[2547] Ports i rades del segle XVIII

 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alacant.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

L'incipient port alacantí, i la ciutat emmurallada, amb els edificis principals ben destacats. També un bon molí atossalat, i a la banda meridional diverses torres de guaita, atès que fins aleshores les incursions des del nord africà eren freqüents.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Eivissa.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

El port natural format al Cap de Salines, entre les illes d'Eivissa i Formentera. La ciutat vella emplaçada sobre l'istme, i els molins, sempre elevats respecte del nivell del mar, no hi falten. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Palma de Mallorca.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

El potent moll del port de la capital mallorquina, amb molins a banda i banda fora de la ciutat emmurallada. La torre de Llatzeret, per a les quarantenes, en direcció a Porto Pi. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, Alcúdia i Pollença

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

Les badies d'Alcúdia i Pollença, ports naturals al nord de l'illa mallorquina. La ciutat d'Alcúdia, damunt de l'istme, i els molins que no hi falten. Pollença, a l'interior, vigilava la badia amb una forta torre de guaita.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 

Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

Als peus del Montsià o muntanya de la Ràpita, la badia dels Alfacs, llavors dita de Sofa. Al sud, el poble d'Alcanar i Amposta no gaire lluny del mar, amb lo Delta a mig formar. El mapa potser en retrata l'estat una mica anterior. 

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 

Badia de Sofa o del Delta de l'Ebre.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

Detall dels Alfacs, amb les salines i l'illa de la torre de Sant Joan.

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX, 

Barcelona.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée...», Livorno (MdC).  

El castell de Montjuïc amb la torre de senyals i el santuari de la Madrona a mig camí de la porta de la muralla. Al moll, l'antiga llanterna o far, i enllà de la Porta de Mar, el nou barri de la Barceloneta.  

1817. Els nostres ports mediterranis al segle XIX.

«Recueil de 163 des principaux plans des ports et rades de la Mediterranée / dont 40 ont été derniérement publiés par Jean Joseph Allezard ancien capitaine de marine et plusiers des autres corrigés», Livourne (Livorno) (MdC).  

Recull de plànols de 1623 ports de la Mediterrània, una obra essencial per als pocs capitans de vaixell, tots militars, d'aquell temps. Publicat als inicis del segle XIX, recollia la vista dels ports del segle anterior. Sempre se n'hi podien cartografiar més, de rades i ports, però especialment s'hi troba a faltar el de Maó, llavors recentment retornar a l'ocupació espanyola després d'un segle d'ocupació anglesa. 

[814] Rada de Saufa, Soffa, Zoffa

Quina la fem? Canal Whatsapp

[1961] L'Eivissa i la Mallorca d'abans

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Magnífica fotografia del port d'Eivissa sota la ciutat.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.
Detalls del port eivissenc, amb el llarg moll que el protegia. Darrere, la ciutat s'arrauleix sota l'almudaina o ciutadella medieval de la vila. El lloc de Dalt Vila es completava amb un primer recinte murallat, ja d'època sarraïna prou reculada (segle IX), que anà baixant fins a peu de mar durant l'Edat Mitjana.

1913. Eivissa.

«Feminal», núm. 77, 31 d'agost.

Més aviat coneguda avui com a 'illa blanca' que no pas 'daurada', adjectiu aplicat a la gran de les illes balears. L'article de l'autora mallorquina parteix de la lectura de «L'illa de la calma», de Rusiñol, de recent publicació aleshores, per plànyer-se de tants i tants racons que no hi són inclosos. En canvi, l'article de la revista és il·luminat amb vistes eivissenques, que res no tenen a veure amb el tema ni el títol de l'escrit. Potser per causa d'un aprenent poc atent, o d'una pressa infinita en les tasques de composició d'impremta.

L'anunci del «Licor del Polo», dentífric més que centenari, en una revista per a dones, és sorprenent per sa sobrietat i simplisme: és el preferit dels consumidors -llavors encara anomenats públic- «després de 43 anys per son deliciós perfum, virtut incomparable i preu econòmic». 

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Un racó de l'illa, amb un veler ancorat. 

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Una 'captatio benevolentiae' de l'autora per haver gosat, com a dona, a escriure. Així encara bufaven els temps ara fa cent anys o poc més, quan encara tot just el sufragisme femení lluitava pels drets de vot, entre molts d'altres que encara els eren negats per la societat tradicional masculina i masclista del món occidental.  

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Celebració amb balls populars eivissencs. Destaca la gran roberiada de les dones (allò que tapa el fred, tapa la calor, segons la creença popular), sempre amb mocador del cap. Els homes, amb un ample barret pla fosc.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Rusiñol no gaudia de gaire fama entre els mallorquins, després d'un parell d'estades a l'illa en aquell tombant de segle. L'autora, per això, vacil·lava a gastar-me setze rals, quatre pessetes, en un llibre que li faria mala sang, segons tots els auguris. Però, vet ací que, un cop llegit, «L'illa de la calma és el més poderós reclam que s'ha fet de nostra terra».

