[2729] La Festa Major republicana d'en Crous

 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Nascut a Lleida el 6 d'agost de 1908, Enric Crous-Vidal va consolidar-se com una figura cabdal de l'avantguarda artística lleidatana durant los anys trenta, i va destacar-hi com a fundador de la revista Art i director de l'Escola de Treball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, va exercir una tasca institucional rellevant en la protecció del patrimoni artístic a les comarques de Ponent, però la victòria franquista espanyola l'obligà a exiliar-se a França l'any 1939, a on passaria la resta de la seua vida.

A l'exili, la seua carrera va fer un gir decisiu cap a la tipografia, i va esdevindre director artístic de la Fonderie Typographique Française a París. Allà va formular la teoria de la Graphie Latine, una proposta estètica que defensava el caràcter humanista, llatí i mediterrani del disseny de lletres davant la rigidesa funcionalista de les escoles germàniques. Fruit d'aquesta filosofia van nàixer famílies tipogràfiques cèlebres com l'Ilerda (1945), creada en homenatge a la seva ciutat natal, la Flash (1953) o la París (1953), que van marcar el paisatge visual de la publicitat europea de mitjans de segle.

Tot i la seua influència internacional i la publicació d'obres teòriques com Richesse de la Graphie Latine (1951), Crous-Vidal va ser un gran desconegut a Catalunya fins que se'n recuperà memòria a finals del segle XX. Va morir a Noyon l'11 de desembre de 1987, i va deixar un llegat que avui és preservat al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida com un dels referents més universals del disseny gràfic català.

En un angle de la imatge, gairebé inserida sempre com un element més, hi veurem la signatura seua. Encabat, a l'exili, soldrà firmar amb lo nom compost Crous-Vidal. Tot i que encara falten anys perquè es dediqui professionalment a la creació de fonts a París, la pulcritud i l'espaiat de les cinc lletres de "CROUS" ja en denoten la precisió d'un futur tipògraf que entén la lletra com una forma geomètrica pura. Vegeu-ne les tipografies seues ACÍ.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Recreació de la Plaça de la Paeria vista per Crous, amb un estil que trencava amb lo classicisme noucentista i projectava una imatge rupturista o avantguardista, amb formes geomètriques i angles pronunciats, per buscar sensació de dinamisme i modernitat, propis de l'art deco dels anys 30. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Totes les pàgines del llibret de la Festa Major de Maig foren dissenyades per l'artista lleidatà. En algunes s'hi reconeix de seguida la mà seua, en d'altres, probablement per voluntat de l'anunciant, la innovació hi és més matisada i assuaujada, de tons més clàssics. 

Lo llibret se redactà en llengua catalana, recuperades certes llibertats nacionals amb la Generalitat republicana del segle XX, tot i que alguns comerciants encara hi foren repatanis, a la normalització lingüística, com encara, malauradament ocorre en l'actualitat. Prova que no tots los mals venen de fora i que mos caldria ser més conscients i persistents. Quan lo profit econòmic capitalista passa per sobre dels valors, en aquest cas lingüístics, d'una societat, és com la febre, senyal d'alguna mala passa.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Retrat del Crous als vint-i-pocs anyets, quan iniciava la carrera artística seua. Se'ns mostra amb aspecte cosmopolita, uniformat a l'estil militar (com un soldat de l'avantguarda), fumant en pipa, prenent-se un beure, amb la intenció de transmetre'n una imatge de vida moderna.

Lo retrat és de l'artista BON, Romà Bonet i Sintes, un dels caricaturistes i cartellistes més cèlebres de la Catalunya de la primera mitat del segle XX.

Lo text de descripció del sentit de la Festa Major és de l'escriptor menarguí Joan Baptista Xuriguera, quinto d'en Crous, tots dos nascuts al 1908, i que los boomers reconeixem com l'autor d'aquell indispensable llibret de la secundària nostra, Els verbs catalans conjugats. L'escrit comença amb la referència a les Visions de Lleida, dibuixades per Shum, l'artista de Sant Martí de Maldà, Alfons Vila i Franquesa, durant los anys de presó a Espanya per vel·leïtat anarquistes en aquells anys 20. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Fotògraf Corbella, al magne edifici noucentista Llorens, a tocar de la Paeria, propietat de la Banca Llorens lleidatana.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Pastisseria i confiteria d'Antoni Curià, L'Amistat, carrer Major, 48.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

J. Virgili Amperi, reparacions d'automòbils i amb patent de constructor de frens de cremallera.

A la carretera de Torre-serona, a Sant Ruf. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Mobes Jové, amb fàbrica a la carretera de la Bordeta i botiga a Blondel.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La cèntrica Fonda d'Agramunt a l'antic carrer de l'Estereria, entre Sant Joan i la plaça de la Sal, desaparegut a la darrera guerra. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anunci del despatx del cartellista lleidatà, llavors a Cavallers, 37, amb la llista de preus, bastant contundents per als temps. Amb gran economia de traç, la figura del cartellista s'hi defineix només per la llum sobre fons del tot negre, sense contorns tancats, i cal que l'ull de l'espectador completi la silueta a partir d'uns pocs elements, com la visera de la gorra, lo pal d'empegar cartells al braç i espatlla, les soles dels peus o lo caient de l'esquena. Dibuix, doncs, de síntesi extrema, característic de l'expressionisme gràfic.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo programa va combinant diferents colors a cada gir de pàgines, com a un altre element de modernor compositiva. 

