Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova Cançó Lleidatana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova Cançó Lleidatana. Mostrar tots els missatges

20230604

[2477] Jordi Oró (lo Raimon de Ponent), i la nova cançó lleidatana (ii)

 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 3 de setembre (AMD-Lleida).
El 21 d'agost, aquest cap a Agramunt, hi hagué recital de cançó popular a la plaça de l'església, amb 300 assistents de tota edat. 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 3 de setembre (AMD-Lleida).
Com a persona de rellevància cultural, en Jordi signava sol·licituds de manifestacions pageses.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«AVUI», de 8 de setembre (AMD-Girona).
«Una bona sorpresa va ser la de Jordi Oró»... vol dir per a ell, el redactor barceloní, «un xicot jove, pagès i que canta justament els problemes de la pagesia. Bé que les seves cançons no són prou eaborades i tenen els defectes lògics de les obres primeres», però «Jordi Oró és un cantant de raça». 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 3 de setembre (XAC).
A Bellpuig, a la segona anà la vençuda, per celebrar-hi les «Sis hores de Cançó», amb bona part de la plana major de la Nova Cançó i en Jordi Oró, a l'esplanada del poliesportiu municipal. El Grup de Jóvens de Bellpuig de l'Associació Sardanista en portava l'organització. 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 7 de setembre (XAC).
Malgrat el fred, més de 2.500 assistents a les «Sis hores de Cançó» bellputxenques. Amb en Jordi Oró com a gran figura, «en cuanto que fue quine arrancó los enfervorizados gritos de entusiasmo del público». Crits d'afirmació nacional, banderes del país, pamflets polítics... tots els ingredients d'aquells recitals de reinvindició social i patriòtica. El cantautor artesenc és « personaje popular, su imagen sencilla, de hombre de campo, convence a la gente... fue el rey de la noche y el público se identificó plenamente con él... cantó sobre lo suyo, el mundo del pagés», amb un parell de bisos. Darrere d'ell, només l'Ovidi Monllor.

1976. Miquel Sanxo, Grup Ponent.
«Diario de Lérida», de 10 de setembre (AMD-Lleida).
El grup com a tal s'havia trencat, i hi romanien bàsicament en Xerric i en Miquel Sanxo. Sobre aquesta separació, a preguntes del reporter (Tatxo encara escrivia Taxo), focalitza la qüestió sobre representant i intermediaris. 

1976. Miquel Àngel Tena, Grup Ponent.
«Diario de Lérida», de 25 de setembre (AMD-Lleida).
Primer recital a Balaguer dels tres balaguerins del Grup ponentí. En M.A. tena hi musicava poemes de Josep Espunyes, de Josep Vallverdú, de Màrius Torres. Sembla que també el duo musicava el nostre gran poeta malaguanyat. Fora interessant que totes les musicacions de Màrius Torres d'aquells temps poguessin reunir-se i reeditar-se de nou. 

1976. Miquel Àngel Tena, Grup Ponent.
«Diario de Lérida», de 23 d'octubre (AMD-Lleida).
El cantautor balaguerí al costat de la Maria del Mar Bonet i el grup lleidatà Coses, entre altres cantants gallecs i bascos, en la trobada musical de Galeuska al Palau de Vidre de Lleida.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 20 de novembre (XAC).
Actuació a l'institut de secundària de Tàrrega, que encara no es deia Manuel de Pedrolo. La definició exacta: «un camperol que cantal els problemes de les terres de Lleida».

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», d'11 de desembre (XAC).
Fins i tot al local de la Cooperativa Agrícola Pràctica lleidatana, de recents lligams amb el régimen, feu de grans propietaris de l'horta lleidatana, s'hagueren de rendir als crits musicals i reivindicatius d'en Jordi Oró.

Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diccionari biogràfic de les Terres de Ponent» (2010). 
Errada en el poble de naixement de Jordi Oró. En canvi, la descripció de la tasca musical és una autèntica i encertada joia. 

1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 6 de març (AMD-Lleida).
La primera i gran vaga pagesa de les Terres de Ponent, amb els tractors a la N-II al Pla d'Urgell. Després de l'assemblea d'aquell dia, el cantant-pagès, que també havia portat el tractor seu a la vaga, que ja durava set dies, va oferir un recital improvisat a preu de tractor.

