Seguidors

20251122

[2719] La Suda i la Seu lleidatanes, 1707

 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La Seu vella amb dos campanars. Probablement, com que se prenien apunts del natural i després se dibuixaven al taller, s'hi confongué lo campanar de la capella de la Suda, que fou afegit al costat del de la Seu. L'autor, que devia tindre altra feina, no li donà més importància. A més, diríem que li calia una mica de pràctica de perspectives i volums. Gairebé mos fa una representació cubista abans de temps, oi? Faria riure si no fos la gravetat dels fets d'aquell setge i la matança de lleidatans que los assaltants hi perpetraren al convent del Roser, a on s'havien refugiat.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Curiosa i original perspectiva del turó lleidatà, amb la Suda, la Seu i les fortificacions. La signa Mirecourt, enginyer borbònic gavatxo.
 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La vista de dron, que diríem avui, és feta des del Camp de Mart, i al peu de la muralla de la ciutat hi trobem l'església de Sant Martí, també poc agraciada en la representació.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Als afores, com era habitual, lo convent de Sant Francesc.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Les fortificacions defensives al peu de la Suda. 



 

Posted by
Labels: , , , , ,

20251114

[2718] La Lleida de 1880, més


1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Camp de Mart, lloc d'entrenament dels militars aquarterats a la ciutat. També després de les primeres brigades de bombers de la ciutat, i també dels primers pilotaires de futbol. Diria que lo passeig actual és més amunt del que hi veiem traçat, que identificaria més amb lo de Prat de la Riba actual i la baixada (o costa, segons lo sentit) del carrer Salmeron (que com a president de la I República de l'estimat Estat veí nostre no sé si se mereix un carrer a la nostra ciutat, a la qual no va aportar res). 
Al projecte lo veiem alineat amb lo carrer d'Anselm Clavé actual, cosa que no va acabar de fer-se així. Tampoc no s'alineà l'antic camí de Sant Ruf, que avui encara manté les torteres dels temps passats.
 
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Canyeret nascut al segle XVIII a la falda del turó de la Seu, fet de cases de tova i canyís, probable origen del nom del barri. S'hi instal·laren los pagesos més humils de la ciutat, un cop lo primer Borbó tombà per seguretat de la caserna de la Seu, del castell d'aleshores endavant, lo barri de cases nobles al voltant de l'Estudi General. 
La cruïlla entre los carrers Magdalena i Carme fou un dels nuclis més populars de la ciutat de l'expansió dels ravals medievals amb la instal·lació dels gremis i artesans. Just allà, a on hi ha la tradicional pastisseria Monrabè, hi hagué los Porxos del Massot, tombats en la postguerra del segle XX.
Al carrer del Carme, hi hagué lo Convent, del qual només en resta l'església. Més antigament, s'havia emplaçat fora muralla, als afores del baluard que tancava la ciutat. Los setges patits l'enrunaren i en motivaren lo trasllat. 
L'Hospici antic, actual Palau de la Diputació, té l'origen als tombants del segle XVIII al XIX, quan la ciutat l'hi emplaçà tot aprofitant los calers de l'herència de Gaspar de Portolà, entre altres donants, amb una complexa història de construcció.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La projectada Rambla de Ferran acabava amb una plaça davant les vies, cosa que no se materialitzà fins a la construcció i desplaçament de la nova estació al 1927. Se preveia construir a la banda de riu, però no més enllà: lo desguàs del Noguerola se preveia com una mena de parc o espai natural amb passeig arbrat i pontets sobre los braços del riuet. Res de tot això no es va poder fer: l'avarícia humana no té límits i los pelotassos urbanístics han existit a cada generació des que lo món és món. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
De la Plaça de la Sal a la de la Paeria, la gran plaça lleidatana, indret de justes en temps medievals, centre de la ciutat, emplaçament secular del mercat dels pagesos. Dita sempre de Sant Joan, per l'església gòtica, llavors encara no tombada per facilitar l'alineació rectangular de l'indret. Un altre dels històrics pelotassos de la ciutat, potser lo més destacat des d'aquell final de segle dinovesc. Fins i tot, se'n tombà la vella església i se n'hi edificà una de nova! S'aprofità lo buit de poder de la revolució de 1868 per executar lo crim urbanístic. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Cappont lleidatà, llavors popularment dit "a foralpont", a fora del pont. Ja s'hi havien plantat les quatre fileres de plataners que definien lo passeig central i los laterals dels Camps Elisis, lo nou indret de moda per a l'esbarjo dels lleidatans, al llarg de la vella carretera de Barcelona, que desapareixerà a finals del segle XX per integrar-se al parc en espais enjardinats. Lo camí de la Bordeta no era pas una avinguda, sinó un camí de carro més aviat estret i del tot polsegós. Riu amunt, lo camí de Granyena i fins a Alcoletge per la secla de Fontanet. Riu avall, lo camí del Batarri, o sia, d'Albatàrrec. 
I molt poques construccions, com l'Hostal del Roig, a l'actual Jaume II, i del molí serrador de Mostany, una de les famílies de tradicionalistes carlins més destacades del moment, que instal·là una de les primeres màquies de vapor a la ciutat, amb una prominent i alta fumera. Algunes de les fotos més primerenques de la ciutat, fetes per Lluís M. Vidal, ens permeten de contemplar la fesomia d'aquest indret. 
Al plànol, com és obvi, no s'hi pot apreciar una de les tasques més destacades que tenien lloc a la voreta del riu en aquells temps: les fileres de minyones amb panistres de roba, que allà ajupides picaven i esbandien llançols. 


