Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costa Brava. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costa Brava. Mostrar tots els missatges

20240712

[2603] Per la Catalunya del Vuit-cents: estampes costaneres (sense turistes)

 

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 19 d'agost (ddd-uab). Foto: Thomas.
Bella vista vuitcentesca d'Amposta des de l'Ebre.

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 30 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Lo desembarcador d'Amposta.

1894. Salou (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 10 d'agost (ddd-uab). Foto: Casals.
Els orígens salouencs ens permeten mesurar la magnitud de la tragèdia.

1893. Altafulla (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).  
Vista de la població des de l'interior, presidida per l'imponent castell.


1894. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 2 de juny (ddd-uab).
Façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, prohom de la Renaixença.
 
1895. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», d'11 de maig (ddd-uab).
Façana de la casa nadiua del poeta romàntic Manuel de Cabanyes, que escrigué en castellà.


1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab).
L'església de la població maresmenca.
 
1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 14 d'octubre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'Ateneu arenyenc.

1894. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). Foto: Tarragó.
Vista i detall de línia de costa, ocupada irremeiablement fins avui per la via del ferrocarril.

 
1894. Alella (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab).
L'església. 

1896. Vilassar de Dalt (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», d'11 de gener (ddd-uab).
Can Maians, un gran casalici amb antiga torre defensiva.

1904. Les costes del Garraf.
«Catalunya Artística», de 22 setembre (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
L'agrest costa garrafenca.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
Lo Museu-Biblioteca promogut per l'ínclit prohom de la Renaixença catalana.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La Casa de Santa Teresa, edifici que formava part del recinte del Museu-Biblioteca, a on s'hi estava en Víctor Balaguer «en ses llargues estades a Vilanova, quan sos devers d'home públic li permetien entregar-se a sos treballs literaris».

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La majestuosa sala de la biblioteca, amb més de 60.000 volums, una quarta part dels quals donats per V. Balaguer mateix.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 16 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Ruïnes de l'antic palau gòtic dels Vescomtes de Cabrera.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Vista de la platja blanenca, amb pescadors i sense turistes.
 
1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'antic convent damunt lo tossal de la cala de sa Forcanera. Que ara crec que és un hotel per a grans celebracions.

1902. Blanes (la Selva).
«Catalunya Artística», d'1 de març (ddd-uab). 
En aquells anys, era més apreciada la terra endins que no pas la platja.
1896. Lloret de Mar (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 3 d'octubre (ddd-uab).
Lo Santuari de la Marededeu de les Alegries, parròquia lloretenca fins al segle XVI, quan se'n feu la de la platja. 

1896. Lloret de Mar, lo Cavall Bernat de la Caleta (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 21 de novembre (ddd-uab).
El pedrot fàl·lic de la platja lloretenca. Aquests fenòmens solien dir-se popularment cavalls bernats. 

1904. Llafranc (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 2 de setembre (ddd-uab).
La platja llafranenca, llavors territori exclusiu dels pescadors.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 25 d'agost (ddd-uab). Foto: J. Castellà.
En una platja sense identificar, probablement empordanesa, els durs treballs comunitaris dels pescadors foren retratats per a la posteritat.

1894. Begur (el Baix Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 3 de novembre (ddd-uab).
Vista de la població als peus del castell. 

1904. Llançà (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 24 de novembre (ddd-uab). Foto: Bagaria.
L'església i l'actualment molt anomenada Cala la Farella. Un tros d'aulivers hi menava. Ni rastre d'urbanisme.
      
1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 22 de setembre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
Platja sense identificar, probablement empordanesa. La vida de pescador era de les més baixes a l'escala social d'aquella època.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 6 d'octubre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
En canvi, els fills de les famílies benestants jugaven amb l'aigua mentre los pares prenien banys de sol. A la imatge de l'esquerra, sembla que s'hi vegi un carro sobre l'aigua, que feia les funcions de caseta per canviar-se.

1893. Port-bou (l'Alt Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 7 d'octubre (ddd-uab). Foto: Vilardell.
La coneguda estació de ferrocarril sobre la població altempordanesa.



