%20N%C3%BAm.%20173%20(2%20maig%201933).jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«La Rambla: esport i ciutadania», de 2 de maig (ARCA).
Ara fa cent anys, la nostra societat no era pas tan barrejada ni multicultural com la que tenim avui. Sobretot, era molt més monolingüe, tot i que amb un pes immens de segles de diglòssia, amb el castellà com a llengua de comunicació formal. Aquesta diglòssia va condemnar la nostra llengua a una posició marginal en els rètols del cinema mut, i després en els diàlegs del cinema sonor. Explica Joaquim Romaguera, un dels grans experts en aquesta qüestió, si no l'únic, que certament els explicadors (que eren els qui llegien els rètols en veu alta i feien comentaris sobre el film mut), quan n'hi havia a la sala de projecció, sovint buscaven la complicitat del públic amb l'ús del català. Poca cosa més.
Sabem com costa alliberar-nos d'aquest pes: en l'actualitat, en el món de l'exhibició cinematogràfica (i en alguns altres àmbits socials), no estem gaire millor que fa un segle! Després de cent anys, totes les teòriques obligacions d'ús del català, acaben en paper mullat, i cal confiar de la bona voluntat de la gent... que no sempre hi és, per tantsemenfotisme o desídia, (mal)hàbit, autoodi i tot en el cas dels compatriotes ciutadanos amb qui «convivim».
El cas és que aquell 1933 s'intentà una Setmana del Cinema Català, al Cinema Catalunya barceloní, a càrrec de la distribuïdora Seleccions Murià, impulsada per un denominat Comitè Pro Catalanització reconegut per la Generalitat de Catalunya. Però aquella empenta dels primers anys republicans, va ser com la flor d'un dia: mai més no se'n sabé res, ni del Comitè ni de la catalanització del cinema exhibit o fet a Catalunya. Cert és que aquell any se feu el rodatge de la primera pel·lícula de llengua i temàtica catalanes, El Cafè de la Marina, l'obra teatral d'en Sagarra. Però poca cosa més, i aviat arribà la guerra... i l'ensulsiada nacional del 39, que ja feren inviable que el gran mitjà d'entreteniment de masses, el cinema, parlés en la llengua nacional. A diferència de la ràdio, que des dels inicis incorporà el català fins que en fou bandejat pels feixistes.
.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«La Publicitat», de 28 d'abril (ARCA).
«Totalment dialogada i cantada en català», deia la promoció de la comedieta vodevilesca francesa «Draps i ferro vell», que fou el primer film doblat a Catalunya i a l'Estat (espanyol). Tenia una durada de poc més de mitja horeta, i el programa es complementava amb altres films retolats en català. L'estrena tingué lloc al 4 de maig al Cinema Catalunya, amb assistència d'autoritats inclosa.
1933. «Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«Guia d’espectacles», Lleida, de 10 de maig (FPIEI).
La Guia d'Espectacles lleidatana anunciava al 10 de maig, vigília de festa major, aquell primer film doblat al català «Draps i ferro vell», al Saló Nova Catalunya per a ben aviat.
1933. «Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«República», Cervera, de 17 de juny (FPIEI).
També a Cervera, al mes següent, se'n feia estrena, segons el setmanari «República» de la capital segarrenca.
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
Portada de la novel·leta que en aquells anys era costum de publicar per acompanyar l'estrena dels films.
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
Primera pàgina interior de la novel·leta, que es venia a 30 cèntims de pta. Novel·la i cançons de la primera pel·lícula parlada i cantada en català». No hi consta nom de traductor o adaptador.
1933. «Mercedes», primer film sonor a Catalunya.
Aquell mateix mes s'estrenava a les sales catalanes la comèdia «Mercedes», rodada en castellà amb breus acotacions dites en llengua catalana, i de concepció totalment diglòssica. És considerat el primer film del cinema sonor a Catalunya, dirigida per Josep Maria Castellví i interpretada per Josep Santpere, pare de polifacètica vedet de la postguerra, Mary Santpere. Plena dels més que típics tòpics vodevilescos, la crítica s'hi abraonà, però fou un èxit immens de públic.
