[1662] Palamós, 1667

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
Una preciosa vista de la vila empordanesa des de l'altra banda de la badia, que poc temps després, es completà amb un plànol dins la «Carta topográfica del Principado de Cataluña».

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
La 'plaça' militar de Palamós era cobejada per son port natural, a on podien trobar refugi les armades, hispànica o francesa, que s'esbatussaven constantment en aquells temps de guerres i litigis d'escala europea. El moll que s'hi construí completava el port natural i el convertia en un dels millors de la costa catalana.

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
Just damunt de l'istme s'aixecava la vila de Palamós, ben fortificada i amb baluards per protegir-la dels atacs per terra ferma, i presidida per la bella església gòtica, al voltant de la qual s'arraulien els carrers i cases. 

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
Detall del poble, envoltat de la muralla, i de l'esplèndida església medieval.

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
Al cap de Sa Punta, l'anomenada Ciutadella, encara més ben abaluardada, dins de la qual destacava el convent dels Agustins, una torre de guaita rodona i molí de vent fariner ran de cingle.

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
Detall de Sa Punta palamosenca ben fortificada. 

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
Detall del primitiu moll del port de Palamós. S'aprecia en el detall, les pilones per lligar les sogues de les embarcacions, i les escaletes que baixaven fins ran d'aigua.

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).
Detall del raval de pescadors fora murs, a tocar del port. Tot el conjunt, fins a la ciutadella, sembla tancat, potser per un mur de tàpia més que no pas una muralla de pedra. Una creu de terme es veu a l'esplanada erma que puja cap a Sa Punta.

[1394] La Palamós siscentista de Borsano

[1659] La Palamós de Beaulieu

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

60 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

La ciutadella a l'istme de Sa Punta, vista des de terra ferma. El poble emmurallat en primer terme, i el convent dels agustins i un molí fariner amb les aspes al vent, dalt del penya-segat.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Detall del penya-segat de Sa Punta, amb els bastions que protegien la ciutadella. S'hi observa el gran edifici del convent dels Agustins, i el molí a tocar de l'esbalç. Una barca de pescaires, de vela llatina, feineja en primer terme. 

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Detall del convent dels Agustins i del molí de vent.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

El campanar de l'església major sobresurt entre les cases del poble emmurallat. Algunes barques de pescadors són fondejades a la platja.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Detall de la platja, a la badia i port natural que feia el cap per la seua banda meridional.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Detall de la vila fortificada i de l'església.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Plànol de l'istme de Palamós i del port natural (C) de què disposava.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Els baluards (G) que protegien la vila (A) per la banda de terra ferma. S'aprecia ben bé el port natural i el moll corbat de què disposava.   

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Entre la porta i la ciutadella, el barri més pobre dels pescadors i altres magatzems portuaris.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 

«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

La ciutadella (B) de Palamós, amb el convent dels Agustins (D), el molí de vent (E) i la torre de guaita (F) de cara al nord. 

[1394] Palamós siscentista de Borsano

[1349] Palamós, 1711

[1394] La Palamós siscentista de Borsano

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Antonio Borsano.
L'istme on s'assentava la vila vella, amb la ciutadella a Sa Punta.

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Ambrosio Borsano fou un enginyer militar milanès que visqué al segle XVII. Llavors el Ducat de Milà era una possessió dels nostres estimats veïns de l'oest. Així doncs, des del 1648 treballà al servei de la corona espanyola, intervingué en la guerra de Portugal (1660) i fou incorporat a l'exèrcit que ocupava Catalunya (1672) després de la Guerra dels Segadors. La seua principal tasca fou l'elaboració de plànols de les diverses places fortes que calia atacar o mantindre. La cartografia s'havia convertit en aquells segles en una de les principals armes auxiliars de l'art (de la masculina i nobiliària casta governant) de guerrejar.  

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
«...a siete leguas de Hostalric se halla la Plaza de Palamós, que está situada a la orilla de la mar. Tiene la villa sus murallas a la antigua y fuera della a la parte de tierra... hay dos baluartes con su foso...»

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
«...a la parte de levante, tiene una Ciudadela irregular, formada de tres baluartes y otros dos medios; en el tercero más alto... la punta de la península... domina la villa. Esta península está rodeada de 3 lados de la mar... El Puerto lo tienen casi todo perdido, que si no lo remedian no podrá parar ninguna embarcación».

Sobre la part continental: «A la parte de tierra tiene muchas viñas, campos, bosques de encinas, robles y de pinos».

A la costa, «tiene muchas calas para desembarcar artillería y la mayor es la Cala de Sant Feliu de Guíxols, que está así a poniente a dos leguas de Palamós, donde se suelen hacer los almagacenes de trigo y cebada para proveher al ejército a la parte norte de Gerona... La villa sudicha de Sant Feliu de Guíxols está amurallada, pero no muy fuerte, sin terraplenes».