[2594] La Lleida dels anys 20 del segle XX



Posted by
Labels: , , ,

20210723

[2303] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Platja d'Aro a Blanes (ii)

 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Els càmpings amuntegats de l'època, moltes tendes d'aquelles triangulars, i poques caravanes. Les càmpers encara no havien arribat. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
S'Agaró ja s'havia creat com a nucli residencial dels adinerats des dels anys 20, i «ha mantenido desde el principio el rigor más absoluto...Ha crecido con un orden ejemplar y S'agaró... es un caso único en este país -y en esta costa- que parece ser la patria de la impremeditación y el museo del caos». 

La pressió turística es feia notar sobre Sant Feliu, capital de la Costa Brava, a on el cèlebre local 'Bahía' era «entregado a folkore andaluz, incluso la flamante plaza de toros...» Així som en aquest país, i així ens va. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
«Llevan ya mucho sol acumulado y es la hora del calor opresivo, del sopor irresistible. No corre ni el más leve soplo de aire...»

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Un pescador a la ronda de S'Agaró. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
La platja de la Conca, a tocar de S'Agaró.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
La serpentejant carretera de Sant Feliu a Tossa, «se dice que tiene 365 curvas, tantas como días del año», per on els Jaguars i Porsches feien de les seues. El càmping anava agafant adeptes, els projectes urbanístics megalomaníacs, que tant de mal van fer al medi natural, i al social, anaven vent en popa, sobretot al vell Lloret, que després d'això ja va resultar irreconeixible, igual que altres pobles costaners. Només era l'any 59, i una parella de guardiasivils van fer autoestop a l'autor!

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Lectura de 'tebeos', un mot desaparegut a les joves generacions.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Consumisme turístic.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Els prospectes dels locals nocturns repartits a la platja. Un costum que també ha decaigut. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Platja d'Aro a Blanes (ii),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», d'1 d'agost (BdC).
Les anècdotes diàries en la vida d'aquelles primeres poblacions turístiques. Escriu l'autor: «las poblaciones que poseen un paseo civilizado y ordenado —como Sant Feliu de Guíxols, Lloret i Sitges— parecen conservar en muchos aspectos el orden y la civilización deseables». No sé si amb els anys s'ha pogut mantindre aquesta asseveració. 

De Lloret a Blanes la carretera era fatalíssima. El pobre Ruyra, dalt del pedestal del monument. s'ho devia mirar tot amb uns ulls esbatanats i incrèduls.





Posted by
Labels: , ,

20210721

[2302] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De la Jonquera a Palamós (i)

 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Detall de les butaques de vímet sobre l'arena, a tocar de les barques. Imatges idíl·liques, que jo no són possibles. Els pescadors van desaparèixer amb la mateixa rapidesa amb què s'enrajolaven els passejos marítims, plens de bars, restaurants, articles de platja i souvenirs. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
I llavors va començar tot: ara en fa seixanta anys, poc més o menys. La gallina dels ous d'or de l'economia catalana —deien i diuen encara—, l'acceleració social, la transformació urbanística, els nous costums i l'avergonyiment del passat. Un salt endavant sense precedents en la història dels pobles de la Mediterrània. Turisme ha sigut la paraula màgica que ho ha permès tot, que ho ha justificat tot, i que finalment ho ha desgraciat (gairebé) tot en esdevindre turisme de massificació constant. Perquè ja ho deia la padrina: totes les masses fan mal. Una bonica frase feta que juga amb la polisèmia oral de massa/maça. 

