[2689] Paisatges valencians de fa (gairebé) cent anys (i)

 

1933. Godella, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 78, de 2 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

Primer dibuix de la sèrie que aquest setmanari publicarà de pobles i viles del País Valencià, signats per artistes valencians i diferents estils d'aquells anys 30 del segle passat. 

1933. «El Camí, setmanari valencianista», 

núm. 78, de 2 de setembre (BIVALDI).

1933. «El Camí, setmanari valencianista», 

núm. 83, de 7 d'octubre (BIVALDI).

El Camí fou un setmanari publicat en català a València entre el 5 de març de 1932 i el 29 de setembre de 1934. La revista es va convertir en una publicació referent del valencianisme polític i cultural durant la Segona República. La seva missió era aglutinar i donar visibilitat a totes les tendències del moviment valencianista, difondre la llengua normalitzada segons les normes de Castelló i enfortir la identitat valenciana.

Amb una direcció col·lectiva, era gestionat per un consell, format per figures destacades del valencianisme com Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta i Alfonso, Pasqual Asins i Lerma, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs. Hi participaren escriptors il·lustres com els germans Ernest i Eduard Martínez Ferrando, Carles Salvador, Enric Valor, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis Guarner o Antoni Igual Úbeda, entre d'altres.

Tenia com a objectiu el desenvolupament cultural en valencià, dava suport a la campanya a favor d’un estatut d’autonomia per al País Valencià. Va ser una de les primeres plataformes periodístiques a aplicar les Normes de Castelló, la fita ortogràfica del valencianisme contemporani. La publicació fou clausurada arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934, quan la repressió de les autoritats va posar fi a moltes entitats i publicacions d’esperit catalanista o regionalista a tot l'Estat (veí).

El Camí, doncs, és avui una font primària imprescindible per a l’estudi del valencianisme polític i cultural de la dècada republicana, i exemplifica els esforços del País Valencià per dotar-se d’una veu pròpia i moderna a través de la premsa, la cultura i la política. El seu context històric coincideix amb un moment d'efervescència política i cultural: va reflectir i estimular l'activisme valencianista, la participació en campanyes a favor de l'autonomia, la promoció d'activitats i setmanes culturals i l’ensenyament de la llengua.

1934. «El Camí, setmanari valencianista», 

núm. 126, d'11 d'agost (BIVALDI).

1933. Elx, Baix Vinalopó, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 79, de 9 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Bétera, Camp de Túria, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 80, de 16 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Bétera, Camp de Túria, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 89, de 25 de novembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Guadalest, Marina Baixa, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 81, de 23 de setembre (BIVALDI),

dibuix de Balaouxà.

1933. Catí, l'Alt Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 82, de 30 de setembre (BIVALDI),

dibuix de T. Fabregat.

1933. El pouet de Burjassot, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 83, de 7 d'octubre (BIVALDI),

dibuix de Roc Minué.

1933. Pouet a les Sitges de Burjassot, Camp de Morvedre, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 91, de 9 de desembre (BIVALDI),

dibuix de R. Gardós.

1933. Ermita de Faura, Camp de Morvedre, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 84, de 14 d'octubre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Bunyol, la Foia de Bunyol, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 85, de 21 d'octubre (BIVALDI),

dibuix de T. Fabregat.

1934. Castell de Bunyol, la Foia de Bunyol, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 107, de 24 de març (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Bunyol, la Foia de Bunyol, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 122, de 14 de juliol (BIVALDI),

dibuix de Vicent Arlandis.

1933. Vera, Benimaclet, ciutat de València, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 86, de 28 d'octubre (BIVALDI),

dibuix de Joan Llovera.

1933. Sogorb, l'Alt Palància, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 87, de 4 de novembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Torrent, l'Horta Sud, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 88, d'11 de novembre (BIVALDI),

dibuix de Joan Llovera.

1933. Xàbia, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 89, de 18 de novembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Xàbia, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 129, d'1 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Quart de les Valls, Camp de Morvedre, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 91, de 2 de desembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. «El Camí, setmanari valencianista», núm. 132, de 22 de setembre (BIVALDI).

[2690] Paisatges valencians de fa (gairebé) cent anys (ii)

[2657] Lo País Valencià de Gustave Doré, 1874

Quinalafem.blogspot.com

[1561] Petites viles aquarel·lades, 1926

1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La tradicional vista de Balaguer des de la marge esquerra del Segre, amb el vell pont de pedra medieval, desaparegut durant la guerra, i el santuari del Sant Crist presidint la part septentrional de la ciutat.

Edició de 24 aquarel·les i 43 dibuixos de viles poc conegudes, entre les quals algunes ciutats catalanes i valencianes, llavors encara sota l'etiqueta Spain. L'any següent es reedità a Grenoble sota el títol de «Visions d'Espagne. Les cités trop peu connues». Fou un pintor i dibuixant nord-americà, molt conegut per les vistes dels gratacels novaiorquesos. Després de la Gran Guerra es passejà per Europa per captar-ne nombroses vistes i paisatges. Sembla que el viatge que efectuà al llarg i ample de la Península Ibèrica tingué lloc de març o octubre de 1921, majorment fet amb carro i mules per poder arribar als pobles menys coneguts i mal comunicats. Retornà cap al 1925 per recórrer quaranta viles més, i fruit d'aquest viatge foren els dibuixos i aquarel·les d'aquest llibre.

1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall del majestuós Segre i del magne pont de cinc ulls. Al cappont de la marge dreta, començaven a créixer-hi les cases. 

