Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges

20240617

[2598] Reus als segles medievals i moderns

 

1668 ca. Reus (el Baix Camp).
«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne: avec la carte génerale et les particulières de chaque gouvernement, Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).
La vella ciutat medieval, closa entre els murs als temps de la Guerra dels Segadors. Hi destaca lo campanar de la nova església cinccentista, que substituí el vell temple romànic.

1668 ca. Reus (el Baix Camp).
«Les Plans et profils des principales villes, et lieux considerables de la Principauté de Catalogne... Paris: par le Chevalier de Beaulieu» (MdC).
Detalls de la Reus del Sis-cents. Als afores, lo santuari de la Misericòrdia.

1846. Reus (el Baix Camp).
Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).
 «Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera, 
dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.
A mitat del segle XIX, la vila era encara closa. La Font Vella s'havia traslladat fora muralla (43). Amb la llegenda, podem resseguir los portals d'accés, los vells carrers i carrerons, les places, los palaus i edificis. Oferia 

1846. Reus (el Baix Camp).
Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).
 «Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera, 
dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.


1846. Reus (el Baix Camp).
Plànol d'Andreu Bofarull (viqui).
 «Geografia General de Catalunya. Tarragona», Emili Morera, 
dirigida per Francesc Carreras i Candi, 1913.
L'Hospici de Sant Jordi (39) era arraconat. Lo torrent de Na Roqueta proporcionava aigua intramurs. Tot allò que era necessari per a la supervivència era a dins i a tocar dels habitatges.  O fora muralla, no gaire lluny, com ara lo molí olier (40).



[2597] La Catalunya del Vuit-cents: estampes reusenques o ganxetes


Quinalafem.blogspot.com


Posted by
Labels: , , ,

20240616

[2597] La Catalunya del Vuit-cents: estampes reusenques o ganxetes

 


1900 ca. Reus (el Baix Camp).
Esplèndida vista de la ciutat vuitcentista amb lo mar a l'horitzó, en aquest anunci de la fàbrica tèxtil d'en Victorino Camplà.

1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
Esplèndida vista de la ciutat, des de la Misericòrdia fins al mar.
(cliqueu per engrandir la imatge).

1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
Detall del plànol, amb les fumeres de les màquines de vapor a tot drap. Avui, les xemeneies són més amunt, a Constantí. Al fons, dalt del turó, la ciutat de Tarragona. La vista és presa des del molí: hi apreciem l'skyline reusenc, fet de campanars i fumeres fabrils.


1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
L'esplanada d'hortes i camps entre Reus i el mar. A la dreta, l'ermita del Roser i cementiri.

1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
La Casa de la Vila reusenca. Lo rellotge encara no era ubicat a la torreta.

1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
Un dels quarters militars (espanyols) a la ciutat. 

1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
L'església parroquial de Sant Pere i son esvelt campanar. 

1848. Reus (el Baix Camp).
«Plano de la Ciudad de Reus», d'Andreu de Bofarull (BVD).
L'Hospital de Sant Joan. 

Segle XIX. Lo Carrer del Fossar Vell, Reus (El Baix Camp).
Gravat de Lluís Rigalt.
Lo campanar de l'església de Sant Pere. 

1871. Reus (El Baix Camp).
«La Ilustración Española y Americana», de 5 de setembre (HDH). 
L'entrada del rei (espanyol) d'Amadeu I a la ciutat del seu reusenc protector, lo general Prim.  

...
...
Reus (el Baix Camp).
Joan Coromines, Onomasticon (1989-1997).
Lo nostre etimòleg de capçalera troba l'arrel del topònim al llatí, quan Reus era un nus o cruïlla de camins entre les vies cap a l'est (Tarraco-Ilerda) i les que baixaven del nord (Barcino-Dertosa). REDIS>en los camins. No pogué ser nom aportat per la conquesta catalana de la ciutat, car el topònim ja existia en temps de mahometans. 
Sobre la denominació ètnica de ganxets, sovint més afectuosa que ofensiva, «ve de la dita tòpica 'a Tarragona manxen, a Reus enganxen'».

1895. Reus (el Baix Camp).
«Lo Teatro Regional», de 16 de febrer (ddd-uab).
 Boca de la mina o sortida del reg del Molí de Monterols.

1895. Reus (el Baix Camp).
«Lo Teatro Regional», de 6 d'abril (ddd-uab).
 La Font Vella fou la primera font de l'antiga vila, traslladada al segle XVIII fora muralla. 
 
1895. Reus (el Baix Camp).
«Lo Teatro Regional», de 27 d'abril (ddd-uab).
Lo santuari de la Misericòrdia amb la nova façana de pocs anys estrenada. 

1900. Reus (el Baix Camp).
 L'Hospital psiquiàtric, dit Pere Mata, construït des del 1897 sota la direcció de Domènec i  Montaner. Començaven els temps lluïts del modernisme reusenc.

1900. Reus (el Baix Camp).
«Catalunya artística», núm. 19 (ddd-uab).
La Casa de la Vila reusenca a la plaça del Mercadal. 

