Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Martí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Martí. Mostrar tots els missatges

20251122

[2719] La Suda i la Seu lleidatanes, 1707

 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La Seu vella amb dos campanars. Probablement, com que se prenien apunts del natural i després se dibuixaven al taller, s'hi confongué lo campanar de la capella de la Suda, que fou afegit al costat del de la Seu. L'autor, que devia tindre altra feina, no li donà més importància. A més, diríem que li calia una mica de pràctica de perspectives i volums. Gairebé mos fa una representació cubista abans de temps, oi? Faria riure si no fos la gravetat dels fets d'aquell setge i la matança de lleidatans que los assaltants hi perpetraren al convent del Roser, a on s'havien refugiat.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Curiosa i original perspectiva del turó lleidatà, amb la Suda, la Seu i les fortificacions. La signa Mirecourt, enginyer borbònic gavatxo.
 

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
La vista de dron, que diríem avui, és feta des del Camp de Mart, i al peu de la muralla de la ciutat hi trobem l'església de Sant Martí, també poc agraciada en la representació.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Als afores, com era habitual, lo convent de Sant Francesc.

1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
1707. La Seu Vella i la Suda, Lleida.
«Vue d'elevation du Chateau de Lérida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemis. Lérida, 29 octobre 1707» (AMB).
Les fortificacions defensives al peu de la Suda. 



 

Posted by
Labels: , , , , ,

20251108

[2717] La Lleida de 1880

 


1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Un cop superades les muralles medievals que tancaven la ciutat, calia planificar-ne l'eixample. Al plànol, s'hi dibuixen les noves mansanes (permeteu-me lo mot d'en Cerdà) amb amples carrers, avingudes arbrades, fonts ornamentals. En línies generals, lo creixement de la ciutat seguirà aquesta línia fins als pelotassos de la segona mitat de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Detalls de Blondel, amb la gran plaça de Sant Lluís a on s'hi faria lo mercat (estació d'atubusos actual, que ben aviat serà l'antiga), la corba d'angle recte per agafar l'Av. Catalunya, llavors de l'Acadèmia, que resseguia la muralla fins a la porta de Sant Antoni, i tornava a trencar, com encara ara, en angle recte cap a la carretera de Fraga, avui pròpiament lo carrer Acadèmia. LO Gasòmetre o fàbrica del gas s'hi instal·là, però una mica més avall, a on hi ha la benzinera actualment. 
L'antiga Casa de Caritat fou la Maternitat i als anys 80 se convertí en la biblioteca provincial. Lo Manicomi avui és la delegació de cultura de la Generalitat, amb la clínica Montserrat al darrere. La gran esplanada de l'aparcament actual correspon a l'ampli pati de darrere la Casa de Caritat. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Tota la ciutat vella entre Blondel i la Rambla d'Aragó. Encara avui hi tenim la mateixa disposició de la plaça de l'Almodí i carrer la Palma. Les places de Sant Llorenç, per davant i darrere (la de Sant Josep) potser una mica ampliades, mentre que la de l'Ereta ha quedat desfigurada després de les darreres actuacions urbanístiques, però era així reconeixible fins als anys 90 de la passada centúria. Lo convent de monges de l'Ensenyança havia sigut substituït ja en la postguerra per un bloc de pisos, que tenia la biblioteca provincial al costat de baix, i per unes escales i una porteta s'accedia al claustre del Roser, antic institut provincial (des de 1842) i seu del recuperat Estudi General als anys 70 i 80. 
Darrerament, també va agençar-se lo convent de Santa Clara, que és la seu, entre altres, dels Castellers de Lleida.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer de Sant Antoni, des del vell portal i l'església fins a la catedral nova i l'Hospital de Santa Maria, llavors edificis envoltats d'altres cases per tots costats. Lo convent de les carmelites descalces passà a mans de la Paeria cap als anys 80, crec. L'església hi fou consagrda a Sant Anastasi. També fou conegut com a convent de Santa Tresa. Ara hi ha la seu del Centre de Titelles de Lleida, nucli de la magna fira de titelles que cada cap de setmana del primer de maig omple racons i places de la ciutat d'espectacles de putxinel·lis de tota mena, i que aviat farà quaranta anys, com si res!

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer Cavallers ja s'havia arribat fins al riu, car lo teatre de l'antic convent de Sant Agustí s'havia cremat pocs anyets abans. Lo carrer de Blondel s'havia guanyat al riu cap a final del segle XVIII en tapar-hi l'ull del pont que tocava a la porta d'entrada de la ciutat.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Des de Boters a Sant Martí. 
Lo passeig futur que serà Balmes se preveia arbrat, continuació del que serà la rambla d'Aragó. Però això no fou mai així. En aquesta bifurcació s'hi farà la presó de Lleida, cap al tombant del segle XIX al XX. Lo carrer de Sant Martí era carrer de militarada (de l'exèrcit espanyol), amb los quarters del pla dels Gramàtics, amb la Plaza de los Cuarteles, ara amb l'edifici del mercat, i de l'antiga Panera. L'església de Sant Martí fou feta servir com a presó.  
Des de Sant Martí i pel carrer Tallada, s'arribava a l'antic palau del bisbe, foragitat del palau de la Seu Vella pels Borbons (espanyols) al 1707, a tocar de l'església de Sant Llorenç, com encara avui, però amb palau episcopal nou, de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Vista general de la vella ciutat closa dins la muralla i de l'eixample previst. 




