[1668] Els inicis de l'«ski» a la Vall d'Aran: les primeres pràctiques, 1919

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Vista del Pirineu des del cim del Tesso de Son.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

El Tesso de Son des del Coll de Forn del Calç.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299 (UAB).

La proximitat amb la Vall d'Aran feia d'Esterri un poble botiguer. Hi arriben en ple Carnestoltes. «A l'entrar al poble veiem dos individus embolicats amb cobrellits vermells i de cara emmascarada, arrossegant unes grosses cadenes»; un parell de dimoniets encarregats de fer pagar tribut als forasters: una certa quantitat de vi. «Com que això dura tres dies cal veure en quin estat es troben a la fi».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Detall dels cims..

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Una vista idíl·lica d'Esterri d'Àneu d'ara fa cent anys.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Dia 5 [de març]

Pujada al Tesso de Son (2.696 m), tots blanquejats de neu, i les dificultats en l'ascensió.

Vista esplèndida dels encontorns des del Tesso de Son: «en primer lloc des del mateix pic baixen a molta fondària dretes parets fins a la vall de Cabanes, que veiem com en un mapa..., envoltada pels cims de la Bonaigua, Bassiero, Saliento, les Agudes i Roca Blanca...; més lluny cap al S. les muntanyes que separen la vall d'Espot de la de Capdella dominades pel punxegut cim de Peguera...»

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

«El fred és molt intens i amb prou feines podem fer funcionar els aparells fotogràfics perquè nostres dits estan balbs».

Dia 7 [de març]
Arriben els paquets esperats, i la comitiva pot emprendre camí cap a València d'Àneu.

«Més amunt seguim, fins arribar al riu de la Bonaigua, per la carretera en construcció que ha d'arribar fins a la Vall d'Aran... Prompte s'acaba la carretera i s'arriba a l'anomenat estany de la Senyora... A l'altra banda, s'estén el gran i frondós bosc d'avets de la Mata de València, veient-se en la part baixa l'antic camí del port, actualment abandonat». 

L'Hostal de Baix, davant la vall de Cabanes: «el vell edifici va ésser enrunat per una allau fa quatre o cinc anys, perdent-hi la vida tres persones; mitja hora més amunt  arribem a l'Hostal de la Bonaigua. Està situat a 1.610 m. d'alt».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Vistes panoràmiques des del Tesso de Son cap a la ribera de la Bonaigua.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

L'Hostal de la Bonaigua «per la seva situació és un excel·lent centre per als excursionistes que vulguin recórrer les valls de Gerber i de Cabanes... i presta molt bons serveis als que han de passar el port, especialment a l'hivern, ja que tenen un segur refugi per resguardar-se del mal temps. Cada any els hostalers, exposant llur vida, auxilien a un bon nombre de persones que s'han trobat sorpreses per alguna tempestat».

Dia 8 [de març]
Arribada al Santuari de la Mare de Déu de les Ares. Al seu costat, hi havia, tapiats, els antics edificis on s'estaven els obrers que construïen la carretera, «de la que se'n poden veure alguns trossos explanats».

Els expedicionaris, esquís als peus, pugen a veure el llac de Gerber (2.280 m), «enmig d'una de les regions més salvatges de nostre Pirineu i sols coneguda de pocs excursionistes».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

«La neu hi és en tal abundor que cobreix tots els accidents del terreny, veient-se de la roca únicament les parets llises on no pot aguantar-se».

Dia 9 [de març]
En marxa cap a la Bonaigua. «La neu es troba en gran quantitat, omplint totes les clotades i formant grosses congestes. Per evitar d'extraviar-se en els dies de boira o torb, uns alts pilars de pedra marquen el camí... L'últim tros és molt planer i com que la neu està dura avancem ràpidament, arribant al cap del Port de la Bonaigua a les 12,40, o sigui que hem escurçat uns 20 minuts el temps que marca la guia d'en Juli Soler».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

«En el mateix port ens trobem uns traginers que havien sortit de l'Hostal molt abans que nosaltres i ens observen amb curiositat com patinem. A la una en punt comencem a davallar cap als vessants de la Vall d'Aran». Travessen la Garona per Ruda i per Tredòs, i finalment arriben a Salardú, on faran parada a la Fonda del Sr. España. S'omet, per coneguda, la descripció de la Vall d'Aran.

