[2675] Demografia dinovesca dels pobles lleidatans, 1858

 

1858. Demografia dels pobles lleidatans. 

«Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

Habitants de pobles, llogarets, alqueries, caserius i parròquies lleidatanes cap a la fi del segle XIX. Los topònims hi són castellanitzats per les lleis de l'Estat espanyol.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Sort.

1888. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Vielha.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).

Pobles del partit judicial de Vielha.

Resum general: la població total dels diferents partits judicials de la província lleidatana sumava tot just poc més de tres-cents mil habitants. Al cap d'uns cent trenta anys, ja al primer quart del segle XXI, l'hem augmentada en un 50%, fins als voltants de 450.000. 

1858. Habitants dels pobles lleidatans. 

«Nomenclàtor de los pueblos de España» (BDH).

Partit Judicial	Municipis	Població aproximada
Lleida	65	237.979
Balaguer	41	66.143
Cervera	36	50.941
Tremp	32	25.840
La Seu d’Urgell	22	23.172
Solsona	26	22.032
Vielha e Mijaran	9	10.295
Total província	231	436.402

Dades segons lo darrer padró de 2009, que és la darrera font agregada per partits judicials que trobo. Lo partit judicial de Sort va integrar-se al de Tremp al 1968. L'únic territori amb augment notable de població és lo de la plana lleidatana, especialment del partit judicial de la capital, mentre que és molt poc significatiu als de Balaguer i Cervera. En canvi, als partits judicials pirinencs, la davallada demogràfica ha sigut brutal durant los darrers cents anys i passo, amb l'única excepció de la Val d'Aran.  Per veure-hi algun angle positiu, potser això ha ajudat a mantindre los valors naturals del territori. 

2015. «El poblamiento de Cataluña en 1860 a partir de la información del Nomenclátor»,

 J. Burgueño, J. R. Mòdol, M. Guerrero, M. Llena, G. Xixons.

No per menys sabut, deixa de ser impactant, oi? A més, aquesta redefinició demogràfica s'ha fet amb població forana no catalanoparlant. Això sí, diuen que ara som més rics, i que amb lo nou aeroport (de Barcelona, és clar), encara ho serem més...

[2306] Cases i habitants dels pobles lleidatans al cens de 1715, més

Quinalafem.blogspot.com

[2668] Cançons populars araneses

 

1972. «Amàs líric d'era Val d'Aran», Vielha, 150 pàgs.

1955. «Era Cançun d'era Güelhera». Cançons araneses, 

«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).

Una pastoreta (güelhera) que es fa pregar del pastoret que la pretén. Fins i tot, la va salvar del llop, que li sotjava el ramat, però passat lo perill el fa morir de pena...

«Prumetís aquet dia

finezes per demés,

passat et perilh, pastura,

nu te n'has bembrat més.»

(L'ortografia és prenormativa).

1955. «Nu plures, Tunet». Cançons araneses, 

«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).

Com no podia ser altrament, pastorets i pastoretes són los protagonistes de les cançons populars araneses, lligades a la feina de cada dia dels habitants d'era Val. En aquesta cançó, hi trobem un treball poètic destacat, fruit d'autor conegut, que com a mossèn aprofita per colar-hi lo Pare Nostre: en Tunet, en sa tristor d'orfe sense família, troba la bellesa en lo paisatge majestuós. 

«Muntanhes araneses

que es musti amurs veiguerets

com un rusé flurí:

Pastós eren es pares

aciu volem murí».

Allà al Pirineu, los capellans sí que, per una vegada, hi suaven la cansalada, per domesticar i portar cap a les creences catòliques tota aquella colla de gent de forts i pregons costums ancestrals, arrelats en la llunyania dels segles.

1955. «Prauvet de mi». Cançons araneses, 

«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).

Cançó de to jocós: lo marit, pobret de mi, s'exclama i tem ser blanc dels burletes perquè los pantalons, a casa seua, los portava la dona: que aquesta 'bruixa' gairebé el pela d'un mastegot!

