[1375] L'antiga comanda templera de Barbens

1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC).
La comanda o castell de Barbens és un gran casalici fortificat, aixecat en temps de la conquesta de la plana urgellenca, durant el segle XII (la primera documentació data de 1168), i que fou regida de l'Orde del Temple fins que a començament del segle XIV, amb la dissolució d'aquesta societat de monjos guerrers, va passar a mans de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Malta. Els hospitalers, doncs, foren amos del senyoriu de Barbens fins a la fi de l'Antic Règim a l'inici del segle XIX.

1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC).
Detall de l'anomenat Castell de Barbens, en l'actualitat molt restaurat, però que ara fa un segle presentava un aspecte molt més rústec, i a on s'hi havia adossat la caseta de l'escorxador municipal. 

1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell), 

Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 

Segons el savi historiador, la comanda de Barbens començà essent una dependència de la de Gardeny, establerta al 1149 com a paga per la col·laboració amb els comtes d'Urgell i de Barcelona en la conquesta de Lleida. La dependència de Barbens «se separà quan los béns en dita comunitat foren importants i suficients per motivar un establiment especial». Els dos primers comanadors templers foren Ramon Barrufell (1168) i Miró de Trilla (1176).

1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC).
Detalls de les esplèndides arcades de la galeria superior de l'edifici hospitaler, reformat i ampliat en diverses ocasions entre els segles XVI i XVIII.

1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell), 

Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 

«La comanda havia estat instituïda perquè en los darrers anys augmentaren molt los béns adquirits en Barbens per los Templers», sobretot per l'adquisició del castell. L'Orde l'adquirí a Sança, filla del dit comanador Barrufell, «qui devia sentir, no obstant de viure encara sa muller, vocació per l'orde religiós». Per això, «al professar o al fer-se donat atorgà cessió de béns a sa filla Sanxa, amb la condició que vengués lo citat castell al mateix orde que ell professava». 

Quan s'atansava la mort, la dèria de donar-se al servei d'un orde religiós fou ben viva i freqüent en aquells segles medievals, sovint amb la corresponent cessió de part dels béns. Per als uns era una manera infal·lible de fer-se perdonar i obrir-se les portes del cel, i per als altres una arma igualment segura d'augmentar el patrimoni.

1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC).
Llinda de la porta principal a la plaça de l'Església, amb data de 1733, quan el comanador hospitaler Manuel de Montoliu i Boixadors acabà les obres de reforma que hi féu, que obriren les galeries que ara s'hi mostren. L'escut heràldic del comanador presideix la llinda amb la inscripció. 

1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell), 

Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 

Juntament amb en Ramon Barrufell, l'altre gran benefactor de la comanda templera de Barbens foren diversos parents del gran Mestre Arnau de Torroja, principal de l'Orde a Provença i Catalunya en aquelles mateixes dates. 

1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell), 

Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 

També hi ha documentació sobre les donacions de Ramon de Torroja i sa esposa Gaia de Cervera, néta del comte barceloní Ramon Berenguer III.

1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC).
Detall de la inscripció referent a la restauració del castell de Barbens.

1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell), 

Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 

L'autor assenyala l'afirmació recollida en el document llatí referent a la partida de Ramon de Torroja «envers Oltramar, que ací significa l'illa de Sardenya, operació destinada a sostindre el seu nebot Poncet de Cabrera, fill d'Hug de Cervera, vescomte de Bas (cunyat aquest d'en Ramon) en la successió del Jutge d'Arborea», una de les quatre jurisdiccions de l'illa mediterrània.

Al 1181, el Bisbe d'Urgell «amb consentiment del capítol, defineix i concedeix al Temple tot quant posseeix en Barbens, retenint-se solament les primícies...», o sigui, una sola part del delme cobrat. 

1934. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943) (AFCEC-MDC).
Detall de l'escut (1733) del comanador hospitaler Manuel de Montoliu i Boixadors.

1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell), 

Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 

La funció de banquers o prestamistes del templers resta del tot documentada per l'autor: «los Templers explotaren en major escala aquest servei o negoci, tant al sobirà com a particulars». 

1910. La Comanda Hospitalera de Barbens (el Pla d'Urgell), 

Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 

Se cita escriptura de Ramon de Castellar, «un particular que volia empendre la peregrinació o viatge a Jerusalem, amb donació de l'immoble hipotecat als Templers, en lo cas eventual de morir lo deutor durant l'expedició». Ramon i sa esposa Pòncia manlleven als templers 100 morabatins per tal de poder visitar el sepulcre de Nostre Senyor. 

 [941] La Rovinada de Sant Tecla a la Plana de l'Urgell

[941] La Rovinada de Sant Tecla a la Plana de l'Urgell

1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

El Segre desbordat, segons croquis de Salvador Guixà. Fou la desastrosa Rovinada o Aiguat de Santa Tecla, que afectà tota la Plana d'Urgell, les Garrigues, el Priorat i fins al Camp de Tarragona. 

1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

Detall del mas inundat, amb els masovers a la galeria i a la teulada.