Dia 10 [de març]
«Ens dirigírem a la ribera de l'Aiguamoix a buscar pistes a propòsit per tal de donar les ensenyances, procurant que fossin lo més a prop possible. Arribats els embalums dels esquís que venien per transport, es disposen a començar les primeres lliçons del nou esport als llogarencs: «férem anunciar als veïns de Salardú i demés pobles dels voltants que, a l'endemà al matí, estaríem a la disposició dels que volguessin concórrer a les demostracions i pràctiques de ski, que tindrien lloc al pla de Beret».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Dia 11 [de març]
Aquest fou el dia en què començaren 'oficialment' les primeres lliçons d'esquí als aranesos, i que, per tant, pot ésser considerada la data simbòlica dels inicis de l'esquí a la Vall d'Aran. Això sí, només amb dos concurrents, veïns de Salardú... i una dotzena més de persones de Montgarri que s'hi presentaren a mig matí, «algun d'ells, d'uns cinquanta anys».

Amb bona neu, i vistes a les Maleïdes, «férem els primers exercicis en els que aquells demostraren tots un ver interès i aptituds». Sembla que tots «comprengueren  tot seguit la importància que representava per a ells l'ús del ski». Els veïns de Montgarri, aïllats tot l'hivern, només podien travessar els cinc o sis quilòmetres del Pla de Beret «alguna vegada a costa de molts treballs, valent-se de raquetes que es construeixen ells mateixos».

La resta del matí les pràctiques tingueren lloc a la Borda dels Gabatxos, al bell mig del Pla de Beret. «Tots els que havien provat els skis estaven entusiasmats de la facilitat amb què podien marxar sobre la neu evitant enfonsar-se i convingueren que al dia següent tornarien acompanyats d'altres que també volien fer les proves». 

Dia 12 [de març]

Per causa de la nevada, no hi haurà pràctiques. Es visita l'església de Salardú, «una de les més notables de la vall i que conté un Sant Crist del segle XIII, objecte de molta devoció per part dels aranesos. A la tarda s'havien posat tres pams de neu i era de suposar que en les muntanyes la quantitat fos major».

Dia 13 [de març]

Decideixen d'anar a recollir els skis que havien deixat al Güell de Garona. El camí fou penós, a causa de la neu, que en alguns punts de la canal de Beret els arribava fins al pit!

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

«A la tarda el temps millorà i continuàrem les pràctiques en uns prats propers, assistint-hi tot el poble, deixant ensenyants a uns vint individus entre els quals n'hi havia alguns de Tredós». Deixen al Sr. Alcalde alguns dels esquís i raquetes «que destinàvem als de Salardú, Tredós, Bagergue i Montgarri» i surten cap a Arties. 

Dia 14 [de març]
Tot i la nevada de primera hora, a la tarda es fan pràctiques en uns prats als afores, «reunint-s'hi una vintena de veïns».

Dia 15 [de març]
L'endemà, assisteixen «a les proves la major part del poble amb les autoritats, demostrant tots un ver interès en les nostres explicacions». Acomiadats d'Arties, es dirigeixen cap a Vielha «junt amb un veí de Gausac al qual deixàrem uns skis, baixant tots junts per la carretera sota una copiosa nevada».