Anunci del Bar Express, ben conegut del públic, sense adreça, crec que al carrer Major.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anunci de Nicet Negre, fabricant barceloní de modernes cambres frigorífiques d'aquell temps.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Sastreria i Camiseria Sanz, a la plaça Sant Joan, 26. Un vestit d'home a mida des de 75 pta, preu important per a l'època, que podia representar mig mes de feina d'un operari o treballador. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Un altre anunci de Mobles Jové.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo Fotògraf Rey, a Sant Joan, 27. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

L'Agustí Mestre dels anys 1930: llanes per matalassos, sabateria, guarnicioneria, estris per al camp, esport i marroquineria. Com avui, una mica de tot. Llavors emplaçat a Rambla Ferran, 57, que per darrere donava a Cardenal Remolins. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Un altra vella coneguda botiga històrica lleidatana: Casa Guarro, de música i instruments.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Mobles Armengol, a l'Avinguda de la República, 16, o sia, a la Rambla de Ferran.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anuncis dels Teixits d'Ambrosi Sanjuan, i de la joieria Gorné, del c/ Major, 3, desapareguda amb lo segle XX.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La tintoreria Postius, al c/ Major 33, amb perfecta correcció lingüística. 

Una altra històrica, que ara és a c/ Enric Granados.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La tossineria Casa Farré, amb cambra frigorífica i tot, c/ Carme 62.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Anunci d'Orpheus, que crec que era una empresa de distribució cinematogràfica. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

La nevada de 1932, amb 70 cm en algunes parts de la ciutat, i lo termòmetre baixà fins a -21º, temperatures més pròpies de Moscou, que feren prou mal a l'horta lleidatana. A la imatge, una columna de fanals a la barana de la banqueta de Blondel. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo Kiosk de Montmartre lleidatà, que era una parada fixa de begudes i granissats. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Lo pregó de la Festa Major i acte inaugural. A banda de la caritat als pobres, hi destaquen los vols des del Camp d'Aviació, estrenat als Mangraners al 1930, amb aparells de l'Escola catalana d'Aviació de Barcelona, als quals podien apuntar-s'hi los lleidatans que volguessen sobrevolar la ciutat. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Los "Segurs" de vida de la Vda. Fregola, o sia, assegurances.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Confecció A. Relluí, a Cavallers, 28.

Lo dia del sant Nastasi, per res esmentat al programa, no s'hi incloïa tampoc la tradicional missa a la catedral. 

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Magatzems Duró, a plaça de la Sal i carrer Major, supervivents fins a les acaballes del segle passat.

1932. Programa de la Festa Major de Lleida,

Dibuixos d'Enric Crous (UdL/Sol-Torres).

Ja hi havia la tradició dels focs d'artifici, a les 10 de la nit. Sardanes, futbol, vols d'aviació, cursa de braus i «l'acreditada Fira de Bestiar» al Camp de Mart completaven programa.

[1980] Història de Lleida en el programa de la Festa Major, més

Quinalafem.blogspot.com

[2286] La festa major d'Alpicat, 1961

 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Llibret del programa de la feta major de Sant Bartomeu, al 24 d'agost. En l'obligatori castellà de l'època, imposat pel franquisme (espanyol) després de la derrota bèl·lica republicana al 39. La portada mostra el campanar amb ornaments d'orquestra. Perquè la festa major era, ara fa seixanta anys, sobretot una festa per anar a ballar amb l'orquestra.

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Les noves màquines de rentar, de la marca Crolls, per encara no 9 mil pessetes. Que eren una petita fortuneta. A Casa Rull lleidatana.

 1961. La Festa Major d'Alpicat.

Els anunciants de la capital s'hi feien veure. El repulsiu nomenclàtor dels carrers lleidatans del moment, ple de feixistes. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Al poble, a l'època, no hi devia haver encara gaires botigues, tallers o negocis. Els habituals d'un poble agrari de la plana lleidatana, però a on tot just començava a arribar la febre dels fruiters i la mecanització agrícola. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

L'Orquestra Meravella, una clàssica de les festes majors ponentines, amb sessions a la tarda (concert de la cobla, a les quatre), i ball de vespre (a les set) i nit (a quarts d'onze), al gran envelat de la Plaça de Catalunya. Durant tots tres dies, la mateixa orquestra. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Anuncis de l'estanc, queviures i carnisseria.

1961. La Festa Major d'Alpicat.

La ferreteria ja oferia soldadura elèctrica i autògena. 

1961. La Festa Major d'Alpicat.

Curiosa taula de taxes d'obres municipals, amb els preus aplicats segons pressupost.

