[2144] Obres a Susterris i Seròs, 1914

1914. Obres del pantà de Sant Antoni, Talarn (el Pallars Jussà).
«Revista Ibèrica», núm. 11, de 14 del març (Obsebre).
No per coneguda és menys espectacular. La instal·lació de la fàbrica dalt del congost de Susterris per tapar-lo de ciment fins dalt fou realment una obra grandiosa per als mitjans de l'època, sobretot a Catalunya i encara més al Pallars. La magnitud de la inversió ens fa evident l'enormitat dels guanys que n'esperaven, i que arribaren i arriben encara als successors. Mentre que el territori se les veié magres per sobreviure al llarg de tot el segle XX i ja ho veurem al XXI. 

1914. Obres del pantà de Sant Antoni, Talarn (el Pallars Jussà).
«Revista Ibèrica», núm. 11, de 14 del març (Obsebre).
Les obres a la mateixa base de la presa.

1914. Obres del pantà de Sant Antoni, Talarn (el Pallars Jussà).
«Revista Ibèrica», núm. 11, de 14 del març (Obsebre).
Els «hornos rotativos» de la fàbrica de ciment, segons el peu de foto.

1914. Obres del pantà de Sant Antoni, Talarn (el Pallars Jussà).
«Revista Ibèrica», núm. 11, de 14 del març (Obsebre).
 A l'esquerra, la torre de subjecció del cablejat per al moviment dels blondins, o vagonetes de suspensió per a l'abocament de ciment sobre la presa. A la dreta, una torre de transmissió d'electricitat, que ara tenim tan vistes que no en fem ni cas, però que aleshores eren una autèntica novetat sobre l'horitzó. 

1914. Obres del pantà de Sant Antoni, Talarn (el Pallars Jussà).
«Revista Ibèrica», núm. 11, de 14 del març (Obsebre).
A l'esquerra, la torre de subjecció dels blondins, el cable del qual n'és ben visible, i en primer terme, les vies d'arribada dels trens amb materials per a l'elaboració del ciment, amb la fumera dels forns al fons.

1914. Obres del Canal de Seròs (el Segrià).
«Revista Ibèrica», núm. 11, de 14 del març (Obsebre).
Màquina excavadora de gran tonatge, com les usades per a les obres del Canal de Seròs, de Lleida a Aitona.

1914. Obres del Canal de Seròs (el Segrià).
«Revista Ibèrica», núm. 11, de 14 del març (Obsebre).
La caiguda del canal de Seròs a Aitona, en plena construcció de les canonades.
Vegeu també l'espectacular testimoni filmat d'aquestes obres del canal a:
https://www.rtve.es/alacarta/videos/1914/172394-webnodo/1540426/

[813] Centenari del Canal de Seròs, 1914

[737] Energia elèctrica lleidatana, un segle d'espoli

[2142] L'Hospital de campanya de Talarn, 1913, més

1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
El teatre d'operacions o quiròfan del barracó hospitalari del campament, amb els diversos aparells i estris. Atenció al cartell prohibitiu de fumar i escopir (en castellà), que òbviament si hi era, era perquè es tractava de fets habituals en la població en aquells temps. 

1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
A la taula d'operacions. Les fractures devien conformar un dels grups de pacients més habituals. Però la principal amenaça per a la salut dels treballadors, i per a la continuïtat de les obres, eren les pandèmies de l'època, com la del tifus, que amb les mesures preses sembla que va evitar durant els més de tres anys que durà la construcció del pantà.

1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Poble Català», de 21 d'agost  (ARCA).
Una altra mena d'accident que sovintejava en aquelles obres a on «hi ha molta gent empleada» fou l'explosió d'algun polvorí. En aquesta ocasió, i després d'«un gran esclatament», hi hagué un mort i entre vint i trenta ferits. Calgué fins i tot desplaçar «metges amb aparell per a socórrer als desgraciats» des de Lleida. 

1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», de 14 de febrer  (ARCA).
Als accidents i lesions pròpies de la feina i tasques físiques que s'hi feien, se n'hi afegien d'altres, resultat de baralles, batusses i altercats. Aquesta notícia parlar de la bullanga entre una brigada d'obres i el capatàs, prop de la Guàrdia de Tremp. Podem deduir que del tracte fatxendós i perdonavides de l'encarregat als treballadors, en resultà una desigual picabarralla de 57 contra 1, amb la conseqüència de ferides i cops per cap i cos, a cops de pedra i d'eines de treball. La GC (espanyola), aleshores desplegada al territori, s'encarregà d'agafar els onze agressors més actius. De feina, doncs, per al metge del campament no podia faltar-ne.

