[2286] La festa major d'Alpicat, 1961

 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Llibret del programa de la feta major de Sant Bartomeu, al 24 d'agost. En l'obligatori castellà de l'època, imposat pel franquisme (espanyol) després de la derrota bèl·lica republicana al 39. La portada mostra el campanar amb ornaments d'orquestra. Perquè la festa major era, ara fa seixanta anys, sobretot una festa per anar a ballar amb l'orquestra.

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Les noves màquines de rentar, de la marca Crolls, per encara no 9 mil pessetes. Que eren una petita fortuneta. A Casa Rull lleidatana.

 1961. La Festa Major d'Alpicat.

Els anunciants de la capital s'hi feien veure. El repulsiu nomenclàtor dels carrers lleidatans del moment, ple de feixistes. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Al poble, a l'època, no hi devia haver encara gaires botigues, tallers o negocis. Els habituals d'un poble agrari de la plana lleidatana, però a on tot just començava a arribar la febre dels fruiters i la mecanització agrícola. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

L'Orquestra Meravella, una clàssica de les festes majors ponentines, amb sessions a la tarda (concert de la cobla, a les quatre), i ball de vespre (a les set) i nit (a quarts d'onze), al gran envelat de la Plaça de Catalunya. Durant tots tres dies, la mateixa orquestra. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Anuncis de l'estanc, queviures i carnisseria.

1961. La Festa Major d'Alpicat.

La ferreteria ja oferia soldadura elèctrica i autògena. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Curiosa taula de taxes d'obres municipals, amb els preus aplicats segons pressupost.

[2284] Alpicatines dinovesques

[2272] La Festa Major lleidatana de 1915

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Capçalera del diari liberal lleidatà (en espanyol), fundat pel polític i empresari Josep Sol i Torrents al 1895, després que quatre anys abans hagués estat escollit paer de la ciutat.

L'anunci de l'aigua embotellada de Rocafort apareix a primera plana: tres-centes mil ampolles venudes per mes a Barcelona, que no està gens malament ni que la xifra fos engrossida amb finalitats propagandístiques. Als laterals, les recomanacions de salut: aigua bona per al fetge, l'estómac, els ronyons i la diabetis. 

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Resum d'alguns dels actes culturals i festius de la festa major de maig d'aquell any a pàgina sencera. De l'any de la nevada.

A la Plaça de la Llibertat, de meravellós nom que caldria recuperar (plaça de Sant Francesc), hi hagué concert ofert per la banda militar (espanyola) d'un dels regiments aquarterats a la Seu Vella, encara, en aquells temps. Però el concert esperat fou el de la Simfònica barcelonina, dirigida des de feia un any pel director musical Lamotte de Grignon. L'èxit n'estava assegurat: «con decir que nuestro Teatro Municipal [als Camps Elisis] rebosaba seriedada, elegancia, hermosura y distinción está dicho todo». Home, és clar que sí, fixeu-vos que de públic no hi havia qualsevol: «allí se dió cita lo más selecto de la sociedad leridana y a fe que no salió defraudada». Els qui no necessitaven padrins, vaja. 

A banda de música, també toros a Lleida, «con poca entrada» i sempre a les quatre en punt, si l'autoridad gobernativa ho permetia. Probablement a la plaça de Cappont. S'hi fa la ressenya detallada de cadascuna  'suerte', em sembla que es diu així, dels quatre toros, dos per 'matador'. El 'parte facultativo' assenyalà una ferida a la mà en un dels ajudants durant la lídia del darrer animal.

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Al dia 16, fou el torn del futbol al camp de futbol de l'esplanada de Gardeny. El partit fou disputat per l'Associació FC Lleida i el Deportivo FC de Reus amb la copa de la festa major en joc. La ressenya és detalladeta. La primera part, els locals la juguen a favor del vent. Però el primer goal el fan els reusencs amb un bon shoot i espifiada del porter lleidatà Perenya. Només a la segona part, poden empatar. El Reus es torna a avançar, i falla un penalty i tot. Conclou la crònica: «un soberbio partido», però «el portero Perenya, con mucho miedo y suerte». 

