1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Plànol urbanístic de la ciutat, pagat pels anunciants, els anuncis dels quals li fan d'orla. Me ve al cap que sobre els anys 90 del segle XX, se posà de moda entre los pobles lleidatans de fer aquesta mena de pòster. Semblava tan modern! Resulta que la idea tenia més de cent anys...
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La llegenda amb un resumet de la geografia econòmica de la ciutat. Tenia la província 1.134 pobles amb 325 municipis, i un total de 314,501 habitants, 22.000 a la capital, és a dir, un 7%.
Ara en té 446.793 amb 229 municipis, i Lleida 143.000. Per tant, un 32% o un terç. La nostra província, igual que tot Catalunya, s'ha convertit en un capgròs, que xucla la població cap a la capital i abuida les comarques.
S'hi destaca lo bon proveïment d'aigua (de Pinyana) fins al gran dipòsit d'abastament, i la gran producció agrícola. La indústria anava una mica endarrerida. De la història, res de trerra ferma ni de llengua dels lleidatans. Tot fet amb visió colonitzadora pròpia de l'Estat (espanyol) d'aquell segle i d'alguns altres...
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Transports generals de Boleda i Mialet, c/ Cabrinety 14.
Sabateria Joan Sunyer, c/ Major 32, davant de la diputació, quan encara no era a l'actual edifici de l'Hospici.
Molí d'oli dels Srs. Figuerola i Ribé, emplaçat a la «expuerta de Fernando», o sia, allà a on s'acabava lo primitiu passeig, al baluard del Carme.
Merceria i Perfumeria de Mercedes Moyano,que anuncia visiblement quincalla, una mena de tot a cent femení de l'època.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Carnicer i Romeu, c/ Major 36, per al parament de la llar, especialment per a fondes i cafés.
Finca dedicada a l'arboricultura i jardineria a tocar dels Camps Elisis. De fet, ja hi era des d'abans i tot.
Això de les medalles de les Exposicions Universals mos ho hem de creure si us plau per força. Esperem que algun dia,l'AI mos ho pugui comprovar.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Farmàcia de Ramon Vicens, c/ Sant Antoni 13. Llavors feien preparats, fórmules magistrals i ungüents, per això s'intitulaven laboratoris.
Sastreria Marqués, devia ser prou coneguda per estalviar-se l'adreça comercial.
Sastreria Constantí Secanell, c/ Major 61.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Ferros i coures, Josep Plubins, rambla de Ferran 6. Lo passeig de Ferran era anomenat rambla. Curiosament, al plànol de la ciutat hi consta com a passeig del Príncipe Alfonso (espanyol).
Miquel Pont, amb una mena de merceria i tot a cent, plaça Sant Joan 20, tot i que al plànol hi consta com a Plaza de la Constitución.
Fàbrica d'aiguardents de Josep Sabatés, als afores de Sant Antoni, «esquina a la carretera de Huesca».
Sastreria de Lluís Cardús, c/ Major 75, a diferència de les altres que s'hi anuncien, aquí tenien especialitat en vestimenta militar, per als oficials de l'exèrcit (espanyol) destinats a la ciutat.
.jpg)
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de sabons de Ramon Cercós, al c/ Nou de Sant Antoni, dit popularment del Rastro.
.jpg)
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de farines de Miquel Clua, c/ Democràcia 14.
Sabateria de Manuel Herrera, c/ Major 104, proveïdor de la guardiacivil (espanyola).
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de xocolates de Pont i Campabadal, dita «La Industrial Aragonesa», amb màquina de vapor i tot, al c/ Democràcia 4.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica d'Esperits, Anisats, Aiguardents i Licors de Josep Carulla, al c/ Acadèmia, o sia, fora l'antiga muralla, al «ensanche de San Antonio». L'aniset Carulla era la marca més coneguda de l'empresa, «sin rival en su clase», tot i que hi havia competència.
Cal fer notar com en aquells anys, la majoria de la producció era de quilòmetre zero, i les capitals s'autoabastien de la majoria de productes de primera necessitat. Mentre que ara lo comerç lleidatà deu vendre una minsa part del gènere de producció local, i la resta és a base de CO2 de transport.
La marca Carulla mostrava sense vergonya l'escut de la ciutat i un lleidatà amb faixa i barretina i la manta a l'espatlla, amb una ampolla a la mà i la copeta a l'altra.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Josep Gaia, c/ Pescateria, amb venda de maquinària per a vins i per a cosir, quina estranya combina, oi?
Serralleria de Martí Farrarons, al passeig de Ferran 37, a on muntaven premses d'oli i de vi. Una serralleria ben potent.
Fàbrica de cerveses i gasoses d'Antoni Brugulat, a la rambla de Ferran 20, premiada a l'Exposició de Lleida de 1879, probablement la primera exposició moderna a la ciutat.
Comerç de Pons i Carrera, amb dos botigues, c/ Major 68 i plaça de la Paeria, amb articles de «señora y caballero», no queda ben clar quins.
Comerç de Grans de Jaume Morera, c/ Blondel 51.
Comerç d'Enric Mias, c/ Major 15, amb comerç de «géneros nacionales y extranjeros».
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Magatzem de ferro i carbó, de Jaume Escolà, c/ Cabrinety 9, imprescindible com a combustible a l'època.
Magatzem de teixits de Joan Gosé, c/ Major 34.
Magatzem de Josep Capdevila, c/ Major s/n per a venda de llits de ferro, cristalleria i pisa, entre altres.
Mostany i Companyia, serradora de fusta fundada al 1823, a fora el pont, a la sortida de la ciutat, amb màquina de vapor pròpia.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de camises de Francesc Vinós, rambla de Ferran 20.
Taller de caldereria de Francesc Blanc, c/ Cabrinety 24, a on muntaven destil·ladors per a les fàbriques de vins i d'extracció d'oli de pinyola.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Editorial de Josep Sol i Torrens, c/ Major 13, la llibreria, i Blondel 10, lo taller. Fundadal al 1843.
Adrogueria de Domingo Sala, a la Plaza, diu, en lloc de c/ Major 28. S'hi podia comprar des de pintures a pólvora i perdigons.
Magatzem de ferreteria i bijutera de Joan Banqué, als Porxos de Baix, 10.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Taller del Rellotge dels germans Armengol, també hi feien premses portàtils, potser per fer-se l'oli i lo vi a casa. S'emplaçava al «ensanche de la estación», o sia, a la rambla de Ferran ampliada que hi menava.
1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La fàbrica de licors d'Enric Lamolla, fundada al 1835, una de les indústries més potents a la ciutat durant lo segle XIX. No podem assegurar que fos una imatge real, però podria ben bé ser, amb la fumera de la màquina de vapor al darrere. S'emplaçaria cap a l'estació, amb lo riu ben a prop, que s'hi veu al fons de la imatge, per tal de proveir-se d'aigua sense problemes.
Fundada per Joaquim Lamolla, qui va establir una destil·leria a la ciutat després d'arribar d'Itàlia amb el cognom original Lammoglia. Es dedicava a la producció d'aniset, ponx (com lo famós PUM!, fet amb rom de Jamaica) i altres licors com ginebra Estrella o lo licor estomacal Tute.
Fundada per Joaquim Lamolla, qui va establir una destil·leria a la ciutat després d'arribar d'Itàlia amb el cognom original Lammoglia. Es dedicava a la producció d'aniset, ponx (com lo famós PUM!, fet amb rom de Jamaica) i altres licors com ginebra Estrella o lo licor estomacal Tute.
1898. Ponx PUM!, d'Enric Lamolla, Lleida.