La proposta de l'Espinàs era resseguir la costa a la recerca de respostes per a aquell nou fenomen amb què els europeus ens envaïen. Perquè als orígens, la conversió al turisme fou una tendència europea, la prova definitiva que el Pla Marshall havia funcionat. L'autor comença per la frontera administrativa, per la Jonquera, amb cues de cotxes per entrar a la terra del sol. «El turismo que ahora vemos en la Jonquera tiene calidad, calidad económica. La demostración: aún es relativamente escaso el número de autocares. En compensación, los autocares son deslumbrantes. Cada año estos gigantes son más espectaculares, más solemnes y lujosos». Amb els anys, però, aquesta qualitat de turisme se n'aniria en orris. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i), 
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,«Destino», de 18 de juliol (BdC).
El jove Espinàs.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Una interessant imatge de l'antiga frontera (estatal) de la Jonquera. L'Espinàs s'embadalia amb aquells autocars, que ara ens semblarien peces autèntiques de postguerra. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Segons l'autor, Llançà encara aguantava la pressió, però Port de la Selva ja començava l'expansió urbanística. EL Cap de Creus era llavors una bona destinació per al «camping independiente y desafiante». La carretera que travessava fins a Roses s'havia refet i era una de les «rutas en mejor estado de la costa». A Cadaqués hi havia molt turista francès i belga. I sobretot, els qui tenien barca, que tenien la possibilitat de visitar les petites cales de la badia, «lo que da una superior amenidad a las vacaciones, siempre expuestas a convertirse en una repetida actividad automática». La residència de Dalí a Port-lligat ja atreia els més curiosos, per provar de veure l'«impenitente excéntrico» pintor.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Aquells antics i característics mollons de carretera, pintats de roig al capdamunt. Llavors l'N-II passava pel mig de les poblacions i les botigues eren a peu de carretera.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Detall d'una escena de platja amb tota la família. Llavors els para-sols tenien serrellets, i els infantons jugaven amb pales i galledes. Molts vestits de bany i pocs biquinis, de moment. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Turistes a Empúries.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Afirma l'autor que Roses ha canviat en només dos anys de turisme. «Rosas tiene hoy algo de Far-West: esta población... ha pasado a ser... un lugar desorbitado, que produce una constante sensación de provisionalidad, de dasarraigo». Com tants altres indrets de la costa turística en els decennis successius. Segueix l'autor descrivint les peculiaritats del poble, a on «coexisten tres grupos humanos. Los nativos, los americanos y los sureños». O sia, els catalans, els turistes i els treballadors de les obres, els murcians. 

Després de sopar, sardanes. La colla local, per entrenar-se i, alhora, entretindre el personal. Alguns turistes s'afegeixen a la rotllana. A les onze, l'hora del «baile moderno», fins a la matinada, per lligar amb les turistes, «de una docilidad pasmosa».

També a l'Escala començava el 'desenvolupament' turístic: banys, runes antigues, i menjar a Ca la Neus, segons l'autor. A l'Estartit, visites en barca a les Medes i a la Corriola. A Begur, les tres destinacions habituals: Aiguablava, Aiguafreda i Sa Tuna. Hi començaven a créixer els mastodòntics hotels, que llavors feien tan modern i que ara ens remenen la panxa. A Tamariu, la feina era per aparcar-hi, hotels i cafès ja per tot arreu. Deia un curiós cartell: «English spoken, però tan poken que no ens aclarirem». 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
L'anglès que envaïa els rètols, i només era el principi. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
L'Escala encara aguantava la pressió turística, en comparació a la resta de pobles de la Costa Brava. El carro de gelats o refrescos llavors era de servei mòbil. Ara aquesta és una feina que només fan els negres subsaharians, amunt i avall de la platja carregats de farcells de fato per vendre, o exposant la mercaderia a terra allà on se'ls permet. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
Els aparcaments de vehicles mostraven les grans marques europees del moment. Llavors el turisme de cotxe era d'estànding elevat. Després passaríem a la massificació i als utilitaris. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De la Jonquera a Palamós (i),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 25 de juliol (BdC).
L'objectiu del turista: pendre el sol tot el sant dia. Una art feta de llargues paciències, que exigeix de tindre la ment en blanc, segons l'autor. 

Llafranc i Calella ja vivien del turisme. A l'hora foscant, els visitants «se dedican a cumplir el ritual itinerario de los bares». En un dels més concorreguts, la cobla-orquestra ha començat amb tres sardanes i ha passat encabat al repertori italià i americà. En algun baret, podies fer un cremat i tot. 

Palamós i Sant Feliu també vivien per al turisme. Demanaven a crits una autèntica carretera de la costa, «para que no se detenga el caudal turístico que tiende hacia el sur». Així, doncs, va començar la gresca inacabada del turisme, als tardans cinquanta, amb europeus de bon cotxe a la recerca de sol. Els vam rebre com mannà caigut del cel, sense ni sospitar el mal que ens feien. Perquè van arribar massa de pressa i massa en massa. Ara, amb la pandèmia, seixanta anys després i ja sense remei (urbanístic, paisatgístic, econòmic, sociològic) diuen que s'ha de canviar el model. No s'ho creuen ni els pocs economistes que gosen dir-ho... mentre quedi un pam de terra per ocupar. 






Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)