La lluita de color entre el carabassa i el taronja.
No només tenim noms de colors relacionats amb flors, sinó també amb fruits, com el carabassa, actualment transformat en taronja. Sembla que els costums alimentaris han variat al llarg d'aquest darrer mig segle, i la taronja ha desplaçat la carabassa en la denominació del color. A la plana lleidatana, no es deia d'altra manera: no som país de taronges, sinó d'hortolans i, per tant, de bones carabasseres. Potser el retorn, com a moda dietètica, del consum de sopes i purés de carabassa, ajudarà una mica a la recuperació del nom del color, carabassa vs. taronja. En canvi, no crec pas que lo Castaween mos ajudi gaire.
No tinc ni trobo gaire informació sobre l'abast de tots dos termes en la nostra llengua com a denominadors del color. El dibuix bàsic dialectal diu que el mot carabassa és més propi dels parlars occidentals, també del tarragoní i del balear, mentre que el mot taronja fora més aviat freqüent en la resta de dialectes orientals. Com a noms de fruita, són mots que remunten als mateixos orígens de la llengua literària. No tinc referències de quin fou primer per al color o si tots dos han tingut un desenvolupament paral·lel com a nom del color.
Joan Coromines, DECLC en línia.
Etimològicament, els orígens del mot carabassa han estat sempre borrosos fins que Coromines va establir que fora un mot preromà ibèric amb una base *carapaccia/*calapaccia, «d'on les formes fraternes cast. calabaza, i port. cabaça». Aquesta «vella base hispànica, estranya al llatí i a l'indoeuropeu,... va designar cobertes vegetals, tèxtils o animals, a manera de closca, i eles éssers protegits per aqueixes dures cobertes, incloent-hi la tortuga». D'on sorgirien, per designar l'animal, calàpet (cast. galápago) i port. carapaça, cast. caparazón per designar-ne la coberta.
Carabassa >carbassa «en català oriental, però amb la segona a conservada en els altres dialectes, incloent-hi el valencià, el balear, tota la Conca de l'Ebre, gran part del centre del català occidental i algunes localitats extremes dins el rossellonès i el català orientals: carabassa en el Conflent i Camp de Tarragona; en canvi, diuen carbassa al Pallars Superior (Tor, Tavascan, Braní, Aiguavella), Tamarit de Llitera i Franga (AlcM), però carabassa a Lleida, Bellpuig i les Borges Blanques».
.jpg)
Petit Atles Lingüístic del Domini Català:
592.Carabassa (enllaç).
Distribució dialectal de la pronúncia del nom de la cucurbitàcia.
La lluita de color entre el carabassa i el taronja.
L'etimologia de taronja remunta a «l’àrab turunga que designà altres citrus, i a València també la taronja, d’origen indopèrsic en àrab. Primera documentació: toronja, c.1270; taronja, c.1330, Muntaner». L'evolució fonètica del mot taronja ha set molt més llarga i complexa per mor de la vocal de la síl·laba inicial (taronja, teronja, toronja, turonja, tronja) i de la consonant darrera (palatal o africada, sorda i sonora), cosa que dona al mot una àmplia llista de variants al llarg i ample dels territoris catalans.
.jpg)
Petit Atles Lingüístic del Domini Català:
596.Taronger. (enllaç).
Tractament dialectal de la vocal inicial. La forma toronja sembla predominant en la llengua medieval, segons Coromines, tot i que taronja ja es documenta en Muntaner, que relata com «l’any 1274, els reis de Castella, rebuts per Jaume I "a la ciutat de València --- jocs --- anar ab armes — ab carretes per la Rambla, e batalles de taronges e encortinaments"; també a la coronació d d'Anfós el Benigne a Saragossa, on Muntaner pren part amb la delegació valenciana, ens descriu la batalla de taronges que forma part d’aquelles festes». Afegeix el nostre savi que aquestes citacions són «passatges de gran importància històrica, en tant que proven que 36 anys després de la conquesta de la capital valenciana, ja hi havia a l’Horta, collita copiosíssima de taronges, que permetia balafiar-les en grans i luxoses "batalles"; evidentment, doncs, conreu ja practicat en gran pels moros valencians, desmentint l’afirmació que ha circulat que aquesta fruita havia estat portada a Europa de l'Índia pels portuguesos. El que ja pot ser veritat, i sembla ser-ho, és que els portuguesos, a primers del s. xvi, en portaren uns tanys que, empeltats, convertiren una vella mena de taronja més àcida, en la dolcíssima moderna».
.jpg)
Petit Atles Lingüístic del Domini Català:
630.Taronger. (enllaç).
Tractament dialectal de la palatal postconsonàntica.
La lluita de color entre el carabassa i el taronja.
Pastanagues i moniatos també comparteixen color amb carabasses i taronges. Només conec el cas del lleidatà que fa servir pastanaga per al color, i reservat al cas del cabell, sinònim de panotxa, per indicar un color molt pèl-roig.
Mapa lingüístic del mot carabassa o taronja (mapologies.com).
La lluita de color entre el carabassa i el taronja.
En les llengües europees, la majoria de romàniques i eslaves han adoptat formes derivades dels orígens sànscrits i perses del mot taronja, en variants com fr., angl. orange, cast. naranja, port. laranja, it. arancione, que bàsicament coincideixen amb el nom del fruit a tot arreu. Hi ha la curiositat del fruit i color carabassa o taronja designats com a portugal: expandits des del nord d'Itàlia cap a Grècia i Romania en el segle XVI. El domini de mars i continents dels portuguesos en aquell segle dels descobriments provocà que el fruit (o noves varietats) hi fos més conegut i preuat, amb adopció del nom dels portadors. Curioses ziga-zagues que té l'etimologia, oi?
La lluita de color entre el carabassa i el taronja.
(enllaç)
Pintures de les piràmides egípcies.
1889. Toulouse-Lautrec.
Molin Rouge.
1895. Frederic Leiton.
Flaming June.
El color carabassa és considerat un color vitalista i energètic. Els egipcis l'usaren per al color de la carn en les pintures de les piràmides. I els artistes moderns per representar l'esplendor de la vida, com Leiton, o la fogositat de la carn, com les ballarines, per dir-ho finament, parisenques del Lautrec. En canvi, per als hare-krishna budistes representa un estadi d'il·luminació... En aquest món nostre, no saps mai a on és la veritat...
Per acabar, un parell de frases fetes. L'una, aquella de donar carabasses, tan usual en els meus anys joves i ara en vies d'extinció, tant en l'àmbit amorós com en l'escolar... També cal afirmar, per a qui sigui fidel amador d'aquest color, que si t'agrada el carabassa, l'amor hi passa. Amb taronja les rimes són més complicades: esponja, monja, canonja...
Quina la fem? Canal Whatsapp
