QUINA LA FEM?: Canal d'Aragó i Catalunya

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal d'Aragó i Catalunya. Mostrar tots els missatges

20200628

[2171] L'Exposició Agrícola lleidatana de 1928

1928. Lleida. Exposició agrícola.
«La Veu de Catalunya», de 7 d'octubre (ARCA).
L'estand de la Confederació Sindical Hidrològica de l'Ebre, al xalet dels Camps Elisis.

1928. Lleida. Exposició Agrícola.
«La Veu de Catalunya», de 7 d'octubre (ARCA).
La pàgina del diari dedicada a la nostra ciutat.

1928. Lleida. Exposició Agrícola.
«La Veu de Catalunya», de 7 d'octubre (ARCA).
Les necessitats socials i econòmiques de les nostres comarques, moltes de les quals avui encara perduren, obren aquesta pàgina sobre la Lleida que s'esperava del segle XX a les portes de l'Exposició Agrícola d'aquell any als Camps Elisis. Sengles articles de Manuel Florensa i Romà Sol sobre els Canals d'Aragó i Catalunya, i d'Urgell completen el reportatge.

El breu resum sobre el canal més a ponent de les comarques ponentines, que amb l'aigua de l'Éssera i del pantà de Barassona, llavors en construcció al límit occidental de la Baixa Ribagorça, posa de relleu la importància de l'aigua per al futur de les nostres comarques. Amb l'impuls agrícola, no es dubtava que «Lleida serà dintre pocs anys una ciutat de més de cent mil habitants». L'ensulsiada de la guerra va retardar aquell ascens fulgurant del primer terç del segle XX.

1928. Lleida.
«La Veu de Catalunya», de 7 d'octubre (ARCA).
Un repàs dels intents històrics de la construcció del Canal d'Urgell, des dels temps de Carles I al segle XVI. La concessionària se'n quedava el novè de les collites. El trànsit de vagons d'alfals a les estacions de Tàrrega, Borges i Mollerussa havia augmentat entre 1910-20 de manera inconcebible. Això després de vèncer uns primers anys de reg desoladors, quan l'entollamenta de les aigües arruïnava els conreus i expandia el paludisme. «Vençuts els contratemps d'aquelles dècades heroiques, l'aigua fecundant transformà l'estepa en jardí, i feu d'aquella terra pobra i mísera de 1850, la rica i cobejada que avui tots coneixem». Llavors hi havia a Lleida la campanya per a la construcció del subcanal, que arribaria als anys republicans. La Confederación Sindical Hidrográfica de l'Ebro s'encarregava de l'impuls tècnic dels projectes. Passats cent anys, aquesta regulació tècnica que ostenta com a organisme del govern (espanyol) es veu del tot supeditada a les directius polítiques (espanyoles), que n'impedeixen la participació del nostre Parlament en la presa de decisions. És el país que, de moment, tenim dins d'aquell Estat, a la recerca de millors temps republicans.

1928. Lleida.
«La Veu de Catalunya», de 7 d'octubre (ARCA).
La sucursal de Ferran del Banc de Catalunya.

[2112] L'Exposició agrícola de Lleida de 1928, més

20190201

[1940] Lo Sifó d'Albelda, 1908

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
La construcció d'aquest altre sifó, més avall del del Sosa (Montsó), al km, 58 del canal es feu entre 1908-09 per superar la vall a la part meridional del terme i la continuïtat del canal cap a Alcarràs. L'obra començà sense el pagament de les expropiacions als pagesos afectats, cosa que provocà gran malestar en la població. L'obra s'inaugurà el 8 de juliol de 1909. La imatge ens mostra la grandària de l'estructura metàl·lica interior del ciment armat amb què es bastí la canonada, capaç per a 30 m3/segon d'aigua. Entre aquest any i el 1910, els més de 13o km. del canal quedaren completats i l'aigua pirinenca de l'Éssera, fosa als mateixos peus de la Maladeta i de l'Aneto, regaria en tota sa extensió les planes de la Llitera i lleidatana.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Primera pàgina de la revista amb l'article sobre «le siphon en béton armé d'Albelda», projecte encara més important que el del Sosa. La gran novetat era l'ús del formigó armat, que en aquells anys començava a fer-se anar en les obres públiques. El sifó fa 4 metres d'ample per 725 de llarg.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Secció del perfil del sifó i altres descripcions tècniques del projecte.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Detall i característiques de la cambra de càrrega del sifó. Descripció de l'execució del treballs, molt penosos a la part més fonda de la canalització, a on hi havien contínues filtracions d'aigua naturals que dificultaren summament la tasca, feta «par tronçons de 6 mètres de longeur».

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Construcció del llit que havia de suportar el pesant sifó. La perspectiva ens mostra al fons la pendent de sortida.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Un cop assentat el llit, començava la col·locació de la ferramenta, i en primer lloc dels cèrcols de l'armadura. La proporció entre els homes i l'amplària de la canonada resta ben palesa a la imatge. Els treballadors, tots amb armilla i gorra plana, mentre que l'enginyer, a l'esquerra, s'hi presenta amb vestit de mudar.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
La descripció del procés de fabricació de la canonada subterrània de formigó armat és prou detallada, i prova l'interès que aquesta obra d'enginyeria despertà entre els experts europeus del moment.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
El motllo interior amb què se sustentava la recoberta de formigó, d'uns sis metres de llargària.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
El preu total de l'obra no arribà al milió de pessetes del moment, una fortuna. Fou posat en servei del 24 al 26 de maig, amb gran èxit. Després d'un any d'explotació, les pèrdues per infiltració eren a penes perceptibles.

1910. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Le Génie Civil», núm. 1.467, 23 de juliol.
Una imatge prop de la cambra de sortida, amb l'emmotllament amb què es perfilava l'exterior del sifó. Enginyers i responsables, a primer terme a la foto.

1915. Lo Sifó d'Albelda (la Llitera), Canal d'Aragó i Catalunya.
«Ibérica», núm.78, 26 de juny.
La típica imatge de la construcció del sifó, amb l'encofrat de ferro preparat, i la colla dels treballadors, amb l'enginyer al capdavant, agafats de l'estructura i atents al retratista.

[433] Lo Sifó del Sosa, 1906

[903] La darrera conquesta catalanoaragonesa

20141220

[903] La darrera conquesta catalanoaragonesa

1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Des de les glorioses gestes medievals conjuntes, el Canal d'Aragó i Catalunya és la millor conquesta que hem tornat a compartir tots dos països: l'aigua que dóna vida a les nostres comarques ponentines.

1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Un pagès observa com l'aigua salta al sifó. És com observar la sang de les venes de la terra.

1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Mostres de l'enginyeria del Canal.

1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Una esplèndida avinguda, plena d'aigua enlloc de cotxes.

1930. Canal d'Aragó i Catalunya, Fraga, fons Reparaz (ICC).
Hom no se'n cansaria mai, d'observar l'aigua com flueix.

1899. Canal d'Aragó i Catalunya (ICC).
La zona regada del canal, amb un mapa tombat oest-est, a sota el Cinca, a la dreta el Segre, a dalt la Noguera Ribagorçana. Entre tots trets la plana ponentina regada per les aigües del Pirineu.