Seguidors

20250930

[2708] La contaminació del Canal de Pinyana, 1878

 

1980 ca. Sínia a la Secla del Cap de Pinyana, Alcanís de Rosselló.
dins Pagesia, Indústria i Món Rural (VIII Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local), Alguaire, 2013 (enllaç).

1878. Lo Canal de Pinyana.
«Revista de Lérida», núm. 50. de 15 de desembre (FPIEI).
La casa de Lleida, amb l'escut de la ciutat, marcava lo domini lleidatà sobre lo canal, a la sortida de la mina de la presa a on se n'iniciava lo recorregut. L'indret era imponent i majestuós, segons que es recull en el castellà obligat i diglòssic d'aquell segle XIX: «aquellos colosales jigantes de piedra, incomunicados hoy por la corriente del río, estuvieron unidos con el tiempo por medio de un antiquísimo puente», les restes del qual encara podien contemplar-s'hi. A cada costat de riu i de pont, els convents «que en las dos alturas existían, de frailes en el opuesto a la acequia, y de monjas de Santa Ana al lado de una ermita de este nombre». No trobo, de moment, ressenya d'aquests convents. 
La Serra Roja i la Serra Blanca, «que se denominan así por su diferente aspecto», juntament amb l'ermita de Sant Salvador, presidien aquell indret feréstec a on segles enrere s'hi començà a excavar lo canal. 

1878. Lo Canal de Pinyana.
«Revista de Lérida», núm. 50. de 15 de desembre (FPIEI).
A banda dels usos agrícoles i fariners, lo canal iniciava també la història de les fàbriques que s'hi aixecarien per aprofitar el corrent de la secla del Mig, «que es la que conduce las aguas potables de que se sirve nuestra ciudad» des dels temps del governador (espanyol) Blondel fins al dipòsit del Pla de l'Aigua. Ja hi havia en aquell any la fàbrica alguairenca de teixits i la fàbrica de paper rossellonenca. 
L'ús de l'aigua com a força motriu a les fàbriques començava a preocupar les autoritats, per tal que no n'afectés la qualitat, atès que era la via principal per abastir d'aigua potable tots los pobles pels quals transitava i fins a Lleida. L'autor de l'article, Antoni Abadal i Grau, hi proposa la solució d'agafar l'aigua potable de la secla del Cap, sense indústries i més neta i clara. Només el fet d'haver-ho proposat ja ens indica la greu preocupació per la potabilitat, «sin que se traduzca esto por falta de simpatías a la naciente industria». 

1924. Fàbrica de la Mata, Alguaire, 
(enllaç).

Almenar, Molí fariner del segle XVI, 
2013 (enllaç).

Fàbrica de paper de Rosselló, (enllaç).
La primera foto mostra lo fundador de l'empresa, Pere Alier Vidal, cap al 1876, sobre el cavall davant l'entrada. L'altra mostra lo mateix indret al 1924, uns cinquanta anys després.



[2489] De Lleida a la presa de Pinyana pels pobles del Segrià, 1789
 

Posted by
Labels: , , ,

20250928

[2707] La Vall de Boí de 1888 i los primers tauristes

 

1920 ca. La Vall de Boí. 
Foto: Josep Pascual i Vila (MdC-AFCEC).
La imponent natura ribagorçana.

1885. Lleida.
«Butlletí de l'Associació Excursionista Ilerdanesa» (FPIEI).
Lo primer número del butlletí de la primera entitat excursionista de Lleida, a la dècada dels 80 del segle XIX, moment de conformació i assentament de la Renaixença lleidatana. Los grans prohoms de la ciutat, funcionaris i militars (espanyols) a banda, formaren part d'aquella junta directiva inaugural, presidida pel destacat historiador i cronista de la ciutat, Josep Pleyan, i pel metge Camil Castells (germà de la Dra. Castells) i per l'advocat Xavier Vinyes (pare del músic Ricard Vinyes), com a vicepresidents. En feia de secretari Frederic Renyé, advocat.
No trobo referència a altres números de la revista.
Derivaren l'adjectiu ilerdanesa per batejar l'associació. Quan als anys 70 del segle XX, se reanomenà l'IEI, hauria sigut preciós que se n'hagués recuperat aquesta adjectivació, com a homenatge.

