[2570] Del Baix Segre-Cinca, 1643

 

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol contingut en aquest mapa setcentista, en plena Guerra dels Segadors. S'hi detallen els grans cursos fluvials del Segre i Cinca fins al seu aiguabarreig. També s'hi dibuixa el canal de Pinyana fins a Lleida. Eren obstacles principals en l'avanç de la infanteria i cavalleria militars. Aquest territori, de l'aiguabarreig i fins als peus del Montsec, i la plana urgellenca per un costat i la lliterana per l'altre, constituïren una unitat geopolítica en els remots temps ilergets i ho continuà sent en temps de taifes. Encara persistí com a entitat geocultural i geoeconòmica des de la conquesta de Ramon Berenguer IV i fins a temps moderns. La unitat diocesana fins ben bé a finals del segle XX. Només la derrota de 1707 començà a fer-hi forat, i el nacionalisme espanyol derivat del règim del 78, hereu del franquisme, ha sabut eixamplar-lo, aquest esvoranc. Com que tot a la vida té pujades i baixades, esperem, com deia aquell savi, de retrobar-nos en aquella unitat històrica ara delmada. Paciència i persistència.

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol amb la ciutat de Lleida. Hi veiem el Canal de Pinyana, en traçat aproximat, i que era emprat per fer anar molins. S'hi consignen Almenar, Alguaire, Vilanova d'Alpicat (popularment segmentat del Picat), Montagut, Alcarràs, Aitona... i el poblat de Vilanoveta, als afores de la ciutat lleidatana. 

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol amb tota la part del Baix Segre i Cinca. 

1643. Plànol del Baix Segre i del Baix Cinca.

«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», 

Berne de Gainza (BVD).

Detall del plànol amb l'aiguabarreig. Encara que es tracti d'un plànol simple i senzill, les poblacions hi són ben posicionades: un mapa militar no podia permetre's greus errades. Des de la Granadella, Escarp, Massalcoreig o Torres de Segre, fins a Mequinensa, Torrent, Fraga i el petit llogaret de Mont-real, popularment Mont-ral, de fa dècades ja abandonat. 

[2510] De la barca d'Escarp, de la de Torrent i Massalcoreig, de les moreres i dels cucs de seda

Quina la fem? Canal Whatsapp

[2502] Les barques noves de la Granja d'Escarp, 1908

 

1908. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«La Ilustració Catalana», núm. 258, de 10 de maig (ARCA).

Lo diputat Macià inaugurà el nou transbordador de la Granja d'Escarp. La imatge el mostra passant el Segre amb l'autobús de les autoritats damunt les barques per retornar a la ciutat.

1908. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«La Ilustració Catalana», , núm. 258, de 10 de maig (ARCA).

Francesc Macià es dirigeix a la multitud congregada a la plaça, rebatejada com a plaça de la Diputació de Barcelona, en agraïment per haver finançat les barques que permetien reprendre el servei després de la riuada de 1907. Molts dels assistents vesteixen la típica brusa dels treballadors. 

1908. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«La Ilustració Catalana», , núm. 258, de 10 de maig (ARCA).

En un dia com aquell i en aquells temps, no hi podia faltar la superstició religiosa. El senyor Macià, encara sense cabells blancs, hi apareix just al darrere del mossèn. Les barques foren batejades com a Barcelona i Montserrat.

1908. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«La Ilustració Catalana», núm. 258, de 10 de maig (ARCA).

Fot. de R. Abadal.

La comissió de la Diputació barcelonina per a la inauguració del nou transbordador fou «acompanyada del valerós i infatigable diputat per les Borges, don Francisco Macià», que era molt estimat en aquells pobles pel seu impuls a la construcció del Canal d'Aragó i Catalunya. Per tot plegat, se substituïren dos noms de carrers del poble pels de Diputat Macià i Prat de la Riba. Si no foren els primers carrers que portaren aquests noms il·lustres, poc se'n deu faltar.

1907. La riuada a la Granja d'Escarp, el Baix Segre.

«Diario de Lérida», de 10 de novembre (FPIEI).

El cas és que el diputat Macià, del districte de les Borges Blanques al qual pertanyia el poble, ja havia fet visita a la devastació de la Granja poc després de la riuada de l'octubre de 1907. Va travessar el Segre per la barca de Seròs. A l'arribada al terme, ja mig poble l'esperava i va travessar tota l'horta fins al poble per fer-se càrrec de les destrosses. Des del balcó d'una de les cases a on va reposar, dirigí una patriòtica arenga a la gent del poble que s'hi havia congregat, per tal que demostréssim un cop més la «raça catalana» per sobreposar-se a la desgràcia.