%20N%C3%BAm.%20174%20(8%20maig%201933).jpg)
%20(1).jpg)
1933. «Mercedes», primer film sonor a Catalunya.
Anunci del film a la premsa del moment.
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
Els llibrets resumien l'argument del film i eren una manera prou assequible de reviure'l i comentar-lo. Llavors les noves produccions no es cremaven a la velocitat de la llum, com avui, sinó que els tempos eren molt més pausats.
.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«Mirador, setmanari de literatura, art i política», núm. 233, de 20 de juliol (ARCA).
A més de pel·liculeta i llibret novel·lat, també se n'edità la banda sonora en disc, amb minsa valoració crítica.
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«Catalunya Ràdio», núm. 39, de 28 de gener (ARCA).
Notícia avançada del doblatge del film.
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«La Vanguardia», de 30 de març.
.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«La Humanitat», núm. 452, de 21 d'abril (ARCA).
La notícia breu de la primera pel·lícula parlada en català al costat de la Betty Boop i el Bimbo, icones dels cartoons americans del moment.
.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«El Diluvio», núm. 101, de 28 d'abril (ARCA).
Anunci de la Setmana cinematogràfica.
%20Ed.%20Mat%C3%AD.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«La Veu de Catalunya», de 30 d'abril (ARCA).
.jpg)
b.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«Xut!», núm. 551, de 2 de maig (ARCA).
L'optimisme del redactor: «podria ésser que l'any vinent hi hagués un local destinat exclusivament a films en català», encara espera de materialitzar-se.
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«La Humanitat», núm. 460, de 2 de maig (ARCA).
El programa preparat pel Comitè Pro-Catalanització del Cinema. Sobre aquesta entitat, llegim a «Cuándo el cine empezó a hablar en catalán», Joaquim Romaguera i Ramió, Actas del IV Congreso de la A.E.H.C., Madrid, Editorial Complutense, 1993, pp. 139-153 (enllaç):
«Contemporáneamente a Mercedes se produce la primera reacción cívica de carácter positivo para empezar a normalizar la presencia del catalán en las salas de cine. Se trata de la creación de un Comité Pro-Catalanizació, que a primeros de febrero de 1933 el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) presentó ante la opinión pública con un bando-llamamiento que aparece en la prensa y se dirige a las entidades culturales, políticas y patrióticas del país. El objetivo perseguido era sumar esfuerzos para la campaña de «catalanización de los catalanes», por lo que uno de los campos en que se debía actuar era el del espectáculo en general, por ser popular y de masas, y en el cine con un interés especial por el hecho de estar ya sonorizado, de que ya hablaba.«El Comité no sólo pedía adhesiones, sino también aportaciones económicas para poder ser más efectivo. Dos meses y medio después de esta llamada cívico patriótica, vemos ya anunciarse la primera acción del Comité en el campo ci nematográfico, consistente en doblar un cortometraje al catalán y en subtitular un largometraje al catalán, y presentarlos en una sesión de gala como Setmana de Cinema Catalá patrocinada por dicho Comité, entidad que mientras tanto había conseguido el reconocimiento oficial al ser declarada de utilidad pública por el Gobierno de la Generalitat de Catalunya,«El estreno se produce el mismo día que también se presentai en el Kursaal, el jueves día 4 de mayo de 1933. Al cabo de una semana el programa desaparece del Cine Cataluña, por lo que la anunciada Setmana de Cinema Catalá en mayúsculas debe entenderse como 'una semana de cine en catalán' en minúsculas, que es lo que fue, aunque los títulos que la constituyeron no fueran catalanes, sino extranjeros».
