Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Llorenç. Mostrar tots els missatges

20251108

[2717] La Lleida de 1880

 


1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Un cop superades les muralles medievals que tancaven la ciutat, calia planificar-ne l'eixample. Al plànol, s'hi dibuixen les noves mansanes (permeteu-me lo mot d'en Cerdà) amb amples carrers, avingudes arbrades, fonts ornamentals. En línies generals, lo creixement de la ciutat seguirà aquesta línia fins als pelotassos de la segona mitat de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Detalls de Blondel, amb la gran plaça de Sant Lluís a on s'hi faria lo mercat (estació d'atubusos actual, que ben aviat serà l'antiga), la corba d'angle recte per agafar l'Av. Catalunya, llavors de l'Acadèmia, que resseguia la muralla fins a la porta de Sant Antoni, i tornava a trencar, com encara ara, en angle recte cap a la carretera de Fraga, avui pròpiament lo carrer Acadèmia. LO Gasòmetre o fàbrica del gas s'hi instal·là, però una mica més avall, a on hi ha la benzinera actualment. 
L'antiga Casa de Caritat fou la Maternitat i als anys 80 se convertí en la biblioteca provincial. Lo Manicomi avui és la delegació de cultura de la Generalitat, amb la clínica Montserrat al darrere. La gran esplanada de l'aparcament actual correspon a l'ampli pati de darrere la Casa de Caritat. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Tota la ciutat vella entre Blondel i la Rambla d'Aragó. Encara avui hi tenim la mateixa disposició de la plaça de l'Almodí i carrer la Palma. Les places de Sant Llorenç, per davant i darrere (la de Sant Josep) potser una mica ampliades, mentre que la de l'Ereta ha quedat desfigurada després de les darreres actuacions urbanístiques, però era així reconeixible fins als anys 90 de la passada centúria. Lo convent de monges de l'Ensenyança havia sigut substituït ja en la postguerra per un bloc de pisos, que tenia la biblioteca provincial al costat de baix, i per unes escales i una porteta s'accedia al claustre del Roser, antic institut provincial (des de 1842) i seu del recuperat Estudi General als anys 70 i 80. 
Darrerament, també va agençar-se lo convent de Santa Clara, que és la seu, entre altres, dels Castellers de Lleida.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer de Sant Antoni, des del vell portal i l'església fins a la catedral nova i l'Hospital de Santa Maria, llavors edificis envoltats d'altres cases per tots costats. Lo convent de les carmelites descalces passà a mans de la Paeria cap als anys 80, crec. L'església hi fou consagrda a Sant Anastasi. També fou conegut com a convent de Santa Tresa. Ara hi ha la seu del Centre de Titelles de Lleida, nucli de la magna fira de titelles que cada cap de setmana del primer de maig omple racons i places de la ciutat d'espectacles de putxinel·lis de tota mena, i que aviat farà quaranta anys, com si res!

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer Cavallers ja s'havia arribat fins al riu, car lo teatre de l'antic convent de Sant Agustí s'havia cremat pocs anyets abans. Lo carrer de Blondel s'havia guanyat al riu cap a final del segle XVIII en tapar-hi l'ull del pont que tocava a la porta d'entrada de la ciutat.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Des de Boters a Sant Martí. 
Lo passeig futur que serà Balmes se preveia arbrat, continuació del que serà la rambla d'Aragó. Però això no fou mai així. En aquesta bifurcació s'hi farà la presó de Lleida, cap al tombant del segle XIX al XX. Lo carrer de Sant Martí era carrer de militarada (de l'exèrcit espanyol), amb los quarters del pla dels Gramàtics, amb la Plaza de los Cuarteles, ara amb l'edifici del mercat, i de l'antiga Panera. L'església de Sant Martí fou feta servir com a presó.  
Des de Sant Martí i pel carrer Tallada, s'arribava a l'antic palau del bisbe, foragitat del palau de la Seu Vella pels Borbons (espanyols) al 1707, a tocar de l'església de Sant Llorenç, com encara avui, però amb palau episcopal nou, de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Vista general de la vella ciutat closa dins la muralla i de l'eixample previst. 




