QUINA LA FEM?: Beaulieu

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beaulieu. Mostrar tots els missatges

20240617

[2598] Reus als segles medievals i moderns

1668 ca. Reus (el Baix Camp).

«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne: avec la carte génerale et les particulières de chaque gouvernement, Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).

La vella ciutat medieval, closa entre els murs als temps de la Guerra dels Segadors. Hi destaca lo campanar de la nova església cinccentista, que substituí el vell temple romànic.

1668 ca. Reus (el Baix Camp).

«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne... Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).

Detalls de la Reus del Sis-cents. Als afores, lo santuari de la Misericòrdia.

1846. Reus (el Baix Camp).

Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).

«Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera,

dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.

A mitat del segle XIX, la vila era encara closa. La Font Vella s'havia traslladat fora muralla (43). Amb la llegenda, podem resseguir los portals d'accés, los vells carrers i carrerons, les places, los palaus i edificis. Oferia

1846. Reus (el Baix Camp).

Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).

«Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera,

dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.

1846. Reus (el Baix Camp).

Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).

«Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera,

dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.

L'Hospici de Sant Jordi (39) era arraconat. Lo torrent de Na Roqueta proporcionava aigua intramurs. Tot allò que era necessari per a la supervivència era a dins i a tocar dels habitatges. O fora muralla, no gaire lluny, com ara lo molí olier (40).

[2597] La Catalunya del Vuit-cents: estampes reusenques o ganxetes

Quinalafem.blogspot.com

20211226

[2338] Balaguer, segle XVII

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).

Un plànol que ens permet de capir l'extensió de la ciutat i les fortificacions de què disposava en els temps de la Guerra dels Segadors. El mariscal de camp i enginyer militar al servei de Lluís XIV de França dibuixà plantes i alçats de nombroses ciutats i viles catalanes durant aquella guerra. Fou dels primers, sinó el primer, que comprengué la importància de la cartografia al servei dels militars. Com tants altres avenços, també els gravats cartogràfics degueren l'impuls definitiu a l'art de la guerra.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).

El perímetre altament fortificat de la ciutat per totes bandes: a l'est era l'ampli Segre qui feia les tasques defensives. El vell pont de pedra medieval es trobava fortament protegit pel baluard del cappont, amb l'església i convent dominicans, als quals els gavatxos s'hi referien com a 'jacobins', perquè a París el convent dominicà era al costat de l'església de Saint Jacques. Al segle XVIII, quan els partidaris de la contrarevolució, absolutistes i reialistes, s'hi reuniran, rebran també aquest sobrenom de jacobins.

A dalt dels turons de la ciutat, el castell en primer terme, davant per davant de l'arc del pont, al costat de l'església i convent del Sant Crist, el culte al qual havia començat a agafar volada aquell Set-cents a tota la plana urgellenca. Més al sud de la vila, damunt mateix de la plaça del Mercadal (ben visible a mapa amb sa blanca buidor), l'església gòtica de Santa Maria presidint la ciutat.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).

El recinte del castell Formós, ben delimitat. També s'hi aprecia perfectament la planta de la basílica del Sant Crist.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).

Els camins que de Balaguer partien cap a l'est, a Cervera i Bellpuig, i el de Lleida cap al sud.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).

El camí de Lleida vers el sud. Al marge dret del riu, una sèquia o clamor travessava tota l'estreta horta balaguerina, al peu de les cases murallades, farcida de passeres per permetre de baixar fins al riu. Diria que es tracta de la sèquia dita del Cup, que agafa l'aigua una mica riu amunt i mor a Torrelameu, i que té els seus orígens a l'època islàmica, refeta just després de la conquesta urgellenca, al segle XII. Darrerament, se n'ha museïtzat un bocí, que passa soterrat per sota del carrer del Miracle, per una mina d'arcs de pedra.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).

La porta de Lleida, ben fortificada al sud de la ciutat. L'esplanada del Mercadal és inconfusible.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).

Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).

El pla d'Almatà fortificat. Als peus del turó, la sèquia del Cup entrava a la ciutat.

[1527] La Balaguer dissetesca de Beaulieu

20200301

[2095] Lo setge de Balaguer durant la primera República, 1645, més

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Les restes del castell andalusí, després cristià, molt malmès en l'assalt a la ciutat de les tropes de Ferran d'Antequera per sufocar les pretensions dinàstiques de Jaume d'Urgell, que passaria a ser 'el Dissortat'. Amb sa dissort, a començament del segle XV, s'extingiria la casa comtal barcelonina i, de propina, el vell castell balaguerí.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Detalls de la trama urbana, més recreada que realista. L'església de la qual en veiem el campanar per sobre de l'horitzó de les teulades, ha de ser la de Sant Salvador, que feu les funcions de parròquia de la ciutat des del segle XIV i fins que Santa Maria la Major li prengué la categoria, cap a mitjan o final del segle XVI.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

L'entrada a la ciutat pel vell pont de pedra medieval, amb els potents tallamars que l'adornaven i reforçaven. La gran portalada era més una torre fortificada de temps medievals que protegia l'accés a dins la vila, a on les mateixes cases feien de muralla, i a on l'estret espai del cingle als peus del castell ja protegia l'entrada de manera natural. S'hi aprecia bé el camí que pujava cap al pla del castell.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

