[1810] La nostra costa divuitesca

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Un preciós mapa acolorit de la costa dels Països Catalans gairebé completa. Aquest cartògraf era d'origen anglès, membre d'una nissaga dedicada durant els segles XVII i XVIII a la representació cartogràfica.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La representació de la costa del Principat, una mica massa plana i rectilínia, però interessant en algun dels detalls.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
El port de Palamós, un dels més destacats històricament a Catalunya. També hi veiem les poblacions de Calella de Palafrugell, Sant Feliu i Pineda. Alguns topònims apareixen molt desdibuixats. Això és degut al fet que molts dels mapes eren fets sobre còpies anteriors, que comportaven freqüents errors de transcripció fins arribar a la desfiguració dels noms.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La ciutat de Barcelona amb el moll i el port. Mataró a l'un costat, Montjuïc a l'altre. La desembocadura del Llobregat amb el Garraf i, potser, Cubelles.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La costa central fins a Tarragona. El castell de Tamarit ben visible.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La Costa Daurada de fa tres-cents anys, des del Cap de Salou fins al Delta. Entremig, la torre de Miramar de Mont-roig, la torre dels Penyals (actualment a Miami), la riera de Llastres amb l'Hospital de l'Hospitalet, i el castell de Sant Jordi un cop superat el Coll de Balaguer. Pràcticament fins a l'Ampolla, un territori poc poblat, inhòspit, ventós i difícil per al viatger.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
El delta de l'Ebre en formació. La punta de la Banya i el port dels Alfacs, ja ben formats, però la punta del Fangar encara representada com una illa. Més avall, Vinaròs, Benicarló i Peníscola en sa particular península.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La costa valenciana, amb el Túria ben marcat i el port del Grau, però sense l'albufera.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detall de Cullera, Gandia i Oliva.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detall de Dénia i Xàbia, i del Cap de la Nau, dit aleshores de Sant Martí.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Les Balears i les Pitiüses, poc proporcionades.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detalls d'Eivissa i Formentera. Amb una àncora s'hi marquen els diferents ports naturals que permetien als vaixells de resguardar-s'hi.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
L'illa de Mallorca i principals ports naturals.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detalls de la costa mallorquina. 

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
L'illa de Menorca, amb el gran port de Maó i l'ermita de Fàtima de Favàritx, amb el nom afrancesat de Nostra Dama de Tour.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detalls del port de Maó i del port natural de Fornells.

[1484] Detalls cartogràfics de Blaeu

[1765] Una Borbona a les colònies: les Illes Balears, 1860

1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Apaivagades amb cert èxit les dos primeres revoltes carlines, la reina d'Espanya decidí de passejar-se pels seus dominis, propis i colonials, per afermar sa autoritat. Per traure'n tot el rèdit publicitari possible, s'hi feu acompanyar del daguerrotipista britànic establert a la capital del regne cap al 1850, Charles Clifford (1819-1863). Fou aquest, doncs, el primer fotògraf oficial dels Borbons espanyols i cobrí els tres primers viatges de la reina: 1858 i 1862 pels seus dominis espanyols, i, entremig, al 1860 pels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La Borbona encara faria un parell de viatges més, 1865 al País Basc i 1866 pel sud-oest espanyol, però ja acompanyada d'altres retratistes.

La reina s'acompanyà també del seu marit, son cosí Francisco de Asís de Borbó, amb qui es casà després de fracassar un matrimoni d'intencions polítiques amb el comte de Montemolín i pretendent carlí al tron, Carles Lluís de Borbó i Bragança, fill del primer pretendent i iniciador de les carlinades, Carles Maria Isidre de Borbó.

Durant el viatge, es fotografiaven les rebudes multitudinàries a la comitiva reial per tal de fer evident i notori l'afecte 'popular' a la monarquia. El fotògraf en feia les plaques, que després també servien per extraure'n litografies i gravats per tal d'ésser publicats i divulgats a les cròniques oficials que en feia la premsa i altres publicacions històriques.

1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).Arribada del tren reial al port d'Alacant, on s'hi construí un arc de triomf tot engalanat per rebre la Borbona en el moment de salpar cap a les colònies Balears. El viatge començava, com resa la dedicatòria, el 24 d'octubre de 1859. Darrere l'arc d'exaltació patriòtica (espanyolista), s'observa una de les torres de l'ajuntament alacantí.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).L'entrada de la parella reial borbònica a la Ciutat de Palma sota un arc de triomf majestuós.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).La carrossa reial s'obre pas entre la multitud congregada al seu pas, i l'omnipresent simbologia espanyolista, amb la rojigualda sempre al capdamunt, mostrava les intencions colonials del periple reial. No podia veure-s'hi cap símbol històric propi de la terra.  

