
Seguidors
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Ruf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Ruf. Mostrar tots els missatges
20190215
20180416
[1828] Detalls de la Lleida assetjada de 1647
«Condé arrive à Barcelone au mois d'avril, relevant par sa présence et par sa renommée le courage abattu des Catalans. Il marche droit sur Lérida, et l'investit le 12 mai. Le siège commence heureusement, bien que les forces dont dispose le prince soient peu considérables. On retrouve presque intactes les lignes de circonvallation que le comte d'Harcourt a été obligé d'abandonner six mois avant, et que les Espagnols ont négligé de détruire.
«Harcourt n'avait pas réussi à réduire la place par la famine, Condé résout de l'emporter de vive force. Dans la nuit du 27 au 28 mai, il fait ouvrir la tranchée, au son des violons. À cette bravade, empruntée dit-on aux coutumes espagnoles, le gouverneur de Lérida répond par une furieuse sortie qui n'est repoussée qu'après deux heures de combat.
«La tranchée, entamée si gaiement, fut arrosée de bien du sang et de sueur. Les travailleurs sont bientôt arrêtés par le roc vif, sur lequel la citadelle est construite. Chaque pouce de terrain gagné est disputé avec héroïsme par le gouverneur don Gregorio Britto qui avait déjà l'année précédente, si opiniâtrement, défendu la ville contre Harcourt. Après chaque engagement, le courtois Espagnol envoie au prince français des glaces et de la limonade pour le rafraîchir.
«Les pertes se multiplient dans l'armée assiégeante : l'élite des officiers et des soldats périt sous le feu de l'ennemi. Les mineurs contraints de travailler à découvert se font tuer les uns après les autres. Les vivres commencent à manquer, et les troupes, surtout les Catalans, se démoralisent. Plus de 3.000 hommes désertent ou passent à l'ennemi. Pendant ce temps, l'armée espagnole grossit à Fraga et s'apprête à secourir Lérida. Un désastre est imminent si l'on continue à s'obstiner.
«Condé a le bon sens de juger sa position, et le courage de se résigner à la nécessité. Il lève le siège le 17 juin. C'est son premier échec personnel, mais Lérida est décidément l'écueil des généraux français: La Motte, Harcourt et Condé, ont successivement échoué» (viquipèdia).
20160430
[1396] Esglésies i convents de la Lleida medieval
20151211
[1244] La Lleida assetjada de 1644
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors. Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674). Detalls de les runes de Sant Ruf i del convent del Carme extramurs. |
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
La cavalleria de Sauffay defensa el pont, i els dos exèrcits es troben enmig d'una gran polsegurea, fumerada d'arcabussos i homes i bèsties abatuts a terra.
La data de publicació del gravat és del 1647, però remet al setge de 1644, on els espanyols eren els assetjants i van aconseguir de rendir la ciutat i la fortalesa. Al 1647, seran els francesos els qui voldran recuperar la ciutat ocupada pels castellans del general Brito, però no ho aconseguiran.
Beaulieu era enginyer militar, encarregat dels serveis de cartografia, unitat que els exèrcits francesos incorporaven des del segle XVI per tal de donar la màxima informació veraç als seus generals.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El Cappont ja no era habitat i només hi quedaven les restes dels convents.
|
20150715
[1095] Altres monuments lleidatans en el tombant del XIX al XX
![]() |
1913. Lleida, Sant Ruf. Col·lecció de postals Urriza. Les runes gòtiques de Sant Ruf enmig de l'horta lleidatana. |
![]() |
1913. Lleida, Sant Ruf. Col·lecció de postals Urriza. L'espectacular creu de terme de Sant Ruf. |
![]() |
1913. Lleida, Sant Llorenç. Col·lecció de postals Urriza. Retaule de Sant Llorenç al presbiteri. L'obra de pedra policromada data del segle XIV i s'atribueix a l'escultor Bartomeu de Robió. Llegiu-ne la biografia en aquest article de Pere Beresan. |
![]() |
1913. Lleida, Sant Llorenç. Col·lecció de postals Urriza. Sepulcre de Ramon de Tàrrega (1331), un mercader de la ciutat. |
![]() |
1913. Lleida, Sant Llorenç. Col·lecció de postals Urriza. La creu de la plaça de Sant Llorenç amb l'escut episcopal de l'edifici del darrere. |
![]() |
1913. Lleida, Sant Jaume. Col·lecció de postals Urriza. La façana de l'església de Sant Antoni o de la Puríssima Sang. |
![]() |
1913. Lleida, Sant Jaume. Col·lecció de postals Urriza. La font de la Catedral Nova, amb propaganda de la Cros, i els dos peixots que la presidien dalt dels pilars. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)