[2718] La Lleida de 1880, més

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo Camp de Mart, lloc d'entrenament dels militars aquarterats a la ciutat. També després de les primeres brigades de bombers de la ciutat, i també dels primers pilotaires de futbol. Diria que lo passeig actual és més amunt del que hi veiem traçat, que identificaria més amb lo de Prat de la Riba actual i la baixada (o costa, segons lo sentit) del carrer Salmeron (que com a president de la I República de l'estimat Estat veí nostre no sé si se mereix un carrer a la nostra ciutat, a la qual no va aportar res). 

Al projecte lo veiem alineat amb lo carrer d'Anselm Clavé actual, cosa que no va acabar de fer-se així. Tampoc no s'alineà l'antic camí de Sant Ruf, que avui encara manté les torteres dels temps passats.

 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo Canyeret nascut al segle XVIII a la falda del turó de la Seu, fet de cases de tova i canyís, probable origen del nom del barri. S'hi instal·laren los pagesos més humils de la ciutat, un cop lo primer Borbó tombà per seguretat de la caserna de la Seu, del castell d'aleshores endavant, lo barri de cases nobles al voltant de l'Estudi General. 

La cruïlla entre los carrers Magdalena i Carme fou un dels nuclis més populars de la ciutat de l'expansió dels ravals medievals amb la instal·lació dels gremis i artesans. Just allà, a on hi ha la tradicional pastisseria Monrabè, hi hagué los Porxos del Massot, tombats en la postguerra del segle XX.

Al carrer del Carme, hi hagué lo Convent, del qual només en resta l'església. Més antigament, s'havia emplaçat fora muralla, als afores del baluard que tancava la ciutat. Los setges patits l'enrunaren i en motivaren lo trasllat. 

L'Hospici antic, actual Palau de la Diputació, té l'origen als tombants del segle XVIII al XIX, quan la ciutat l'hi emplaçà tot aprofitant los calers de l'herència de Gaspar de Portolà, entre altres donants, amb una complexa història de construcció.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

La projectada Rambla de Ferran acabava amb una plaça davant les vies, cosa que no se materialitzà fins a la construcció i desplaçament de la nova estació al 1927. Se preveia construir a la banda de riu, però no més enllà: lo desguàs del Noguerola se preveia com una mena de parc o espai natural amb passeig arbrat i pontets sobre los braços del riuet. Res de tot això no es va poder fer: l'avarícia humana no té límits i los pelotassos urbanístics han existit a cada generació des que lo món és món. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

De la Plaça de la Sal a la de la Paeria, la gran plaça lleidatana, indret de justes en temps medievals, centre de la ciutat, emplaçament secular del mercat dels pagesos. Dita sempre de Sant Joan, per l'església gòtica, llavors encara no tombada per facilitar l'alineació rectangular de l'indret. Un altre dels històrics pelotassos de la ciutat, potser lo més destacat des d'aquell final de segle dinovesc. Fins i tot, se'n tombà la vella església i se n'hi edificà una de nova! S'aprofità lo buit de poder de la revolució de 1868 per executar lo crim urbanístic. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo Cappont lleidatà, llavors popularment dit "a foralpont", a fora del pont. Ja s'hi havien plantat les quatre fileres de plataners que definien lo passeig central i los laterals dels Camps Elisis, lo nou indret de moda per a l'esbarjo dels lleidatans, al llarg de la vella carretera de Barcelona, que desapareixerà a finals del segle XX per integrar-se al parc en espais enjardinats. Lo camí de la Bordeta no era pas una avinguda, sinó un camí de carro més aviat estret i del tot polsegós. Riu amunt, lo camí de Granyena i fins a Alcoletge per la secla de Fontanet. Riu avall, lo camí del Batarri, o sia, d'Albatàrrec. 

I molt poques construccions, com l'Hostal del Roig, a l'actual Jaume II, i del molí serrador de Mostany, una de les famílies de tradicionalistes carlins més destacades del moment, que instal·là una de les primeres màquies de vapor a la ciutat, amb una prominent i alta fumera. Algunes de les fotos més primerenques de la ciutat, fetes per Lluís M. Vidal, ens permeten de contemplar la fesomia d'aquest indret. 

Al plànol, com és obvi, no s'hi pot apreciar una de les tasques més destacades que tenien lloc a la voreta del riu en aquells temps: les fileres de minyones amb panistres de roba, que allà ajupides picaven i esbandien llançols. 

