.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Los orígens sarraïns de la secla de Fontanet. La boquera, cap al començament del terme d'Alcoletge, no devia ser tan amunt com en l'època cristiana, que fou traslladada a Térmens. Fou la primera gran infraestructura hidràulica lleidatana.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Des del límit de Térmens amb Castellpagès, l'antiga Vilanova de la Barca, la secla s'amplià en època feudal i esdevingué, amb los molins fariners que movia, peça fonamental de l'economia lleidatana baixmedieval fins a la fi de l'Antic Règim.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo magnífic treball d'aquest grup d'estudiosos.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La peixera de Térmens fou l'entrador de la secla de Fontanet durant segles. Les avingudes del riu de ben segut que la devien desmuntar una vegada i una altra, i calia refer-la. Quedà en desús en fer-se la boquera del Canal de Balaguer.
.jpg)
Peixera, Joan Coromines (DECLC).
En lo sentit de resclosa o barratge de construcció vegetal, amb estacada de pals i pedres per desviar un curs d'aigua, lo mot peixera no deriva de peix, sinó del romànic PAXILLUS*, diminutiu del llat. PAXUS, pal. De tota manera, lo reforç del mot peix en la ment dels parlants lo degué acabar de fixar.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La concessió feudal de la secla de Fontanet feta pel rei català Alfons I n'allargava lo cap de dalt, des d'Alcoletge fins a la peixera de Térmens, i també lo cap inferior, car en concedia l'allargament fins a Gebut.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La fotografia dels anys 1920 deixa entreveure l'entrador de la peixera de Tèrmens, a on encara s'hi observen algunes grans pedres que la formaven.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Durant segles, la destrucció i refeta de la boquera de l'entrador fou constant. Cap al segle XVIII fou traslladada més avall, en arribant a Vilanova de la Barca, poble que travessa per una mina subterrània.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
A Alcoletge, la secla principal se divideix: hi naix la Secleta (a l'esquerra), que en regarà bona part del terme fins al començament del de Lleida, a l'actual polígon del Segre. Per fer possible la desviació de l'aigua, s'hi feren uns estelladors amb dos comportes. En tancar-se totalment o parcialment, l'aigua entrava a la secla petita, a banda esquerra de l'original, per resseguir la corba de nivell que permetrà regar la major part de l'hora alcoletgenca.
A la dreta de la casa dels estelladors, hi hagué lo sobreeixidor, al qual podien incrustar-se uns taulons per aixecar-ne l'alçada. Amb la gran pala de la Secleta tancada i les comportes dels estelladors abaixades, l'aigua remuntava ben bé metre i mig, de manera que permetia de regar les tres o quatre darreres finques de la secla principal a repèl. Que volia dir precisament això: aixecar-hi lo nivell per fer entrar l'aigua a aquests pocs trossos del marge esquerre, que habitualment no es regaven per llei física.
Dos travesses de tren permetien saltar la secleta i accedir a la casa de comportes dels estelladors. Quantes vegades les havia travessat tot jugant de petit, mentre los pares s'afanyaven a collir los prèssics (los sucosos ditxarrets, los gegants redglòvers) o pomes (stàrquing o golden). Com a molt, un vigila no caigos, de la mare. Cada dissabte a partir de les tres de la tarda, lo padrí Josep (lo meu pare) tenia permís per tancar les comportes i regar los repèls, que així se'n deia dels trossos que se regaven amb aquest sistema. Un cop posats los taulons al sobreeixidor, comportes tancades, oberts los portillons i les pales del tros, només calia esperar: ho feia ajagut a l'altra punta del tros, tot fent migdiada a l'ombra. Quan l'aigua li tocava los peus, lo feia despertar. Lo tros ja era regat.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Los censos pels drets de reg eren pagats a la Paeria, i a partir de 1758 a la Junta de Sequiatge de Pinyana i Fonanet. S'hi pagava amb espècie, un quartà de blat per jornal, que fou canviat per pagament en diners a la segona dècada del segle XX. Durant aquest segle, també començaran los usos industrials, nova font de conflictes, en especial amb lo polígon del Segre. Los cobraments eren religiosament anotats al Llibre de Sequiatge de la ciutat lleidatana.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
L'evolució històrica de les ordinacions de les secles de Pinyana i Fontanet. Lo regiment de l'aigua generava nombrosos conflictes d'interessos i despeses de manteniment i reparació.
%20(1).jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Un esplèndid croquis de la secla de Fontanet, amb los principals punts del seu recorregut.
%20(1)%20(1).jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
La parcel·lació dels trossos entre Alcoletge i Granyena remet a dos mil anys d'antiguitat, a l'època de l'Ilerda romana. Allà en diem sorts, estretes parcel·les allargades i rectangulars.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo vell molí de Cervià, que passà d'aquesta família a la Paeria ja al segle XIV. És lamentable l'estat ruïnós en què el trobem.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo molí de Vilanoveta és de propietat municipal lleidatana des del segle XVI.
.jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo Llibre del pesador del blat i la farina, segle XVIII, AML.
%20(1).jpg)
2016. La secla de Fontanet.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Al primer terç del segle XX, lo Tòfol, pagès de l'horta, feia també lo servei de pas de barca. Era dels pocs que tenia llicència de pescador al Segre, activitat molt regulada i restringida. A aquests personatges, «la societat els associava a un model de vida arcaic i els vinculava a un entorn marginal i feréstec del riu».
Lo camí vell d'Albatàrrec, secla de Torres avall, i que passava pel xoperal del Tòfol i lo pont del Boc de Biterna, ha sigut lloc de trànsit intens. També la família de Màrius Torres hi tingué un mas, i lo poeta en recorda més d'una vegada les passejades amb lo padrí i lo pare.
1910. Les barques del Tòfol.
«El Ideal», de 19 d'octubre (FPIEI).
La celebració de l'aplec catalanista i republicà a l'espai del xoperal, només dit així més actualment, car llavors sempre fou les barques del Tòfol.
.jpg)
2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Los orígens de l'allargament de la secla de Fontanet se situen al segle XII, i lo nou rec se coneixerà com a secla de Torres. La seua història vindrà molt marcada per la Comanda dels Hospitalers de Sant Joan, que eren los grans propietaris de les terres del final del traçat i sempre van haver de pledejar perquè l'aigua els arribés en quantitat suficient.
.jpg)
2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Obres de millora i manteniment constants.
.jpg)
2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Plànol del traçat de la secla des de Lleida fins a Utxesa.
.jpg)
2016. La secla de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
Lo Canal de Seròs seguirà quasi paral·lel per l'exterior la secla de Torres.
.jpg)
2016. Les secles de Fontanet i de Torres.
«Les séquies de Fontanet i de Torres», Grup Horta-Riu (enllaç).
[2658] Les històriques secles de Fontanet i de Torres i los molins de Cervià i de Vilanoveta
2b.jpg)
2c.jpg)
3b.jpg)
3c.jpg)
2b.jpg)
2c.jpg)
2b.jpg)
2bc.jpg)
2b.jpg)
2c.jpg)
2b.jpg)
2bc.jpg)
2b.jpg)
2c.jpg)
2b.jpg)
2c.jpg)