Dia 17 [de març]
La nevada del dia anterior no havia permès la iniciació a Vielha. Aquest dia, «a la tarda, ens traslladàrem a uns prats situats entre Viella i Betrén i davant de gran gentada començàrem les ensenyances, que resultaren molt profitoses, prenent-hi part uns 25 individus entre els quals s'hi comptaven les primeres autoritats».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

«A la nit en el cafè tot eren comentaris i discussions sobre la utilitat del ski; tots es mostraren conformes  amb què era un gran avantatge per a ells». Els més refractaris foren els correus del port de la Bonaigua, que «temien que anant amb skis se'ls obligués a passar més sovint el port».

Dia 18 [de març]
El mal temps dificulta les pràctiques. Es refereixen les dificultats dels que intentaven passar el port de la Bonaigua amb tanta neu i enmig del torb.

Dia 19 [de març]
Esquiada entre els boscos de Baricauba.

Dia 20 [de març]
Partença de Vielha entre un paisatge tot emblanquinat.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Arribats a les Bordes, a la tarda s'hi fan pràctiques d'esquí amb els llogarencs, «traslladant-se a les pistes tot el poble, alguns per pendre part i altres sols com espectadors, demostrant, però, tothom gran interès.

Dia 21 [de març]
Deixen instruïts una quinzena de veïns. Allà acaben l'expedició: «Aquí finírem nostra tasca, motiu de nostra excursió». L'esquí s'havia ensenyat i practicat per primer cop a la Vall d'Aran. Parteixen cap a l'ermita de l'Artiga de Lin (1.290 m), «una [vall] de les més emboscades i belles de la Vall d'Aran». L'ermita era habitada d'un ermità i un mosso, i el menjar i l'espai, escassos.

1922. L'Artiga de Lin, era Val d'Aran.
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947), 14 d'abril (MdC-AFCEC).

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Dia 22 [de març]
Enfilen cap al coll de Toro, entre «bells paisatges; poc en poguérem disfrutar; la neu començà a enganxar-se  en els skis en tal quantitat que cada trenta metres ens vèiem obligats a picar amb el bastó per despendre aquells set o vuit quilos que arrossegàvem a cada peu». Les penositats per arribar dalt del Port de la Picada (2.460 m) són notòries. 

1922. El Port de la Picada, era Val d'Aran.
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947), 26 de desembre (MdC-AFCEC).

1922. El Port de la Picada, era Val d'Aran.
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947), 26 de desembre (MdC-AFCEC).

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

«És aquest alterós port un dels més dolents de la vall per sa proximitat amb les Maleïdes i per ell passa la divisòria de la frontera aranesa amb la província d'Osca, posant en comunicació l'Aran amb el Ribagorça; els vessants de llevant donen llurs aigües al riu Jueu i a ponent a l'Éssera».

A la clotada de la Renclusa, troben «el refugi mig colgat de neu i veient-se sols la coberta del petit edifici del costat; en canvi, els cims estaven embolcallats de boira i per breus moments veiérem l'Aneto i la Maleïda». Cal que facin nit a l'Hospital de Benasc, tot i que l'edifici no estava en gaires bones condicions. 

Dia 23 [de març]

Arribats a Benasc, s'hostatgen a casa de la vídua Sayó. Allà, «després de dinar ens pregaren que féssim algunes demostracions de la manera d'anar amb skis, que gustosos efectuàrem en presència de gairebé tota la vila que ens mirava amb curiositat». L'inici de l'esquí, doncs, a la Vall de Benasc també. 

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

El retorn, ja amb tartana, per les gorges de l'Éssera al congost del Ru, i fins a Graus. L'endemà amb auto fins a Barbastre, i allà ja amb tren fins a Barcelona.

«De nostra part estem plenament satisfets dels resultats obtinguts. Hem deixat instruïts en l'ús dels skis uns 125 individus, entre els quals es compten alguns en cada vila que ja estan en condicions de continuar les ensenyances als seus conveïns. També els hi hem mostrat la manera de fabricar-se ells mateixos els skis, així com fer ells mateixos les reparacions necessàries i les diverses fixacions per a subjectar-los». Finalment, destaquen «el gran interès que els aranesos demostraren en aprofitar les nostres ensenyances».