1935. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«El Heraldo», Madrid, de 24 d'abril (HDH).

Vista de les dos barques amb la tarima que les unia per facilitar el passatge d'una banda a l'altra del riu.

1934. L'aiguabarreig del Segre i el Cinca, la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.

Revista «Ibérica», núm. 1.017, de 24 de març (ARCA).

La majestuositat de la plana fluvial, amb lo Segre que arriba per l'est i lo Cinca que hi flueix per damunt. L'article ve signat pel Dr. J. R. Bataller, prevere, professor. de ciències naturals al Seminari (barceloní). Com que no hi ha signatura per a les fotografies, n'hi donarem a ell el grandíssim mèrit.

1934. L'aiguabarreig del Segre i el Cinca, la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.

Revista «Ibérica», núm. 1.017, de 24 de març (ARCA).

La nova barca sobre el Segre just davant per davant de les runes del convent i l'església d'Escarp, de la qual en veiem el campanar. 

1908. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«La Ilustració Catalana», núm. 251, de 22 de març (ARCA).

Vista del poble de la Granja amb els espuntadors o pedrets construïts per protegir-lo de noves avingudes sicorines. Eren una mena de talussos de pedra per intentar parar la força de les aigües i redirigir-les cap a la llera. 

1908. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«La Ilustració Catalana», núm. 251, de 22 de març (ARCA).

Detall d'un dels espuntadors o murs de protecció dels cinc que hi havia acabats i uns vuit o deu més de començats. Tenien forma trapezoidal i feien uns 25 m de llargada per 10 m a la base i 6 a la part de dalt.

1908. Les noves barques de la Granja d'Escarp, el Baix Segre. 

«La Ilustració Catalana», núm. 251, de 22 de març (ARCA).

Fot. de Borràs. 

Les obres de protecció de la Granja d'Escarp anaven a càrrec del pressupost estatal. A què es degué tanta celeritat del nostre estimat Estat recaptador amb un poblet perdut al desguàs del Segre? És una pregunta a la qual no trobava resposta. És clar que la salvaguarda de la producció de carbó era d'interès prioritari. Tot se m'aclarí, però, quan llegint llegint vaig assabentar-me (tanoca de mi) que el propietari de les mines eren els fills i successors del senyor Girona, el mateix que el del Castell del Remei, família d'orígens targarins impulsora del Canal d'Urgell, després d'haver-se enriquit a la capital barcelonina. Un dels empresaris més acabalats de la Catalunya del moment. Tothom havia passat per caixa: des del bisbe i governador fins a les diputacions de Lleida i Barcelona. Quina casualitat, oi? 

[2500] La destrucció de la Granja del monestir d'Escarp

Quinalafem.blogspot.com

[2299] Lo Baix Cinca, anys seixanta (del segle XX)

 

1968. L'Aiguabarreig, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

Vista aèria de l'aiguabarreig del Segre amb el Cinca, a tocar de la Granja d'Escarp, a l'angle inferior dret. «El paisatge té una amplitud colossal. Hi ha molt poca vegetació, només a la riba esquerra veien l'afanyosa plantació de fruiters... Aquest pont damunt el Segre és l'única comunicació que, per la riba esquerra, tenen aquests pobles. Absurdament, les dues carreteres, la del Segre i la del Cinca, que va a Mequinensa, no tenen comunicació per cap pont, almenys fins que estigui acabat el que hom fa a Mequinensa...»

1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

La sala de cine era un habitual dels cafès dels pobles d'aquells anys. A fora, un resum gràfic de la pel·li, a base de quadres de cartró. Dèiem, anem a veure els quadres! Així sabíem de què anava mínimament la sessió, normalment de programa doble. «Malgrat l'aire abandonat i d'anar tirant que tenen les coses, percebem a Mequinensa una vigoria vital, una energia de supervivència, malgrat la problemàtica de futur de les seves mines, la tradicional agricultura, l'aiguabarreig de gent i la lletjor palesa del medi», escriu l'Homenot garriguenc. 

1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

«Dels detritus de les mines, degudament calcinats pel foc més primitiu, aquesta gent en trauen calç».

1968. Les mines, Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

«L'encarregat de la mina, al peu de la boca, vora la vagoneta, els llums encesos, i el caliquenyo apagat. Fa vint-i-vuit anys que descendeix cada dia a les galeries, tusta la travada, petja el terra molsós i humidament calent, espia les filtracions d'aigua, i conviu amb els minaires de rostre negre i ànima blanca». Afegeix la prosa sàvia de Vallverdú: «A dos-cents, a tres-cents metres terra endins, el contacte dels homes amb les realitats primàries de la geologia els desenrotlla una filosofia pròpia, arrelada, i esdevenen, ells mateixos, pedra viva i mineral. Són els únics que, un cop traspassats, deuen trobar-se immediatament bé en la fosca amiga de la tomba».

