Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Delta de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Delta de l'Ebre. Mostrar tots els missatges

20250613

[2672] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (iii)

 

1902 ca. Horta de Sant Joan (la Terra Alta).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Simó).

1902.  La pesca de la saboga, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
'Ribera de Ebro', «Hojas Selectas», núm. 1, pàg. 998-1008 (HDH).
L'espectacle de la pesca amb salabre en aquells temps, amb les famílies dels pescadors a l'ombra dels arbres, i amb una bona fregitel·la de saboga quan lo peix és abundant. Llavors, també podia veure's algun esturió (de tres metres i mig de llarg i tot) que remuntava riu amunt perseguint alguna saboga. 

1902 ca. Tivissa (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Simó).

1902.  La Fontcalda i Tivissa, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, pàg. 998-1008 (HDH).
La rosada florida dels baladres al llarg de certes parts de la ribera ebrenca era tot un altre espectacle natural. S'hi fa també una breu referència al santuari de la Marededeu de la Fontcalda, amb aigües calentes per tractar la icterícia o grogor.  
S'hi van enumerant diverses viles o a la vora o properes al riu, com ara Tivissa, llavors famosa per les ametlles, i que actualment ho és per les cireres. Encara hi era en ús l'ús de la barretina musca. 

1902 ca. Les Roques del pas de Sant Blai, Tivissa (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
Tivissans amb barretina musca.



1902. Los Masos de Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
Les dificultats per al pas del ferrocarril per les riberes de l'Ebre foren manifestes en aquells temps. La futura Mora d'Ebre, llavors eren quatre cases anomenades los Masos de Mora. Lo tràfec de mercaderies amb l'Aragó passava per Garcia, a on hi havia magatzems de vi, gra, oli i altres productes destinats al port tarragoní. La construcció de la carretera amb lo Baix Aragó portà tot aquest comerç fins a Mora, però a la banda dels Masos, que cresqueren de manera exponencial, i aviat se constituí amb municipi propi. 

1902 ca. Los Masos de Mora o Mora la Nova (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Audouard).
Lo pati de carruatges és l'esplanada que avui anomenaríem pàrquing.



1902. La navegació fluvial a l'Ebre, Mora d'Ebre,
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
Lo trànsit fluvial era ben potent en aquells darrers decennis del segle XIX. Les rescloses facilitaven lo pas de l'assut. De tota manera, ja anava de baixa. L'obertura del tren va retornar a Mora, tot i les dificultats de no disposar encara de pont. Calia travessar lo riu per mitjà de dos barcasses acoblades, però només quan lo riu baixa amb aigües tranquil·les.



1902. Garcia (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
(foto Audouard).
Lo túnel del ferrocarril al Pas de l'Ase. 

1902 ca. Lo Pas de l'Ase (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).

1902. Flix (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
(foto Simó).
Les envistes del castell arruïnat de Flix i la barcassa plena de llauradors a punta de dia.

1902 ca. Lo pas de barca d'Ascó (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).



1902. Lo Pas de l'Ase (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
Lo pas pel Pas era ben perillós: la sendera era estreta i relliscosa, i al llarg del camí hi havia tot de creus de fusta i branques, que recordaven algun ésser estimat que s'hi havia estimbat. Servien com de senyalització del perill. Amb la construcció del tren, cap al 1890, varen desaparèixer. 
En aquells temps, el primer congost aigua avall d'Ascó era conegut com lo Pas de l'Ortiga, nom que s'ha perdut. Avui tot és Pas de l'Ase. Davant per davant d'Ascó, a l'altre costat del riu, enllà de l'actual nuclear, lo poble de Vinebre era conegut pel vi blanc de missa. La Torre de l'Espanyol, una mica més amunt i a l'interior. 

1902 ca. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).



1902 ca. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).