Finalment, s'hi consigna la retreta de final de festa major, a les 9 de la nit. Des del passeig de Boters, surten en comitiva els heralds, els gegants, lo marraco, grups de fanalets de colors, els músics de la Banda Municipal i de les militars, «y una elegante y artística carroza alegórica, obra del estudioso y aventajado pintor leridano, Sr. Montseny». Enfilà per Sant Antoni i tota la ciutat amunt: carrer Major, places de la Paeria i Sant Joan, carrer Estereria i Carme, i retorn per Ferran i Cabrinety fins al pont, carretera de Barcelona, Camps Elisis i final a la placeta del Teatre Municipal. Sembla que hi hagué molta concurrència als carrers, amb alguns incidents imprevistos en arribant al parc: l'alçada de la carrossa tombà el cable elèctric de la il·luminació que s'hi havia posat allà als Camps. La comitiva es dissolgué cap a les 11, després de dos hores de cercavila. Llavors fou el torn dels focs artificials, emplaçats a la meseta de davant la Seu Vella, «al exterior de la muralla del Castillo principal». Això els feia elevar encara més, i més visibles des de bona part de la ciutat i de la plana lleidatana.

Hi hagué durant tota la festa major, exposició de fotografies del retratista Samuel Farran, que tenia estudi a la mateixa plaça Paeria.

Anys 1910-20. Samuel Farran, fotògraf, Lleida.

1920. Festa Major, Lleida.

Cartell en llengua catalana, que s'usà a partir de l'arribada de la Joventut Republicana al govern de la Paeria, amb Humbert Torres com a Paer en Cap. Probablement, aquells cartells entre 1917-21 foren els primers en la llengua dels lleidatans als cartells de la festa major. 

1932. Festa Major, Lleida.

Un parell de les carrosses de la batalla de les flors, que s'havia afermat com un acte principal de la festa durant la dècada dels anys 20. 

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

El sabó de moda a la ciutat.

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Diversos anuncis de l'època: de la farmàcia i ortopèdia Pons, de les màquines de cosir, del lleixiu Conejo, i de les sortides anunciades de vapor transatlàtics, de trista memòria: s'encarregaren de portar alguns milers de lleidatans, sobretot pallaresos, a l'exili econòmic al nou continent. 

[983] Lleidatanes 1915

[2248] Els deutes de la Festa Major lleidatana de 1885

 

1885. Festa Major de Lleida.

Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.

«Diario de Lérida», de 8 de gener de 1886.

La Paeria lleidatana d'aquells temps, constituïda en «ayuntamiento constitucional» (espanyol) se les va enginyar per recollir calerons per pagar la despesa de la festa. Va aprofitar l'Epifania i el bon cor que es posa a la bona gent benestant en aquestes dates nadalenques per rifar tota una sèrie d'objectes cedits de franc, és clar. El primer premi: un parell de mules!, que valien més que un rellotge d'or, ofert com a segon. Algunes altres joies, un vestit negre, un llit de ferro, un servei de ganivets de mànec argentat, un parell de mantes de llana..., foren alguns dels altres premis. El diari en publica els números agraciats. 

Ves per on, l'alcalde Costa que dona nom a la perllongació moderna fora murs del carrer Sant Antoni, era el paer en cap lleidatà d'aquella època. En desconec ara mateix les aportacions que feu a la ciutat durant el mandat que exercí. Però em ve al cap una reflexió que crec que hauríem de fer tots: n'hi ha prou d'haver sigut figura pública per ser digne d'honors al nomenclàtor de carrers de la ciutat? O cal que, a més a més, hi hagi hagut alguna contribució significativa a l'avanç social? I no em refereixo a obres públiques, que qui més qui menys tothom les ha de fer, sinó a una empremta espiritual, intel·lectual i de lideratge transformador en l'ànim col·lectiu. Deixem-ho ací. 

1885. Festa Major de Lleida.

Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.

«Diario de Lérida», de 8 de gener de 1886.

La breu notícia de la rifa, celebrada a les quatre de la tarda, «en medio de la apiñada concurrencia que ocupaba la Plaza de la Paheria». No sabem què valien els bitllets, però amb un pessic de sort, podia canviar la vida de l'afortunat. Per això, tots plegats encara hi juguem. Potser més que mai, oi?

1885. Festa Major de Lleida.

Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.

«El Perro, periodicucho guasón», de 10 de gener de 1886.

Una altra notícia confirma l'escassedat pecuniària de les arques municipals, i els deutes arrossegats de deu mesos ençà de la Festa Major de maig.

No sabem si fer aquest sorteig era habitual cada any. La liquidació de les festes de maig al cap de vuit o deu mesos sembla exagerada. Devia deixar un bon forat als comptes municipals si es va haver de recórrer a la beneficència pública. Ah, però les bandes militars (espanyoles), sí que van cobrar. Qui s'havia de pensar que no ho feien per col·laborar, oi? Tristament, a més, aquell any fou any de pandèmia: de còlera. 

