1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). El teatre d'operacions o quiròfan del barracó hospitalari del campament, amb els diversos aparells i estris. Atenció al cartell prohibitiu de fumar i escopir (en castellà), que òbviament si hi era, era perquè es tractava de fets habituals en la població en aquells temps. |
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). A la taula d'operacions. Les fractures devien conformar un dels grups de pacients més habituals. Però la principal amenaça per a la salut dels treballadors, i per a la continuïtat de les obres, eren les pandèmies de l'època, com la del tifus, que amb les mesures preses sembla que va evitar durant els més de tres anys que durà la construcció del pantà. |
|
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «El Diluvio», de 14 de febrer (ARCA). Als accidents i lesions pròpies de la feina i tasques físiques que s'hi feien, se n'hi afegien d'altres, resultat de baralles, batusses i altercats. Aquesta notícia parlar de la bullanga entre una brigada d'obres i el capatàs, prop de la Guàrdia de Tremp. Podem deduir que del tracte fatxendós i perdonavides de l'encarregat als treballadors, en resultà una desigual picabarralla de 57 contra 1, amb la conseqüència de ferides i cops per cap i cos, a cops de pedra i d'eines de treball. La GC (espanyola), aleshores desplegada al territori, s'encarregà d'agafar els onze agressors més actius. De feina, doncs, per al metge del campament no podia faltar-ne. Gràcies al tren Renard, la companyia constructora s'assegurava el trasllat de material per carreteres que, sovint, no eren aptes per a la resta vehicles pel seu mal estat derivat de condicions meteorològiques i falta de manteniment. Aquell mes, el túnel de desviació de la Noguera per sota de Susterris, ja era acabat. |
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicidad», de 25 d'agost (ARCA). La data de l'explosió balla uns dies d'un diari a l'altre. Durant una gran tempesta, amb forta ventada i pluja torrencial, i amb aparell elèctric imponent, «una chispa cayó en el depósito de dinamita» que hi havia a uns tres-cents metres del campament. Els 40.000 kg d'explosiu feren saltar les finestres de Tremp i tot. Fins i tot a Talarn alguns envans de cases s'esquerdaren o caigueren. Aquella dinamita valia més de 100.00 pta. |
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Veu de Catalunya», de 26 d'agost (ARCA). Ací s'especifica que l'explosió fou deguda a la caiguda d'un llamp, «produint una flamarada i soroll jamai sentits per nosaltres». L'ona expansiva afectà també el campament dels treballadors, tot just a l'hora del sopar, entre 7 i 8 del vespre (quan no hi havia canvi d'hora de rellotge, ara fora més tard). «A Tremp la cosa va produir un pànic tremendo. Ningú s'explicava el fet... Moltes portes s'obriren i fins se varen rompre alguns panys». De primer, doncs, els semblà un fenomen paranormal, fins que arribaren les noves. La comunicació no era gaire ràpida i donava peu a aquestes males interpretacions... Ara, això sí, «se treballa en les obres com si res hagués passat». És el capitalisme, estúpids, que diria aquell. |
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «El Diluvio», de 12 d'octubre (ARCA). Tal dia tingué lloc un «mítin monstruoso» per tal de protestar per l'actuació de la companyia en aquella catàstrofe provocada per l'explosió de les 40 tones de dinamita. Va acordar-s'hi crear una comissió de defensa del país. O sigui: va aconseguir-se de calmar els ànims de la gent de país després d'aquell enorme ensurt, sense aclarir gran cosa més. Hi hagué força agitació a la comarca, «temiéndose accidentes en el caso de no dar cumplida satisfacción al país». Una comissió i a córrer, i endavant amb les obres. |
1913. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «Cu-cut!», de 13 de novembre (ARCA). S'hi parla del Pallars com a sucursal del Canadà i s'hi critica l'ambient social provocat per les obres i l'amuntegament de treballadors a la zona. «Allò és xauxa, amics; allí cantaores a tots els cafès, allí concertistes de guitarres i bandúrries», en explícita referència al costum dels treballadors arribats de zones meridionals peninsulars. El joc de cartes (l'escambrilla) amb apostes de sumes importants era continu, tota la nit, «i allí tothom té dret a lo que li doni la gana», sempre que dugui la butxaca ben plena. El text, doncs, és una de les poques denúncies de la situació social a la comarca durant les obres. S'hi fa constar també que després d'aquella explosió i de les promeses del representant de la companyia, la gent se n'hagué de pagar els desperfectes de la butxaca, «perquè els canadienses