[2378] La Lleida prenapoleònica, més



Posted by
Labels: , , , , , , , , , , ,

20250119

[2639] Lleida des de la Creu de Gardeny i la Font del Governador a la Mariola, 1806

 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Gravat del taller d'Alexandre de Laborde de començament de segle XIX, que retrata la Lleida d'aquell tombant de segle, quan la falda del 'castell' ja havia sigut enderrocada pel primer Borbó (espanyol) i destacava, com avui encara, la silueta de la Suda i la Seu damunt del turó pelat. Als peus, la ciutat vella, amb lo campanar de Sant Llorenç marcant l'skyline des de la vista de ponent. La Porta dels Apòstols de la Seu Vella podia albirar-se des de la llunyania.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Vista ponentina de la ciutat lleidatana des del camí de Fraga, als peus de la roca de Gardeny. Avui (i ja en fa uns decennis), a sota del turó gardenyenc lo camí s'ha convertit en l'entrada de l'N-II a Lleida, i amb lo camp escolar dels tres instituts fins al riu Segre. 

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Lleida napoleònica retratada al més mínim detall. Abans de la invenció de la fotografia, aquesta era sempre la intenció del dibuixant. La Porta de Sant Antoni donava accés a la ciutat en arribant per Ponent, després de saltar lo torrent que s'escolava des de la Mariola. Les torres de la Catedral Nova divuitesca s'aixecaven per sobre la muralla i les teulades.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la Porta de Sant Antoni, amb lo convent a tocar.  

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Tot al voltant de la ciutat, l'hora exuberant queda ben dibuixada. També a l'altre costat del riu. Hi veiem una barqueta. Potser la d'en Tòfol, per passar la gent d'una riba a l'altra...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la giragonsa del camí de Fraga a l'entrada de Lleida, amb una creu de terme acabada amb creu de ferro.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Detall de la muralla de Boters presa des de la perspectiva de l'actual Plaça de Catalunya. Hi destaca lo campanar de Sant Llorenç per damunt de les teulades. Ja hi havia tota una filera de xops, preludi del passeig que hi haurà en temps posteriors. Una vista gairebé idíl·lica de la ciutat, que aviat sentiria retronar los canons de la destrucció altre cop.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Una segona vista presa des de l'altra banda de Gardeny, a tocar de la font del Governador, feta construir al 1789 i pagada pel governador (espanyol) de la ciutat, lo marquès Lluís de Blondel. Va aprofitar una deu d'aigua que brollava d'aquest vessant del turó gardenyenc, dalt de tot de la Mariola. Gairebé dos-cents anys després fou portada a la Baixada de la Trinitat, a on la trobem avui. Probablement, aquesta és la primera imatge que en tenim, una quinzena d'anys després que fou aixecada. S'hi feu també una petita creu de terme: fins allà hi anaven, en carruatge, els adinerats de la ciutat en els passejos d'esbarjo que feien a mig matí o mitja tarda. Sobretot a la primavera i a la tarda, quan la temperatura acompanya, era un lloc natural amb vista privilegiada sobre la ciutat.


 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
Los pagesos retornen a la ciutat al capvespre...

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
...i reposen a la peanya de la Creu de Gardeny, mentre aprofiten per abeurar les someres. La barretina i la faixa eren llavors d'ús habitual.

 1806. Lleida.
«Lérida. Vue générale», François Liger (1757-18..) (Gallica).
La Porta de Sant Antoni, l'entrada a la ciutat per la banda de ponent. Són ben visibles les torres de la catedral nova, que tot just encara no tenia mig segle. Al seu davant, un edifici ferreny i quadrat és l'antic Hospital de Santa Maria, que llavors no era antic, sinó que es trobava en plena activitat assistencial.





Posted by
Labels: , , , , ,

20221224

[2430] Plànol de la ciutat de Lleida, 1805 (i)

 


1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Els plànols de l'època setcentista, aquest editat ja a inicis del XIX, són els més bells de la tradició cartogràfica europea, per a mi, és clar. Els mapes i plànols anteriors tenen la potestat de fer-nos de finestra a temps ben reculats. Però la voluntat de meticulositat, el traç net i clar, els colors apropiats, són definitius en aquestes cartes gràfiques. Sense mitjans aeris, sempre me n'ha admirat la capacitat de composició visual. Tot i que a Lleida, no és ben bé cert, que no hi hagués mitjans aeris en aquell temps: l'artista havia de pujar al capdamunt del campanar de la Seu per dominar la ciutat i l'horta lleidatanes, com Morera i Galícia sonetejaria a l'avenir. 

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Les fortificacions del turó de la Seu Vella lleidatana: el baluard del Rei (A), de l'Assumpció (B), de la Reina (C), i de Louvigny (D) per a protecció de la Seu (E) i la Suda (F).

