[470] Lleida aèria, 1963 (detalls)

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El cap de la Rambla d'Aragó, amb el vell edifici de la Presó de Lleida. A la dreta, el palau i jrdins del Bisbe, i l'església de Sant Llorenç; a l'esquerra, els arbres del pati i el claustre del Seminari. De: foto del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles).

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
L'Avinguda de Catalunya, pujant des de Blondel (a la dreta) fins a la Rambla d'Aragó, encara sense la font. Els cotxes hi pujven per un lateral i no pas pel mig, com avui. La N-II tombava cap al carrer Acadèmia davant del convent i església de Sant Antoni.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El claustre de l'antic Hospital de Santa Maria davant de la Catedral Nova. A la dreta, l nova banqueta de l'Avinguda de Madrid ja feta. L'últim edifici era el del Banc d'Espanya i l'estació d'autobusos només era un solar descampat.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
L'Església romànica de Sant Martí, encara sense la germana moderna a l'altra banda. Davant, l'edifici avui desnonat de Magisteri, en un Camp de Mart a mig construir. Una mica més avall, Prat de la Riba (llavors General Moles) tampoc estava ple.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
L'estació de ferrocarril i les vies, darrere les quals Lleida s'acabava i començavenles hortes. A l'esquerra, el solitari edifici de La Meta destaca de blanc sobre les vies fosques. Davant l'estació potser ja hi havia l'actual plaça Ramon Beenguer IV. A l'esquerra, la Seu Vella i la llengua de serp encara per urbanitzar i en plena recuperació.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El pont del ferrocarril i al darrere ni Mercolleida i encara menys la Llotja. Ni tan sols Pardinyes. Al fons, la Mitjana i la presa.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El Pont Vell de després de la guerra, llavors encara ruta de pas de la N-II. L'edifici del Gobernador Civil ja construït amb la font de la «Plaza el Generalísimo», el dictador espanyol del moment. La banqueta de l'Avinguda del Segre també acabada amb els plataners llavors jovenets, i no fa gaires anys arrancats per malaltia. A Cappont, hi veiem l'entrada dels Camps Elisis, al costa de la carretera vella de Barcelona, i la nova Avinguda de les Garrigues, que feia revoltar la N-II fins als "Condes" vells, a l'altra punta de l'avinguda, amb una corba amplíssima que hi havia.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
A l'altra banda del turó de la Seu, Lleida s'acabava a la via, al fons, i el Passeig de Ronda ja s'entreveia com l'artèria més àmplia d'aquest eixample, que donava a un descampat, sense els dos gratacels que li faran de porta en el futur.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
Més enllà de la via, allà als afores, el barri del Secà de Sant Pere, envoltat de trosso i hortes.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
Darrere l'estació, el vell «recorrido», en un barri de Pardinyes que tot just començava a créixer.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El vell Canyeret al peu de la Seu Vella sense l'efifici dels Jutjats, l'Església de Sant Joan i la Rambla de Ferran.

[464] La Lleida aèria de 1963

[445] L'eixample lleidatà des de l'aire

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra (ICC). 
Vista aèria de l'eixample de la ciutat a l'altre costat de la Seu Vella, on des de feia segles la ciutat s'acabava als peus del turó de la Seu. De Sant Martí fins al barri de la Magdalena ja començaven les hortes, regades del canal de Pinyana des de final del segle XII.

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra (ICC). 
La Seu Vella. les restes del castell de la Suda, i el camí de pujada cap a la catedral, anomenat Llengua de Serp, llavors encara no urbanitzada. La Seu Vella fóra ocupada militarment pels espanyols des del 1707 fins al 1947.

1929. Lleida, Josep Gaspar. 
La Plaça Magdalena, on ara hi ha l'Auditori i l'aparcament, llavors amb un magatzem. S'observa l'encreuament de Pi i Margall amb Salmeron, Anselm Clavé i Sant Ruf amb la mateixa disposició que actualment.

1929. Lleida, Josep Gaspar. 
Darrere Prat de la Riba (del qual se'n veu un bocinet al marge superior dret), llavors Passeig de Circumval·lació, ja hi havia bastantes torres d'estiueig, tocant a la carretera d'Osca, actual Bisbe Ruano.