diuen ara que no afluixen la mosca». Fins i tot s'hi explicita clarament que les dones de mala vida que ja no eren volgudes per a la prostitució a Barcelona eren enviades cap a Talarn, que «els canadienses s'ho empassen tot». I s'hi descriu, sense detalls, un fet atroç com fou «de penjar una donzella, nua, per sota l'aixella, amb unes cordes, de l'armadura d'un pont en construcció, mentre els grans bagarros [vagants], ubriacs ja, tornaven a ubriagar-se [emborratxar-se]». Imaginem-nos, doncs, tot allò que no transcendí ni s'escriví del tracte aquelles pobres dones. Sí que se sap i és publicat, l'augment de prostíbuls al llarg i ample de la carretera que pujava a la comarca, abans i després dels Terradets. |
1914.L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicidad», de 30 de maig (ARCA). En aquesta altra ocasió, en ple desgel primaveral, i en contra del que estipulava la contracta, la companyia impedia el pas lliure «de los maderos que bajan del Pirineo», és a dir, hi hagué gran dificultat per al pas dels raiers. Se'n preparava una altra manifestació. Sembla que se'n van fer un tip de protestar i cridar al llarg d'aquells anys, els pallaresos. Sense resultats. Com tots els catalans, cent anys després, amb les manifestacions del procés. Molta roba i poc sabó. |
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicidad», de 9 de juny (ARCA). Una altra explosió d'un polvorí a començament del mes de juny, també per causes de forta tempesta. Davant l'avinguda de l'aigua, els treballadors s'aixoplugaren en un cobert a on hi havia 100 kg d'explosius. Fos per un llamp, fos per alguna cigarreta, hagueren de sortir-ne cames ajudeu-me. Un xicot de 22 anys hi perdé la vida, a banda dels ferits. Tot plegat, una tasca gens agradable per al metge del campament: «los heridos ingresaron en el Hospital de la Canadiense». |
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicdad», de 10 de juny (ARCA). Un típic accident, dels incomptables que se n'hi degueren produir: un treballador, de 18 anys, aixafat per una vagoneta, i que hi morí. |
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «El Diluvio», de 12 de juny (ARCA). La desgràcia del pobre xicot murcià. Res no s'hi diu mai a les notícies de si les condicions de treball eren així o aixà. Llavors no hi havia condicions de treball, només treball i punt. |
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicidad», de 19 de juny (ARCA). Les baralles amb navalla, per les mil petites o grans renyines imaginables, una altra de les situacions que provocaven ferits i feina per al metge del campament. |
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «El Diluvio», d'11 de juliol (ARCA). El cos d'una dona sota un pont provisional que s'havia fet a Talarn, una jove vinguda des de Rialp a alguna de les fondes -o altra mena de locals-, «donde se hallaba sirviendo, y que fue reprendida por dejar penetrar en un campo de cebada el ganado que guardaba, lo que hace creer que se trata de un suicidio». A veure qui s'ho creu, oi? Però així es tancaren tants i tants casos, especialment de dones, de maltractes a, i morts de. |
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicidad», de 22 de juliol (ARCA). Una explosió per un cartutx de barrina provocà la mort d'un operari, «a las tres horas de haber ingresado en el Hospital de la Canadiense». Un dia de feina i tristor per al nostre metge tortosí. Ara que hi penso, amb tal quantitat de treballadors, és probable que alguna altre metge o si més no infermer l'ajudés en les tasques mèdiques i assistencials. |
1915. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicidad», de 20 de juny (ARCA). Un treballador aixafat per un tren Renard, que portava pedra cap a la fàbrica de ciment, amb fractura de maluc. |
1914. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). «La Publicadad», d'11 de setembre (ARCA). Un vigilant de l'obra, conegut com al Panxeta, va descobrir la desaparició de material. Se'n descobrir el lladre: un electricista madrileny que traficava amb el coure. En aquells anys, doncs, s'hi conegueren al Pallars Jussà tota mena de causes mèdiques, policials i penals derivades de les obres i de la ingent concentració humana. |
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Vista interior de la gran sala de malalts, amb estufa i tot. |
1913-14. L'Hospital del campament de «la Canadenca» a Talarn (el Pallars Jussà). Col·lecció fotogràfica d'Albert Anguera (ACPJ). Una vista del quiròfan, amb dos nens asseguts als peus del metge. Probablement, a l'hospital s'hi atengueren també els habitants del poble de Talarn. També hi veiem algun dels ajudants del Dr. Anguera a l'hospital del campament. |