1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
L'altra gran vista tradicional de la ciutat, ara des d'abans del pont i encarada a l'antiga església gòtica de Santa Maria. La vista és presa des de la mateixa marge esquerra del riu, i la perspectiva del pont en primer terme i de l'església a dalt és del tot impressionant.

1926. Barcelona. Claustre de la Catedral.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Vista del cimbori gòtic des de sota un arc del claustre, una imatge que encara podem reviure gairebé cent anys després, amb la palmera al mateix lloc. 

1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila de Cardona, tota arraulida sota l'imponent castell d'una de les famílies nobiliàries més decisives en la història del país, i últim reducte de la dignitat nacional, rendit al 18 de setembre de 1714 als exèrcits ocupants (borbònics i francoespanyols).

1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la petita vila, amb poc més de quatre mil habitants, als peus de l'església gòtica de Sant Miquel.

1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La vila de Manresa, coronada per la magnífica Seu gòtica, amb el Cardener a ponent.

1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
El vell pont de pedra medieval i la passera més amunt del riu. L'acoloriment de les aquarel·les dona [sic, a partir de la reforma dels diacrítics, octubre 2016 (ja n'era hora!)] una gran vida i força a les imatges.

1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detalls de la façana principal o de ponent de la Seu manresana, amb la porxada antiga enderrocada, però però sense els tres arcs que la substituirien als anys 1930.

1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detalls de la vila al voltant de la catedral gòtica.

1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Els porxos gòtics de la Plaça Major amb son inconfusible caràcter tradicional.

1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La Plaça Major solsonenca i ses antigues cases medievals. 

1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La seu catedralícia solsonenca presideix l'antiga vila closa.

1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El pont de pedra sobre el Riner o Riu Negre, afluent del Cardener, amb l'antic portal de la ciutat i la catedral al fons. 

1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La vila al costat del Cinca mitjà, sota el castell dels Templers, on es crià Jaume I. Després esdevingué comanda hospitalera de la castellania d'Amposta d'aquest ordre. S'hi celebraren nombroses reunions de corts, tant del Regne com de la Corona d'Aragó fins al segle XVIII.

1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La catedral de Santa Maria del Romeral, de planta romànica, i el Castell de Montsó, d'origen àrab, en són els edificis més destacats. 

1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Emplaçada a la cruïlla entre els rius Cinca i Vero, fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell al 1064, després que un any abans Ramir I fos mort a la batalla de Graus. Un parell d'anys després, els sarraïns reconqueriren la ciutat, i en aquesta ocasió hi morí Ermengol III, les restes del qual foren retornades a casa pel seu vassall Arnau Mir de Tost. L'any 1101 fou definitivament conquerida per Pere I d'Aragó i Pamplona, nét de Ramir I, i germanastre d'Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo, pare de Peronella.

L'establiment del santuari de Torreciutat al seu bisbat des del 1975, promogut per la secta ultracristiana de l'Opus Dei de José M. Escrivá de Balaguer, nascut a Barbastre, és a l'arrel de la radicalització de les noves classes dirigents aragoneses, hàbilment manipulades cap a l'anticatalanisme espanyolista que les allunya de l'aragonesisme que els fóra propi després de la derrota de 1707 davant els Borbons francoespanyols. Aquestes actituds, al capdavall, portaren al desmembrament de l'històric bisbat de Lleida-Roda i a l'inici del conflicte per les obres d'art que el bisbat lleidatà salvà de la desaparició. 

1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
El vell pont sobre el Cinca al costat de la catedral, amb les dones rentant la roba al riu. 

1926. Alcanyís (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Capital del Baix Aragó, seu de la comanda major de l'Orde de Catalatrava a la Corona d'Aragó, de gran esplendor durant l'època del Renaixement. La vila antiga, amb el portal d'entrada a la dreta, s'ajeia sota l'imponent tossal del castell dels Calatravos, contra el qual haurà de defensar secularment la seua autoritat, i que esdevingué Parador de Turisme des dels anys 60.

1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La petita vila castellonenca amb l'esplèndida plaça porxada a tocar del portal d'entrada a la vila closa. 

1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detall de la plaça, amb el banc del si no fos comentant la jugada.

1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detall de la població, envoltata de la gran muralla de 14 torres defensives i als peus de l'alt turó de poc més de mil metres, a on hi hagué el castell musulmà originari, que conformà una fortalesa inexpugnable durant segles. 

1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detall de l'accés a la vila per la riera de la vall, i de la inconfusible silueta de la fortalesa morellana.

1926. Alcoi (l'Alcoià, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Situada a la pregona vall de la foia d'Alcoi i envoltada de muntanyes de més de mil metres, i arremolinada sota l'església arxiprestal de Santa Maria. 

1926. Xàtiva (la Costera, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La inexpugnable fortalesa del Castell de Xàtiva, històricament tan important durant segles, atès que controlova el camí cap a Ponent i Castella. La fortificació restava protegida per les cingleres de la Serra Vernisa per una banda, mentre que per la part de la població, les muralles descendien per tal de protegir-la.

1926. Dénia (la Marina Alta, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La porxada d'entrada a un antic Hostal del Peix, plena de sabor popular.  

1926. La Vila Joiosa (la Marina Baixa, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

L'animada plaça de la vila en un dia de mercat, a tocar de l'església de l'Assumpció.

1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La fortalesa de la vila castellana, origen de tots els mals des del 1707: Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança.  

1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Des de la plana manxega, el castell s'enfila imponent i dominador.

[1203] Mallorquines del vuit-cents, més

[1051] Oriola en el temps de la riuada de Santa Teresa