1885. Festa Major de Lleida.

Rifa municipal per sufragar les despeses de la Festa Major.

«El Perro, periodicucho guasón», de 4 d'octubre de 1885.

Ja des de l'octubre la gent de Lleida tenia la mosca al nas amb la rifa de les mules. Res no s'havia rifat encara, i no hi hauria sorteig fins a la primera setmana de gener. S'hi descobreix, entre el sarcasme de l'article, la raó del desgavell d'aquella festa major: la Paeria de l'Alcalde Costa havia desmantellat la Junta privada que s'encarregava de la festa des d'alguns anys enrere. Sembla que aquests patricis acaparaven massa afalacs i popularitat: «y... ¿qué hicieron? Pues... disolver la Junta, y hacer las fiestas ellos solitos». La municipalitat, s'entén. I res no va anar com calia i afloraren les pèrdues. Només va cobrar a temps el capità Budoy per l'enlairament de globus. La rifa recaptatòria, segons deien els bitllets, havia de ser amb data 31 de maig. Se'n reclama el retorn dels dinerons dels números comprats: la recaptació no degué ser poca cosa, car entre els números premiats hi ha un quinze mil...

[2061] L'envelat del Carnestoltes a la Plaça del Mercat lleidatana

[2145] La Festa Major de Lleida de 1921, ara en fa cent anys

1922. Programa de la Festa Major de Lleida,
 (Sol-Torres, UdL).
El programa de la Festa Major d'aquell any incloïa imatges de la de l'any anterior, del 1921. Les fotos del retratista Farran ens mostren les carrosses sortides de l'empresa Olis Pujol, al carrer Comerç, curulla de xiques i xiquetes, per participar a la Batalla de les Flors que se celebrava al passeig central dels Camps Elisis. 

1921. Programa de la Festa Major de Lleida,
 (Sol-Torres, UdL).
De l'empenta del Paer en Cap de la Joventut Republicana de Lleida, que arribà a la Paeria al 1917 amb l'alcalde Humbert Torres, els programes de la Festa Major s'imprimiren en la llengua dels lleidatans. Aquesta situació, tan lògica, simple i natural en tantes parts del món, només perduraria fins al 1921. Feia pocs mesos, a les acaballes de l'any anterior, que el govern de l'Estat (espanyol) retornà als nomenaments per reial ordre, i, amb la posterior arribada al poder del primer general dictador (espanyol) d'aquell difícil segle XX, Primo de Rivera, caldria esperar fins a l'escombrada que farien els nous vents republicans a partir del 1931 per tornar a la normalitat. Al 1908 poc després de constituïda la JRL i havent aconseguit de donar amb la Solidaritat Catalana un fort impuls catalanista i republicà a la ciutat, aconseguí que la llengua catalana s'acceptés com a llengua d'ús a les sessions de l'ajuntament de la nostra ciutat catalana. 

El llibret del programa n'era molt senzill, limitat a l'enumeració dels actes i activitats que s'hi farien durant els dies de festa. Això sí, cada full anava assanefat amb la quadribarrada. En temps passat, i en desgraciats temps futurs d'aquell segle, la bandera nacional fora sovint prohibida. 

1921. Programa de la Festa Major de Lleida,
 (Sol-Torres, UdL).
Les Normes ortogràfiques fabrianes ja feia vuit anys que eren publicades, tot i això encara s'hi observen algunes fluctuacions d'ortografia natural, com ara dimars sense la -t, de vegades no pronunciada. Observem que s'hi escriu Ca la Ciutat per referir-se a la casa de la vila. La festa major començava amb un acte laic i popular, com el pregó, la cercavila de la Banda Municipal i una gran traca valenciana de Blondel a l'esplanada de Cabrinety (actual Plaça de la Pau).

El repartiment de menjar entre els necessitats era una tradició de temps enrere. De quan la caritat cristiana, llavors i ara, calmava els esperits amb almoina. I al vespre, a les sis, la inauguració de les firetes a la Rambla de Ferran, i en fer-se fosc, a les nou, il·luminació especial dels Camps Elisis per a passejos i gatzares nocturnes. 

1921. Programa de la Festa Major de Lleida,
 (Sol-Torres, UdL).
En una Festa Major dedicada al sant patró local no podia faltar al dia 11 la missa oficial i la processó cívica i religiosa, que encara es manté, sortosament amb un to més laic i popular. Llavors es feia a la tarda. A fora el pont, a la Plaça Bores de davant mateix, s'hi cremaven els focs artificials. 

