[1924] La dessecació de s'Albufera d'Alcúdia

Anys 1960-70. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Preciosa imatge aèria de l'albufera als inicis de sa urbanització turística. Se sortia del foc per anar a caure a les brases.  

«Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km. Alimentada per torrents diversos (el d’Almadrà i el de Sant Miquel) i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar. La vegetació és típica de maresma (salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc) i té una gran riquesa ornitològica (flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc). El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co. obtingué la concessió per a emprendre la dessecació del marjal. Hi construí, a més, una xarxa de canals centrada pel Canal Gran (2,5 km de longitud × 50 m d’ample), 50 km de camins i un moll. Les terres dessecades i bonificades passaren a la propietat de la companyia el 1871, però el fet que l’explotació agrícola fos poc reeixida, en part degut a les infiltracions i la salinització, que propiciaren el ressorgiment dels aiguamolls, determinà la dissolució de la companyia (1896) i la venda de l’Albufera a J. Gual de Torrella, el qual la vengué el 1938 a Cel·lulosa Hispànica SA, que n'explotà els canyars per a la fabricació de paper. 

Hom n'explotà també les salines (1946-76). En part dels terrenys dessecats hom practica l’horticultura, i hi havia estat estès el conreu del lli. Una primera temptativa fracassada d’introducció de l’arròs per part de l’empresa Agrícola Industrial Balear (1901), fou seguida pel conreu en petites parcel·les, sistema que perviu avui. Des dels anys seixanta, la construcció d’hotels i de segones residències començà a alterar la fesomia de l’Albufera; només l’àrea corresponent a Muro ha restat relativament intacta. Per tal d’aturar aquesta tendència i preservar els aiguamolls, el 1988 el Govern Balear decretà la creació del parc natural de s’Albufera de Mallorca, que comprèn 1 708 ha de l’Albufera en un perímetre de 29,5 km compresos dins dels municipis de Muro i sa Pobla (1.708 ha). El 1991, una nova llei amplià la protecció a la perifèria del parc» (enciclopèdia.cat).

          Un bon resum històric de la Majorca Land Co. a: https://www.cronicadesalbufera.com.

ca. 1910. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Foto: Guillem Bestard (1881-1969) (MdC).
Detall dels pescadors de s'albufera alcudienca de fa cent anys en un dels canals. Les imatges són del gran fotògraf pollencí, veg. GUILLEM BESTARD CÀNAVES (1881-1969). L'etimologia d'Alcúdia deriva de l'àrab al-kudia, el turó, tossal o pujol, a on era emplaçada la vila i des d'on es divisaven les dos badies mallorquines septentrionals.

ca. 1910. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
L'esplanada de s'Albufera abans de l'inici de l'explotació turística. 

ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
S'Albufera rera l'estreta franja de pineda que la separava del mar. S'hi aprecia també l'emplaçament de l'Albufera House, des d'on es dirigien els treballs de dessecació per mitjà de les bombes i els canals, i les tasques d'explotació agrícola.

ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co. (BDH).
Plànol aixecat per la companyia anglesa amb els límits de tota la finca i les diverses llacunes, conegudes com les albuferes d'Alcúdia.

ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall del desguàs del Canal Principal, amb el Pont dels Anglesos que el creuava cap a la part meridional de la Pineda de Sant Martí. 

ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall dels canals d'irrigació. Ací i allà, les «pumping station» per bombar l'aigua. A la partida del Colombar, s'hi afegiria, al 1981, la cirereta d'aquesta desafortunada història de s'Albufera d'Alcúdia: una central tèrmica amb unes quantes turbines que cremen carbó i unes quantes més afegides després alimentades per gasoil, tot plegat per alimentar la demanda elèctrica derivada de la massificació turística. No cal afegir-hi res més. Només silenci i reflexió. 

ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall de les equivalències mètriques de la quarterada mallorquina.

Anys 1930. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Un dels canals amb una família de masovers. 

Anys 1940-50. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Detalls del Pont dels Anglesos al cap del Canal Principal.

Anys 1940-50. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Edifici de la primera paperera.

Anys 1940. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Imatges etnogràfiques de la vida al costat dels canals de s'Albufera, amb la Casa principal a on una enorme sínia i les fumeres de la primera paperera.

Anys 1920-30. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Imatges etnogràfiques de l'antiga vida rural alcudienca.

[1923] L'Alcúdia del segle XIX

[1666] De l'Albufera de fa cent anys

1915 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Baldomer Gili i Roig (Lleida, 1873 – Barcelona, 1926).
La vida quotidiana de la dona a l'Albufera valenciana, captada per l'ull fotogràfic del retratista lleidatà.