«Als membres d’aquesta associació els unien uns sentiments catalanistes i una inquietud cultural que no tenien cabuda en els partits polítics de l’època... des de la mateixa associació, es pretenia constituir més una acadèmia d’estudiosos que un grup d’afeccionats, cosa que queda reflectida en els mateixos estatuts. Dins l’Associació convivien en harmonia l’excursionisme erudit i l’excursionisme pintoresc. A més a més, també cal assenyalar la diversitat d’ideologies polítiques que es mantingué durant el temps de vida de l’Associació Excursionista Ilerdanesa i que tingué continuïtat en el Centre Excursionista de Lleida [1906]. La mort de J. Pleyan el 1891 suposà un període d’aturada del moviment excursionista a Lleida. F. Renyé entrà de ple en la política, en detriment de l’activitat excursionista. Tot i això, els fonaments ja estaven posats».
«Enric Arderiu i l'excursionisme lleidatà»,
Josep Pujol i Ballesté, Centre d'Estudis Mascançà, Anuari 3, 2012 (enllaç).

1885. La Vall de Boí, la Ribagorça.
Camil Castells i Ballespí, «La Vall de Boí».
«Butlletí de l'Associació Excursionista Ilerdanesa» (FPIEI).
Ressenya de Camil Castells d'una excursió a aquesta desconeguda vall pirinenca en aquells anys de descoberta del nostre patrimoni natural. Feia una cinquantena d'anys aprox. que la llei de creació de les províncies (espanyoles) havia adjudicat lo Pirineu occidental (pallarès, ribagorçà i aranès) a la de Lleida, juntament amb les comarques del pla. Fins a Boí, s'hi havien d'invertir trenta hores de trajecte. Si s'hi havien de fer camins i carreteres, també es parlava d'un ferrocarril, calia conèixer ben bé aquelles desconegudes i precioses valls. 
Tenia lo poble de Boí una trentena de cases, amb lluentes teulades de pissarra, i cap als 140 habitants. Lo camí per acostar-se a l'antic comtat d'Erill era més que dolent, però la descoberta del paisatge natural pagava l'esforç.

1885. La Vall de Boí, la Ribagorça.
Camil Castells i Ballespí, «La Vall de Boí».
«Butlletí de l'Associació Excursionista Ilerdanesa» (FPIEI).
A cavall de matxos forçuts i resseguint la Ribagorçana van recorrent lo camí. Poca traça de vida humana i molta de ramats que peixen sobre lo verd inacabable del terreny. Troben un rabadà preocupat per les petjades d'un os, també una farga, «completament fumada en son interior», a l'indret dit de les Cabanasses, «lo punt a on esmorzen los tauristes», mentre lo ferrer los inspecciona les ferradures de les cavalleries. 
A finals del segle XIX, començà a arribar lo mot anglès tourist per definir la nova realitat dels viatgers. Coromines lo troba documentat per primer cop al 1905 al diccionari de Bulbena. Lo mot recollit per Camil Castells, taurista, pot ben bé ser una de les primeres veus de recepció del mot a la nostra llengua. 
Deixen la Ribagorçana per començar a pujar cap a Barruera «per camins plens de trossos de pissarra, estrets, serpentejant, i des d'a on se pot percebre una casi continua remor promoguda per la caiguda dels mentats trossos al fondo dels barrancs». Los prats de sègol i los horts reben los viatgers al peu del petit poble, descrit en la senzillesa de les cases i del campanar romànic. En destaca «unes petites però fortes reixes que es noten en totes les cases,... per deslliurar-se dels llops que de nit entren al poble» a ensumar-hi alguna coseta per endrapar. 

