia tradicionalista i carlina. Josep Antoni Mostany fou paer de la ciutat en el moment del sexenni revolucionari, president de la Joventut Catòlica, fundador i primer director del Diario de Lérida (1886-1931, primer número de 2 de gener), de caràcter integrista. Fins al punt que, veient que el carlisme anava de capa caiguda, se n'apartà per ingressar al Partido Integrista al 1888. Als inicis del nou segle, reconciliats amb els carlins, s'adheriren a la Solidaritat Catalana, vencedora de les eleccions de 1906 en suport de l'autonomia de Catalunya. Quants tombs que donà el país en aquells anys de transformació, oi?

1882. Lleida. La Parada del Mostany, Cappont.

Anunci en un diari lleidatà de la serradora Ribé i Cia, «als afores de Lleida a la sortida del pont». La serradora la veiem en una de les fotos anteriors, amb tot de troncs amuntegats al davant. S'hi dona l'adreça de 'Parada del Mostany'. Cosa que em fa pensar que aquesta família devia haver sigut la propietària d'un tros (camp de conreu) prou gran en aquest lloc. Perquè aquest és el significat del mot parada en el món pagès: un bancal de conreu i de reg. 

1889. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

El vell pont medieval reparat amb el fustam des de la riuada del 1866. Si el retratista volia  captar la riuada, quan es plantà a la ciutat, l'aigua ja s'havia encalmat. La imatge ens mostra els grans arenys fangosos que en restaren.

1889. Lleida. Riuada del Segre.

Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Al fons, el pont del ferrocarril, i d'allà fins ací, la gran arbreda dels Camps Elisis. La casa dels burots havia estat traslladada de mig del pont, a on s'havia emplaçat tradicionalment, al costat mateix de l'entrada. L'edifici del cos de guàrdia que acollia el cap del pont, també havia estat tombat anys abans, potser cap a la dècada dels 70. 

[2270] La crescuda del Segre, Cinca i Ebre al 1853

[2098] La riuada de 1907, més

1907. Riuada a Lleida.
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
Cinc imatges imponents de la greu inundació provocada per la riuada d'aquell any, que s'endugué el pont i bona part de l'horta lleidatana. 

1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
A la baixada de la Trinitat, alguns operaris intenten salvar els sacs de gra que no havien quedat afectats per l'aigua, entre l'expectació de la gent. 

1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
En alguna altra part de Ferran, els operaris municipals manxen en una bomba manual per extraure l'aigua d'un magatzem o fàbrica de grans portalades. Ens podem fixar en la taca de l'aigua a la paret, de l'alçada del xiquet, per veure la magnitud de la inundació. 

1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
A Cappont l'aigua va arribar a l'alçada d'un home, com s'aprecia a la paret. La gentada guaitant la destrossa de la «Posada de Jose(p) Roig», segons rètol pintat dalt de la façana, a on s'hi havien quedat assetjats tota una nit els estadants, fins que pogueren ser rescatats.

1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
Els trossos de fruiters que hi havia als afores d'aleshores, de l'actual Av. Catalunya per avall, tots inundats, amb la silueta del castell de Gardeny al fons. 

1907. Riuada a Lleida. 
Revista «La Actualidad», núm. 66, d'1 de novembre (BDH).
Els lleidatans de tota condició amuntegats a les escales i barana de la Plaça Sant Francesc per observar les aigües del Segre sortides de mare. Un policia vigila que ningú no passi a la banqueta.

Veg. l'article complet a:

[148] La Riuada de 1907

[1817] Catalunya sota les aigües, 1907 (iii): el Baix Llobregat

1907. Sabadell (el Vallès Occidental),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
  Al Camp d'Esports, carreres de cintes amb bicicleta a benefici dels damnificats per les inundacions. El camp de la Vella Creu Alta havia estat inaugurat feia un any i disposava d'un velòdrom de terra al voltant de camp de futbol, protegir per una tanca exterior, on veiem el públic assistent. 

1907. El Prat de Llobregay i Cornellà (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 229, 20 d'octubre.
Foto: Thomas.
 Diverses imatges de les poblacions del Prat i de Cornellà amb les destrosses provocades per les aigües desbordades. 

1907. L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
 Impressionant imatge a dues pàgines de l'horta del Pla del Llobregat just a la desembocadura, amb el far just a tocar del mar, ran de platja. 

1907. L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Detall dels masos tots plens de llots en baixar el nivell de l'aigua. Al fons, l'antic far del Llobregat a començament del segle XX.

1907. L'Hospitalet de Llobregat (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Les hortes cobertes d'aigua i els masos i granges aïllats.

1907. El Prat de Llobregat (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Un carrer del Prat i els afores de la població amb el Llobregat fora mida.

1907. Sant Joan Despí (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
La marca dels dos pams d'alçada de l'aigua a la paret de les cases.

1907. Cornellà (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Imatges de Cornellà sota l'aigua.

1907. Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
El rei (espanyol) d'aquella època colonial de principi de segle XX recorrent el Pont dels Condals, del qual l'avinguda s'endugué dos pilans.

[1816] Catalunya sota les aigües, 1907 (ii): les Terres de l'Ebre