1921. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
L'endemà del dia gran de la festa major fou reservat per a la gran festa cultural de la ciutat: la Festa dels Jocs Florals, ara fa cent anys presidida pel director de l'Orfeó Català, el músic Lluís Millet, celebrada al gran Teatre dels Camps Elisis. Festa literària però també patriòtica en aquells temps de recuperació del prestigi social i literari de la llengua, encara menystinguda sense oficialitat per l'Estat (espanyol), igual que encara ara, cent anys després, tampoc no ens permet que sigui oficial a la Unió Europea i a la nostra TV pública no li és permès pel mateix Parlament Europeu de fer-la servir en una entrevista al seu president. Si un Parlament prohibeix ens prohibeix l'ús de la llengua, és que ens oprimeix, oi?

El partit de futbol de festa major s'havia fet ja obligatori, com aquell qui diu, en els programes festius. En els nostres pobles, i durant bona part del segle XX, el costum es mantindrà ininterrompudament. Disposant d'un dels Camps d'Esports més moderns del país, el de la Joventut Republicana, aquell s'hi programà un bon partit, internacional i tot, entre l'equip que ja despuntava més del país, el FC. Barcelona, i un equip britànic, el Corinthians.

1921. FC. Barcelona vs. Cardiff Corinthians A.F.C. (twitter).
Aquell maig d'ara fa cent anys, aquest equip de futbol gal·lès va visitar Catalunya i va jugar-hi uns quants partits, un dels quals al Camp d'Esports republicà de Lleida durant la festa major de maig. A les imatges, hi veiem tots dos equips de cent anys enrere, el Barça encara amb pantalonets blancs, i l'equip gal·lès amb samarreta arlequinada, groga i lila. Els partits de Barcelona es jugaren al camp del Parc de la Ciutadella. En una de les fotos s'hi aprecia l'edifici central al darrere, que esdevindria al cap de 10 anys seu del nostre Parlament nacional. En la darrera, la capella de la Ciutadella també és ben visible. Els seguidors, tots amb barret blanc amb cinta negra, dempeus, observen el matx des de la barana. Això sí que era sentir l'escalf del públic al clatell. 

1921. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
La Principal de la Bisbal fou la cobla encarregada de tres concerts sardanístics, en tres punts diferetns de la ciutat. El dia 13 arribà el torn, a la tarde, escrit en perfecte lleidatà, arribava el torn de la festa de l'aviació. Ja el 1911, el vol de Garnier havia solcat el cel de la ciutat. No hi ha detalls ni del lloc ni de l'aviador. 

Al Camp de Mart, s'inaugurava la fira de bestiar, que devia durar d'aquell divendres fins al diumenge. Mentre que a la plaça Sant Joan, llavors de la Constitució (espanyola), s'hi feia concert amb focs japonesos, una altra mena de focs que sovint deixaven caure sorpreses, com petits joguets o similar per a la canalla. I més sardanes. 

1921. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
 Els focs japonesos es repetiren l'endemà als Camps Elisis, després del lliurament de premis als escolars lleidatans que s'hi feu al Teatre. A la tarda d'aquell dissapte (amb ortografia natural), als mateixos Camps, al passeig central, la Batalla de les Flors que havia arrelat com un dels grans actes de la Festa Major, «prenent-hi part artístiques carrosses i cotxes adornats». La Principal de la Bisbal faria un tercer dia de concerts de sardana.  

1922. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
El programa de Festa Major de l'any següent mostrava aquesta carrossa del Casino Principal a la Batalla de les Flors de l'any passat, que recreava una gòndola veneciana plena de xiques lleidatanes. 

1921. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
Al darrer dia de la Festa Major, es repetia la jornada d'aviació, i a l'hora foscant la retreta o cercavila de cloenda, amb diverses bandes de música, i el castell de focs que tancava definitivament la festa, com encara ara després de cent anys. Cada dia d'aquella festa major es pogué visitar la Seu Vella, que era el quarter militar (espanyol) a la ciutat i no era accessible com a monument. Les representacions teatrals no s'hi especifiquen, però s'hi assegura que se'n faran «en el Teatre Municipal dels Camps i demés llocs d'espectacles», entenc que privats. 