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El barri de la Magdalena, amb la primera Porta de l'antiga muralla, i el nou Portal (16). Un serpentejant camí s'enfilava des d'allà fins dalt la Seu. Encara existia als anys 50, segons que m'havia explicat la meua mare, que hi pujaven de modistetes.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'antiga església gòtica de la Magdalena (12), que aviat sucumbiria a la destrossa de les bombes gavatxes al setge de 1810. El Noguerola tenia un braç que s'internava dins la muralla. L'altre la revoltava fins a desguassar a prop del Pont Vell. El gran edifici (11) correspon a l'antic convent del Carme.  

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La ciutat sota la «lengua de sirpe» (G), la llengua de serp de la fortificació. La vella plaça de Sant Joan abans de ser reurbanitzada a final d'aquell segle XIX, amb l'antiga església gòtica, de la qual avui resten les pedres de l'absis, visibles al pàrquing soterrat. A la plaça Sant Francesc (O), l'antic convent franciscà, i més amunt, a tocar de l'antiga cuirassa, la casa dels jesuïtes. La que n'havia sigut casa, vaja, ja que llavors eren «regulares expulsos» (diu la llegenda), foragitats des del 1767.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
L'impressor del mapa no va encertar la direcció de l'aigua del Segre. Probablement, l'oblit de l'autor en el seu esbós al natural va comportar que, al moment de traçar i pintar el plànol definitiu al taller, el copista hagués de jugar-s'ho a la sort. O potser un descuit. En aquestes circumstàncies solien consultar altres mapes anteriors o, si el tenien a l'abast, preguntar a l'autor de l'esbós inicial. No era freqüent que hi hagués errors d'aquesta magnitud. Els mapes encara eren, bàsicament, eines d'intel·ligència militar.

1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El carrer Major, autèntic nervi secular de la ciutat vella. El convent dels Agustins (7) tapava la sortida del carrer Cavallers al riu: en una ciutat emmurallada, això no calia. Més tard, a mitjans d'aquell segle, el convent fora el primer gran teatre modern de la ciutat. Amunt del carrer Cavallers, el convent de Sant Domènec, el Roser (8). Davant de l'antic Hospital de Santa Maria, del qual en veiem el forat quadrat del claustre, la Catedral Nova (Z), l'antic convent mercedari (6), el de Santa Clara (5) i els i les Carmelites descalços (4) i descalces (3).

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
El cap oest de la ciutat antiga, amb la Porta de Sant Antoni i el convent adjacent (Y). D'allà i fins a l'església de Sant Llorenç (2) passant pel convent dels Agustins (X), pràcticament tot eren horts i jardins, majorment episcopals. Un petit torrentó acompanyava la muralla des de Boters per avall. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Fora muralla, a la zona de l'actual escorxador, una bassa recollia l'aigua de la Mariola i un molí l'aprofitava per moldre el gra. El vell camí de Rufea seguia riu avall, mentre que el camí de Fraga, futura carretera, passava una mica més amunt, just als peus de Gardeny, com ara. L'església gardenyenca (I) era usada com a quarter. El magatzem de pólvora (J) era fora murs per evitar perills. 

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
Detall del molí i bassa entre el Puig Bordell, ara Balcó de la Mariola, i Gardeny. La major part d'aquests braçals i fasseres d'aigua provenien de les secles derivades del Canal de Pinyana. El marquès de Blondel hi feu fer una font, en aquests paratges frescals, que s'anomenà òbviament del Gobernador, que després viatjà fins a la Baixada de la Trinitat, entre la Plaça de la Sal i la Rambla de Ferran. La font gardenyenca o mariolenca fou indret de passeig de la gente bien establerta a Lleida (oficials militars i funcionaris espanyols) a cavall del segle XVIII i XIX. Els adinerats del país, si hi volien anar, calia que hablasen d'una altra manera... L'obertura dels Camps Elisis canvià els gustos d'esbarjo a la ciutat.

1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La part de la ciutat que mai no s'omplí de cases, a la muralla de Boters.


1805. «Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
1805. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Plano de la plaza de Lexida [Lerida]» (Gallica).
La gran plaça dels Gramàtics (Q), amb la porta (15) i plaça de Boters (P). Tocant la muralla, l'església romànica de Sant Martí (S), llavors feta servir com a «almacenes de utensilios». També hi hagué els aquarteraments de tropes (T, V) i el magatzem de blat del capítol de la Catedral (R), dit la Panera popularment, que fou destinat també a caserna militar de cavalleria després de la desamortització. 




Posted by
Labels: , , , , , , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)