1915 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Baldomer Gili i Roig (Lleida, 1873 – Barcelona, 1926).
Fent safareig... de dins la barca estant! Mare i filla fan la feina, les xiquetes petites s'ho miren tot jugant amb l'aigua, és clar.

1915 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Baldomer Gili i Roig (Lleida, 1873 – Barcelona, 1926).
Cosint a l'ombra de la migdiada, a la porta de la barraca, ben emblanquinada, i el sostre de palla ben afilerada i lligada per damunt del canyís.

1915 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Baldomer Gili i Roig (Lleida, 1873 – Barcelona, 1926).
La canalla jugant entre les barques, davant una barraca de fusta damunt de l'aigua, de les que es feien servir de viver, per guardar-hi vives les anguiles dins de gran panistres tancades.

1909. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Joaquim Bordons i Whelre (Tarragona, 1875 – 1931) (MDC-AFCEC).
Aquest fotògraf tarragoní visqué a Barcelona gran part de sa vida, a la Gran Via de les Corts Catalanes. Des del 1895 fou soci del CEC, al qual cedí el seu arxiu fotogràfic.Les típiques barraques valencianes, amb la creueta la capdamunt, per espantar els mals esperits, segons la creença popular. Si fa no fa, com les antigues creus de terme als afores de pobles i viles. 

1909. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Joaquim Bordons i Whelre (Tarragona, 1875 – 1931) (MDC-AFCEC).
Una poc corrent vista de la part posterior de les barraques, acabades en una mena d'absis arrodonit. 

1909. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Joaquim Bordons i Whelre (Tarragona, 1875 – 1931) (MDC-AFCEC).
Una escala damunt la teulada per pujar-hi a lligar el pallús del sostre. Les parets de tova i emblanquinades de calç enlluernadora.

1925 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Frederic Flos i Gibernau (1890–1949) (MDC-AFCEC).
Un matxo dona tombs a la sínia per fer moure la pedra per espellofar l'arròs. A la porta de la barraqueta, els sacs s'hi amunteguen.

1917. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Francesc Blasi i Villespinosa (1890–1949) (MDC-AFCEC).
Un canal amb les barques al costat dels arrossars.

1920 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Carles Fargas i Bonell (1883–1942) (MDC-AFCEC).
Corrua de llauraors cap al molí, amb els carros de bous, per portar-hi les garberes d'arròs.

1920 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Carles Fargas i Bonell (1883–1942) (MDC-AFCEC).
El tràfec dels llauraors per traslladar les garbes de les barques als carros de trabuc.

1920 ca. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Carles Fargas i Bonell (1883–1942) (MDC-AFCEC).
Una imatge a contrallum en un dels ports de l'Albufera, amb el sol reflectit a l'aigua.

1934. L'Albufera, l'Horta de València.
Foto: Òscar Torras i Buixeda (1890–1975) (MDC-AFCEC).
Un parell de vistes típiques albuferenques.

[1665] All i pebre albuferenc

[1665] All i pebre albuferenc

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
El 'petit mar' (de l'àrab البحيرة al-buhayra), al sud de l'Horta de la ciutat valenciana, entre la desembocadura del riu Túria i la muntanya de Cullera.

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Les antigues postals recullen la manera de viure tradicional dels habitants de l'Albufera, amb els canals i les barques, les barraques de sostre de canya, i els arrossars. 

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Entre els joncs, les barques s'amaguen per sorprendre la pesca o la caça.

1845. L'Albufera, l'Horta de València.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Descripció i emplaçament del lloc, que finalment «se ha hecho cultivable y apto para cosechar arroz». Dividida en vuit parts, que agafen el nom dels pobles amb els quals limiten, i que són, al N. les de València i Alfafar; a l'Oest, les de Massanassa, Catarroja Albal i Silla; i al S, les de Sollana i Sueca. 

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Una composició de l'època, amb els enamorats sota la vela llatina, i l'imprescindible barquer, a l'estil dels gondolers venecians.

Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Una acolorida vista típica d'un dels ports. 

Anys 1950-1960. L'Albufera, l'Horta de València.
Una vida amb els peus sempre a la barca.

Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Detalls de les barques i del tio Canya, amb la gran i llargueruda perxa per impulsar-se, reflectit a la superfície de l'aigua.

Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'una posta de sol reflectida sobre l'aigua. 

Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Una escena de caça entre els joncs. 

1845. L'Albufera, l'Horta de València.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
L'historiador romà Plini l'anomenà l'Estany Amè, se situava a una horeta i mitja de la ciutat de València, en el temps de la velocitat de carro.

«Anidan en la broza y cañaveral multitud de ánades de todas las especies... gansos, gallinas ciegas y especialmente fojas, ave de paso, de las cuales algunas crían en el lago, y cuyas bandadas al posarse en el agua la hacen negrear por 1/4 y a veces por 1/2 hora de extensión, y al levantarse en el aire escapotan el cielo y cubren la luz del sol».