L'agraïment al President de la Mancomunitat pel suport a aquesta iniciativa clos l'escrit. Aquell final d'hivern de 1919, entremig de fortes nevades, quedà, doncs, inaugurada la pràctica de l'esquí a la Vall d'Aran i a la Vall de Benasc. 

Potser pot semblar poc glamurosa, aquesta primera iniciació a l'esquí dels habitants de la Vall d'Aran aviat farà cent anys, però té l'encant i la gràcia d'una aventura gairebé èpica: la d'uns joves que trescant per les serres nevades arriben finalment a la Vall, i sense cap més parafernàlia ni oficialisme es posen a ensenyar a lliscar als qui van voler aprendre'n. La simplicitat, innocència i senzillesa dels actes autèntics i naturals, que transcendirà el temps i arribarà a marcar el futur econòmic i social del territori. 

Honor als coratjosos excursionistes que portaren l'esquí al nostre Pirineu Occidental.

1925 ca. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Lluís Estasen i Pla (1890-1947), 14 d'abril (MdC-AFCEC).
Tres esquiadors amb les Maleïdes al fons.

Durant algunes dècades i fins al començament dels anys 1960, les pistes d'esquí no existiren. Per tant, la pràctica d'aquest esport no consistí en aquells inicis a passar per la botiga a comprar les darreres peces de vestir i material d'última generació, adquirir un forfait, ésser arrossegat d'un remuntador, disposar de places hoteleres i etc. 

L'esquí comportava sempre lliscar per la neu verge per carenes, boscos i prats. Calia ésser esportista, muntanyenc, excursionista en tota l'extensió de la paraula. 

1930 ca. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Josep Puntas i Jensen (1887-1962), (MdC-AFCEC).
Esquiadors al Montarto.

1930 ca. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Ernest Mullor i Creixell (1904-2004), (MdC-AFCEC).
Esquiadors a les congestes del Pic de Colomers.

1930 ca. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Ernest Mullor i Creixell (1904-2004), (MdC-AFCEC).
Esquiador a la Vall d'Aiguamoix.

1931. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Esquiant prop de l'Estany Major de Colomers. 

1931. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Un esquiador davant del gran Tuc de Colomers. 

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Un esquiador davant el Tuc de l'Estanyet, foto del 11 d'abril.

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
L'esquiador és en Josep Torrents, que arrossega els esquís davant l'Estany de Mar tot gelat, amb els Besiberris al fons. 

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
La motxilla, els esquís i bastons dels anys 30 del segle passat.

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Esquiant al bell mig del Pla de Beret.

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Un esquiador arriba a una cabana al mig del Pla de Beret, amb el Pic del Rosari de Baciver al fons.

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Vista de la Vall des de la Coma de Parrós.

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Un grup d'esquiadors al Pla de Beret amb tota la corona aranesa al fons.

1934. Esquí a la Vall d'Aran.
Foto: Albert Oliveras i Folc  (1899-1989), (MdC-AFCEC).
Els excursionistes Vila i Lluís Estasen al Pla de Beret.

[1667] Els inicis de l'«ski» a la Vall d'Aran: l'expedició de 1919

[1667] Els inicis de l'«ski» a la Vall d'Aran: l'expedició de 1919

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

L'any 1907, la Secció d'Esports de Muntanya del CEC organitzà el primer concurs d'esports d'hivern a Chamonix. Des de llavors, l'esquí, que era un esport desconegut, «ha anat arrelant en nostra terra no sols com un esport interessantíssim, sinó també com a medi [mitjà] pràctic del que es serveix l'excursionista per a visitar les altres muntanyes a l'hivern, gaudint dels bells paisatges nevats i fruint emocionants davallades per pendents que li permeten adquirir grans velocitats».