1929. Lleida, Josep Gaspar. 
Vista aèria de l'actual Prat de la Riba, a sota de l'esplanada al peu del turó de la Seu Vella, que se solia fer servir per a mercat de bestiar. El passeig era arbrat per tots dos costats, i a l'arribar a la cruïlla de Salmeron, ja hi havia una rotonda! De cases, però, cap ni una.

1929. Lleida, Josep Gaspar 
A l'esquerra, el carrer Sant Martí, que començava justament a l'església, on ecara s'hi aprecia el clos lateral que n'era el cementiri, avui desaparegut. Una mica més avall, l'enorme edifici històric de la Presó de Lleida, amb la plaça al davant i l'actual carrer Balmes llavors amb arbres. A la banda de dalt, observem la Panera i l'esplanada de la Plaça del Dipòsit.

1929. Lleida, Josep Gaspar. 
L'encreuament dels actual Balmes amb Prat de la Riba a la futura Plaça Ricard Vinyes. Tot l'eixample, la futura zona alta lleidatana, encara per construir.

[426] La Lleida dels anys 1920

[338] Lleida, tombant de segle XX, més

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'Església de Sant Llorenç, abans de la seua destrucció durant la Guerra Civil.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Detall del campanar de Sant Llorenç.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Vista del conjunt de l'església i fel castell de Gardeny, llavors encara ocupats per militars espanyols.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Detall de la portalada romànica.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Dormitori de la soldadesca espanyola al «pis de dalt» de la nau de l'església.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Detall del jaç de cada soldadet, amb l'estança pintada de calç fins a mitja alçada.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
El pati gòtic de l'antic Hospital de Santa Maria, llavors encara hospital militar de l'exèrcit espanyol.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Detall de la galeria del pati gòtic de l'antic Hospital de Santa Maria.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Façana de la Paeria al carrer Major, abans de la seua rehabilitació cap a final dels anys 20.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
La cantonada antiga, més avançada que l'actual, ja que es va tombar l'edifici de la dreta.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
L'antiga presó de Lleida, al mateix espai on ara l'estat espanyol empresona els nostres impostos.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Detall de la façana de l'antiga presó lleidatana... lireta, liró.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
L'edifici vuitcentista i neogòtic de l'antic seminari, actual rectorat de la UdL, en una Rambla d'Aragó ja vorejada d'arbres, alguns dels quals potser encara subsisteixen actualment.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per C. Rocafort. 
Darrere de la Rambla d'Aragó, només hortes i un parell de molins, dels quals se n'aprecien les altes fumeres.

[149] Lo Castell de Lleida

[176] Lleida alta aèria

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Fotografia de la «zona alta», bàsicament inexistent al darrere del turó de la Seu Vella. Al centre, l'edifici de l'antiga presó de Lleida, amb la Rambla d'Aragó que baixa cap a la dreta, i una gran esplanada buida esperant els futurs carrers Balmes, Ricard Vinyes, Prat de la Riba...

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la Seu retallada sobre l'horta lleidatana.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'actual carrer Ramon i Cajal, amb part del claustre de dalt del Seminari (actual edifici de la UdL). És molt xocant la imatge d'edificis solts, com bolets, ací i allà, enmig d'horts i amb les mitjaneres pelades, esperant futura companyia.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del peu de la Seu Vella, amb la llengua de serp que puja fins a la porta dels Lleons. Un bocí de riu i l'arbreda dels Camps Elisis a la dreta. A l'horitzó, el tossal de Moredilla.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall dels meandres de la Mitjana, amb l'enorme illa central al mig (o mitjana), d'on el nom de l'indret.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'esplanada buida, més enllà de Boters i Sant Martí, que marcaven els límits emmurallats de la ciutat. Es pot apreciar l'espadanya romànica de St. Martí, amb el tancat lateral que hi feia de cementiri. En primer terme, allargassat, l'edifici de l'asil Borràs, on ara hi ha la plaça Pau Casals.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del carrer de Vallcalent, llavors encara camí.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la presó de Lleida, inspiració del conegut romanço divuitesc, que relata amb la força de la passió el tràgic amor impossible del més petit dels presos i Margarita, la filla del baró.