Jordi Oró, lo Raimon de Ponent,
La derrota del pagés.
 Pagés, en lleidatà, s'ha d'accentuar amb e tancada.

1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 14 d'abril (AMD-Lleida).
Recital a Barcelona.

1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 29 de juliol (AMD-Lleida).
A la II Trobada de la Cançó de les Terres de Lleida, hi hagué cercavila infantil, sardanes, festival roquer (amb els grups Altain de Lleida i Àtic de Balaguer) i, finalment, cançó catalana: Josep Ribó de Guissona, Abdon de Torà, Rogeli Pedró de Ponts, Miquel Sancho de Lleida, Pau Gabarrella i Miquel Montañes de Balaguer, igual que Miquel Àngel Tena, i Jordi Oró d'Artesa de Lleida. Amb recital de poemes inclòs d'en Josep Espunyes de Peramola. 

1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 8 d'agost (AMD-Lleida).
La tercera edició de les «Sis hores de cançó» a Bellpuig per al dissabte 13 d'agost, amb grans noms de la cartellera musical catalana (Celdoni Fonoll, Marina Rossell, Pere Tàpies) i en Jordi Oró.

1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Vanguardia», de 12 d'agost (Arxiu LV).
Fins i tot al gran diari barceloní, sempre escarransit amb la cultura del país. I des de l'1-O, amb consell de redacció a Madrid i tot, que no rasca vores. 

1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 16 d'agost (AMD-Lleida).
Més de sis mil persones a Bellpuig!, amb felicitació del President del país inclosa, M.H. Josep Tarradelles.

1977. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 18 d'agost (AMD-Lleida).
Entrevista al senyor Carbajosa, «el mánager y animador de cualquier hombre que en nuestra ciudadtenga canas de alzar su vox en nuestra lengua vernácula». Bona definició del redactor, ni que fos amb vocabulari obsolet.
Si algú devia saber de la separació de Jordi Oró del Grup Ponent, aquest era ell, que ens descobreix la prehistòria de la cançó catalana a Lleida: «Incluso puede nombrarse un fundador de este movimiento en nuestra ciudad, el malogrado Enrique Farreny, sin duda, el primer hombre que empezó a cantar en Lleida, des de Lleida i para Lleida».

1978. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 18 de març (AMD-Lleida).
La segona meitat de l'any 77 va estar dominat pel referèndum que la caverna franquista va preparar per aprovar la (seua) reforma política controlada de l'Estat (espanyol). El focus d'atenció passava del carrer  a la política, i això va restar interès dels mitjans en els recitals que ací i allà dels pobles de Ponent s'hi anaven fent. També és cert que l'opinió pública, a mesura que va ser canalitzada cap al món dels partits polítics, va començar a perdre la frescor, il·lusió i energia d'aquell 1976.
La repressió contra el grup teatral d'Els Joglars va promoure un recital a Lleida, del qual se'n digué Festa Expressiva, per reivindicar la llibertat d'expressió després de la detenció d'Albert Boadella al desembre anterior i el consell de guerra militar (espanyol) contra diversos membres de la companyia per causa de l'obra La Torna, que retratava l'execució de Salvador Puig Antic l'any 1974 de part del règim franquista (espanyol).

1978. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 23 d'abril (AMD-Lleida).
Recital de cançó catalana a Vilanova de Bellpuig, organitzat per la Unió de Pagesos, amb en Jordi Oró i en Quico Pi de la Serra.

1978. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 27 d'abril (AMD-Lleida).
Més de mil cinc-cents assistents al míting de la Unió de Pagesos a Vilanova de Bellpuig. 

2003. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
Edició del CD «Un batec lliure». 
Recopilatori, al cap de trenta anys poc més o menys, de les cançons d'en Jordi Oró amb indicació dels lletristes. Se'n demanà compromís de compra als veïns del poble amb ingrés a la Caixa Catalunya local per acabar de cobrir la part a la qual no arribaren les subvencions.