Gràcies al tren Renard, la companyia constructora s'assegurava el trasllat de material per carreteres que, sovint, no eren aptes per a la resta vehicles pel seu mal estat derivat de condicions meteorològiques i falta de manteniment. Aquell mes, el túnel de desviació de la Noguera per sota de Susterris, ja era acabat.

1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 25 d'agost  (ARCA).
La data de l'explosió balla uns dies d'un diari a l'altre. Durant una gran tempesta, amb forta ventada i pluja torrencial, i amb aparell elèctric imponent, «una chispa cayó en el depósito de dinamita» que hi havia a uns tres-cents metres del campament. Els 40.000 kg d'explosiu feren saltar les finestres de Tremp i tot. Fins i tot a Talarn alguns envans de cases s'esquerdaren o caigueren. Aquella dinamita valia més de 100.00 pta. 

1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Veu de Catalunya», de 26 d'agost  (ARCA).
Ací s'especifica que l'explosió fou deguda a la caiguda d'un llamp, «produint una flamarada i soroll jamai sentits per nosaltres». L'ona expansiva afectà també el campament dels treballadors, tot just a l'hora del sopar, entre 7 i 8 del vespre (quan no hi havia canvi d'hora de rellotge, ara fora més tard). «A Tremp la cosa va produir un pànic tremendo. Ningú s'explicava el fet... Moltes portes s'obriren i fins se varen rompre alguns panys». De primer, doncs, els semblà un fenomen paranormal, fins que arribaren les noves. La comunicació no era gaire ràpida i donava peu a aquestes males interpretacions...
Ara, això sí, «se treballa en les obres com si res hagués passat». És el capitalisme, estúpids, que diria aquell. 

1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», de 12 d'octubre  (ARCA).
Tal dia tingué lloc un «mítin monstruoso» per tal de protestar per l'actuació de la companyia en aquella catàstrofe provocada per l'explosió de les 40 tones de dinamita. Va acordar-s'hi crear una comissió de defensa del país. O sigui: va aconseguir-se de calmar els ànims de la gent de país després d'aquell enorme ensurt, sense aclarir gran cosa més. Hi hagué força agitació a la comarca, «temiéndose accidentes en el caso de no dar cumplida satisfacción al país». Una comissió i a córrer, i endavant amb les obres. 

1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«Cu-cut!», de 13 de novembre  (ARCA).
S'hi parla del Pallars com a sucursal del Canadà i s'hi critica l'ambient social provocat per les obres i l'amuntegament de treballadors a la zona. «Allò és xauxa, amics; allí cantaores a tots els cafès, allí concertistes de guitarres i bandúrries», en explícita referència al costum dels treballadors arribats de zones meridionals peninsulars. El joc de cartes (l'escambrilla) amb apostes de sumes importants era continu, tota la nit, «i allí tothom té dret a lo que li doni la gana», sempre que dugui la butxaca ben plena. El text, doncs, és una de les poques denúncies de la situació social a la comarca durant les obres. S'hi fa constar també que després d'aquella explosió i de les promeses del representant de la companyia, la gent se n'hagué de pagar els desperfectes de la butxaca, «perquè els canadienses diuen ara que no afluixen la mosca».

Fins i tot s'hi explicita clarament que les dones de mala vida que ja no eren volgudes per a la prostitució a Barcelona eren enviades cap a Talarn,  que «els canadienses s'ho empassen tot». I s'hi descriu, sense detalls, un fet atroç com fou «de penjar una donzella, nua, per sota l'aixella, amb unes cordes, de l'armadura d'un pont en construcció, mentre els grans bagarros [vagants], ubriacs ja, tornaven a ubriagar-se [emborratxar-se]». Imaginem-nos, doncs, tot allò que no transcendí ni s'escriví del tracte aquelles pobres dones. Sí que se sap i és publicat, l'augment de prostíbuls al llarg i ample de la carretera que pujava a la comarca, abans i després dels Terradets. 

1914.L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 30 de maig (ARCA).
En aquesta altra ocasió, en ple desgel primaveral, i en contra del que estipulava la contracta, la companyia impedia el pas lliure «de los maderos que bajan del Pirineo», és a dir, hi hagué gran dificultat per al pas dels raiers. Se'n preparava una altra manifestació. Sembla que se'n van fer un tip de protestar i cridar al llarg d'aquells anys, els pallaresos. Sense resultats. Com tots els catalans, cent anys després, amb les manifestacions del procés. Molta roba i poc sabó. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 9 de juny  (ARCA).
Una altra explosió d'un polvorí a començament del mes de juny, també per causes de forta tempesta. Davant l'avinguda de l'aigua, els treballadors s'aixoplugaren en un cobert a on hi havia 100 kg d'explosius. Fos per un llamp, fos per alguna cigarreta, hagueren de sortir-ne cames ajudeu-me. Un xicot de 22 anys hi perdé la vida, a banda dels ferits. Tot plegat, una tasca gens agradable per al metge del campament: «los heridos ingresaron en el Hospital de la Canadiense».

