Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Girona. Mostrar tots els missatges

20250906

[2702] Ciutats catalanes al mapa de Darnius al segle XVIII

 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo mapa de Catalunya de 1726, obra del comte de Darnius, Oleguer de Taverner i d'Ardena, és un document de gran valor que reflecteix no només una representació geogràfica, sinó també un testimoni polític i militar. Creat per encàrrec reial poc després de la Guerra de Successió per un dels nostres botiflers més destacats, la finalitat n'era principalment estratègica: detallava amb una precisió inèdita la xarxa de camins i les fortificacions de les ciutats importants per a la defensa del territori. Visualment, lo mapa destaca per la sumptuosa cartel·la dedicada al monarca Felip V, un clar gest d'adhesió al nou poder borbònic. A més del mapa general del Principat, inclou plànols detallats de places fortes com Lleida, Roses, Cardona o Castellciutat, tot evidenciant-ne l'orientació bèl·lica i de dominació de la nostra terra que buscava lo malnascut Borbó. Los plànols de viles i ciutats són col·locats als quatre cantons del mapa.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Areny de Noguera (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit poble ribagorçà d'Areny, que guardava l'entrada pel sud al congost d'Escales, a Sopeira, pas cap a la Vall d'Aran. Lo plànol mostra la petita vila als peus del castell, actualment enrunat. En canvi, quan pugem per la N-230 cap a Vielha, sol ser lloc de paradeta cafè als bars i restaurants de vora la benzinera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La BCN emmurallada setcentista, amb la Ciutadella ja aixecada sobre el barri de Ribera i el fort Pienc (F) que protegia la platja oriental de la futura Barceloneta. La llengenda detalla totes les portes de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Benasc (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit plànol de la vila de Benasc és encabit en vertical al mapa. L'orientació al nord ens deixa veure la vila setcentista sota el castell. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Berga.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo castell sobre la capital berguedana. S'hi observen també los camps de conreu i algun jardí.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Descripció que fa l'autor del mapa, en lo castellà oficial imposat des del Decret borbònic de Nova Planta. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Cardona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat de Cardona després de la Guerra de Successió, amb la ubicació de la muntanya de sal.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Castellciutat, la Seu d'Urgell.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Les fortificacions i torres defensives de Castellciutat per damunt de la Valira.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Girona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat gironina, envoltada de muralles i migpartida per l'Onyar, que desguassa al Ter al nord de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Hostalric, la Selva.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La fortalesa d'Hostalric i la vila allargassada sobre la vall de la Tordera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Roses, l'Empordà.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutadella de Roses i lo petit poblet de pescadors.


[2661] La Catalunya Nord del segle XVIII

Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , , , , , ,

20241202

[2628] Claustres catalans, 1926

 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Benet de Bages. 
Llavors propietat del pintor Ramon Casas.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Avui és dia celebrat: faig la primera entrada del blog amb IA, ço és, la dita intel·ligència artificial, que està de moda i —diuen— s'ho ha de menjar tot. La veritat és que el resultat ha sigut satisfactori i la resposta proporciona informació prou precisa i ordenada. A banda, és clar, del comú error, que sembla que aquesta ditxosa IA perpetuarà, de confondre'ns amb los nostres estimats veïns del ponent peninsular. Vet aquí lo text:

«'Forgotten Shrines of Spain' és una obra publicada per primera vegada el 1926 per J.B. Lippincott Company. El llibre ofereix una exploració detallada dels monestirs i santuaris menys coneguts d'Espanya, proporcionant als lectors una visió única d'aquests llocs sagrats llavors oblidats. L'obra consta de 311 pàgines i està il·lustrada amb 67 fotografies preses per Arthur Byne, el marit de l'autor. Aquestes imatges juguen un paper crucial en la documentació visual dels llocs descrits, oferint als lectors una rica perspectiva visual que complementa el text. El llibre no només descriu aquests santuaris oblidats, sinó que també proporciona indicacions sobre com arribar-hi, fet que el converteix en una guia pràctica per a aquells interessats en explorar aquests indrets.
Mildred Stapley Byne, l'autora, era una experta en art i arquitectura, i aquest coneixement es reflecteix en la profunditat i detall de les seves descripcions. El llibre també inclou un mapa, que ajuda els lectors a situar geogràficament els llocs descrits».