[2378] La Lleida prenapoleònica, més



Posted by
Labels: , , , , , , , , , , ,

20250911

[2704] Vistes de la Lleida dinovesca


1927. Lleida. Antic palau episcopal.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Tapiol. 
(Fons Romà Sol-UdL).
 La porta d'entrada del palau episcopal del carrer Tallada, que per darrere donava a Boters. Un dels centres de poder més opressors de la ciutat durant segles, sovint allotjament dels monarques que visitaven la ciutat, acollits pel poderós bisbe lleidatà.

1927. Lleida. Església de Sant Martí.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'església de Sant Martí fins a les acaballes del segle XIX, amb l'antiga portalada i espadanya. Segons la viqui, al 1893, el bisbe Josep Messeguer i Costa en va recuperar la jurisdicció i va ordenar la restauració del temple. Per a això es va recuperar la portalada de la parròquia abandonada de El Tormillo (nucli pertanyent a Peralta de Alcofea, Osca) que formava part de la diòcesi de Lleida des de feia gairebé mil anys i fins a la fi del segle XX. Lo bisbe va adquirir l'obra a canvi de 375 pessetes, i en l'actualitat és reclamada per l'ajuntament de la localitat aragonesa, i que servidor los hi retornaria embolicada amb un llacet (si se'n paguen les obres i trasllat amb los impostos seus). En la mateixa reforma s'hi van afegir a la façana un finestral i una gran espadanya neoromànica.

1927. Lleida. Porta de corral.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 Per fi una imatge d'arquitectura popular, més enllà del retrat d'esglésies i elements monumentals, cosa que diu molt de la sensibilitat de l'autor. Les antigues portalades dels horts tapiats, simplement fetes de fustes llistades i una botera (o forat rodó als peus) per als gatons. 

1927. Lleida. L'Arc del Pont.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La vella entrada del camí ral per la ciutat, llavors ja desviat per la banqueta de Blondel, des de finals del XVIII. A l'esquerra, la casa familiar a on nasqué lo nostre enyorat poeta Màrius Torres.

1927. Lleida. La plaça i església antiga de Sant Joan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost,
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'antiga església medieval de Sant Joan, abans del seu enderroc cap al darrer quart de segle XIX. En la reordenació urbanística de l'antiga plaça lleidatana, cor de la ciutat, emplaçament de tornejos i del mercat, també se'n perdé l'edifici del vell almodí (a l'esquerra), edifici que guardava el gra de la Paeria. És una pena que en les reordenacions modernes no se'n recuperessen los porxos, que haurien donat a l'espai un encant antic.

1927. Lleida. La font de la Costa del Jan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La deessa Ceres presidint la font de la Costa del Jan, que donava accés a la Cuirassa des del carrer Major. Després fou substituïda per la font del Governador (espanyol) Aparicio.

1927. Lleida. L'antiga font del Govenador o de Gardeny.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La font del governador (espnayol) Blondel, als peus de Gardeny, dalt de la partida de la Mariola, aprox. allà a on hi ha l'Institut dels Templers. Fou lloc d'esbarjo de les classes dirigents de la ciutat durant lo segle XIX, per anar-hi a passeig i festejar. Des dels anys 70 del segle passat, reubicada a la Baixada de la Trinitat.




Quinalafem.blogspot.com  


Posted by
Labels: , , , ,

20221227

[2432] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (ii)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquartarements de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La xarxa de camins cap al nord-oest de la ciutat, al camí de Montsó. Als afores del Portal de Boters, diuen que a un tir de ballesta, hi hagué des de poc després de la conquesta de la ciutat, la congregació de Sant Hilari, amb l'església aixecada sobre una antiga mesquita. En els setges del segle XVII i XVIII, el lloc quedà del tot arrasat. En el moment de fer el plànol, sembla que alguns masos hi restaven. Era una zona d'eres per excel·lència, o sia, d'eres de batre el gra. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El Segre a l'areny de la Mitjana. A la banda de dalt, amb el temps, hi naixerien les Pardinyes baixes. A la de baix, la caseta que podria ser la presa d'aigua de la secla de Torres. Amb el temps, en aquest indret s'hi farien les comportes del canal de Seròs.


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap-pont de la ciutat, llavors només amb la fortificació que protegia el cap del pont. L'antic convent dels Trinitaris (13), aprox. a on hi ha ara la rotonda de l'av. de les Garrigues. L'antic braç del Segre ja era un record, i ara la secla de Torres i més cap als afores la de Fontanet portaven l'aigua a l'horta dreta de la ciutat. Hi destaquen grans finques amb masos, sens dubte dels grans terratinents de la ciutat. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Una mala lectura de la cal·ligrafia de la r, va fer catalogar el mapa com a Lexida. A banda de la disposició urbanística de les principals artèries de la ciutat vella, el mapa vol recollir els principals camins i el sistema de recs de l'horta. No podem saber si era de debò ajustat a la realitat, però podem deduir de la intenció de verisme del plànol, que l'autor va intentar reflectir-lo de la millor manera. 




Posted by
Labels: , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)