1955. «Et pastú». Cançons araneses, 

«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).

Una poesia d'autor conegut, de Canejan, sobre l'amor del pastoret per l'estimada.

1955. «Poesías y canciones aranesas».  Isabel M. Pena Deo. 

«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).

En aquella època de croada espanyolista (no gaire diferent de la d'avui, penso), lo folklore vernacle, que no podia ser esborrat, havia de ser tolerat, i encara més si s'hi afegia el tema religiós.

1972. «Amàs líric d'era Val d'Aran», Vielha, 150 pàgs.

[2555] Era Val d'Aran de 1878

Quinalafem.blogspot.com

[2608] Per la Catalunya del Vuit-cents: ponentines i pirinenques

 

1893. Balaguer (la Noguera d'Urgell).

«Lo Teatro Regional», de 26 d'agost (ddd-uab). 

Santa Maria de Balaguer, amb la ciutat als peus.

1895. Àger (la Noguera d'Urgell).

«Lo Teatro Regional», de 2 de setembre (ddd-uab). 

 Vista de la bella població.

1893. Bellpuig d'Urgell.

«Lo Teatro Regional», de 16 de setembre (ddd-uab). 

Vista del poble amb l'església al capdamunt des dels finestrals del convent de Sant Bartomeu.

 

1893. Bellpuig d'Urgell.

«Lo Teatro Regional», de 28 d'octubre (ddd-uab). 

Lo Mausoleu renaixentista de Ramon Folc de Cardona-Anglesola.

 

1893. Cervera (la Segarra).

«Lo Teatro Regional», de 30 de setembre (ddd-uab). 

La façana de l'antiga universitat, llavors ja desocupada des de mitjan segle.

1893. Cervera (la Segarra).

«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 

Lo passeig de la Rambla, llavors sense asfaltar i sense els horrorosos blocs de pisos moderns.

1893. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell).

«Lo Teatro Regional», de 4 de novembre (ddd-uab). 

La vella torre de guaita medieval.

1 d'Octubre, 2024. Lo Pilar d'Almenara (l'Urgell).

(facebook)

 

1895. Agramunt (l'Urgell).

«Lo Teatro Regional», de 2 de març (ddd-uab). 

L'entrada a la vila pel pont del Sió.

1895. Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).

«Lo Teatro Regional», de 26 de gener (ddd-uab). 

Sepulcre del comte d'Urgell Ermengol X, promotor al segle XIV del panteó de la casa urgellenca al monestir.

 

1895. Bellpuig de les Avellanes (la Noguera d'Urgell).

«Lo Teatro Regional», d'1 de feber (ddd-uab). 

Lo sepulcre del comte conqueridor urgellenc Ermengol VII, venut i traslladat a Nova York pocs anys després. 

1894. Monestir d'Avinganya (lo Segrià).

«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 

L'església i restes del convent en aquells anys. 

 

1893. Bellver de Cerdanya.

«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 

1896. Espot (lo Pallars).

«Lo Teatro Regional», de 30 de maig (ddd-uab). 

Lo Tuc de Ratera, un colós de més de 2.800 m.

1894. València d'Àneu (lo Pallars).

«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab). 

Suposem que es tracta d'un racó del petit municipi camí del port de la Bonaigua.

1894. Lo Coll del Portilló (la Vall d'Aran).

«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 

1894. Bossòst (la Vall d'Aran).

«Lo Teatro Regional», de 24 de novembre (ddd-uab). 

1896. Bossòst (la Vall d'Aran).

«Lo Teatro Regional», de 18 de gener (ddd-uab). 

L'Hospital de Vielha, llavors encara a pler rendiment com a refugi per travessar pel port.

Dibuix de Pahissa.

 

[2607] Per la Catalunya del Vuit-cents: solsonenques

[2594] La Lleida dels anys 20 del segle XX

Quinalafem.blogspot.com