El magne convent dels Dominics, ben assentat al bell mig de les fortificacions abaluardades que protegien l'entrada al pont, sembla que amb fossat ple d'aigua i tot. La perspectiva amb què l'edifici gòtic és retratat potser resulta desviada, però ens en mostra la fàbrica amb tota sa esplendor.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).
Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),
fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Els gavatxos es referien a l'orde mendicant de Sant Domènec de Guzman com a 'jacobins', perquè el convent parisenc era al costat de l'església de Sant Jacques (Sant Jaume). Quan, passat segle i mig, arribarà la revolució, als absolutistes i reialistes parisencs, partidaris de combatre la revolta llibertària, s'hi reuniran, i n'adquiriran també el sobrenom de jacobins.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).
Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),
fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

El convent del Sant Crist a l'antic pla d'Almatà, la vella ciutat alta andalusina.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).
Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),
fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Al pla d'Almatà, la destrucció de masos i granges fou total. La semblança de totes les masies, fa suposar que més aviat fou un detall de taller que no pas un apunt de la realitat, que volia indicar la gran devastació dels voltants de la ciutat.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).
Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),
fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

La destrucció dels masos i cases de l'horta balaguerina per les operacions bèl·liques és patent en el gravat.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).
Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),
fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Henri de Lorena, comte d'Harcourt, general gavatxo al capdavant del setge de Balaguer, contempla la ciutat acabada de conquerir a les tropes castellanes, envoltades des del juliol, després de la derrota a la batalla de Sant Llorenç de Montgai del 22 de juny, i rendides a mitjan octubre. Aquell mateix any, havia estat designat virrei de Catalunya, càrrec que ostentà fins al 1647, en suport de la Primera República catalana.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).
Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),
fet per Nicolas Cochin (1610-1686).
L'impressor del gravat, enginyer i geògraf reial de Lluís XIV. Els dibuixos eren presos del natural pels militars desplaçats amb l'exèrcit a les campanyes bèl·liques, però eren acabats al taller de l'impressor reial, a on se'ls donava un traç similar i un estil compartit. D'entrada, el realisme de les imatges és prou gran, encara que en els detalls pot ben bé ser que, des del taller parisenc, no se'n recordés l'autenticitat, si no havien quedat prou ben reflectits en els esborranys. En conjunt, el treball de Nicolas Cochin i de Beaulieu ens ofereix un meravellós retrat de la Balaguer dissetesca, de la qual no gaire lluny en l'horitzó en farà quatre-cents anys!

[2094] Lo setge de Balaguer durant la primera República, 1645

20200227

[2094] Lo setge de Balaguer durant la primera República, 1645

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),
fet per Nicolas Cochin (1610-1686).
Un extraordinari gravat ens mostra la Balaguer del temps de la Guerra dels Segadors, una de les places militars més importants a l'entrada de Catalunya per ponent. La ciutat, asseguda a la falda del castell i l'església, i allargassada al costat de Segre, havia estat fortament murallada i abaluardada per totes bandes, amb forts bastions al cappont de Sant Domènec i a la part occidental de la ciutat, més plana i fàcilment accessible.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).
Balaguer en temps de la primera República catalana, o sia, durant la Guerra dels Segadors. Una sensacional finestra a la Balaguer de fa quatre-cents anys, gràcies als enginyers gavatxos que aixecaren imatges de tot el país durant les campanyes militars que menaren en ajut (i domini) de la nostra primera república, la qual havent perdut son president, Pau Claris, tot just encetada, i els seus valedors a la cort francesa, el cardenal Richelieu (1644) i el rei Lluís XIII (1645), veurà afeblida sa posició entre els dos Estats gegants que se la disputaren, i acabarà derrotada i migpartida després del Tractat dels Pirineus (1659).

(Cliqueu damunt les imatges per veure-les amb més resolució).

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Santa Maria la gòtica balaguerina, sempre dominant la ciutat des de son turó. La pujada de cada diumenge a les cerimònies no devia ser fàcil. Sembla que al tram final del camí hi havia escales i tot.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Detalls de l'església de Santa Maria amb el campanar. Hi destaca un gran penell acabat en forma de gall. Suposem que fidel a la realitat, encara que també hagués pogut ser afegit en el treball de taller que s'efectuava sobre els apunts presos del natural, previ a la publicació, i que buscaven l'embelliment del quadre.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Detalls del barri acrescut a redós de Santa Maria, a la 'part alta' de la ciutat siscentista, i que restava separada del castell i del Sant Crist per un fondo barranc.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

Detalls del sistema defensiu a la muralla occidental, a la Porta de Lleida i del camí de Castelló de Farfanya. S'hi aprecia el pont davant la torre del portal, i una palissada de fusta per reforçar-ne la protecció.

1645. Lo Setge de Balaguer, Guerra dels Segadors (ddd-UAB).

Sébastien de Pontault, Sieur de Beaulieu (1613-1674),

fet per Nicolas Cochin (1610-1686).

La representació de la ciutat és més simulada que real en els detalls de les cases i la distribució de carrers. Certament, entre les cases i el riu hi hagué un desnivell, que és el de l'actual banqueta. Però la plaça Mercadal, p. ex., no hi és inclosa, quan sabem per altres gravats d'aquells temps que ja era oberta des de temps medievals més reculats.

[2071] Pel Montsec, Àger i Balaguer al 1685

20170321

[1659] La Palamós de Beaulieu

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà).

Gravat del Cavaller de Beaulieu.

60 ca. Palamós (el Baix Empordà).

Gravat del Cavaller de Beaulieu.

La ciutadella a l'istme de Sa Punta, vista des de terra ferma. El poble emmurallat en primer terme, i el convent dels agustins i un molí fariner amb les aspes al vent, dalt del penya-segat.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà).

Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Detall del penya-segat de Sa Punta, amb els bastions que protegien la ciutadella. S'hi observa el gran edifici del convent dels Agustins, i el molí a tocar de l'esbalç. Una barca de pescaires, de vela llatina, feineja en primer terme.