Molt lluny d'aquí / lletra, Màrius Torres. 
Estimo la vida ; M'agrada ser pagès / lletra, Adolf Costafreda. 
Cançó del pla / lletra, Maria Antònia Salvà. 
Dalt del cim / lletra, Màrius Torres. 
La derrota del pagès / lletra, Adolf Costafreda. 
Cançó de garbejar ; Frena el carro / lletra, Carmel Biarnés. 
Dispars de caçadors / lletra, Màrius Torres. 
A l'amic que deixa el poble / lletra, Adolf Costafreda. 
La pagesina esclava / lletra, Carmel Biarnés. 
El país de la boira / lletra, Adolf Costafreda. 
Última rosa ; Gener ; Com un nou nat ; Que sigui la meva ànima / lletra, Màrius Torres

2017. Jordi Oró Puig, lo Raimon de Ponent.
«Los Tartanys a la terra de la música».
Diu la ressenya editorial: 
«Memòries de Jordi Oró d’Artesa de Lleida, un dels representants més significatius de la Nova Cançó del Ponent català. Hi explica els orígens familiars, els anys de poca formació musical durant la dictadura en el context rural d’Artesa de Lleida, l’evolució musical, de festes, balls i envelats del poble, els inicis musicals dels Tartanys, de 1969 a 1972, els concerts com a cantautor i el retrobament dels músics de 1994 a 1996. 

2023. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Cròniques d'un pagès cantautor», Pagès Editors, Lleida.
Al teatre municipal d'Artesa de Lleida s'hi va fer el 19 de maig la presentació del llibre, amb el cantautor acompanyat per Felip Gallart i també per Josep Borrell, Xerric, amb qui tantes batalles havien cantat plegats. Acabada la presentació del llibre va oferir al públic algunes cançons acompanyat de la seua guitarra, i pel conegut violinista Carles Juste, lo Beethoven, també company d'aquells anys de lluita musical. A la ressenya editorial s'hi escriu:

«Cròniques d’un pagès cantautor és el relat dels anys, entre 1973 i 1977, en què Jordi Oró va esdevenir un dels artistes més significatius i emblemàtics del moviment de la Nova Cançó a les comarques del Ponent català. I encara més: els seus inicis, els amics, la vida del poble, el servei militar, la presa de consciència vers la pagesia, el país i la seva llengua, els recitals, la censura, les companyes i els companys de ruta, el Grup Ponent, la difícil supervivència, la Unió de Pagesos i les tractorades de 1977-1978, el final d’una època... la música sempre. Amb un estil amè i desimbolt, Jordi Oró dibuixa la crònica precisa d’un temps de somnis, quan un grup de joves volien canviar el món amb les seves cançons.
 
«Jordi Oró i Puig (Artesa de Lleida,1950). Pagès, escriptor, músic i cantant. Guitarrista del grup musical Els Tartanys durant els dos períodes de la seva existència, de 1969 a 1972 i de 1994 a 1996. Entre els anys 1973 i 1977 va esdevenir un dels representants més significatius de la Nova Cançó del Ponent català, amb actuacions memorables com la del Claustre de la Seu Vella, el 7 d’abril de 1974, o a les Sis Hores de Cançó de Bellpuig, el 4 de setembre de 1976, al costat de figures reconegudes com Marina Rossell, Celdoni Fonoll, Dolors Laffitte, Ovidi Montllor o Quico Pi de la Serra. Amb Josep Borrell, Miquel Sancho, Miquel Àngel Tena i la Teima va formar part del Grup Ponent, tots ells destacats cantants d’aquest corrent ponentí de la Nova Cançó catalana. Compromès amb el camp i la pagesia, va viure a primera línia les tractorades dels anys 1977 i 1978. Jordi Oró va fer seus els problemes del camp i les reivindicacions de la pagesia i del sindicat Unió de Pagesos i, amb les seves cançons i concerts, va esdevenir el portaveu de la pagesia lleidatana i catalana. Va ser un dels primers artistes que va musicar poemes de Màrius Torres. També va fer cançons a partir de poesies d’autors com Adolf Costafreda, Carmel Biarnés o Maria Antònia Salvà. Amb l’acompanyament de Joan Cassola, Jaume Olivé i Carles Juste, l’any 2003 va gravar Un batec lliure, arreplec de totes les seves cançons, editat als estudis Bossa de Lleida i produït per l’Agrupació Cultural La Femosa d’Artesa de Lleida. L’any 2010, amb els músics Joan Cassola i Josep Rebull, va crear un grup de versions de folk-rock que es deia Nemon-hi! Jordi Oró és l’autor del llibre Els Tartanys a la terra de la música, editat l’any 2017 per l’Agrupació Cultural la Femosa».

Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Sé una ciutat molt lluny d'aquí», Màrius Torres. 
Enllaç a l'instagram de Jordi Oró.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 4 d'abril (AMD-Lleida).




Posted by
Labels: , , , ,

20230603

[2476] Jordi Oró (lo Raimon de Ponent), i la nova cançó lleidatana (i)

 


1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Vanguardia», d'1 d'octubre (Arxiu LV).

1974. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Boletín del Centro Comarcal Leridano», núm. 108, d'agost, BCN (FPIEI).
Ressenya de la vetllada musical, 8è Festival de la Cançó Catalana, a càrrec del bellputgenc Isidor Cònsul. Aquell any no el pogué presentar el conegut radiolocutor Salvador Escamilla, per malaltia. El guanyador va veure-s'hi amb claredat: «Oró, poeta del camp lleidatà d'una força interpretativa fora de tot dubte, era el mereixedor del primer premi segons el criteri del jurat i de la majoria... dels qui érem a la sala». La situació descrita de veu del mateix cantautor, ací a instagram, a on se pot apreciar la senzillesa i innocència d'aquells inicis de carrera musical.

1974. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 18 d'agost (XAC).

1974. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 7 de setembre (AMD-Lleida).
Primeres actuacions, com ara a la Festa Major d'Aspa, després de guanyar aquell any el Festival de la Cançó Catalana, del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.

1974. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Diario de Lérida», de 22 de novembre (AMD-Lleida).
El primer recital i data fundacional del Grup Ponent, a la facultat de Folosofia i Lletres del Roser, amb les actuacions d'en Xerric i Jordi Oró, i potser alguns altres, segons la nota. Igualment, aquella setmana es constituí el grup poètic de la Gralla i la Dalla, format per tretze joves, entre els quals també Josep Borrell (Xerric), nexe d'unió entre tots dos grups.

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 15 de març (XAC).

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 18 de març (XAC).

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical lleidatà Ponent.
«La Mañana», de 29 de març (XAC).
Les setmanes culturals que s'engegaren a tants i tants pobles per desempallegar-se del tuf de franquisme i renovar l'ambient cultural, esdevingueren espais per a artistes, literats, cantants. A Almenar, tots quatre i amb Maria Teresa (Teima) i Antoni Ricard, dos noves incorporacions a la cançó lleidatana. En Xerric ja destacava per «la lletra de les composicions, madura i precisa, que segurament aconsegueix el nivell més alt en Terres nostrades», i en Jordi Oró era considerat «el cantant de les Terres de Ponent per antonomàsia, senzill i espontani, que canta a l'horta, al temps, al pagès i la seua problemàtica», amb coneixement de causa. 

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Vanguardia», de 10 de maig (Arxiu LV).
Com a guanyador del Festival de la Cançó Catalana, de l'any anterior, Jordi Oró feia un recital a la seu barcelonina de l'entitat durant la festa major de maig. Hi coincidia amb un altre conegut artesenc, en Josep Iglésias de cal Marquet, autor de diverses obres de poesia visual. 

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Boletín del Centro Comarcal Leridano», de maig, BCN (FPIEI).
De fet, en Jordi tenia 24 anys quan va guanyar el festival barceloní. Tampoc no l'encerta el redactor quan comenta de les vocals neutres..., que no són tals, sinó ben obertes. I la cançó amb lletra de la poetessa M. Antònia Salvà, Cançó del Pla, descriu el beatus ille de la vida pagesa a la plana mallorquina, evocació transportada a la plana lleidatanourgellenca pel nostre cantautor lleidatà.

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Vanguardia», d'1 d'octubre (ArLV).
Una definició ben trobada de les cançons d'en Jordi Oró: la veu del camp. Afirmava ben decidit que cantava al camp i a la problemàtica que s'hi vivia, i que entenia la cançó com a arma social.