1885. La Vall de Boí, la Ribagorça.
Camil Castells i Ballespí, «La Vall de Boí».
«Butlletí de l'Associació Excursionista Ilerdanesa» (FPIEI).
De Barruera fins a Caldes, lo viatge continua a peu per camins «que no poden lo nom de tals merèixer» per tal com riberes que «amb la pluja se tornen intransitables, convertint-se en corrents d'aigua que per travessar-les reclamen i tenen establertes palanques de llargs avets i troncs atravessats sobre els mateixos». L'herbassar de boix «de retorçudes i grossíssimes rames», o les roques despreses fan encara més intransitable lo pas. L'exuberància de la natura és admirable, «tal en si és la decoració en mig de la qual es destaca l'edifici termal més ric potser de la terra». A la vora del riu de Tor, lo petit santuari de la Verge de Caldes i tocant «s'hi veu l'establiment de les casi miraculoses aigües, fet de pedra del país, amb cobertes de pissarra». La façana principal mostrava 29 petites i quadrades finestres, «suficients per albergar cent vint persones de les que van a buscar curació a ses dolències».
L'administració de l'establiment ja no era de la Consòrica del bisbat urgellenc, sinó de la Diputació, que en destinava els beneficis a la Casa de Misericòrdia lleidatana. L'estat de conservació no semblava gaire adequat. Amunt del balneari, la natura els ofereix un espectacle aterridor, amb los arbre tombats per les allaus i calcinats d'incendis, «ajaguts no pocs per lo pes de les centúries, gegants casi tots ells, alguns de més de dotze metres de circumferència i altura fabulosa». Truites i cabres, pesca i caça, eren bases del comerç local. 

1888. Lo balneari de Caldes de Boí.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreres (1842-1922) (MdC-AFCEC).
Imatge presa a l'agost d'aquell any, sens dubte la primera d'aquest indret del Pirineu ribagorçà. S'hi aprecia lo camí delimitat amb marges de pedra que hi portava, i una palanca sobre la Noguera de Tor.

1885. La Vall de Boí, la Ribagorça.
Camil Castells i Ballespí, «La Vall de Boí».
«Butlletí de l'Associació Excursionista Ilerdanesa» (FPIEI).
Lo poble de Boí era a una hora de camí del balneari. Hi havia diverses fonts «d'aigües clorurades, ferruginoses i sulfuroses. N'hi ha una de gelada i de calentíssima», i en cita el nom d'unes quantes. L'autor fineix l'article reclamant reformes de millora per a l'establiment dels banys, «anteriors a la invasió dels moros». Com a metge, en coneixia la necessitat i utilitat.

Lo butlletí recull los objectius i projectes de la nova Associació Excursionista Ilerdanesa, amb un ampli ventall d'interessos. S'hi recull que «s'ha començat a construir en un dels salons de l'Associació [al segon pis del núm. 1 del carrer Acadèmia lleidatà], la selecta Biblioteca i Museu que... se proposa fundar amb llibres i objectes artístics i arqueològics referents a Catalunya, i lo gabinet d'Història Natural que ha d'enriquir-se amb exemplars especialment de la província», i, finalment, se demana als socis que revisin les «argolfes» per descobrir-hi los trastes vells i antigalles que poden fer favor a tal objectiu museístic. 

1918. La Vall de Boí, la Ribagorça.
Foto: Arnau Izard i Llonc (1895-1993) (MdC-AFCEC).
Les antigues morrenes glacials i los salts d'aigua al cap de la vall. L'embassament de Cavallers i l'empatanamenta turística del segle XX l'han ferida però encara no morta. Un altre desenvolupament que no sigui únicament basat amb lo PIB és possible, a muntanya i també a la plana. Ho provem?


[2583] Viatgem a la Vall de Boí del segle XVIII


Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , ,

20250925

[2706] Eivissa, 1936

 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La muralla baixa de la ciutat.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo viatge data de l'any 1935, i la ressenya fou publicada l'any següent.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo viatge en aquells temps era llarg i penós. Només des de Palma s'hi requerien sis hores! Si la mar no era prou bona, «alguns es caragolaven i perdien la serenitat, i també el color. Aviat se sentiren udols. Certs indrets del vaixell s'omplien de sucs inevitables». 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Vista de Santa Eulàlia i d'Eivissa des del mar, mentre lo vaixell s'hi acostava lentament: «l'església, el castell, els campanars, els edificis públics, les cases particulars, els molls, les muralles... Res no desentona». La gent s'agrupava al moll tot esperant l'arribada dels passatgers: «Al cap i a la fi, això no succeeix gaire sovint a Eivissa». Posem-hi cent anys al damunt, i ho tenim capgirat del tot, oi?