1900. Reus (el Baix Camp).
«Catalunya artística», núm. 19 (ddd-uab).
Façana setcentista del Palau Bofarull.



[2407] La font lleidatana del general Prim

Quinalafem.blogspot.com


Posted by
Labels: , ,

20240605

[2591] Antigues estampes de Catalunya


 

1856. BCN. La Plaça Reial.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 19 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
La nova plaça barcelonina fou inaugurada al 1856 en lo solar d'un antic convent, tota enjardinada i amb una gran peanya per a l'estàtua eqüestre del rei (espanyol) de l'època. Només se n'exposà el model de guix, al 1869, però mai no s'hi acabà posant la definitiva en bronze. Cal no confondre-la amb la medieval Plaça del Rei, en honor —aquesta sí— als reis catalans de la nostra Corona d'Aragó.

Ara fa cent anys, els suplements dominicals dels diaris parlaven de literatura i d'història. Avui, ens donen consells bàsics d'autoajuda: com cuidar els fills, com triar unes vacances, quins vins o restaurants ens cal conèixer, trèquings a terres llunyanes o ciutats del món que hem de visitar si us plau per força... La història del propi país hi és desconeguda, i encara menys a les portades.

Segle XIX. BCN. La Duana.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 6 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo Pla de Palau al segle XIX. A l'esquerra, el gran edifici de la Duana. La imatge és presa mirant cap a ponent, des de davant l'estació de ferrocarril, aproximadament. 

Segle XVIII. BCN. Setge de 1714.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 13 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo setge borbònic a la capital del país. 

1806. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 20 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la plaça del monestir just abans dels incendis provocats pels ocupants napoleònics.

Segle XIX. Girona. Processó del Corpus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 27 de maig de 1934 (ddd-UAB).
La sumptuositat de la processó davant l'escalinata de la Seu gironina, tot i que molt minvada respecte de segles anteriors. La lluita contra la dominació religiosa (contra totes les religions, que no n'hi ha cap de vertadera o de millor, que totes són invenció humana) encara no s'és acabada, i continua essent font de conflicte i de guerres entre la humanitat. I ja som a ple segle XXI.

1830. Martorell, lo Pont del Diable.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 3 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat del vell Pont del Diable martorellenc, encara en ús ara fa cent anys, tot i que li calguessin algunes obres de dignificació.

1701. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 10 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Plànol setcentista dels camins i ermites montserratines, amb el monestir murallat al centre.

Segle XIX. Lo Pont del Lledoner.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 17 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Pont setcentista sobre el torrent del Lledoner, entre Cervelló i Vallirana. El gravat és de Ligier, dins la magna obra de Laborde. Durant el regnat del rei (espanyol) Carles IV, l'obra encara s'estava acabant. 

Segle XIX. Tarragona, Torre de Pilat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 24 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la gairebé bimil·lenària Torre de Pilat tarragonina.

Segle XIX. Manresa, Pont medieval.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 1 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat de Laborda de la vista de la capital manresana sobre el riu Cardener, amb el vell pont, la Seu i el magne edifici barroc sobre la cova de Sant Ignasi.  

Segle XIX. Monestir de Poblet.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 8 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del monestir abans de la decadència provocada per la desamortització de 1835.

1825. Reus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 15 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Una plaça reusenca «típica de les acaballes de la dominació napoleònica».

Segle XIX. Solsona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 22 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del castell solsonenc d'inicis del Vuitcents. Un castell imponent, arruïnat des de l'època de la tercera guerra carlina.

1824. L'Arc de Berà.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 29 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
L'Arc romà de Berà, a tocar de l'Hostal de la Figuereta.

1818. Girona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 5 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de la ciutat gironina del Bacler d'Albe amb l'antic pont de Sant Francesc protegir per una gran torre a l'entrada. Els carros travessaven pel gual, i la gent per la passera de fusta. La Seu gironina al fons, i al centre el campanar de Sant Feliu.

1826. Lo castell de la Ribera Salada, Solsonès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 12 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de Langlois de l'època de la Guerra del Francès.

1806. Muralla romana de Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 26 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Estampa de Laborde de les ciclòpies pedres dels murs romans de la ciutat.

Segle XVIII. La dansa.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 2 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
Dansa setcentista. 


1880 ca. La Plaça de la Pau, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 9 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La plaça amb el monument a la Pau, que li donà nom, pocs anys abans que s'hi plantés el de Colom (1888). Al darrere, les parets del quarter militar i les arcades de les Drassanes medievals, amb la muntanya de Montjuïc com a decorat.

1806. Montserrat
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 16 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'e,mboirada muntanya de Montserrat des de Monistrol, a la riba del Llobregat.

1806. Manresa, la Torre del Breny.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 23 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'antic monument sepulcral romà convertit en masia. 

1806. Lleida.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 30 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La Suda i la Seu Vella des del camí de Fraga, al peu de Gardeny, enllà de la Porta de Sant Antoni. A l'esquerra, hi destaca lo campanar de Sant Llorenç i, a la dreta, les torres de la Catedral Nova. 

1806. Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 14 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciuat de Tarragona des del camí ral que hi arribava pel nord. A la cruïlla, un gran molló, indicatiu de les direccions.

1668. Vilafranca del Penedès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 21 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciutat penedesenca tota reclosa dins la muralla, en los temps reculats de la Guerra dels Segadors.

1668. La Casa de la Ciutat, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 4 de novembre de 1934 (ddd-UAB).
L'ajuntament barceloní a mitjan segle XIX, quan se'n va enderrocar la façana gòtica per obrar la Plaça de Sant Jaume: «Hom arribà a temps de salvar el portal i la bella estàtua de l'arcàngel Sant Rafael que el protegia».


[636] El món per un zograscop


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)