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el Grup musical Ponent.
«Canigó», de 6 de setembre (XAC).
La indigència cultural dels temps del tardofranquisme (amb algunes poques excepcions com l'Aliança Francesa per citar-ne alguna) costava de remuntar. Ben just s'hi havia recuperat l'Estudi General i el jovent encara havia de marxar per formar-se. En aquest ambient, «és important el fet que tres nois i una noia, malgrat l'espès ambient de Lleida, portin més d'un any cantant junts... d'una manera emotiva i informal». Eren la Teima (joc de lletres amb el nom, Maite Álvaro), en Xerric —Josep Borrell, a qui tenim a la imatge—, Miquel Sancho i l'artesenc Jordi Oró. 
«Amb les guitarres a les mans, amb les seves veus suaus i cridaneres i les seves agressives i compromeses cançons, han corregut per barris i pobles...» És clar que el de veu cridanera era en Jordi Oró, de tons vocals arraimonats, cosa per la qual aviat li adjudicaren l'etiqueta del Raimon de Ponent. 

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el Grup musical Ponent.
«Canigó», de 6 de setembre (XAC).
Se'n diu que «el seu pas per l'escenari és ple d'aquesta espontaneïtat i senzillesa neta, tan difícil de trobar» i se'n destaca, d'en Jordi Oró, «l'aferrissada defensa de la realitat pagerola i l'amor a la terra», reflectides en aquests versos:

«la capital, la construcció,
llocs a la indústria, un sou millor,
allunya el jove de la terra.
Els qui hi quedem som gent de trons:
per més que ens tòcon los collons,
mai trairem la nostra terra».

Jordi Oró, lo Raimon de Ponent,
La pagesia esclava.
Afirma en Jordi en l'entrevista: «en gairebé totes les meues cançons parlo del pagés i dels problemes de la terra». Sobre la situació de la pagesia diu: «la situació és clara o et quedes o te'n vas». No hi havia terme mitjà. Per a ell, la cançó lleidatana havia de pivotar sobre els problemes d'aquell moment, «dur sensibilitat i denunciar realitats».

1975. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Canigó», de 6 de setembre (XAC).
Semblança biogràfica dels quatre cantautors lleidatans. La Teima (19 anys) havia començat a cantar tres anys abans en un grup de folk; en Xerric (21 anys) ja n'hi portava sis, però la vera seua vocació era de poeta, com així ha sigut; en Jordi Oró (25 anys) en feia dos que havia començat a cantar (al 1973, doncs), es considerava pagés, i tenia ja a la butxaca el guardó del concurs de Cançó Catalana del Centre Comarcal Lleidatà del 1974; i en Miquel Sancho, molt jovenet amb només 16 anys, l'havia guanyat aquell 1975.

1976. Teima i el grup musical Ponent.
«Matinal», Lleida, núm. 93, de febrer (FPIEI).
La revista noticiari de l'Hospital Provincial, encara en castellà, s'enorgullia d'una de les infermeres seues, la Teima, com a integrant del grup Ponent de Lleida.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 21 de gener (AMD-Lleida).
Denúncia del Grup Ponent de la prohibició d'actuar de part de la censura i burocràcia (espanyoles). Després que al 15 d'aquell mes, en Llach omplís el Palau d'Esports barceloní, els cantautors lleidatans denunciaven el silencia administratiu que els impedia d'actuar. 
En Jordi Oró n'era el primer signant, d'aquesta carta de denúncia pública, i s'hi identificava el Grup Ponent com a secció de cançó de l'associació lleidatana l'Esquella Teatre, creada al 1971 sota paraigua de la parròquia de la Magdalena per promoure activitats culturals en la llengua del país. 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 12 de febrer (AMD-Lleida).
Recital de Jordi Oró sobre poemes de Màrius Torres, previst per al dissabte 14 de febrer, amb organització de la Gralla i la Dalla, secció poètica de l'Esquella Teatre, que responia així a la prohibició de la darrera Paeria feixista a posar el nom del poeta lleidatà a l'institut de Lleida.  

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 12 de febrer (AMD-Lleida).
Recital de Jordi Oró sobre poemes de Màrius Torres, previst per al dissabte 14 de febrer, i anunci de la presentació del Grup Ponent, finalment, a la ciutat de Lleida, aquell mateix divendres dia 13, amb tots cinc components, al pavelló de l'A.D.Antorcha. Escriu el redactor: «Cinc motius, cinc veus, cinc joves, moltes paraules constatables, una terra cansada de patir, i malgrat tot, esperança... Cinc veus que camina caminaràs van fent via enmig de la foscor».