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Poca paperassa i poc control a l'arribada: «de l'illa d'Eivissa cap malfactor no pot escapar, i hom hi viu tranquil».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
S'estrenen amb un passeig per la vila nova, i unes guies escrites d'Isidor Macabic, que els proporcionà lo llibreter Ramon. En aquesta part de la vila, hi havia los comerços, lo barri de la Bomba, lo passegi de Vara del Rei (abans de s'Alamera), «amb el monument a aquest militar eivissenc» (mort a la guerra de Cuba contra els americans), i lo barri de pescadors, la Penya. 
Lo ferreny baluard del castell eivissenc data del temps de Carles I. A la portalada de les Taules, hi sorprenien tres estàtues de marbre dels temps romans, allà encastades.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo nucli antic, dins la muralla, amb les antigues cases senyorials, lo convent de les Agustines, l'ajuntament, lo Seminari i, dalt del turó, la catedral i lo Castell. Lo setè aniversari de la conquesta catalana hi fou celebrat «amb grans festes populars i escaients funcions religioses».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo port d'Eivissa. Dalt del turó, la catedral i el castell.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo Puig dels Molins. Perfectament visibles «uns quants molins de vent d'antic mecanisme, situats en línia com si fossin atuells estratègics de combat».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo barri popular dels pescadors, dit de la Penya.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo Museu Arqueològic del canonge arqueòleg Macabic, amb troballes de les Pitiüses de l'època fenícia, cartaginesa i romana.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La mar que envola l'illa «està plena de peix. Algú ha dit que aquí quasi es pot agafar amb les mans. El cas és que a Eivissa veureu un constant trafiquejar en peix». Canvieu peix per turistes, i tindreu ara la imatge actual de l'illa, un segle després. En algun moment, caldrà preguntar-nos si lo canvi ha pagat la pena,i no només a Eivissa si nó al llarg de tota la costa dels nostres Països.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los pescadors de la ciutat «ocupen dues parts de la població: el barri ribereny de la Bomba i el barri de la Penya». Aquest darrer llavors encara ple de tipisme i manera de viure característica: «Hom en parla amb tot l'afecte d'una de les curiositats més distretes de l'illa».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Al barri de la Penya hi «abunden les criatures. Algunes van vestides com Adam. Amb els nasos llardosos, ulls de lleganyes i cares plenes de mosques, juguen vora d'algun femer». Afegeix l'observador: «Sort del vent eivissenc que amb el seu buf violent de gairebé cada dia neteja l'atmosfera». 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Emprendades.: «camperoles riques, maques i joves, cada una de les quals llueix amb majestat el mirinyac de faldilla de colors obscurs, mocador de serrells a les espatlles, i davantal esquifit de tons clars».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
S'iniciava llavors tímidament la pandèmia turística: «la transformació d'Eivissa es va operant lentament: a la part baixa s'obren establiments de venda sota les modernes normes de luxe i del confort». Lo tipisme cada cop era més reservat a la vida rural dels pobles.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los diumenges tothom feia cap a la ciutat, a les hores de migdia. Era lo moment de contemplar lo passeig de les emprendades. 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
«En aquests terrenys no plou gaire sovint. En el subsòl hi ha aigua a pocs metres de profunditat... Els pous supleixen les sèquies... perquè en tota l'illa només hi ha un riu i encara gens abundant». L'autor fa un repàs als conreus i bestiar que hi trobem.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Descripció de les cases tradicionals, sempre emblanquinades amb calç.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Visita als llogarets de Sant Jordi, Santa Eulàlia i Sant Antoni.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Reconeixement de la senzillesa, hospitalitat i gràcia de la gent de la terra.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Visita a l'arqueòleg Macabic.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los costums patriarcals dels festejadors eivissencs, llavors ja «una mica esfumats».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
«Els automòbils substitueixen els carros plens de verdor o de pageses amb mirinyac de faldilles; cada dia s'hi veuen menys emprendades i més vestits exòtics».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Segadores de Santa Gertrudis.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La vila alta eivissenca de fa un segle.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Santa Eulàlia.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Casa de pagès eivissenca.


[2547] Ports i rades del segle XVIII


Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)