Afortunadament, alguns dels indrets que la publicació detalla han passat a mans públiques. Però encara hi ha molta feina a fer amb les propietats religioses. Cal conservar lo nostre passat, malgrat la petjada integrista del catolicisme, però caldria que los poders públics en garantissin un ús cultural i laic. Majorment, n'hem pagat la restauració amb impostos.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Tarragona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Barcelona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Cugat 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de la catedral de Girona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La magna romànica portalada enciclopèdica de Ripoll.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La portalada daurada de Poblet, que deu el nom al daurat que recobria de les antigues portes de fusta.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo dormitori dels novicis, Poblet.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo lavatori o rentador de Poblet, per a la higiene dels monjos hortolans.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Les tombes dels abats a la sala capitular. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo celler de Poblet, avui molt restaurat i amb un terra lleunt de parquet, just a la base de les columnes, que deixen lo soterrani visitable a sota. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de Poblet. Aviat començarien los treballs de restauració de les tombes reials.
Posted by
Labels: , , , , ,

20241001

[2606] Per la Catalunya del Vuit-cents: Gironès, Selva

 

1895. Lo Castell de Cartellà, Sant Gregori (lo Gironès).
«Lo Teatro Regional», de 9 de febrer (ddd-uab). 
Vista del castell.

1895. Lo Castell de Cartellà, Sant Gregori (lo Gironès).
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab). 
Detall de la torre.
 
1895. Lo Castell de Cartellà, Sant Gregori (lo Gironès).
«Lo Teatro Regional», de 16 de març (ddd-uab). 
Detall d'una torre enrunada.

1895. Lo Castell de Cartellà, Sant Gregori (lo Gironès).
«Lo Teatro Regional», de 16 de març (ddd-uab). 
Detall del pati del castell.

1895. Lo Castell de Cartellà, Sant Gregori (lo Gironès).
«Lo Teatro Regional», de 16 de març (ddd-uab). 
Detall d'un portal del castell

1895. Lo Pont Major de Sarrià (lo Gironès).
«Lo Teatro Regional», de 16 de març (ddd-uab). 
L'imponent pont sobre lo riu Ter, amb la població al marge. Ja la Via Augusta creuava lo riu per aquest punt. Lo també Pont de l'Aigua fou volat durant la retirada republicana cap al gener de 1939. 

1893. La Catedral de Girona.
«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 
La magna Porta dels Apòstols.

1893. Sant Domènec de Girona.
«Lo Teatro Regional», de 21 d'octubre (ddd-uab). 
L'antic monestir, un cop desamortitzat al 1835, fou ocupat per l'exèrcit espanyol a Girona (enllaç). 

1895. La Catedral de Girona.
«Lo Teatro Regional», de 19 de gener (ddd-uab). 
Lo bell claustre de la catedral gironina.

1895. Lo mercat vell de Girona.
«Lo Teatro Regional», de 19 de gener (ddd-uab). 
Lo Mercadal gironí al costat de l'Onyar, documentat ja al segle XI i desaparegut al XX. Ben bé un mil·lenni de vida comercial.
 
1895. La Catedral de Girona.
«Lo Teatro Regional», de 26 de gener (ddd-uab). 
La majestuosa escalinata davant la façana.

1895. Sant Pere de Galligants de Girona.
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab). 
Lo Museu Arqueològic s'hi instal·là des del 1857.
 

1896. Lo Monestir de Sant Pere de Roda (la Selva).
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab). 
L'antic monestir benedictí, amb esplèndides vistes al mar.

1894. Cassà de la Selva (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab). 
 La plaça cassanenca dinovesca. 

1895. Cassà de la Selva (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 12 de gener (ddd-uab). 
 La imponent escalinata de l'església de la vila.

1895. Lo Castell de Montsoriu (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 19 de gener (ddd-uab). 
Definit en el segle XIII per Bernat Desclot, com «un dels bells e nobles del món».

1895. Lo Pont de Susqueda (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 9 de març (ddd-uab). 
L'antic pont medieval, ara sota les aigües de l'embassament, només visible en èpoques de sequera. Anomenat Pont de Querós, al terme de Sant Hilari Sacalm. Querós era l'antic poble al costat del Ter.
 
1896. La cascada de Santa Margarida, Amer (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 25 de gener (ddd-uab). 
Lo bell salt d'aigua al terme amerenc, poble natal del nostre President encara exiliat.

1896. Lo mercat a la plaça, Santa Coloma de Farners (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab). 
Lo tradicional mercat. 
 
1896. Lo balneari de la Font Picant, Sant Hilari Sacalm (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 22 de juny (ddd-uab). 
L'imponent edifici d'aigües termals.

1896. Lo balneari de la Font Picant, Sant Hilari Sacalm (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 28 de juny (ddd-uab). 
 
1896. Lo balneari de la Font Picant, Sant Hilari Sacalm (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 22 de juny (ddd-uab). 
La primera font.

1895. Lo balneari de la Font Picant, Sant Hilari Sacalm (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 28 de juny (ddd-uab). 




Posted by
Labels: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)