Malauradament, al nostre país sense Estat (o sovint amb l'Estat en contra), aquestes entitats han hagut de fer el paper que no podien fer les institucions públiques. De vegades, amb més voluntarisme que res, i poques nous al capdavall. Llegim encara a «Historia del Cine en Cataluña», X. Ripoll (enllaç), tot plegat ben semblant al que hem viscut aquests darrers decennis... gairebé un passats cent anys:
«Los primeros títulos salidos de los estudios sonoros estaban hablados en castellano, por razones de mercado y por el origen foráneo de muchos de sus autores. Pero un sector de la burguesía catalana más culta se interesó por las posibilidades culturales, ideológicas y económicas de un cine catalán y en catalán. Por ello, en septiembre de 1932 se crea un Comité de Cine por parte del consejero Ventura Gassol, de la Consejería de Cultura de la Generalitat, bajo la presidencia del pedagogo Alexandre Galí; sus objetivos principales: difundir el cine propio, promover films educativos que reflejen aspectos de Cataluña y regir la política cinematográfica del Principado. Incluso se piensa en montar un centro productor y escuela de cine. También se doblan al catalán cintas educativas extranjeras y se producen algunas de propias para mostrar aspectos de Cataluña. El film ya mencionado basado en la obra homónima de Sagarra, "El cafè de la Marina", primer largometraje en catalán (aunque también tuvo su versión castellana), no tuvo el éxito esperado -a pesar de que había sido un proyecto ambicioso impulsado por sectores cultos-, quizá debido a que, en la mitad del rodaje, se acabó el presupuesto y el film tuvo que terminarse con prisas.
«Este fracaso posiblemente contribuyó a que potenciales empresarios de futuros films en catalán no invirtieran más. El cine argumental en catalán no se reharía desde entonces; y no por el fracaso puntual de una película, sino por otros posibles aspectos, como la falta de más cineastas autóctonos cualificados o la falta de interés de la burgesía local inversora, reacia a la posible creación de un mercado catalanohablante. En el sector de la exhibición, en 1936 en Barcelona hay 114 salas sonoras y 2 mudas».
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«Catalunya Ràdio», núm. 53, de 6 de maig (ARCA).
La primera sessió de cinema en català de la història.
.JPG)
.JPG)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«El Be negre», núm. 100, de 16 de maig (ARCA).
El setmanari satíric barceloní denuncia amb causticitat la resposta dels programadors cinematogràfics, corretja de transmissió de les cases nord-americanes de cinematografia (les avui dites majors) davant del primer film doblat en la llengua del país. Passats gairebé cent anys, (gairebé) res no ha canviat. També s'hi fa befa de la poca ambició i qualitat del film escollit per a la provatura d'aquest primer doblatge: «els actors hi parlen tant, que més que doblat en català sembla triplicat», ahahaha...
%20Ed.%20Mat%C3%AD.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«La Veu de Catalunya», de 6 de maig (ARCA).
Una crítica sense matisos al film triat per a l'ocasió: «una mostra del que cal evitar en la futura producció catalana».
.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
«Mirador, setmanari de literatura, art i política», núm. 223, d'11 de maig (ARCA).
«El primer pas per introduir el català dins la pantalla sonora no ha estat precisament afortunat». Ni el film elegit era l'adequat ni el treball dels (poc experimentats) dobles o dobladors no era a l'alçada.
.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
.jpg)
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
1933. La primera Setmana del Cinema Català.
«Draps i ferro vell», lo primer doblatge en llengua catalana.
Visioneu el film de 33', veritable història sonora del cinema en català.
.jpg)
,%201-9.JPG)
1991. Joaquim Romaguera i Ramió,
«Quan el cinema començà a parlar en català».
.jpg)
1966. Cinema en llengua catalana, «Maria Rosa».
«Destino», núm. 1527, de 12 nov. 1966 (BdC).
Després dels intents poc primorosos del primer doblatge en català, «Draps i ferro vell», i del primer film rodat en llengua catalana, «El Cafè de la Marina» sagarrenc, tots dos del 1933, hagueren de passar més de 30 anys (dictadura espanyola obligada) per disposar del tercer film sonor en la llengua del país, una «Maria Rosa» guimeriana, encarnada per Núria Espert i un Marçal amb paper de Paco Rabal. Tots dos, actor i actriu, repetirien càsting a la «Laia» espriuenca (1970).
[2451] L'estrena lleidatana de 'Quo Vadis'
.jpg)
%20(1).jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