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Les mosses mallorquines, que amb aquells vestits tradicionals tan farragosos i voluminosos, no resultaven gaire agraciades... als ulls de la posteritat. Destaquen els vanos o ventalls típics, que tant ajudaven contra els embats de la calor i, amb els anys, contra els dels fogots.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Reconeixement al llibre de Rusiñol, «literatura sana..., tot ben original, ben seu i ben propi. Descripció esplèndida, rica i meravellosa...» de diversos racons de l'illa mallorquina descrita en el text russinyolesc.

1913. Eivissa.
«Feminal», núm. 77, 31 d'agost. 
Esplèndida imatge de la xicota damunt la somereta, les altres a peu, totes mudades de diumenge, per anar a la vila, Eivissa, a missa major. Tot un autèntic esdeveniment social en aquells temps, a on s'hi podia conèixer i relacionar-se amb altres xiques dels redols, o bé entrellucar-hi un futur marit i tot.

[1447] L'Eivissa desapareguda del segle XX, més

[1810] La nostra costa divuitesca

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Un preciós mapa acolorit de la costa dels Països Catalans gairebé completa. Aquest cartògraf era d'origen anglès, membre d'una nissaga dedicada durant els segles XVII i XVIII a la representació cartogràfica.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La representació de la costa del Principat, una mica massa plana i rectilínia, però interessant en algun dels detalls.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
El port de Palamós, un dels més destacats històricament a Catalunya. També hi veiem les poblacions de Calella de Palafrugell, Sant Feliu i Pineda. Alguns topònims apareixen molt desdibuixats. Això és degut al fet que molts dels mapes eren fets sobre còpies anteriors, que comportaven freqüents errors de transcripció fins arribar a la desfiguració dels noms.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La ciutat de Barcelona amb el moll i el port. Mataró a l'un costat, Montjuïc a l'altre. La desembocadura del Llobregat amb el Garraf i, potser, Cubelles.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La costa central fins a Tarragona. El castell de Tamarit ben visible.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La Costa Daurada de fa tres-cents anys, des del Cap de Salou fins al Delta. Entremig, la torre de Miramar de Mont-roig, la torre dels Penyals (actualment a Miami), la riera de Llastres amb l'Hospital de l'Hospitalet, i el castell de Sant Jordi un cop superat el Coll de Balaguer. Pràcticament fins a l'Ampolla, un territori poc poblat, inhòspit, ventós i difícil per al viatger.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
El delta de l'Ebre en formació. La punta de la Banya i el port dels Alfacs, ja ben formats, però la punta del Fangar encara representada com una illa. Més avall, Vinaròs, Benicarló i Peníscola en sa particular península.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
La costa valenciana, amb el Túria ben marcat i el port del Grau, però sense l'albufera.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detall de Cullera, Gandia i Oliva.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detall de Dénia i Xàbia, i del Cap de la Nau, dit aleshores de Sant Martí.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Les Balears i les Pitiüses, poc proporcionades.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detalls d'Eivissa i Formentera. Amb una àncora s'hi marquen els diferents ports naturals que permetien als vaixells de resguardar-s'hi.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
L'illa de Mallorca i principals ports naturals.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detalls de la costa mallorquina. 

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
L'illa de Menorca, amb el gran port de Maó i l'ermita de Fàtima de Favàritx, amb el nom afrancesat de Nostra Dama de Tour.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.
Detalls del port de Maó i del port natural de Fornells.

[1484] Detalls cartogràfics de Blaeu

[1472] Els Països Catalans al segle XVI

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Les costes catalanes, valencianes i balears a mitjan Cinc-cents.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
La Tarraconensis pars, amb els tres regnes d'Aragó, Catalunya i València.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
La descripció de la península hispànica en temps de l'emperador Felip II, feta pel gravador, editor i orfebre venecià. A més de mapes, publicà retrats i sonets, alguns dels quals sancionats per l'autoritat senatorial de la ciutat dels canals per blasfems. 

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Detall del Rosselló, amb la frontera a Salses, i de tot el nord del país.  

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
La costa central catalana. Els topònims són prou reconeixibles.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
El Delta de l'Ebre del Cinc-cents.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
El Pirineu català poc detallat. El topònim d'Organyà hi apareix desfigurat per mala còpia. 

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Detalls del centre i Ponent català. La muntanya de Montserrat, ben indicada, mentre que Tremp no se sap ben sé si és al Segre o al Cinca: les dos Nogueres, Pallaresa i Ribagorçana, pràcticament ignorades.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
El País Valencià del Cinc-cents.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
De Benicarló i Peníscola fins a l'Albufera i Dénia. 

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
El septentrió del país, del Cap de la Nau fins a Guardamar. 

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Les Illes Balears del Cinc-cents.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Detall d'Eivissa i Formentera.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Detall de Mallorca i Menorca.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Algunes viles del nord mallorquí, com Sóller, i del ponent menorquí, com Ciutadella.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
La costa sud mallorquina, amb Cabrera indicada però sense dibuix de la petita illa. 

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).
Dos detalls ornamentals: un petit galió amb el sautor de gules de la creu de Borgonya, estendard de la monarquia hispànica, i un temible monstre marí, símbol de la perillositat de la navegació marina i dels horitzons desconeguts. 

[1457] Minorica, segle XVI

[274] Els Països Catalans acolorits del segle XVII