ROMANÇO DE LA PRESÓ DE LLEIDA

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró,
lireta, liró.

Hi ha trenta-tres presos;
canten una cançó;
l'han treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.

La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
en davalla un graó,
lireta, liró.

Los presos se n'adonen
i paren la cançó.
-Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-ne la cançó-,
lireta, liró.

-Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?-
-¿Que us falta menjar o beure,
petita, bonica,
o us quiten la ració?-
lireta, liró.

-No ens falta menjar i beure
ni ens quiten la ració;
lo que ens falta, senyora,
petita, bonica,
les claus de la presó-,
lireta, liró.

-Canteu, canteu-ne, presos;
acabeu la cançó;
acabeu-la, bons presos,
petita, bonica,
que me'n captiva el so,
lireta, liró.

Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?-,
lireta, liró.

-El del barretet negre,
el més jove de tots.-
Ja se'n va a n-el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
jo vos deman un do;
no vos deman València,
petita, bonica,
ni tampoc Aragó,
lireta, liró.

Ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
qui do vols que jo et do?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no;
lireta, liró.

Los presos fugirien;
com quedaria jo?
¿Digues per què vols, filla,
petita, bonica,
les claus de la presó?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
quin és ton aimador?-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
lo més petits de tots.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no,
lireta, liró.

Han cremat La Garriga,
Conflent i Rosselló.-
-Dels presos que allà canten,
petita, bonica,
digau, què en fareu, vós?-
lireta, liró.

-S'acosta el Sant Dissabte,
los penjarem a tots.-
-Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
no pengeu l'aimador!-
lireta, liró.

-Ai, filla, Margarida,
serà el primer de tots.
Les cordes són filades,
petita, bonica,
que en costen a pes d'or-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
petita, bonica,
i feu-ne els dogals d'or;
lireta, liró.

I a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors,
perquè la gent quan passi,
petita, bonica,
sentin la bona olor;
lireta, liró.

resin un parenostre
per l'ànima dels dos,
i diguen: "Ai, la trista,
petita, bonica,
que ha mort per l'aimador!
lireta, liró.

Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor.
Qui és aquesta donzella,
petita, bonica,
que és morta per amor?,
lireta, liró.

Néta n'és del rei d'Hongria,
parenta d'Aragó.
Déu l'hagi perdonada,
petita, bonica,
la filla del baró."
lireta, liró.

[166] Des del cel lleidatà

[157] Boters des de dalt

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Una altra magnífica vista de la ciutat en la sèrie fotogràfica aèria d'aquest destacat fotògraf manresà. La Rambla d'Aragó, passeig obert al costat de l'antiga muralla de Boters. 

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  El passeig era presidit per l'antiga presó de la ciutat. A dalt de tot, sobresurt l'espadanya de Sant Martí. En primer terme, a l'esquerra els edificis modernistes que encara avui consevem, i a la dreta els claustres de l'edifici de la Maternitat.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
La Rambla d'Aragó sense cap, absolutament cap cotxe, tenia continuïtat avinguda avall. Al començament, tot pujant, l'edifici on hi hagué el Montepio, avui Delegació del Departament de Cultura.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  L'actual plaça de Catalunya cantonada Lluís Companys. Observem en aquesta casa en primer terme les tradicionals galeries asolellades.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Campanar de Sant Llorenç.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  A la dreta, la nau de la Seu Nova, i al seu darrere l'absis i el claustre del Roser.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  L'antiga església medieval de Sant Antoni, que donava nom a la porta de la muralla i al carrer adjacent, substituïda cap als anys 70 per un megabloc (per a vergonya de mandataris i constructor). A sota del carrer, l'església de la Immaculada encara amb el campanar, actualment esporgat.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La llengua de serp, o camí que puja a la Seu, llavors de terra seca encara per enjardinar, per sota la Porta dels Lleons.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
 Detall de la Seu Vella, amb el Canyeret als peus i amb un tros d'ala retratat de l'enginy volador.

[144] Sobrevolant la Seu Vella