Durant la dècada dels anys 1910 s'anaren veient esquiadors al Montseny, a les serralades del Berguedà, a Ull de Ter i Núria.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Per impuls, doncs, d'aquesta Secció del CEC i del President de la Mancomunitat, Sr. Puig i Cadafalc, aquell any 1919 s'organitzà una expedició (subvencionada) de socis a la Vall d'Aran, amb l'objectiu de difondre-hi aquest nou esport, i «ensenyar l'ús del ski als habitants d'aquella regió». Per a tal expedició, «s'encarregaren deu parell de skis, cinc de bastons i cinc de raquetes, donatiu que feia la Mancomunitat als pobles de la Vall i... que havien de servir per a les pràctiques».

S'hi fa esment de l'isolament hivernal de la vall, només connectada amb Catalunya per tres camins de ferradura, impracticables a l'hivern, i que causaven nombrosos morts entre els viatgers que gosaven travessar els ports en perilloses condicions. La carretera de Tàrrega a Sort no era millor: s'hi havia hagut de suspendre «el servei d'autos» pel mal estat i calia fer-hi el trajecte en tartana, motiu pel qual els expedicionaris decidiren de fer l'aproximació a la Vall per la Seu i el Pallars. 

L'article fa un resum a tall de dietari d'aquesta travessa, de la qual ben aviat en farà cent anys, i que constitueix la inauguració de la pràctica de l'esquí a l'Aran. 

Dia 26 [febrer]
Sortida de Bagà pel camí de Gósol, enfilant pel peu dels cingles del Moixeró, l'hostal de la Font del Faig i el coll del Pendís (1.786 m), ja a la ratlla entre el Berguedà i la Cerdanya.

El neologisme ski, agafat de l'anglès, era grafiat de manera idèntica a l'original anglès. Com sol ocórrer, han de passar una colla d'anys i veure consolidat l'ús del mot dins la societat, perquè el comencem a escriure d'acord amb les normes de la pròpia llengua.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Els intrèpids excursionistes fan una provatura: «la banda del coll que mira cap a la Cerdanya està molt nevada i provem de baixar-la amb els skis; però la neu es troba tan glaçada que ens és impossible dominar-los, i seguim el camí a peu». Arribats a Bellver, «l'auto que baixa de Puigcerdà i va seguint el curs del Segre per pintorescos paisatges, ens porta a la Seu d'Urgell».

Dia 27 [febrer]

Comença el relat de la jornada descrivint la partença de la Seu, a les sis del matí, creuant la Valira i Castellciutat, «que encara conserva les fortificacions, dominant el pla de la Seu on el riu serpenteja». Els tocs històrics, artístics, literaris anaven, en aquells temps, de bracet amb l'excursionisme. Una pràctica que en feia -i en fa, per a aquell qui ho provi de practicar avui- molt més que un esport. 

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Talló, la Cerdanya. 
«Visitem l'església d'aquest poble, que és interessant exemplar romànic i entrem al cap de deu minuts a Bellver». L'esplèndida fotografia captada deixa entreveure les muntanyes nevades al fons. 

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

A dos hores i mitja, a peu, de la Seu urgellenca, arriben a Castellbò. «Aquest es troba a 780 m, pintorescament situat en una recolzada de la riera que porta el seu nom... té típics carrers i cases d'aspecte ja muntanyenc essent remarcable la seva església, que abans havia estat col·legiata i que conserva la porta principal d'estil gòtic. És també de notar una interessant creu de pedra que es troba a l'entrar al poble».

A partir d'allà, i trobant bon gruix de neu, pugen amb els esquís fins a la collada de la Basseta (1.800 m), al trencant d'aigües entre el Segre i la Pallaresa. «El tros final que ens ha de portar al coll de la Basseta el pugem per una drecera, ja que el camí de ferradura es troba tancat per les grosses congestes que barrarien el pas al matxo que ens porta el fato».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Santa Creu de Castellbò, l'Alt Urgell. 
Actualment, nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, amb una vintena de veïns. «Està constituït per unes poques cases agrupades a l'entorn de l'església, que ocupa la part més alta, presentant un bon cop d'ull, i a més es troba finament blanquejat per la nevada d'aquesta matinada».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

De Sant Joan de l'Erm, a l'Alt Urgell, fins a Llavorsí, al Pallars.
«Tot seguit entren en els tan anomenats boscos de Sant Joan de l'Erm, que si són hermosos a l'estiu, ara se'ns apareixen sota un aspecte que millor sembla un somni; anem relliscant deliciosament per entre corpulents pins i avets que amb llurs branques formen un dosser sobre el camí, aturant-nos tot sovint per a contemplar millor tan bells paisatges».