1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

Vista de Mequinensa des del castell. L'Ebre va creixent lentament i hi ha inundat ja el camp de futbol. 

1968. Mequinensa, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

I mentre l'aigua va pujant, «a dos pams de l'aigua, contra una paret admirablement tractada pel paleta... un parell d'homes s'apliquen a xollar la mula. Li han lligat tres potes, com manen els cànons... Ja no hi ha xolladors joves, tot és feina de vells, és a dir, artesans. Aquests homes de Mequinensa fan de tot: han treballat a les mines, han fet de pagès, han fet de comerciant. Els tipuss que aquí apareixen podrien ésser igualment del Segrià, de la Noguera o de l'Urgell: són homes forts, un poc filòsofs, cordials: són dels nostres».

1968. Esplucs, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

L'espectacle geològic d'aquesta tossalada és espectacular, prop d'Esplucs. Llavors només hi faltava el reg.

1968. Fraga, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

La capital de la comarca. «Fraga és tota costeruda, tota baldera i, si voleu, tota típica. Indret de pas, ciutat prou rica, amb una horta fruitera de primera qualitat». 

1968. Fraga, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

Detalls de la vila vella, quan el poble de l'altre costat del pont encara era incipient. Dos camions carregats de paques de palla fins al capdamunt travessen el poble. «Les cases amuntegades, el campanar capriciós, els enderrocs que deixen veure com eren edificades abans les cases, contra el terra mateix dels terraplens naturals».

1968. Osso /Ossó de Cinca, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

Parets de toves i de tàpia, corrals, magatzems i cases tot alhora. El primer poble després de Saidí, ja de domini lingüístic castellà. Probablement, molt despoblat després de la Guerra dels Segadors i de la de Successió, i repoblat per població de l'interior de l'Aragó, va consumar la substitució lingüística entre els segles XVII i XVIII. A la foto, en Josep Vallverdú davant el seu Citroen 2CV, foto de Ton Sirera.

1968. Bellver de Cinca, lo Baix Cinca.
«Catalunya Visió 04», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.

Després d'Osso, trobem Bellver. Un carrer desert en un ventós matí d'hivern. «En aquests indrets el Cinca conserva el seu llit amplíssim, ni de bon tros ocupat per l'aigua, que, al contrari, fa rierols deixant illes allargassades entremig. Milions i milions de còdols proclamant l'al·luvió de segles». La llera només s'omplia, indefectiblement, durant les avingudes d'aigua d'abans del temps dels pantans. 

 

[2298] La Llitera, anys seixanta (del segle XX)

[1295] Les Garrigues, 300 mm

[1811] Lleida, riuada de 1907

1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
La imatge del pont medieval col·lapsat per l'aiguat d'aquell octubre. Els dos darrers ulls, just a la corba del meandre i que disposaven ja d'una passera des de la darrera avinguda durant la penúltima dècada del segle anterior, van cedir a la força de l'aigua. El pont encara havia tingut un altre arc, tocant al portal d'entrada a la ciutat, que fou enterrat durant la construcció de la primera banqueta, a final del segle XVIII.

«Espectacle grandiós i desolador era contemplar lo riu ensenyorit de l'horta de Lleida i de part de la ciutat, voltant les cases de camp,... batent i rebatent furiós contra els murs de la banqueta, bramant desesperadament contra les pilastres del pont, destruint i arrossegant arbres gegantins,... marges i conreus, bigams i carretals, los aparells del llaurador i les mercaderies dels magatzems», escriu apassionadament des de la ciutat inundada el corresponsal Ll. G. Abadal.

1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
«Los vells recorden la riuada del 1853», en què «malgrat haver arribat l'aigua al segon graó de la Catedral, o sia un pam més amunt que enguany, no se sofriren tantes malvestats ni perjudicis»

1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.

Breu ressenya dels danys a Lleida i pobles de l'horta del Segre i de l'aiguabarreig amb el Cinca. El diputat a Corts (espanyoles) senyor Macià va visitar les hortes inundades del Baix Segre, des de Torres per avall, per mitjà d'una barca, cap a Soses i la Granja, molt afectada en l'aiguabarreig amb el Cinca per l'acumulació de les avingudes dels dos grans rius. 

1907. Torres de Segre (el Baix Segre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.
«En toda la vasta cuenca del Segre llueve sin cesar». La situació de desbordament del Segre a Cappont: «En medio de la orilla izquierda hay una hilera de casas, en las que varias personas necesitan y piden auxilio urgente por temor a un derrumbamiento». S'esperava material i reforços per tren des de Tarragona.