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicdad», de 10 de juny  (ARCA).
Un típic accident, dels incomptables que se n'hi degueren produir: un treballador, de 18 anys, aixafat per una vagoneta, i que hi morí. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», de 12 de juny  (ARCA).
La desgràcia del pobre xicot murcià. Res no s'hi diu mai a les notícies de si les condicions de treball eren així o aixà. Llavors no hi havia condicions de treball, només treball i punt. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 19 de juny  (ARCA).
Les baralles amb navalla, per les mil petites o grans renyines imaginables, una altra de les situacions que provocaven ferits i feina per al metge del campament. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«El Diluvio», d'11 de juliol  (ARCA).
El cos d'una dona sota un pont provisional que s'havia fet a Talarn, una jove vinguda des de Rialp a alguna de les fondes -o altra mena de locals-, «donde se hallaba sirviendo, y que fue reprendida por dejar penetrar en un campo de cebada el ganado que guardaba, lo que hace creer que se trata de un suicidio». A veure qui s'ho creu, oi? Però així es tancaren tants i tants casos, especialment de dones, de maltractes a, i morts de. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 22 de juliol  (ARCA).
Una explosió per un cartutx de barrina provocà la mort d'un operari, «a las tres horas de haber ingresado en el Hospital de la Canadiense». Un dia de feina i tristor per al nostre metge tortosí. Ara que hi penso, amb tal quantitat de treballadors, és probable que alguna altre metge o si més no infermer l'ajudés en les tasques mèdiques i assistencials. 

1915. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicidad», de 20 de juny  (ARCA).
Un treballador aixafat per un tren Renard, que portava pedra cap a la fàbrica de ciment, amb fractura de maluc. 

1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
«La Publicadad», d'11 de setembre (ARCA).
Un vigilant de l'obra, conegut com al Panxeta, va descobrir la desaparició de material. Se'n descobrir el lladre: un electricista madrileny que traficava amb el coure. En aquells anys, doncs, s'hi conegueren al Pallars Jussà tota mena de causes mèdiques, policials i penals derivades de les obres i de la ingent concentració humana. 

1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Vista interior de la gran sala de malalts, amb estufa i tot. 

1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà).
Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ).
Una vista del quiròfan, amb dos nens asseguts als peus del metge. Probablement, a l'hospital s'hi atengueren també els habitants del poble de Talarn. També hi veiem algun dels ajudants del Dr. Anguera a l'hospital del campament. 

[2141] L'Hospital de campanya de Tremp, 1913

[1680] Energia elèctrica pallaresa (i urgellenca): Camarasa, 1920

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La inauguració del pantà de Camarasa, amb l'aigua de procedència pallaresa i les instal·lacions en una de les poblacions estratègiques del Comtat d'Urgell històric, s'afegia a la llista de treballs hidroelèctrics que la Canadenca anava executant al llarg i ample del país, amb gran admiració internacional pels números i tècniques dels projectes. Cap menció a la desprotecció de la gent del territori, un cop passades les obres i les promeses, ni als danys mediambientals irreparables.

L'embassament de Camarasa colgà els darrers vint quilòmetres de la Noguera Pallaresa, ben bé fins al mateix aiguabarreig amb el Segre, a les parets del congost del Mu, en un espai d'incalculable valor ambiental i paisatgístic. 

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La impressionant presa de ciment de Camarasa, de 101 m (la més alta d'Europa al seu moment) amb l'espectacle eixordador del sobreeixidor lateral. A la dreta del riu, esquerra de la imatge, s'hi aprecia el carrilet per on pujaven les vagonetes amb material i personal fins al nivell superior de la presa. S'obririen els túnels i la carretera que hi puja i hi passa, allargada cap al Doll a final del segle passat.

L'alegria econòmica només durà el temps que s'allargaren «els anys dels treballs». Un cop acabades les obres, els beneficis del salt, que una corporació elèctrica (de la casta espanyola) es continua embutxacant després de cent anys, s'esvaïren com el fum. 

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció de l'obra.

«Els aspectes tècnics de la construcció de la presa de Camarasa els coneixem pels estudis de Josep M. Martínez, i la de Sant Llorenç de Montgai, per Sánchez Vilanova. Es va haver de construir primerament la carretera des de Balaguer fins a Camarasa. Riegos va bastir després la carretera entre Camarasa i els Dos Rius pel marge esquerre del Segre, que tingué un cost elevat perquè el pas era estret i calgué edificar ponts i murs de contenció. La carretera finalitzava en una passarel·la que travessava el riu i era utilitzada pel pas de persones. Ja a l'obra, i al marge dret del riu, es va construir un funicular per poder remuntar les càrregues que abastien una planta per a la fabricació del formigó in situ. 