[2717] La Lleida de 1880



Posted by
Labels: , , , , , ,

20251108

[2717] La Lleida de 1880

 


1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Un cop superades les muralles medievals que tancaven la ciutat, calia planificar-ne l'eixample. Al plànol, s'hi dibuixen les noves mansanes (permeteu-me lo mot d'en Cerdà) amb amples carrers, avingudes arbrades, fonts ornamentals. En línies generals, lo creixement de la ciutat seguirà aquesta línia fins als pelotassos de la segona mitat de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Detalls de Blondel, amb la gran plaça de Sant Lluís a on s'hi faria lo mercat (estació d'atubusos actual, que ben aviat serà l'antiga), la corba d'angle recte per agafar l'Av. Catalunya, llavors de l'Acadèmia, que resseguia la muralla fins a la porta de Sant Antoni, i tornava a trencar, com encara ara, en angle recte cap a la carretera de Fraga, avui pròpiament lo carrer Acadèmia. LO Gasòmetre o fàbrica del gas s'hi instal·là, però una mica més avall, a on hi ha la benzinera actualment. 
L'antiga Casa de Caritat fou la Maternitat i als anys 80 se convertí en la biblioteca provincial. Lo Manicomi avui és la delegació de cultura de la Generalitat, amb la clínica Montserrat al darrere. La gran esplanada de l'aparcament actual correspon a l'ampli pati de darrere la Casa de Caritat. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Tota la ciutat vella entre Blondel i la Rambla d'Aragó. Encara avui hi tenim la mateixa disposició de la plaça de l'Almodí i carrer la Palma. Les places de Sant Llorenç, per davant i darrere (la de Sant Josep) potser una mica ampliades, mentre que la de l'Ereta ha quedat desfigurada després de les darreres actuacions urbanístiques, però era així reconeixible fins als anys 90 de la passada centúria. Lo convent de monges de l'Ensenyança havia sigut substituït ja en la postguerra per un bloc de pisos, que tenia la biblioteca provincial al costat de baix, i per unes escales i una porteta s'accedia al claustre del Roser, antic institut provincial (des de 1842) i seu del recuperat Estudi General als anys 70 i 80. 
Darrerament, també va agençar-se lo convent de Santa Clara, que és la seu, entre altres, dels Castellers de Lleida.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer de Sant Antoni, des del vell portal i l'església fins a la catedral nova i l'Hospital de Santa Maria, llavors edificis envoltats d'altres cases per tots costats. Lo convent de les carmelites descalces passà a mans de la Paeria cap als anys 80, crec. L'església hi fou consagrda a Sant Anastasi. També fou conegut com a convent de Santa Tresa. Ara hi ha la seu del Centre de Titelles de Lleida, nucli de la magna fira de titelles que cada cap de setmana del primer de maig omple racons i places de la ciutat d'espectacles de putxinel·lis de tota mena, i que aviat farà quaranta anys, com si res!