[2717] La Lleida de 1880

Quinalafem.blogspot.com

[2709] Lo gas a Lleida, 1862

 

1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida...»,

Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).

Los fanals de gas a la façana de la Paeria.

1861. El llum de gas Lleida.

«La Época», 21 de gener.

La posada en marxa de la Paeria de l'enllumenat de gas, a partir del plec de condicions aprovat aquell gener. 

1861. El llum de gas Lleida.
«La Época», de 7 de setembre (HDH).
Anunci de la contracta del servei de part de la Paeria.

1861. El llum de gas Lleida.
«Correspondencia de España», d'11 de maig (HDH).
El dia del patró de la festa major, el corresponsal lleidatà del diari, feia arribar a la capital «del Estado» la provinciana notícia sobre els esforços de la ciutat del Paer Fuster per modernitzar-se, i cita entre les millores la imminent instal·lació dels llums de gas.

1859. El llum de gas Lleida.
«El Alba Leridana», de 5 d'octubre (FPEI).

S'hi saluda la redacció dels plànols per a la primera fàbrica de gas a Lleida, que se situà a l'eixample de Sant Antoni, o sia, carrer Acadèmia avall, aprox a on actualment hi ha la benzinera.

1998. Lleida. Lo seny del lladre.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès. Lleida.

1998. El llum de gas Lleida.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès. Lleida.
«El seny del lladre» era el toc de campana que marcava la vida de Lleida tots els vespres de l'any  fins que als tombants del segle XIX al XX, es feu la llum, primer de gas (1862) i després elèctrica (1893), a la nostra ciutat. La inauguració del llum de gas als carrers més cèntrics de la vella Lleida, la va fer l'Alcalde Fuster, «encarregat d'encendre el primer fanal, plantat a la plaça de Sant Joan, enmig dels aplaudiments de la multitud i dels acords d'una banda de música». Els fanals, però, es tancaven set dies al mes, els que coincidien amb el pleniluni (tres dies abans i tres després): «calia estalviar i per aquelles dates la llum de la lluna ja feia el fet». L'incendi de la fàbrica de gas cap a final de la dècada dels 90 del XIX, conjugat amb l'arribada del llum elèctric, van sentenciar aquells primers fanals de gas que havien portat la llum a la foscor de la nit lleidatana.

1877. El llum de gas Lleida.

«El alumbrado por gas», Manuel Perenya.

«Revista de Lérida», de 26 d'agost (FPEI).

La satisfacció per l'enllumenat de gas deixarà pas a les reclamacions d'un millor servei per part de l'empresa concessionària, fet que es repetirà quan s'encetarà l'enllumenat elèctric, trenta-dos anys després. Los abusos de la companyia eren constants i començaren a provocar la indignació dels lleidatans. 

1883. El llum de gas Lleida.
«Lo Garbell», d'11 de novembre (FPEI).

Sembla que lo servei a la zona de la fàbrica de gas no era gens bo.

El llum de gas Lleida.
J.C. Alayó i F.X. Barca (UPC),
«De la electricidad al gas. La implantación de las fábricas de gas en Lleida en 1951 y en Tarragona en 1953» (enllaç).
Introducció a l'article esmentat en què es resumeixen els principals moments de la instal·lació del gas a la capital de Ponent. Los primers plecs de condicions foren establerts per la Paeria durant el 1861. Tres socis terrassencs, que des de 1859 gestionaven l'enllumenat per gas de Terrassa, es presentaren al concurs municipal. La primera fàbrica s'inaugurava l'any següent cap a la zona dels actuals carrers Alcalde Costa i Acadèmia, llavors zona de magatzems i fàbriques. Com a curiositat del contracte, s'hi establien cinc nits en què la ciutat havia d'estar especialment il·luminada: la Nit de Nadal, nit de celebració i Missa del Gall, i quatre nits de Carnestoltes, per evitar mals majors. Aquell 1892, Lleida disposava de 90 fanals de pal i 124 de paret, «por el paseo» de Ferran i «hasta el fielato y el portillo», és a dir, fins a l'Arc del Pont i fins a la caseta del burot del Pont Vell. 