[2284] Alpicatines dinovesques

[2272] La Festa Major lleidatana de 1915

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Capçalera del diari liberal lleidatà (en espanyol), fundat pel polític i empresari Josep Sol i Torrents al 1895, després que quatre anys abans hagués estat escollit paer de la ciutat.

L'anunci de l'aigua embotellada de Rocafort apareix a primera plana: tres-centes mil ampolles venudes per mes a Barcelona, que no està gens malament ni que la xifra fos engrossida amb finalitats propagandístiques. Als laterals, les recomanacions de salut: aigua bona per al fetge, l'estómac, els ronyons i la diabetis. 

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Resum d'alguns dels actes culturals i festius de la festa major de maig d'aquell any a pàgina sencera. De l'any de la nevada.

A la Plaça de la Llibertat, de meravellós nom que caldria recuperar (plaça de Sant Francesc), hi hagué concert ofert per la banda militar (espanyola) d'un dels regiments aquarterats a la Seu Vella, encara, en aquells temps. Però el concert esperat fou el de la Simfònica barcelonina, dirigida des de feia un any pel director musical Lamotte de Grignon. L'èxit n'estava assegurat: «con decir que nuestro Teatro Municipal [als Camps Elisis] rebosaba seriedada, elegancia, hermosura y distinción está dicho todo». Home, és clar que sí, fixeu-vos que de públic no hi havia qualsevol: «allí se dió cita lo más selecto de la sociedad leridana y a fe que no salió defraudada». Els qui no necessitaven padrins, vaja. 

A banda de música, també toros a Lleida, «con poca entrada» i sempre a les quatre en punt, si l'autoridad gobernativa ho permetia. Probablement a la plaça de Cappont. S'hi fa la ressenya detallada de cadascuna  'suerte', em sembla que es diu així, dels quatre toros, dos per 'matador'. El 'parte facultativo' assenyalà una ferida a la mà en un dels ajudants durant la lídia del darrer animal.

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Al dia 16, fou el torn del futbol al camp de futbol de l'esplanada de Gardeny. El partit fou disputat per l'Associació FC Lleida i el Deportivo FC de Reus amb la copa de la festa major en joc. La ressenya és detalladeta. La primera part, els locals la juguen a favor del vent. Però el primer goal el fan els reusencs amb un bon shoot i espifiada del porter lleidatà Perenya. Només a la segona part, poden empatar. El Reus es torna a avançar, i falla un penalty i tot. Conclou la crònica: «un soberbio partido», però «el portero Perenya, con mucho miedo y suerte». 

Finalment, s'hi consigna la retreta de final de festa major, a les 9 de la nit. Des del passeig de Boters, surten en comitiva els heralds, els gegants, lo marraco, grups de fanalets de colors, els músics de la Banda Municipal i de les militars, «y una elegante y artística carroza alegórica, obra del estudioso y aventajado pintor leridano, Sr. Montseny». Enfilà per Sant Antoni i tota la ciutat amunt: carrer Major, places de la Paeria i Sant Joan, carrer Estereria i Carme, i retorn per Ferran i Cabrinety fins al pont, carretera de Barcelona, Camps Elisis i final a la placeta del Teatre Municipal. Sembla que hi hagué molta concurrència als carrers, amb alguns incidents imprevistos en arribant al parc: l'alçada de la carrossa tombà el cable elèctric de la il·luminació que s'hi havia posat allà als Camps. La comitiva es dissolgué cap a les 11, després de dos hores de cercavila. Llavors fou el torn dels focs artificials, emplaçats a la meseta de davant la Seu Vella, «al exterior de la muralla del Castillo principal». Això els feia elevar encara més, i més visibles des de bona part de la ciutat i de la plana lleidatana.

Hi hagué durant tota la festa major, exposició de fotografies del retratista Samuel Farran, que tenia estudi a la mateixa plaça Paeria.

Anys 1910-20. Samuel Farran, fotògraf, Lleida.

1920. Festa Major, Lleida.

Cartell en llengua catalana, que s'usà a partir de l'arribada de la Joventut Republicana al govern de la Paeria, amb Humbert Torres com a Paer en Cap. Probablement, aquells cartells entre 1917-21 foren els primers en la llengua dels lleidatans als cartells de la festa major. 

1932. Festa Major, Lleida.

Un parell de les carrosses de la batalla de les flors, que s'havia afermat com un acte principal de la festa durant la dècada dels anys 20. 

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

El sabó de moda a la ciutat.

1915. Festa Major de Lleida.

Diari «El Pallaresa», de 17 de maig (Sol-Torres).

Diversos anuncis de l'època: de la farmàcia i ortopèdia Pons, de les màquines de cosir, del lleixiu Conejo, i de les sortides anunciades de vapor transatlàtics, de trista memòria: s'encarregaren de portar alguns milers de lleidatans, sobretot pallaresos, a l'exili econòmic al nou continent. 

[983] Lleidatanes 1915