El llac es divideix en tres parts, «llamadas por los pescadores Albufera al N y mayor que todas, Alcatí alS i la Plana el SE, comunicándose todas tres por un estrecho no lejos del Palmar, especie de península unida a la dehesa cuando bajan las aguas, pero que queda enteramente aislada cuando aquellas se aumentan».

Els llobarros i les anguiles eren la pesca més abundant. D'aquestes, les més bones, es pescaven «en grande abundancia en las noches oscuras, de viento de levante, o lluvia, saliendo aquellas de debajo de la arena con el hocico teñido en sangre; hay pecador que en una noche de estas pesca 50, 100 y aun más, las que conservan por mucho tiempo en el agua encerradas en los viveros», dins de grans panistres o paneres ovalades.

Per Sant Martí i Santa Caterina, l'entrada era franca per caçar i pescar, «para cuyas operaciones se ven puestos en movimiento de 500 a 600 barcos o barquichuelos, reuniéndose dentro del lago y a sus inmediaciones de 10 a 12.000 personas». La riquesa de les aigües ja fou explotada en temps de la conquesta, amb cessions de l'explotació a mercedaris i templers de part de Jaume I. 

Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
«Siémbrase el arroz, y también se planta, siendo precisa esta operación en los hondos e inmediaciones del lago, donde crece con más lozania [ufanor] y suele producir más, pero se agosta [s'asseca] con más facilidad que en los sitios más elevados». La varietat més productives eren dites arròs d'arista i el 'más hermoso'. La interminable feina dels llauraors, que «abriendo zanjas y transportando la tierra con barquichuelos, han ido terraplenando y nivelando el terreno, con lo que consiguen renovar las aguas, y han hecho más saludable la mansión de Valencia y pueblos comarcanos».

1906. L'Albufera, l'Horta de València.
Postal amb tots els ingredients de l'Albufera a disposició del retratista. 

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Els llogarencs de l'Albufera, amb les dones amb llargues faldilles, els barquers que porten senyorets de ciutat a caçar, els arrossars, les barraques de dins l'aigua que feien de vivers d'anguiles, i les de terra ferma, per viure-hi, amb parets de tova o tàpia i la teulada de palla o pallús. 

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Els aneguets revolten tota la barca, des d'on es disparava per a la caça. El barquer, amb una típica brusa de l'època. 

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Els senyorets, ben embarretats, amb l'escopeta a la mà, preparats per a la caça dels ànecs.

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.

Les barques, estretes i punxegudes, per millor lliscar sobre l'aigua, i els barquers i llauraors, sempre amb la faixa ben fargada.

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Una esplèndida imatge del canal del port de Catarroja a l'Albufera.

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.

L'Albufera al poblet del Perelló, amb l'esglesiola al darrere. Avui, ple de restaurants on fer-hi una bona paella, no sé si autèntica. Al seu temps, lloc d'estiueig per als expedicionaris caçadors.

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall de les barraques de fusta dins l'aigua que servien de vivers d'anguiles, per servir al plat el tradicional all i pebre. L'abundància de 'volàtils' resta confirmada a totes les imatges de l'època.

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'una tradicional barraca albuferenca. L'editor de la postal, tot displicent, en digué choza (en l'espanyol imposat d'aquells temps, i d'ara?). Atenció a les altes fumeres de pedra, que eren tan altes per evitar que es botés foc a la teulada.

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'una barqueta amb vela llatina en un dels canals. 

Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall de l'embarcador del Saler de fa cent anys.

Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'un canal, amb les barques, els vivers, i els petits embarcadors de fusta.

Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
Les barraques de fusta damunt l'aigua, que servien de viver, per guardar-hi vives les anguiles pescades. Un nen juga dins la barca, en primer terme.

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
El barquer sobre l'aigua mansa, preparat per al retratista.

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
L'esplanada de l'aigua albuferenca, i les característiques embarcacions.

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Una composició artística sobre una barqueta, amb els figurants ben abillats amb l'antic vestit tradicional. De mudar, és clar.

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Els canals i les barques. 

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Un barquer amb tota la vela desplegada i amb la perxa de timó. 

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Fins i tot les dones feien safareig des de les barques, en un dels canals del Perelló -crec.

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'un llauraor amb la perxa ben agafada, i amb son reflex sobre la plàcida aigua, davant de l'arrossar.

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Un pescador amb les xarxes carregades a la barca es dirigeix a la feina diària. O potser acaba de descarregar al viver les anguiles pescades durant la nit.

Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Una dona renta els plats a la voreta del canal, mentre passa la barca. Una escena d'autèntic sabor albuferenc... d'altres temps.

[1075] Detalls de l'Albufera de Wyngaerde