1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

Detall del Segre baixant fora de mare, amb el pont medieval de Balaguer al fons. La matinada del 23 de setembre, festa de Santa Tecla, es desbordaren els rius Sió, Ondara, Corb i Cercavins. Algunes fonts apugen les víctimes fins a 535.

1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.

La Plana d'Urgell inundada els dies 23 i 24 de setembre d'aquell any. Les pluges torrencials varen desbordar el Segre i el Canal d'Urgell. El text descriu en el castellà retòric dels diaris la desgràcia: «Se calcula ademas que han perecido más de 200 personas. La inmensa llanura invadida por las aguas ha ofrecido verdaderament un aspecto espantoso: rebaños enteros insepultos, multtitud de reses mayores y acémilas, carros, útiles y aeros de labranza, sacos de granos, muebles, etc. y una capa de lodo cubriendo los campos y borrando toda señal de cultivo».

1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.
«Las poblaciones más castigadas han sido la importante villa de Tàrrega y los pueblos de Barbens i Tarròs. En la primera han quedado arruinados más de 200 edificios... El barrio de Sant Agustín donde se elevaban varios molinos y fábricas, ha desaparecido, y de sus edificios solo queda el recuerdo del sitio que ocupaban. Los dos pueblos, Barbens y Tarròs puede decirse que ya no existen».

1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

«...una lluvia torrencial... inundó y arrasó... los campos y los pueblos situados en las vertientes; y suerte fué, en medio de tanta desgracia, que aquella providencial distribución del agua impidiese convertir todo el Llano de Urgel en mar impetuoso».

1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

Un gran arbre, potser un om o una alsina, tombat pel corrent de l'aigua enfurismada.

1874. Vilagrassa, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

L'antic pont de Vilagrassa sobre l'Ondara, que quedà derruït segons la crònica.
«Imposible es detallar las desgracias personales ocurridas, difícil señalar los edificios arruinados y contar el número de áreas de terreno, hoy completamente yermo, ayer verjel hermoso: ni viñedos, ni olivares, ni caminos ni puentes han quedado en toda la comarca; el Canal de Urgel puede decirse que no existe, roto en distintos puntos, arrastrados los terraplenes, destruidos muchos puentes y hundido el magnífico acueducto [l'aqueducte d'Agramunt]; la via férrea ha desaparecido por completo desde Vilagrasa a Tárrega, sufirendo cortaduras de consideración en otros varios puntos».

1874. Vilagrassa, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

La riera de Vilagrassa s'endugé el pont, igual que el Sió s'emportà l'aqüeducte del Canal d'Urgell a Agramunt, construït d'obra del 1857. Comptava amb 7 arcs amb ulls de sis metres d'ample. Encara avui se'n poden veure els peus dels pilars mig colgats. Diuen que les aigües pujaren fins a 10 metres per l'estretor de la llera. Se substituí per un nou aqüeducte, aquest cop de ferro, amb una solució tècnica similar a la que 14 anys després es faria servir per aixecar la torre Eiffel parisenca (Una petita joia de l'arquitectura civil catalana: l'aqüeducte del Sió). 

1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

Els soldats de Calatrava, secularitzats des del 1838 en funcions policials, que socorrien els veïns. 

1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

Aspecte general de la vila, segons croquis de R. Mestre. La publicació agraeix al corresponsal, Josep Sol i fill, de la impremta Sol lleidatana, la tramesa de la crònica.

1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,

Inundación en el Llano de Urgel.

Esplèndida la imatge i esborronant alhora l'estat del Raval de Sant Agustí targarí, totalment arrasat per la força de l'aigua de l'Ondara durant aquella rovinada. 

1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 8 d'octubre.

Inundación en el Llano de Urgel.
A les nostres comarques urgellenques, és cíclica l'existència de forts aiguats i rovinades. D'on que el cognom Robinat sigui ben freqüent.

[895] Les inundacions del Pla del Llobregat, 1898

[380] Terres de Lleida (iii), 1913

1913. Agramunt. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Agramunt. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada a la vila, amb les tradicionals parets de tàpia que tancaven els horts ran de camí.

1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església vella de Sant Pere, d'origen romànic però contra-reformada al segle XVIII.

1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada divuitesca, amb els carrers de terra, sense urbanitzar.

1913. Barbens. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Antic carrer de terra.

1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estret carrer, amb la padrina al balcó.

1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El tren entre Mollerussa i Balaguer ran de poble.

1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estació.

1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Esplèndida vista aèria des de l'altre costat de Segre, amb el vell pont ara enrunat, i tota la disposició secular de la vila del castell a l'església.

1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts a tocar del Segre i de com la vila s'agombolava dalt del turó, lluny de la carretera.

1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.

1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església de Santa Maria dalt del castell.

1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La magnífica portalada del segle XIII.

1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada romànica.

1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'esplèndida església de Sant Sebastià, del segle XIII.

1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada al poble pel costat de l'església.

[373] Terres de Lleida (II), 1913