1902. Lo Pas de l'Ase (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
A l'entrada del gran meandre o colze que forma la península a on hi havia lo poble vell, hi hagué una sínia gran (horitzontal, diria) per a elevar l'aigua per al reg. També a Mequinensa n'hi hagué un parell, de rodes per a elevació d'aigua. Solien fer un xerric continu, que durant la nit se sentia des de ben lluny. 
De molins fariners muntats sobre dos barcasses  acoblades, n'hi hagué uns quants al llarg del riu. L'aigua que hi passava entre les branques era la que movia la pedra, dins una caseta de fusta a la qual s'hi arribava des de la vora per una passarel·la de fusta. En començant lo segle XX, aquests molins ja eren gairebé desapareguts.
Riu amunt de Flix, Riba-roja i Faió. Entre aquestes dos poblacions, l'antic i desaparegut lloc de Berrús.  

1902 ca. Flix (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).

1902. Faió (lo Matarranya).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
Lo pont del tren atreia l'atenció del visitant en arribar a Faió. La catalanitat lingüística és testimoniada per la canalla de la vila. 

1902 ca. Faió (lo Matarranya).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
L'estació havia canviat l'economia del poble, per ser la més propera als pobles del Segre i Cinca. Lo poble vell tenia grans desnivells, de manera que hi havia cases de quatre pisos, i tant lo de dalt com lo de baix sortien a nivell del carrer respectiu. Com també passava a Fraga, de manera que s'hi podia veure un tossino o una somera que hi treien lo cap, per la finestra de l'esgolfa.

1902 ca. Pont dell ferrocarril sobre lo riu Matarranya.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Audouard).


1902. Faió (lo Matarranya).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
S'hi comenta lo curiós remolí de l'aigua que, al pedret de la desembocadura del Matarranya a l'Ebre, feia que el corrent de l'afluent anés riu amunt i les embarcacions anaven amunt en lloc d'avall. D'allà per amunt, començava la zona més minera. 

1902 ca. Pont dell ferrocarril sobre lo riu Matarranya.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
La Mequinensa com encara en temps de la infantesa de Jesús Moncada, abans del pantà de Riba-roja.


1902. Mequinensa (lo Baix Cinca).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis. 
La vila de Mequinensa, a l'aiguabarreig de tres rius, havia sigut centre comercial destacat, però amb les línies fèrries lluny, havia minvat la seua riquesa. S'hi confirma la catalanitat lingüística dels habitants. 
A començament del segle XX, llims i fangs no tenien preses retentives dels sediments del Delta. 


[2671] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (ii)

Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , , , ,

20250610

[2671] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (ii)


 

1902 ca. Lo riu Ebre, Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, pàg. 945-952 (HDH).
Magnífica fotografia del raval de Ferreries, l'eixample de la ciutat a l'altre costat del riu. Hi veiem lo final de la línia de ferrocarril que anava fins a Roquetes. 
Dada interessant sobre los regs de la dreta el riu, que no varen regar-se fins al 1857, quan s'hi inaugurà lo canal d'Amposta. Al temps d'aquest article, los de l'esquerra encara eren incultes: se reguen d'ençà 1912. Una altra curiositat: mates i matolls, jonqueres i altres plantes hi eren tan espesses i abundants que durant la guerra dels 7 anys (la primera carlinada), lo general Cabrera hi amagava los batallons de soldats! 
Al cap de quinze o vint anys de la inauguració del rec de la destra de la riba ebrenca, l'arròs ja s'havia apoderat dels camps de conreu, relegant altres cultius tradicionals fins aleshores com la barrella, que se cremava per fer-ne sosa (usada en la fabricació de sabó o de vidre), o la recollida de la regalèssia. Així mateix, la presència d'aus als estanys del delta arribaven a tapar lo sol quan algun carruatge travessava lo pontet de l'Encanyissada. 
L'autor havia passat cap al 1872 uns dies al mas del tio Topo, d'edat ja avançada. Cada dia sortia a caçar amb l'escopeta les aus per a la cassola del dinar, sense errar mai un tret. Només hagués faltat, amb tanta abundància d'elements voladors...

1902 ca. Ferreries, Tortosa (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
1902 ca. La Sénia (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).

1902 ca. Pagès amb la pollegana.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Pollegana, polligana o arada.