Deia el telegrama del governador (espanyol) a Lleida: «Inundación presenta carácter verdadera catástrofe. De pueblos aguas arriba recibo noticias cada vez más alarmantes. Puente de piedra está a punto de colmar sus ojos, y en tal caso es seguro quedará destruido... La corriente del Segre es aterradora por inmensa e impetuosa».

1907. El Cappont, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
A Cappont, l'aigua va arribar fins al primer pis de l'única filera de cases que llavors hi havia, tot just davant del Segre. A la casa que hi ha marcada amb una petita creu al damunt, s'hi refugiaren 27 persones, que hagueren de ser rescatades «amb grans treballs». S'aprecien un pal de llum a la dreta, i la fumera del molí a l'esquerra. La ratlla de l'alçada fins a on va pujar l'aigua és ben recognoscible. També l'estil tradicional dels casals d'aquell temps, amb àmplies galeries. 

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.
El dia 22 al matí el pont de pedra lleidatà encara aguantava, però la situació era més que alarmant: «El Segre se ha desbordado inundando la huerta, los Campos Elíseos, la barriada de Cappont, la Rambla de Fernando, y parte del paseo de la Banqueta». En augmentar el nivell de les aigües, queda «prohibido el paso por el puente del Segre». La redacció dels diaris El Pallaresa i El Ideal, restaven inundades. Probablement la impremta Sol, emplaçada al final del carrer de Blondel.

Al vespre, el secular pont de pedra lleidatà va sucumbir: «El puente sobre el río Segre, el único que comunica la capital con los pueblos de la orilla izquierda del río, se hundió produciendo estrépito».

1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
Detall de la banqueta just a tocar del pont per la seua banda septentrional, actualment Rambla de Francesc Macià, abans de l'anomenada plaça de Cabrinety, actualment de la Pau. El pal de la llum ha caigut a l'aigua perquè el talús a on descansava el pont ha cedit a la força de l'embat de les aigües, just a la corba del meandre que el riu feia en passar per la ciutat.

1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
La Rambla de Ferran tota negada. A les parets laterals, s'hi aprecia l'alçada de la marca de l'aigua.

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.

El rescat dels aïllats a Cappont. «En la actual avenida del Segre se ha observado un fenómeno, y el de que el nivel de las aguas experimenta bruscas oscilaciones, bajando a veces un metro para subirlo nuevamente a los cinco minutos».

1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
La Font de les Granotes dels Camps Elisis amb «lo sortidor mig cobert de terra».

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.
Breu notícia de danys a Seròs. En els pobles de Franja, com ara Mequinensa, el Cinca també en va fer de les seues. 

1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Els pontoners de l'exèrcit (espanyol) vinguts de Saragossa construeixen un pont provisional de barques entre la marge dreta a l'alçada del carrer Alcalde Fuster i els Camps Elisis, davant els magatzems de fusta, a on paraven els rais provinents del Pirineu, de la Viuda Areny. El pont s'hi estarà més de tres anys, fins a la inauguració del nou pont al 1911. 

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 26 d'octubre.
Notícia de la mobilització dels pontoners militars per substituir provisionalment el vell pont medieval. 

1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Detall del pont de fusta sobre les barques, que feia ben bé 200 m per 3 d'amplada. 

1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Detall del pont militar, davant de la serradora dels Camps Elisis. Després de l'ocupació franquista (1938) de la ciutat, més o menys al mateix lloc s'hi construirà un altre pont militar de barques.  

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 27 d'octubre.
La demanda de socors de part del Paer en Cap a altres ajuntaments i administracions fou constant. 

1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: E.Gausí.
Grup d'«esforçats marins» de Tarragona i Tortosa arribats en auxili de la ciutat. El tren a Tarragona fou gairebé l'única via de comunicació de Lleida en aquells dies i això portà l'ajut de veritables 'llops de mar' per solcar les aigües del Segre en el salvament de les persones aïllades al Cappont. Diria que la imatge és presa a l'estació de ferrocarril, que encara era la primitiva de 1860. 

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 19 de desembre.

Agraïment pels donatius rebuts.

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 11 de novembre.
L'alçada del llot i del xarqui [tarquim] als trossos de l'horta arribava a un metre. 

1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 31 d'octubre.
La queixa publicada al diari «El Pallaresa» i reproduïda pel diari barceloní contra l'Estat (espanyol) per la manca d'inversions. Oi que encara us sona? Continuarà sonant fins a l'arribada de la llibertat, la dignitat i la prosperitat republicanes. 

[148] Riuada 1907

[1807] Un Borbó amb l'aigua al coll al riu Llobregós