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer Cavallers ja s'havia arribat fins al riu, car lo teatre de l'antic convent de Sant Agustí s'havia cremat pocs anyets abans. Lo carrer de Blondel s'havia guanyat al riu cap a final del segle XVIII en tapar-hi l'ull del pont que tocava a la porta d'entrada de la ciutat.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Des de Boters a Sant Martí. 
Lo passeig futur que serà Balmes se preveia arbrat, continuació del que serà la rambla d'Aragó. Però això no fou mai així. En aquesta bifurcació s'hi farà la presó de Lleida, cap al tombant del segle XIX al XX. Lo carrer de Sant Martí era carrer de militarada (de l'exèrcit espanyol), amb los quarters del pla dels Gramàtics, amb la Plaza de los Cuarteles, ara amb l'edifici del mercat, i de l'antiga Panera. L'església de Sant Martí fou feta servir com a presó.  
Des de Sant Martí i pel carrer Tallada, s'arribava a l'antic palau del bisbe, foragitat del palau de la Seu Vella pels Borbons (espanyols) al 1707, a tocar de l'església de Sant Llorenç, com encara avui, però amb palau episcopal nou, de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Vista general de la vella ciutat closa dins la muralla i de l'eixample previst. 




[2378] La Lleida prenapoleònica, més



Posted by
Labels: , , , , , , , , , , ,

20251101

[2716] Comerç lleidatà, 1880

 



1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Plànol urbanístic de la ciutat, pagat pels anunciants, els anuncis dels quals li fan d'orla. Me ve al cap que sobre els anys 90 del segle XX, se posà de moda entre los pobles lleidatans de fer aquesta mena de pòster. Semblava tan modern! Resulta que la idea tenia més de cent anys...

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La llegenda amb un resumet de la geografia econòmica de la ciutat. Tenia la província 1.134 pobles amb 325 municipis, i un total de 314,501 habitants, 22.000 a la capital, és a dir, un 7%.
Ara en té 446.793 amb 229 municipis, i Lleida 143.000. Per tant, un 32% o un terç. La nostra província, igual que tot Catalunya, s'ha convertit en un capgròs, que xucla la població cap a la capital i abuida les comarques.
S'hi destaca lo bon proveïment d'aigua (de Pinyana) fins al gran dipòsit d'abastament, i la gran producció agrícola. La indústria anava una mica endarrerida. De la història, res de trerra ferma ni de llengua dels lleidatans. Tot fet amb visió colonitzadora pròpia de l'Estat (espanyol) d'aquell segle i d'alguns altres...

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Transports generals de Boleda i Mialet, c/ Cabrinety 14.
Sabateria Joan Sunyer, c/ Major 32, davant de la diputació, quan encara no era a l'actual edifici de l'Hospici.
Molí d'oli dels Srs. Figuerola i Ribé, emplaçat a la «expuerta de Fernando», o sia, allà a on s'acabava lo primitiu passeig, al baluard del Carme.
Merceria i Perfumeria de Mercedes Moyano,que anuncia visiblement quincalla, una mena de tot a cent femení de l'època.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Carnicer i Romeu, c/ Major 36, per al parament de la llar, especialment per a fondes i cafés.
Finca dedicada a l'arboricultura i jardineria a tocar dels Camps Elisis. De fet, ja hi era des d'abans i tot. 
Això de les medalles de les Exposicions Universals mos ho hem de creure si us plau per força. Esperem que algun dia,l'AI mos ho pugui comprovar.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Farmàcia de Ramon Vicens, c/ Sant Antoni 13. Llavors feien preparats, fórmules magistrals i ungüents, per això s'intitulaven laboratoris. 
Sastreria Marqués, devia ser prou coneguda per estalviar-se l'adreça comercial.
Sastreria Constantí Secanell, c/ Major 61.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Ferros i coures, Josep Plubins, rambla de Ferran 6. Lo passeig de Ferran era anomenat rambla. Curiosament, al plànol de la ciutat hi consta com a passeig del Príncipe Alfonso (espanyol).
Miquel Pont, amb una mena de merceria i tot a cent, plaça Sant Joan 20, tot i que al plànol hi consta com a Plaza de la Constitución.
Fàbrica d'aiguardents de Josep Sabatés, als afores de Sant Antoni, «esquina a la carretera de Huesca».
Sastreria de Lluís Cardús, c/ Major 75, a diferència de les altres que s'hi anuncien, aquí tenien especialitat en vestimenta militar, per als oficials de l'exèrcit (espanyol) destinats a la ciutat.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de sabons de Ramon Cercós, al c/ Nou de Sant Antoni, dit popularment del Rastro.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de farines de Miquel Clua, c/ Democràcia 14.
Sabateria de Manuel Herrera, c/ Major 104, proveïdor de la guardiacivil (espanyola).