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).El monument que es presentà a la Borbona per commemorar sa estada a Mallorca. Un cop aixecat, no durà pas gaire, ja que fou enderrocat per la revolució Gloriosa a l'1 d'octubre 1868.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).El teatre Principal de la ciutat fou reinaugurat i reanomenat en honor de la reina. L'edifici neoclàssic, cremat en diverses ocasions, s'havia aixecat sobre l'antic solar del tradicional pati de comèdies de la capital mallorquina.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).Una altra perspectiva de l'arc de triomf, pagat per la municipalitat, que rebé les majestats borbòniques a l'arribada a la ciutat, i de la gernació aplegada per veure'ls. 

11860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
El Palau de l'Almudaina, seu històrica dels reis de Mallorca, fou el lloc de residència reial. S'afermava també així el dret de possessió sobre les terres insulars balears.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Un altre arc de triomf a la ciutat, en aquesta ocasió aixecat «por los vecinos del arrabal de Santa Catalina». 

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Detall de l'arc, ornat amb motius mariners i populars, per distingir-se dels arcs oficials, i per simbolitzar d'adhesió popular a la monarca (espanyola).

1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
El passeig de la comitiva reial a l'arribada a Ciutadella.

1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Detall de la carrossa descoberta, envoltada de la militarada d'alt rang i els prohoms de la ciutat a cavall. Una família en saluda el pas. 

[958] Viatjant pel País Valencià al segle XIX

[1676] Tombant pel país del segle XIX

1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
L'entrada al port natural maonès.

1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
L'entrada al gran port natural de Maó, ben apreciat pels britànics al segle anterior. 

1862. El Cap Alt, costes de Menorca.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Els perills de la navegació a vela, a les costes balears.

1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El port al peu de la ciutat, sota el castell de Sant Felip.

1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Detalls del castell i de la ciutat maonesa.

1862. Menorca.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Vestits tradicionals de classe alta i de pagès. 

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Segons un gravat de Guesdon.

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El Pla de Palau, centre neuràlgic de la Barcelona del Vuit-cents sota domini espanyol, amb el Palau del Virrei, la Duana i l'edifici de la Borsa. Tot a tocar de la catedral del Mar, Santa Maria, al cor del barri de Ribera, no gaire lluny de la Ciutadella militar d'ocupació (espanyola) de la ciutat, i del país. 

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Muralla de Mar, amb la torre de senyals de Montjuïc al fons. 

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Al passeig de la muralla marítima de la ciutat «de midi à deux heures, se réunissent, sourtout en hiver, les élégants et les élégantes de Barcelones... La vue y est ravissante. Les flots de la mer battent le pied de la muraille; en face s'étend la rade de la Médirerranée; à gauche, l'oeil plonge sur le port avec sa forèt de mâts et ses steamers toujours en mouvement; à droite, se dresse le noir rocher de Montjuïc, dont les embrasures commandent la ville et le port».

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Detall de la Porta de Mar i de la façana marítima de mitjan segle XIX.

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El moll encara ple de velers, i sense vapors.  El tràfec comercial és notori. 

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Plaça de Palau, al costat del barri de Ribera, amb la Catedral del Mar a tocar.

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
En primer terme, el Palau del Virrei, amb un campanaret al pati interior. La duana al costat de la Porta de Mar. Al fons, la nova façana neoclàssica de la Llotja de Mar, acabada a començament de segle XIX. 

1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 989.
Una vista de la capital meridional del país, també inspirada en els gravats de Guesdon.

1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 989.
El moll en primer terme, amb l'impressionant mola del Benacantil al darrere, i la ciutat allargassada als peus.

1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 989.
Un teatre popular en una festa parroquial. L'escenari s'ha aixecat al mig del carrer, i els balcons de les cases fan les funcions de llotges. La imatge del Sant presideix la celebració, amb el públic expectant. Una jota és ballada a l'escenari, amb els ballarins acompanyats dels músics.

1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 989.
Detall dels concurrents. L'escenari és il·luminat amb grans ciris disposats al davant. Els de l'altar del sant, també devien contribuir a millorar la contemplació de l'espectacle.

[958] Viatjant pel País Valencià al segle XIX

[1279] Les vistes valencianes i catalanes de Doré