L'homenatge esplèndid de «The Artist» als inicis muts d'aquesta art, que ha triomfat en el regne hollywoodià d'aquesta indústria, és una magnífica notícia. Sempre és bo que l'art triomfi per sobre la indústria. També és remarcable l'esforç pedagògic d'Scorsese a «Hugo» per recuperar la memòria de Méliés. Ara fa cent anys, l'expansió del cinema, també a Lleida, era ràpida i exitosa. Entremig dels espectacles de l'època, dominats per les clàssiques sarsueles i algunes representacions teatrals, el cinema arribava i arrasava amb el seu realisme, la seua vivacitat, la recreació del món i la recuperació del relat sentimental més veraç i apassionat que mai. De seguida, les companyies ambulants deixen pas a les representacions cinematogràfiques en salons i cafès, però ben aviat ja en teatres i en sales construïdes expressament a tal fi.
Seguidors
20120310
20120306
20120304
[110] Canal de Seròs, 100 anys
La Canadiense (modernament normalitzat en La Canadenca) era el nom de l'empresa que va construir els canals de Balaguer i de Seròs, els pantans de Sant Antoni i Camarasa, i algunes altres obres hidràuliques per tal de fer negoci amb l'abastiment elèctric del Cap i Casal, en plena expansió de l'electrificació industrial. Podríem dir que fou la primera multinacional que s'establí a les comarques lleidatanes, del Pirineu a la plana, i en aquells temps d'ara fa justament cent anys, va donar feina a nombrosos pagesos dels encontorns. El meu repadrí del Soleràs hi acudí tota la temporada de construcció, des de la tardor de 1912 a la primavera de 1914, amb un carro de trabuc, ideal per al transport de terra, runes i pedres. Hi guanyà (hi suà a pic i pala) una petita «fortuna» per a l'època, i amb aquests diners pogueren comprar un petit tros d'«aulivers» a Granyena de les Garrigues. De fet, un bon tros ho esdevindria amb el temps i amb les espones que el repadrí hi va refer amb els dos fills rascant serra amunt, abans que tots dos morissin per atacs d'apèndix, ja que a pas de carro no pogueren ésser a temps d'arribar a l'hospital a Lleida. D'aquesta forma tràgica, aquest tros passà a l'herència de la meua padrina, i a través d'ella a les mans del meu pare, que l'acabà d'adobar i de posar en plena producció (per tant, cal prendre's el significat de «passar a les mans» en sentit literal). En definitiva, una família lligada a la història de la construcció del Canal de Seròs i de l'electrificació i modernitat de les nostres contrades. Tot i que el lligam no vingué per les accions que posseïssin de l'empresa, sinó de la força dels braços i de la pudor de la suor que hi esmerçaren.
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall d'un dels «trenquets» de vapor per al trasllat de materials. Tots a punt per al «retrato» i per a la història. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Els encofrats de fusta per al revestiment formigonat del canal, un cop ja excavat, prop del campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les embastides. Al fons, el campament de la Canadiense a la Bordeta, actualment Parc de l'Aigua. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes des del pont del camí de Granyena. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes i del pont del camí de Granyena. Un dels traginers, amb carro de trabuc i mula, qui sap si l'atzar va fer retratar el meu repadrí? |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de les comportes des del pont del tren, amb el canal ja revestit. |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall dels treballs d'encoframent, amb la Seu Vella al fons (foto: GREC). |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Detall de la construcció cap a Albatàrrec (foto: MDC). |
![]() |
1912-13. Lleida. Canal de Seròs. Homes, mules i màquines, tots junts en l'esforç per la construcció del canal, cap a Torres de Segre (foto: MDC). |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)