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
En començant lo darrer quart del segle XIX, ni a la Cava ni a l'Enveja (Sant Jaume de) no hi havia cap casa: tot eren barraques, algunes de principals amb dos pisos i tot. La teulada sobresortia prou per albergar-hi la cuina a l'exterior. Al 1902, les barraques ja havien desaparegut, reemplaçades per cases d'un blanc enlluernador. Els caveros, que era la denominació dels habitants d'aquelles dos partides, vestien calça curta, i sense barret. Majorment, sempre amb l'escopeta amb la mà, perquè eren caçadors més que no pas llauradors. Passats dos o tres dècades, s'havien convertit en petits propietaris (o colons) arrossers. Als petits poblets, fins i tot disposaven de cafès i alguna tenda de queviures o roba.

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
L'autor se sorprèn dels joves de 12 a 14 anys, asseguts a les taules dels cafès dels pobles del Delta a fer la partideta com a homes. De fet, ja hi treballaven, com a homes a aquella edat. Una altra curiositat que xoca de debò al visitant: que los caveros se coneixien les petjades al fang los uns dels altres, però és que eren una collada de gent, més de tres mil habitants a la Cava de començament de segle XX. 
L'afició als bous era (i és) proverbial en aquestes comarques. Només a Tortosa hi havia plaça construïda, a la resta de pobles se feia amb carruatges, que feien la funció de les barreres. Lo costum de córrer lo bou per los carrers del poble abans de torejar-lo havia ja minvat o desaparegut. 
Els límits del Delta ebrenc, septentrional i meridional, eren (i són) els termes dels caleros de l'Ametlla i lo terme de la Sénia, respectivament. En aquesta darrera població, s'hi feia fabricació de paper.

L'autor inicia el recorregut aigües amunt de Tortosa (capítol II) tot passant per davant les Torres de Prior i del Corder (o Despuig, propietat al segle XVI d'en Cristòfor, autor dels Col·loquis tortosins). Encara avui conservades i catalogades. La imatge de la pàgina és per a tres tortosines vestides de l'època. 

1902 ca. Gents de l'Ebre.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).

1902. Lo Delta de l'Ebre, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
Aigües avall de Tortosa, les torres de la Carrova i la de Campredó vigilaven l'entrada al port tortosí. Lo fet que se sol dir de la cadena de ferro que de torre a torre impedia el pas als vaixells dels pirates algerians en segles anteriors, no és admès per l'autor. Encara, al marge sinistre del riu, sis torres més lo resseguien: les de Pinyol, de Virgili, del Pastor, de la Granadella, de Camarles i de la Marededeu de l'Aldea.
L'autor comença lo recorregut riu amunt: masos de Bítem, la finca d'en Gassol, Aldover (pas Alcover), Xerta i Tivenys, a tocar de la Serra de Cardó. A Xerta tenien obrador de torrons, a Tivenys los pagesos encara vestien calçons i brusa blava, faixa i mocador lligat al cap. Hi havia bòbila per a la fabricació de teules i totxos. Sembla que era freqüent d'emigrar a França la mitat de l'any per fer-hi aquest mateix ofici. 

1902 ca. Ermita de Cardó (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Detalls de les ermites de la Columna i de la del Borboll (o Gorgoll).

1902. Lo Balneari de Cardó, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
La imatge de la pàgina és per als masos de Bítem, cinc quilòmetres amunt de Tortosa.
Lo text hi descriu lo balneari de Cardó. Als encontorns, molts pins i xiprers foren talats pels nous propietaris després de la desamortització del convent, que passà a establiment termal. Malgrat això, la ponderació de la bellesa del lloc i la recomanació de visita als excursionistes són presents al text de l'autor. S'hi comenten la cascada del Carme, d'entre 50 a 60 m d'alçada, i les diverses coves formades per l'aigua. 


1902. Lo Balneari de Cardó, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,  (HDH).
La fàbrica de farina dels germans González, o farinera de Tivenys, ja molt deixada a començament de segle. Era emplaçada prop de l'assut, i quan s'inaugurà lo canal de l'esquerra, hi passava pel costat mateix. Al 1902, només existia lo canal destre, i, abans d'aquest, los vaixells havien de remuntar l'assut per mitjà d'una operació costosa i perillosa, que se feia amb un cable lligat a l'embarcació i a força de braços per rodar un torn d'aspes. Si lo cable es trencava, l'embarcació solia trontollar. L'autor ho havia comprovat en el seu temps, perquè hi havia barques que no volien pagar los drets de pas per la resclosa del canal, que costaven 4 pta. de l'època.