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de xocolates de Pont i Campabadal, dita «La Industrial Aragonesa», amb màquina de vapor i tot, al c/ Democràcia 4. 

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica d'Esperits, Anisats, Aiguardents i Licors de Josep Carulla, al c/ Acadèmia, o sia, fora l'antiga muralla, al «ensanche de San Antonio». L'aniset Carulla era la marca més coneguda de l'empresa, «sin rival en su clase», tot i que hi havia competència.
Cal fer notar com en aquells anys, la majoria de la producció era de quilòmetre zero, i les capitals s'autoabastien de la majoria de productes de primera necessitat. Mentre que ara lo comerç lleidatà deu vendre una minsa part del gènere de producció local, i la resta és a base de CO2 de transport.
La marca Carulla mostrava sense vergonya l'escut de la ciutat i un lleidatà amb faixa i barretina i la manta a l'espatlla, amb una ampolla a la mà i la copeta a l'altra.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Josep Gaia, c/ Pescateria, amb venda de maquinària per a vins i per a cosir, quina estranya combina, oi?
Serralleria de Martí Farrarons, al passeig de Ferran 37, a on muntaven premses d'oli i de vi. Una serralleria ben potent.
Fàbrica de cerveses i gasoses d'Antoni Brugulat, a la rambla de Ferran 20, premiada a l'Exposició de Lleida de 1879, probablement la primera exposició moderna a la ciutat.
Comerç de Pons i Carrera, amb dos botigues, c/ Major 68 i plaça de la Paeria, amb articles de «señora y caballero», no queda ben clar quins. 
Comerç de Grans de Jaume Morera, c/ Blondel 51.
Comerç d'Enric Mias, c/ Major 15, amb comerç de «géneros nacionales y extranjeros».

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Magatzem de ferro i carbó, de Jaume Escolà, c/ Cabrinety 9, imprescindible com a combustible a l'època.
Magatzem de teixits de Joan Gosé, c/ Major 34.
Magatzem de Josep Capdevila, c/ Major s/n per a venda de llits de ferro, cristalleria i pisa, entre altres.
Mostany i Companyia, serradora de fusta fundada al 1823, a fora el pont, a la sortida de la ciutat, amb màquina de vapor pròpia.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de camises de Francesc Vinós, rambla de Ferran 20.
Taller de caldereria de Francesc Blanc, c/ Cabrinety 24, a on muntaven destil·ladors per a les fàbriques de vins i d'extracció d'oli de pinyola. 

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Editorial de Josep Sol i Torrens, c/ Major 13, la llibreria, i Blondel 10, lo taller. Fundadal al 1843. 
Adrogueria de Domingo Sala, a la Plaza, diu, en lloc de c/ Major 28. S'hi podia comprar des de pintures a pólvora i perdigons.
Magatzem de ferreteria i bijutera de Joan Banqué, als Porxos de Baix, 10.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Taller del Rellotge dels germans Armengol, també hi feien premses portàtils, potser per fer-se l'oli i lo vi a casa. S'emplaçava al «ensanche de la estación», o sia, a la rambla de Ferran ampliada que hi menava.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La fàbrica de licors d'Enric Lamolla, fundada al 1835, una de les indústries més potents a la ciutat durant lo segle XIX. No podem assegurar que fos una imatge real, però podria ben bé ser, amb la fumera de la màquina de vapor al darrere. S'emplaçaria cap a l'estació, amb lo riu ben a prop, que s'hi veu al fons de la imatge, per tal de proveir-se d'aigua sense problemes.
Fundada per Joaquim Lamolla, qui va establir una destil·leria a la ciutat després d'arribar d'Itàlia amb el cognom original Lammoglia. Es dedicava a la producció d'aniset, ponx (com lo famós PUM!, fet amb rom de Jamaica) i altres licors com ginebra Estrella o lo licor estomacal Tute.

1898. Ponx PUM!, d'Enric Lamolla, Lleida.




 
Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)