 

1877. Lleida. «Guia Cicerone de Lérida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, industria y comercio puedan convenirle en la misma», 

Josep Pleyan de Porta, impremta de Josep Sol Torrens (BNE).

Los fanals de gas a la façana de la Paeria.

[2644] L'arribada del gas a Lleida, 1862

Quinalafem.blogspot.com  

[2595] La Lleida dels anys 20 del segle XX, més

 

1927. Lleida. Lo Campanar de la Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Projectes d'acabament del campanar de la Seu lleidatana. Sort que no es van fer, oi? Lo projecte de Bergós hi col·locava l'arcàngel Sant Miquel dalt de tot.

1927. Lleida. L'Acadèmia Mariana.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

El carrer encara sense empedrar. Llavors feia de carretera general. El nom del carrer es deu, òbviament, a l'establiment religiós.

1927. Lleida. Lo Balcó del Serraller.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Vista del balcó lleidatà més popular... fins avui, que gairebé ningú ja no en coneix la romàntica llegenda (enllaç).

1927. Lleida. La Casa de la Maternitat (Biblioteca Pública).

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Dita popularment la Inclusa, perquè era el lloc a on s'hi recollien los xiquets expòsits, o sia, orfes i abandonats.

1927. Lleida. Lo Seminari Conciliar.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

També al passeig de Boters, gairebé davant per davant de la Inclusa. Les trilles o roderes dels carros sobre el fang són ben visibles.

1927. Lleida. La Paeria vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

L'edifici de la Paeria abans de les obres d'aquell final de dècada dels 20. Se'n va canviar les portes d'accés i tot lo pis superior, i lo rellotge va desaparèixer. 

1927. Lleida. La Taula de Canvis.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

La inscripció que recorda l'establiment al 1589 de la taula de canvis de la ciutat o primer banc lleidatà, descomptant-ne los templers i los jueus. Perdurà fins al 1808, amb l'entrada dels gavatxos a la ciutat. 

1927. Lleida. Sant Llorenç.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

L'església de Sant Llorenç, que fora ben malmesa durant la guerra i fou rehabilitada amb mà d'obra de presoners republicans.

1927. Lleida. Lo Pont Vell.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Lo Pont Vell, llavors nou i de ferro des del 1907. Dels balcons de les cases sempre en penjaven llançols i roba estesa. 

1927. Lleida. La Porta del Lleó, Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

L'entrada al recinte fortificat de l'antiga seu episcopal lleidatana, llavors reconvertida en castell militar (espanyol).

1927. Lleida. La Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Los absis castigats de la Seu. Lo petit o menors de l'altre costat havia volat pels aires durant la Guerra del Francès.

1927. Lleida. La Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

La Porta de Sant Berenguer, davant per davant del castell de la Suda, donava entrada a l'església pel transsepte i probablement és la més antiga, sòbria i senzilla de tot lo conjunt. 

1927. Lleida. La Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Lo pis de dalt del quarter militar ubicat dins la nau de l'església. S'hi distingeixen bé les lliteres amb los matalassos plegats. 

1927. Lleida. La Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

La magna porta gòtica dels Apòstols, sense les estàtues, destruïdes per la soldadesca de la guarnició militar, i amb les finestretes del pis superior al timpà.

1927. Lleida. La Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

La reconstrucció del claustre i de tot lo conjunt ja se planificava des dels anys 20, després que fos declarat monument nacional.

1927. Lleida. La Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Lo plànol del claustre i església.

1927. Lleida. La Seu Vella.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Col·lecció d'imatges dels artístics capitells gòtics de la vella catedral, que s'hi anaven recuperant.

1927. Lleida. La Suda.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Imatge i plànol de la Suda, o castell del rei lleidatà.

1927. Lleida. La Catedral Nova.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

La façana setcentesca de la nova catedral lleidatana, aixecada després de l'ocupació militar (espanyola) de la catedral vella per tal de poder sotmetre los lleidatans i controlar lo pas a Catalunya des del ponent.

1927. Lleida. La Catedral Nova.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Vista interior, anterior a la guerra civil, en què resultaria molt danyada.

1927. Lleida. La Catedral Nova.

«Lérida», de Valeri Serra i Boldú, 

«Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atracción de Forasteros», 11, 

BCN (ddd-uab).

Vista i detall del cadirat barroc, cremat i desaparegut durant la guerra.

La Lleida dels anys 20 del segle XX

Quinalafem.blogspot.com