«A l'alçada superior de la presa actual hi havia una sèrie de trams de ferrocarril de via estreta, amb locomotores per transportar materials de l'obra, completaven la part principal de la instal·lació dos espectaculars blondins [grues penjades per cables] que permetien el trasllat i material d'un marge a l'altre del riu la Noguera Pallaresa, així com al cos de la presa. Algunes màquines utilitzades, com les grans excavadores, procedien de les obres del canal de Panamà. Molts dels materials i maquinària necessaris per a l'obra van arribar fins a Balaguer amb el tren de la Sucrera de Menàrguens i fins a l'obra mitjançant els famosos trens Renard. L'any 1918 es va edificar el pont d'accés a la central amb material reaprofitat del ferrocarril de Sarrià» (CEL).

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Descripció tècnica de l'obra.

«L'època de construcció de la presa i la central és coneguda a Camarasa com 'el temps dels treballs', i va suposar un trasbals important en la vida local. Van arribar a la localitat gran quantitat de treballadors, es calcula que uns 3.000. Els testimonis orals expliquen que eren homes joves, molts dels quals dormien a les cases del poble, a les palleres o als corrals, d'on els pagesos havien tret les gallines per dur-les a l'era. N'hi havia que anaven a dormir a la Maçana i a Sant Llorenç de Montgai. Els caps s'hostatjaven a les cases importants i els capatassos llogaven habitacions. A Camarasa augmentaren els serveis i s'establiren més botigues (per exemple, es van duplicar les carnisseries i pastisseries, que llavors eren quatre); també acudien camions de venda ambulant diàriament.

«Per atendre els ferits a l'obra l'empresa Riegos va habilitar primer una tenda de campanya al pla del Llenç (prop del pont vell). Després va construir el campament de l'Hospital, on a més hi havia un servei de menjador econòmic per als treballadors, una botiga i una caserna de la Guàrdia Civil que vigilava les obres. Als segons campaments van construir-se les vivendes dels enginyers encarregats de l'obra, que després van aprofitar els caps de la central. Les cases d'estil colonial anglosaxó estaven envoltades per jardins victorians».

La generació que treballava als Dos Rius ha estat descrita de manera molt gràfica per un testimoni oral: 'Quan els treballadors plegaven a les cinc de la tarda durant una hora la carretera de la Central a Camarasa es veia fosca de la gent que hi baixava fins al poble'. Durant els treballs va arribar la llum al poble. Van augmentar els cafès i també el joc; fins i tot hi havia jugadors professionals. La prostitució va acompanyar el fenomen demogràfic. Hi havia sis locals on s'hi exercia amb més o menys categoria: uns eren locals d'artistes, altres només cases de prostitució. Hi havia prostíbuls al nucli urbà, com el cafè la Maña, al carrer de Sant Antoni, on encara es pot veure restes d'un grafit que anunciava un 'servicio esmerado', però s'ubicaven preferentment a la carretera que duia a la central: la Madame, el Merendero; la mateixa Maña s'hi va traslladar» (CEL).

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La coronació de la presa, per on passa l'actual carretera del Doll, i el monumental salt d'aigua del sobreeixidor.

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Plànol «du barrage et de l'usine», de la presa i de la fàbrica de llum. 

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa en construcció.

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista de la presa des de dalt de la muntanya a la banda dreta de la Pallaresa.

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista a l'aiguabarreig, a tocar del qual on s'hi construí la central. El Segre baixa de l'esquerra, pel congost del Mu, i la Noguera s'hi afegeix allà mateix. 

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Més detalls tècnics.

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
La vista ara és de dalt de la paret del Mu, amb el Segre als peus i el darrer tram de la Noguera, tot ocupat pel nou embassament i ses instal·lacions. 

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Detall de la presa, de la central on cauen les conduccions d'aigua per a la força, i del carrilet de vagonetes que pujava al nivell superior. L'aiguabarreig format durant cents de mils d'anys desaparegut en un tres i no-res en nom del «progrés».

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista del sobreeixidor amb alguns capatassos i directius de la Canadenca.

1926. El Pantà de Camarasa (la Noguera d'Urgell).
«Le Génie Civil», núm. 2283, 15 de maig (Gallica).
Vista d'un dels sectors de derivació de l'aigua.

[990] El Segre per Camarasa i Sant Llorenç de Montgai

[1671] Energia elèctrica pallaresa, 1916