1972. «Amàs líric d'era Val d'Aran», Vielha, 150 pàgs.
.jpg)
.jpg)
1955. «Era Cançun d'era Güelhera». Cançons araneses,
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Una pastoreta (güelhera) que es fa pregar del pastoret que la pretén. Fins i tot, la va salvar del llop, que li sotjava el ramat, però passat lo perill el fa morir de pena...
«Prumetís aquet dia
finezes per demés,
passat et perilh, pastura,
nu te n'has bembrat més.»
(L'ortografia és prenormativa).
.jpg)
.jpg)
1955. «Nu plures, Tunet». Cançons araneses,
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Com no podia ser altrament, pastorets i pastoretes són los protagonistes de les cançons populars araneses, lligades a la feina de cada dia dels habitants d'era Val. En aquesta cançó, hi trobem un treball poètic destacat, fruit d'autor conegut, que com a mossèn aprofita per colar-hi lo Pare Nostre: en Tunet, en sa tristor d'orfe sense família, troba la bellesa en lo paisatge majestuós.
«Muntanhes araneses
que es musti amurs veiguerets
com un rusé flurí:
Pastós eren es pares
aciu volem murí».
Allà al Pirineu, los capellans sí que, per una vegada, hi suaven la cansalada, per domesticar i portar cap a les creences catòliques tota aquella colla de gent de forts i pregons costums ancestrals, arrelats en la llunyania dels segles.
.jpg)
1955. «Prauvet de mi». Cançons araneses,
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Cançó de to jocós: lo marit, pobret de mi, s'exclama i tem ser blanc dels burletes perquè los pantalons, a casa seua, los portava la dona: que aquesta 'bruixa' gairebé el pela d'un mastegot!
.jpg)
1955. «Et pastú». Cançons araneses,
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
Una poesia d'autor conegut, de Canejan, sobre l'amor del pastoret per l'estimada.
.jpg)
1955. «Poesías y canciones aranesas». Isabel M. Pena Deo.
«Ilerda» núm. 19 (FPIEI).
En aquella època de croada espanyolista (no gaire diferent de la d'avui, penso), lo folklore vernacle, que no podia ser esborrat, havia de ser tolerat, i encara més si s'hi afegia el tema religiós.