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 18 de febrer (XAC).
En Francesc Pané fa una ressenya de les intervencions en l'acte del dia 14 en homenatge a Màrius Torres, amb paraules de Jordi Pàmies, Manel Lladonosa, i el germà del poeta, Víctor Torres. La clausura anà a càrrec de Jordi Oró, «membre de Ponent, que va cantar quatre poemes de Màrius Torres, prèviament recitats per Jordi Pàmias».

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 13 de febrer (XAC).
«Un compromís vers el solc profund de la terra» era la definició de la tasca musical que Grup Ponent feia d'ell mateix. Allò que unia cinc individualitats per cantar tots junts era la reinvindicació de la terra, de la lleidatana, maltractada pels vents de la història durant aquells recent liquidats quaranta anys de dictadura del segle XX. Cinc veus que cridaven «contra la boira» de la nostra petita història ponentina.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Canigó», de 6 de març (XAC).
Finalment, després de les queixes, arribà el primer gran pavelló omplert al divendres 13 de febrer, amb el cadàver del dictador (espanyol) encara calentet a tres mesos de la mort... Fou a l'antic Antorcha lleidatà, «després de gairebé cinc mesos de silenci per culpa de la manca de permisos», a causa d'aquella (feliç) defunció del Caudillo al novembre anterior. Llavors apareixen ja com a Grup Ponent i amb la incorporació d'en Miquel Àngel Tena, «amb l'exponent comú que els uneix: la seua disconformitat i oposició a una societat, la guitarra a les mans i la veu al vent». Cautela del redactor, però pas de les pancartes al pavelló: Amnistia i llibertat, Visca l'Assemblea de Catalunya i de les Terres de Lleida. Amb motiu de la polèmica del NO ignominiós de la Paeria a posar el nom del poeta Màrius Torres a l'institut de la ciutat, l'únic de llavors, «quan en Jordi Oró va cantar un poema de Màrius Torres també es cridà fortament i llarga: Màrius Torres, institut!»  

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 15 de febrer (AMD-Lleida).
Després de tres mesos esperant el beneplàcit de la censura governamental (espanyola), el Grup Ponent debuta a la seua ciutat, davant més de cinc-centes persones, totalment bolcades en els cantants i en l'esperit de reivindicació nacional i social de l'acte. Fins i tot, amb moments en els quals «muchas cerillasse mantuvieron encendidas y en alto»: amb els mistos i encenedors, la prehistòria!
A la fi, sempre el darrer, en Jordi Oró: «el gran epílogo del brillante recital... un pagès d'Artesa de Lleida que trabaja la tierra y además canta y compone, se hizo con el público». La disposició de les imatges al text fa coincidir la foto d'en Jordi amb el text sobre Miquel Sancho. No ens confonguem: per ordre de columnes, les imatges són les de Teima, Miquel, Jordi, Miquel Àngel i Xerric (el qual sovint actuava amb acompanyament instrumental d'en Carles Juste, lo Beethoven lleidatà). També cal precisar que moltes de les lletres de les cançons d'en Jordi eren escrites per Adolf Costafreda, pagès d'Artesa de Lleida, i per Carmel Biarnés, estudiós originari d'Ascó.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 17 de febrer (XAC).
En Jordi Oró, reconegut com un dels cantants més populars de les Terres de Ponent, i la gent acabà cantant amb ell la cançó «Soc pagés, soc camperol».

Jordi Oró, lo Raimon de Ponent,
Soc pagés, soc camperol.
A Lleida, no podem accentuar el mot pagés altrament que amb accent tancat. De fet, hauríem de treballar amb un subestàndard propi, d'accentuació i vocabulari sobretot, com fan valencians o balears. Però les nostres terres, ni amb Facultat de Filologia pròpia, no han tingut prou força (o no han volgut, o no han sabut, i m'hi incloc en allò que em toca) per conrear-lo. 

«Soc pagés, soc camperol,
i així visc satisfet,
treballo de sol a sol,
aguanto calor i fred».

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 27 de febrer (AMD-Lleida).
La pròxima trobada del Grup Ponent (de tres dels membres) amb el públic s'anunciava per al divendres 28 a Cervera, en el concert anomenat «Cançons per la llibertat». Però...