1922. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
El projecte per a la nova estació de ferrocarril de Lleida ja era preparat des de començament de la dècada dels 20 del segle XX, ara en fa cent anys. L'estació s'acabaria fent l'any 1927, amb la desaparició del bloc d'edificis que tapava el final de la Rambla de Ferran. L'any 1924 es posaria en marxa el tram de la línia del Noguera Pallaresa fins a Balaguer.  

1922. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
La nova estació acabaria construint-se al final d'aquella dècada, però no pas tot aquest gran eixample de blocs d'habitatges que s'hi dibuixaven al costat. Existien, segons la imatge, un parell de molins d'oli a les imaginades Pardinyes d'ara fa cent anys. Les comportes de la Mitjana dataven de 1913, any de construcció del Canal de Seròs de part de l'empresa «la Canadenca».

1921. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
Contraportada del programa, imprès per Sol i Benet a Lleida, amb l'escut de la ciutat. 

1922. Programa de la Festa Major de Lleida, 
(Sol-Torres, UdL).
La imatge del Pont Vell lleidatà durant la Festa Major del 1921. El desgel proporcionava aquesta espectacular imatge del Segre ben alt de nivell, amb «estragos» a l'horta lleidatana. La Noguera Pallaresa ja era regulada des de la construcció del pantà de Sant Antoni (1916) i de Camarasa (1920), però el Segre encara no.

[1845] Dels Olis Pujol a la Batalla de les Flors

[1978] La Festa Major lleidatana republicana

[1980] Història de Lleida en el programa de la Festa Major, més

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Següent parada històrica: la Guerra de Successió, amb dos nous setges sobre la nostra ciutat, l'un de part dels austriacistes, l'altre de part dels Borbons. El triomf de Felip V de l'11 de l'11 de 1707, «a qui li costà més d'un mes per a entrar a la ciutat i un altre mes, per a guanyar els castells de Lleida», comportà la dissolució de l'històric govern propi de la ciutat, el consell de la Paeria, que es remuntava al 1149, instituït pel conqueridor Ramon Berenguer IV, la conversió de la Catedral en caserna militar i la supressió de la secular Universitat de Lleida. Un preu molt alt.

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Olis d'oliva i sabons de rentar eren una empresa que anava del bracet en aquells anys. L'anunci és de la fàbrica de Josep Curià al carrer del Carme. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Arribem a la Lleida de la Guerra del Francès, dita encara amb el nom amb què es denominava entre els historiadors espanyols, «de la Independencia». A Lleida, s'hi constituí la Junta Suprema de Catalunya al juny del 1808, i fou encerclada pel general Suchet al 14 d'abril de 1810 per ordre de Napoleó. Dos anys després, a l'estiu de 1812, «va fer explosió el polvorí de la ciutat», amb més de sis-cents morts i dos-centes cases derruïdes per l'explosió». L'aversió antigavatxa, la formació històrica espanyolista i la visió romàntica de la història fa creure a l'autor que fou obra de sabotatge dels mateixos lleidatans en lluita per «l'alliberament de la plaça sitiada».

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La companyia d'assegurances basca Aurora, regentada per la Vda. de Francesc Fregola a la Plaça de Sant Joan, llavors de la Constitució. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La història de la ciutat s'acaba a començament del segle XIX. Res sobre els fets de les carlinades tot al llarg d'aquell segle ni de la Renaixença cultural i catalanista de la ciutat i del país. La visió de la història com a catalans permetia grans elogis de la tradició medieval, però reformulava tota la posterior del segle XVI ençà, que havíem d'apendre subjugats a la piconadora de la visió històrica que l'Estat guanyador imposava, segons la qual érem tan bons espanyols que fins i tot érem guanyadors en guerres contra nosaltres mateixos! Només quan ens hem reconegut sense complexos com a fruit de moltes derrotes davant aquest Estat (espanyol) és que hem pogut compendre els avatars i paradoxes de la nostra història en els segles de l'Edat Moderna, i sentir-nos avui i ara com la llavor de la futura victòria. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La propaganda d'adobs fou també una novetat ara fa cent anys, quan érem a l'inici d'aquesta agricultura que hem anomenat moderna, però que ha acabat abusant tant de la química, que hem arribat a l'altre extrem, a on tot ha de ser bio i eco. En canvi, en tota la guia es troba a faltar algun anunci de maquinària agrícola, llavors a les beceroles del seu procés d'introducció a les tasques agrícoles. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Capítol a part meresqué la història de la nostra universitat medieval, el record de la qual «és un dolor» perquè d'aquells «importants i famosos centres culturals ja no en queda més que un trist record llunyà».

