Seguidors

20240106

[2549] Lo vell Pont romà de Lleida

 


1954. El Pont Vell romà de Lleida.
Josep Lladonosa, «La más antigua descripción del puente de Lérida»
«Labor», de 27 de gener (FPIEI).
Dibuix del pont romà medieval, recreat per l'artista L. Montull.

1954. El Pont Vell romà de Lleida.
Josep Lladonosa, «La más antigua descripción del puente de Lérida»
«Labor», de 27 de gener (FPIEI).
Detall recreat del pont lleidatà medieval, amb el campanar de l'antic Sant Joan al peu de la Seu Vella.

1954. El Pont Vell romà de Lleida.
Josep Lladonosa, «La más antigua descripción del puente de Lérida»
«Labor», de 27 de gener (FPIEI).
El vell pont de pedra de la ciutat, que fou arrasat per l'avinguda de 1907, ja no era el ver pont de l'època romana. Havia sofert més d'una profunda intervenció, probablement fruit de sengles riuades, i al tombant del segle XIX al XX en conservava només alguns fonaments, que es perdrien en fer el nou pont de ferro desplaçat una miqueta avall al costat del vell de pedra.

Al 1210, el rei Pere I va prohibir-ne l'edificació a sobre (a l'estil del Ponte Vecchio florentí, per entendre'ns) i també instava a no edificar a l'areny i al Cappont, per tal que les avingudes de les aigües no hi trobessin impediments ni obstacles que les fessin pujar de nivell i poguessin inundar la ciutat. En aquells temps, l'areny major era una gran esplanada i autèntica illa, car un braç menor del riu cap als afores, cap al convent de Sant Agustí, hi feu necessari un altre pont pràcticament fins al segle XVII o XVIII. 

En aquell segle XIII, els ferrenys fonaments petris del pont encara eren els originals romans, i segons la lectura del document custodiat a l'Armari de Privilegis de la Paeria a què al·ludeix l'historiador Josep Lladonosa, podria haver sigut una construcció a mig camí entre el Pont del Diable de Martorell i el d'Alcàntara lusità, a parer de l'il·lustre historiador.

1998. El Pont Vell romà de Lleida.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit».
«Saxem ingenti quem pons amplectetur arem hiberus passarus aquas».
La citació de Lucà, ara en fa poc més de dinou segles, sobre el riu Segre que «amb ses grans arcades l'abraça escamarlat un pont de pedra que resisteix les pluges hivernenques, segons la versió de Llorenç Riber». El verb escamarlar és un derivat de cama, i vol dir escarranxar-se. O sia, interpretem poèticament que vol dir ben ample de cap a cap, i capaç d'aguantar les riuades, problema sempre principal dels ponts dels nostres rius pirinencs fins al segle XX.
 
1860. Charles Clifford. Lo Pont Vell de Lleida.
La primera fotografia de Lleida del fotògraf reial de la reina (espanyola) Isabel II fou dedicada al nostre auster però magne pont. Que ja no era, després de refet en diferents ocasions al llarg de l'Edat Moderna, de la factura de l'original romà.
1870 ca.—1907. Lo Pont Vell de Lleida.
Al cap de vuit o deu anys d'aquella primera imatge del pont lleidatà, la riuada se n'havia emportat els arcs de la part de ciutat, substituïts per un entramat de fusta (després de ferro, per causa d'una altra avinguda), i tampoc ja no hi romanien ni el gran edifici del cos de guàrdia que hi hagué a l'entrada de Cappont, ni les casetes dels burots que en cobraven l'impost de pas. 
No tinc la referència d'aquestes dues fotos estereoscòpiques, de com era el nostre pont al tombant del segle XIX al vintè.
1870 ca.—1907. Lo Pont Vell de Lleida.
Imatge de l'arxiu de la revista «Ciudad», publicada a l'ocutbre de 1953. S'hi veu el detall del tram de ferro del pont anterior a la riuada de 1907. Al fons, l'esplanada de la plaça Cabrinety (futura Plaça de la Pau del gobierno civil espanyol) encara no era guanyada al riu. En primer terme, una rastellera de canyes i el pescador retratat amb barretina i tot.



[2425] L'illa de Mallorca lleidatana: l'areny de Cappont


Quina la fem? Canal Whatsapp