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 28 de febrer (XAC).
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 29 de febrer (XAC).
Denegació del recital «Cançons per la llibertat» que havia de celebrar-se a Cervera al dissabte 28 de febrer, amb tres dels membres del Grup Ponent i altres noms, com en Labordeta. Després de l'èxit de l'actuació a Lleida, del recital en honor de Màrius Torres, el governador (espanyol) no volia que se li esvalotés el galliner... de la llibertat.
1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 29 de febrer (AMD-Lleida).
Calgué obrir una subscripció de fila zero per tal de cobrir les pèrdues de l'organització, a càrrec del mateix grup musical Ponent.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 5 de març (AMD-Lleida).
La manifestació d'uns dos-cents joves pels carrers de Cervera, amb crist d'amnistia i llibertat, en protesta per la suspensió del festival. També aprofitaren per col·locar, simbòlicament, la bandera del país davant la Paeria cerverina (que dècades després, en les celebracions dels títols de motociclisme d'en Màrquez s'hi va prohibir sibil·linament pel seu entorn...) Quin país que som, no ens cansem de fer el ridícul!

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 18 de febrer (AMD-Lleida).
Al primer aplec sardanista de la ciutat, previst per al 4 d'abril, s'hi inclogué també un recital de cançó i poesia catalana, amb el Grup Ponent i la Gralla i la Dalla. 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«Canigó», de 6 de març (XAC).
El grup havia crescut a «quatre xavals i una xavala», amb la incorporació d'en Miquel Àngel Tena, i ja s'identificava com a Grup Ponent, «perquè són de Ponent i canten al costat de la soca els seus drames». És clar que en aquelles dates cada actuació era alhora una afirmació política i social de catalanitat entre públic. La darrera actuació és la d'en Jordi Oró: «el brot pagès sense esporgar, però que floreix esponerós com un ametller primicer, encarnat en la veu, el carnatge i en la il·lusió de Jordi Oró, d'Artesa de Lleida, compromès amb la seva classe, la pagesa, treballant la terra i cantant-la, de la seva agonia». 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 16 d'abril (AMD-Lleida).
Les tres darreres incorporacions al Grup Ponent: el duo musicovocal de Pau Garrabella i Manel Montanyés, i en Víctor Farré. «Simplemente cantamos en catalán porque somos catalanes», deien. Quaranta anys després encara hi ha gent, al país nostre i per aquelles Espanyes, que supremacistament ens diuen supremacistes a nosaltres... per fer servir encara la llengua mil·lenària del país, viure per veure, oi?
A partir d'aquell moment, tots aquests xicots del Grup Ponent, feien recitals i actuacions tot sovint esbarriats pels pobles ponentins, que de vegades no sortien ja a la premsa de la capital.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 7 de maig (AMD-Lleida).
Organitzat per Ponent i amb dos dels membres del grup fent-li de teloners (el duo Pau Garrabella i Manel Montañés, i Víctor Farré), en Labordeta debutava davant el públic lleidatà. La crònica la feu en Tatxo Benet.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«AVUI», de 29 de maig (AMD-Girona).
La plana major del Grup Ponent a Vic. Només cançó lleidatana. El ressò dels cantautors lleidatans fou notori. Fora de Barcelona, enlloc no hi hagué la fresca bullida musical i reivindicativa que el Grup Ponent aportà al panorama cultural català en aquells mesos de sortida de la dictadura.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«AVUI», de 16 de juliol (AMD-Girona).
Article dedicat al Grup Ponent al diari AVUI, que feia un mes que sortia, des del dia de Sant Jordi, recuperant així la tradició de la premsa catalana perseguida pel franquisme (espanyol). Quan parla de 'Facultat de Filosofia' es refereix a l'extensió de Filosofia i Lletres de l'Estudi General lleidatà, creada feia uns quatre o cinc anys.

Una mena de breu manifest fundacional del Grup Ponent deia: 
«Perquè volem el sol i la terra nostra,
perquè ens agrada viure a la despoblada terra nostra,
perquè no volem ser gos d'amo a casa nostra,
perquè malgrat tot som joves i esperem la terra nostra
perquè hem pres la revolta aventura de matar la por de la terra nostra».