1902 ca. Xerta (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Detall de l'assut i de la resclosa de Xerta.
1902 ca. Xerta (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'aventura de l'autor amb la barca del Roig de Flix: la perícia extrema del patró va salvar-los del naufragi. Però lo salt del port a contracorrent comportava mullar-se de cap a peus. La resclosa de Xerta, a l'altre costat mateix de riu, davant per davant de l'antiga Farinera, permetia de salvar los tres metres i mig de desnivell sense aquests ensurts.  

1902 ca. Lo camí de sirga (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Quan lo vent no afavoreix les veles per remuntar lo riu, calia fer-ho per mitjà de sirga, estirada per mules des dels laterals. Fins a Xerta era així, però d'allà per amunt, l'operació era feta amb força humana. Calia u o dos hòmens per estirar una muleta (embarcació petita), però de quatre a vuit, segons la càrrega, per als llaguts (dits llaüts en la llengua dialectal). Les posicions dels quatre homes a la sirga tenien nom: daliner, nus d'ase, tercer i saguer. Era feina molt pesant, comparable a la dels penats. Quan no podien trencar el corrent i eren arrossegats, segons l'autor, calia tapar-se les orelles per no sentir la inacabable tirallonga de blasfèmies que els sortien de la boca. Tot plegat, inspiraria una de les més meravelloses novel·les de la nostra llengua, Camí de Sirga, de Jesús Moncada, moltes dècades després.
Comenta també la pesca de la saboga, peix que remuntava el riu per desovar-hi. Eren molt abundants just al peu de l'assut, a Xerta i Tivenys. 



[2670] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (i)
 
Quinalafem.blogspot.com
Posted by
Labels: , ,

20240102

[2547] Ports i rades del segle XVIII

 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alacant.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
L'incipient port alacantí, i la ciutat emmurallada, amb els edificis principals ben destacats. També un bon molí atossalat, i a la banda meridional diverses torres de guaita, atès que fins aleshores les incursions des del nord africà eren freqüents.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Eivissa.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
El port natural format al Cap de Salines, entre les illes d'Eivissa i Formentera. La ciutat vella emplaçada sobre l'istme, i els molins, sempre elevats respecte del nivell del mar, no hi falten. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Palma de Mallorca.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
El potent moll del port de la capital mallorquina, amb molins a banda i banda fora de la ciutat emmurallada. La torre de Llatzeret, per a les quarantenes, en direcció a Porto Pi. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alcúdia i Pollença
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
Les badies d'Alcúdia i Pollença, ports naturals al nord de l'illa mallorquina. La ciutat d'Alcúdia, damunt de l'istme, i els molins que no hi falten. Pollença, a l'interior, vigilava la badia amb una forta torre de guaita.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 
Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
Als peus del Montsià o muntanya de la Ràpita, la badia dels Alfacs, llavors dita de Sofa. Al sud, el poble d'Alcanar i Amposta no gaire lluny del mar, amb lo Delta a mig formar. El mapa potser en retrata l'estat una mica anterior. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 
Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
Detall dels Alfacs, amb les salines i l'illa de la torre de Sant Joan.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 
Barcelona.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  
El castell de Montjuïc amb la torre de senyals i el santuari de la Madrona a mig camí de la porta de la muralla. Al moll, l'antiga llanterna o far, i enllà de la Porta de Mar, el nou barri de la Barceloneta.  
1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX.
«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée / dont 40 ont été derniérement publiés par Jean Joseph Allezard ancien capitaine de marine et plusiers des autres corrigés», Livourne (Livorno) (MdC).  
Recull de plànols de 1623 ports de la Mediterrània, una obra essencial per als pocs capitans de vaixell, tots militars, d'aquell temps. Publicat als inicis del segle XIX, recollia la vista dels ports del segle anterior. Sempre se n'hi podien cartografiar més, de rades i ports, però especialment s'hi troba a faltar el de Maó, llavors recentment retornar a l'ocupació espanyola després d'un segle d'ocupació anglesa. 



Posted by
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)