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
La vila fortificada de Palamós, amb el raval (I) del Port (H). La muralla (L) envoltava la població, que tapava l'entrada a la península. A la part meridional, destacava l'església parroquial. A la part de terra, s'hi recomana un reforçar de baluards:«fortificación que se ha de hacer» (S). A la part nord de la vila, l'Hospital (O) i el baluard de Sant Joan (P).

De la porta de terra (M) de la vila, al baluard del mig, partien dos camins en direccions oposades, el de Sant Joan (T) i el de Calonge (V). A l'altra banda, hi havia a porta de la vila (K) que donava al raval i enllaçava amb el port i la ciutadella. 

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
El castell de la ciutadella és «muy antiguo y de muchas centurias de años, que antiguamente se llamaba Castillo del Albrigs, que en él está fundado un convento de religiosos de la Orden de San Benito». No aconsegueixo trobar referències del nom antic del castell, potser simplement se'n deia castell de l'abric, per tal com feia de protecció del port. 
«Passada la costa de Pineda, a una legua de la Val de Aro, se halla unos campos de la Selva que están en terreno muy llano  y muy abundante de todo, puede campear un ejército donde quisera, siendo en qualquiera parte rico en forraxes, leñas y agua...» i tot això a només dos llegües de Girona.

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Detall del Port i del moll, sota del raval de pescadors (I) i magatzems. L'esquerpa i elevada costa de Sa Punta conferia a la ciutadella un emplaçament immillorable per a la defensa de la badia. A l'extrem, el molí de vent (A) de què disposava la població. 

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Referències a llocs propers,  vistos sempre des de la perspectiva militar: Torroella de Montgrí, amb bons recursos però «alguna poca de agua, pero alrededor hay muchos lugares muy ricos de pozos»; els plans de Gualba, «donde hay dos molinos, que es tierra muy abundante de agua que sale del río»;  i la vila de Foixà, «que se puede en aquellos campos hacer qualquier plaza de armas...»

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
El molí de vent (A) al costat de la ciutadella defensiva o Fort de Sant Agustí (C), dins de la qual hi havia l'edifici de l'antic convent de Sant Agustí (E). Davant de mar, la ciutadella tenia una torre de guàrdia (B). S'accedia al port i a la vila per la porta (D) entre els bastions fortificats.

1673. Palamós, «Carta topográfica del Principado de Cataluña, Condado de Rosellón y Cerdaña», 
Ambrosio Borsano.
Seguint en direcció nord, Bellcaire, «teniendo la sequia de los molinos que es muy abundante de agua... además este terreno es muy rico de viñas y de arroz», i un poc més amunt Albons i Vilademat.

[1349] Palamós, 1711

[1349] Palamós, 1711

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

Plànol de la vila fortificada de Palamós durant la Guerra dels Nou Anys (1688-97) i que va comportar el setge i destrucció de la vila. Encara que la datació del recull de mapes sigui de començament del segle següent, el mapa referia la fortificació de Palamós tal com era fins a la seua capitulació.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

Emplaçament del port, castell i vila fortificada. La situació estratègica a la costa, l'excel·lent port natural i la immillorable posició de la ciutadella al Pedró, feren que la plaça fos sempre ben cobejada. Al 1694, el mariscal Noailles li posà setge i la conquerí amb una gran pèrdua de soldadesca. Per això, n'ordenà l'enderrocament de les defenses i la destrucció de bona part de la vila. La vila perdé bona part de la població i riquesa, que només recuperaria lentament amb el pas dels decennis al llarg del segle XVIII.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

L'istme del Pedró, amb la Ciutadella dominant el mar i el port, i la vila fortament abaluardada fent de tap i protecció per terra.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

Detall del port natural, molt ben arrecerat del mar obert i encara més ben protegit per l'artilleria de la ciutadella i des dels baluards de la ciutat.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

Les dos portes d'entrada a la vila, la de mar, que donava al port, i la de terra ferma, amb un parell de ponts per salvar els fossats del baluard, probablement llevadissos.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

Detall de la muralla que envoltava la vila, i del barri de pescadors fora murs, entre la vila i els castell, ran de port, probablement amb establiments de mala reputació.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

El castell o ciutadella, amb l'antic convent dels Agustins i un parell de molins de vent fariners. Les tropes s'aquarteraven en els edificis que hi havia disposats. El penya-segat del Pedró el convertia en una talaia defensiva de primer ordre.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

El convent quedà enderrocat després del setge de 1694. Sobre les runes, s'hi provà de refer edifici i vida monàstica, però noves guerres i ocupacions militars ho van fer molt difícil. Després de l'exclaustració, es convertí a mitjan segle XIX en una fàbrica de suro, naturalment dita del Convento.

1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).

Detall de la costa al nord de la vila, bastant elevada sobre el mar.

[1326] Palamós entre els segles XVII i XVIII