Explica en Xerric el treball poètic que cerca en les lletres, no exclusivament de temàtica social: «vull ésser poeta, a vegades m'han dit que són excessivament intel·lectuals». D'en Jordi Oró s'hi diu que «va començar amb l'orquestra del seu poble, Artesa de Lleida, la qual després es va desfer». No fou ben bé una orquestra, sinó un grup musical a l'estil pop dels del moment, anomenat Els Tartanys. Aprofita les cançons «com un mitjà de denúncia de les dificultats i injustícies a què som sotmesos els pagesos», i aclareix: «pràcticament no he escrit cap lletra; les que musico són d'autors arrelats al camp com jo», a més d'en Màrius Torres, és clar. Finalment, en Miquel Àngel Tena aboca ben a les clares: «per a mi, cantar és la millor manera de gratar-me a on em pica».

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 23 de juliol (AMD-Lleida).
Festa Major de la Bordeta lleidatana... amb un certa barreja d'estils.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 27 de juliol(AMD-Lleida).
Tota la plana major de nova cançó lleidatana a Guissona.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«La Mañana», de 27 de juliol (XAC).
La intenció era que la trobada fos anual i anés canviant de localitat.

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 30 de juliol (AMD-Lleida).
A Guissona s'inicià aquell any la I Trobada de la Cançó de les Terres de Lleida, sorgida de la iniciativa local i sota organització del grup Ponent. Era clar que jovent i associacions culturals dels pobles tenien ganes de marxa... de marxar del tuf resclosit de franquisme i empènyer cap als nous camins de futur. El redactor s'esforça a aclarir l'abast del terme Ponent: també les comarques de la Franja, cosa avui sovint massa oblidada. 

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«AVUI», de 3 d'agost (AMD-Girona).
Ressenya completa de la trobada musical a Guissona. S'hi recull un lema corejat, que fa anys que no sentim a dir (i que potser caldria recuperar): 
Poble lleidatà, posa't a caminar!

1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent, i el grup musical Ponent.
«Diario de Lérida», de 4 d'agost (AMD-Lleida).
A la plaça major de Guissona, la I Trobada de la Cançó de les Terres de Lleida, reuní un miler de joves ponentins, en una altre concert que inevitablement pels temps que corrien s'havia de barrejar amb la reinvindicació del país i de la gent. A banda dels habituals del Grup Ponent, també hi cantaren la joveneta Mercè de Lleida, el duo balaguerí d'en Pau Garrabella i Manel Montanyés, en Ramon Bordes de la Guàrdia de Tornabous, en Víctor Farré, i com a fi de festa la veu d'en Xavier Ribalta, abans de partir cap als Estats Units de gira amb Paco Ibáñez.
Com sempre, les cançons d'en «Xerric de Mollerussa» encarnaven la millor vessant poètica de la vetllada, i els del pagés Jordi Oró la més potent i reivindicativa per «reflejar los intereses, la inquietud, la problemática de la pagesia de Lleida... demostró que es el cantante más representativo y popular de les Terres de Ponent».


1976. Jordi Oró, lo Raimon de Ponent.
«La Mañana», de 31 d'agost (XAC).
L'entrevista fou feta al tros, a on era en Jordi Oró a treballar. Les reivindicacions de les cançons denunciaven els intermediaris de la fruita i de la producció agrícola, però també en aquesta entrevista els del món de la música: massa comissions, calia la creació d'un Sindicat de cantants. Tantes bones idees, tanta ebullició social, tanta reafirmació de la terra i la seua gent en aquells temps, que ara ens fan dententes. Serà perquè hem perdut en les dècades següents, aburgesades, moltes d'aquelles propostes... fins a l'1-O... que vam guanyar però no hem guanyat: sempre aquesta dualitat eterna en l'ADN del nostre país. 
Tornant al Jordi Oró... aquell mes d'agost van partir peres amb el Grup Ponent. Diu ell mateix que no volia ser oportunista i actuar sol o amb ells segons que convingués, i que va decidir-se par anar tot solet. Sembla, doncs, que hi hagué algun conflicte d'interessos o de representants. 




[2477] Jordi Oró (lo Raimon de Ponent), i la nova cançó lleidatana (ii)



Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)