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Anuncia dels aparells de ràdio Philips, a la botiga oficial de Josep Tous al carrer Remolins. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Les anècdotes de la vida universitària sempre són recordades, com el fet que a Lleida els estudiants seien en bancs de fusta i no sobre munts de palla com a París. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
De tant en tant, algun anunci en castellà com aquest. La novetat dels materials sanitaris eren els vàters i banyeres.

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El curs universitari en temps passats anava de mitjan octubre a 15 d'agost. Gairebé és impossible d'imaginar-se els exàmens en plena canícula estival a Lleida! Preus de les càtedres, tipologia dels estudis, estudiants distingits... Començava la recuperació del record de la nostra universitat que, cap al darrer quart del segle quallaria amb la reinstauració de l'Estudi General lleidatà. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La històrica Casa Pifarré de llanes i miraguans (plomalls d'omplir coixins).

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Molt interessant també el resum de la història dels impressors a la ciutat des del primer conegut, l'Enric Botel al segle XV. Al 16 d'agost de 1479 va imprimir un «Breviarium Ilerdense», primera peça de la nostra sempre modesta galàxia gutemberguiana a Lleida. En aquest primer llibre no disposava d'inicials, de manera que les va fer a mà; en canvi, en el segon llibre, «Ritual de la Catedral de Lleida», feu servir dos tintes i tot!

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
En aquest anunci, les tavernes i cafès on se servia al vi i conyac anunciat, com ara el Cafè Catalunya, el de Puerto Rico, el Bar Exprés o l'anomenat Mai es Tard, passant pel Palace Hotel, és clar. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Altres impressors en la història lleidatana foren Pere de Roble, Joan de Villanueva i Miquel Prats al segle XVI. Al següent, Lluís Menescal, Jerònim Margarit, Jaume Magallón, Joan Nogués entre altres. El segle XVIII notà la manca de vida universitària i «van marxar cap a Cervera la majoria dels impressors instal·lats a la nostra ciutat».

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Anunci dels camions alemanys Krupp amb motors Junkers-Diesel. Es podien prova a l'Estació de l'Auto a Tàrrega i a través del corredor Pere Servat a Lleida ciutat.

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La transcripció d'un dels documents cabdals en la història de Lleida, la Carta de Població atorgada per Ramon Berenguer IV a la ciutat al 1149.

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Una carta de garanties a tots aquells que volguessin establir-se a la ciutat recentment conquerida als sarraïns, amb garantia per a les persones i els bens. Ni tan sols el batlle no podia «inculpar-vos o increpar-vos de quelcom, sense testimonis legítims i idonis». Cosa tan avançada que encara no ho fan ara ni al Tribunal Suprem (espanyol).

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La llista de punicions als qui trenquessin la llei amb violència, per robatori o per deute, tres dels principals maldecaps de l'època. Potser de totes les èpoques. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Sense oblidar les penes per adulteri «amb la dona d'altri», quan calia pagar amb exposició a vergonya pública, fent que els amants «recorrin els dos, baró i femella, totes les places de la Ciutat de Lleida, despullats i fuetejats, però no sofreixin altre dany en els seus bens i hisendes per ço». Pagava la pena, doncs?

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La carta de població comportava, a més, el compromís contractual de fidelitat al monarca, el qual devia per això protecció als súbdits seus. Vassallatge social entre el rei i la terra en estat pur. 

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'anuncia de l'«American Cirque», instal·lat com cada any rere el Mercat de Sant Lluís. Entre els artistes, el clowns, sembla que coneguts i famosos al temps, dits «Hermanos Díaz».

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'autor d'aquesta llarga ressenya històrica de la ciutat dins un programa de Festa Major era el difunt arxiver de la ciutat, el linyolenc Enric Arderiu (1868-1920), un dels nostres renaixenços prohoms i molt actiu al Centre Excursionista de Lleida. 

La intenció il·lustradora de la pròpia història de part de la Paeria aquell anys 1935 entre els habitants de la ciutat és de lloar. El mèrit ha de recaure, però, sobre els anunciants, que s'avingueren a rascar-se la butxaca. Una iniciativa com aquesta en un programa de festes actual fora impensable. Això ens dona la mida de l'audàcia d'aquesta iniciativa, només parcialment entelada per una ressenya parcialment antiquada per als anys que corrien, quan el catalanisme ja havia avançat molt més a tot el país i podia oferir una visió historicista sense complexos provincians espanyolistes. 

[1979] Història de Lleida en el programa de la Festa Major