El Santuari es troba a 2.435 m, al punt culminant de la serra del Puig d'Orri (Pic de l'Orri). «Ben altrament que a l'estiu quan les colles d'excursionistes i els nombrosos visitants donen animació a aquests llocs, apareix ara en una completa solitud, sense que el més lleuger remor vingui a torbar l'imposant silenci». A l'hivern, només una petita quadra restava oberta, per a refugi en cas de mal temps.

Lliscant avall per Montanartró, i ja a hora foscant, descendeixen fins a Llavorsí, on arriben a les nou de la nit tocades. «A l'entrar en el cafè de cal Chato, que és on ens hostatgem, causen l'admiració de la concurrència aquelles fustes llargues que portàvem, l'ús de les quals no podien endevinar».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Els boscos d'avets a les envistes de Sant Joan de l'Erm, amb els primitius esquís de fusta d'ara fa cent anys.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Preciosa i delicada vista de l'antic Santuari de Sant Joan de l'Erm, tot nevat.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Els excursionistes han d'esperar-se uns pocs dies, perquè arribin per traginer els paquets amb els esquís per a les pràctiques iniciàtiques dels aranesos. Aprofiten per fer visita a l'Estany de Sant Maurici. Es decideixen, doncs, a pujar fins a Espot. «El riu Escrita el travessa, quedant separat el poble en Espot de dalt o lo Bago [l'obac], i Espot de Baix o lo Solau».

Dia 1r de març
Descripció de l'excursió a Sant Maurici. «Ens trobem ja en una regió en què cada pas és un nou motiu d'admiració, passant el camí entre formosíssims paisatges i frondoses boscúries».

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Els excursionistes admiren la bellesa del llac gelat, i el travessen pel mig, fins al cap de dalt, per anar-hi a fer un mos per dinar. Després encara es decideixen a pujar fins al Portarró, però la boira que en baixava els fa desistir i retornar al poble.

Dia 2 [de març]
L'endemà és aprofitat per visitar la Pala d'Erexe [d'Eixe], damunt d'Espot, on dècades a vindre, s'hi construiria una de les més primerenques estacions d'esquí del país.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

L'estany de Sant Maurici, encara gelat.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Amb els esquís entre els boscos al peu dels Encantats.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

Vista dels Encantats i de l'Estany de Sant Maurici.

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

La baixada de la Pala d'Eixe la feren pel barranc d'Escaliella, «baixant pel fons de la clotada, drets com una sageta... al cap d'una hora de la sortida arribem a Espot, davant de molta gent que havien vingut a veure'ns com baixàvem, ja que aprofitàrem la neu fins prop del poble».

Dia 3 [de març]
Descripció del trasllat cap a Esterri, un camí de més de dos horetes. «És la capital de la Vall d'Àneu i la vila més important de l'encontrada». A 971 m. d'altitud. «El Noguera Pallaresa divideix la població comunicant-se els dos costats per medi [mitjà] d'un alt pont de pedra de dos ulls». 

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

La gran Pala d'Erexe o d'Eixe, damunt d'Espot. 

1919. «El ski a la Vall d'Aran», Lluís Estasen.
Fotografies de L. Estasen  i de J.M. Soler i Coll.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre-desembre, núm. 298-299.

El Montanyó, a la cresta que separa el Pallars de la Vall de Boí.

[1346] Viatge al Baix Segre, 1908