1726. Perpinyà, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Plànol de la ciutat de Perpinyà a la primera mitat del segle XVIII, un cop separada de la Catalunya del Sud per causa del Tractat dels Pirineus al 1659. S'hi observen les grans fortificacions de la vila i del castell, antic palau dels Reis de Mallorca durant el segle XIII, quan la ciutat esdevingué capital de facto del regne mallorquí fins a la reunificació amb la Corona d'Aragó del segle següent. La conversió del recinte en ciutadella tingué lloc durant el segle XVI.
1726. Perpinyà, Catalunya.
1726. Perpinyà, Catalunya.
Detall de la ciutadella de l'antic castell, que domina des del sud tota la ciutat, també del tot abaluardada. S'hi indiquen les portes de la ciutat: de Sant Martí (E), de la Sal (F), de Santa Maria o del Castillet (G), de Canes (a l'esquerra, H).
1726. Perpinyà, Catalunya.
Alguns plànols de les ciutats catalanes que havien passat a la corona francesa són fets amb orientació inversa a l'habitual i moderna, o sia de sud (a la part superior) a nord (a la part inferior). Com mirant el país des de París, és clar. És una orientació freqüent en els mapes gavatxos de l'època.
De manera que la Tet tanca la ciutat per nord, a tocar de la porta del Castellet (G), que era lo portal a on naixia lo camí de França. L'antic castell medieval o ciutadella de l'Edat Moderna dominaven la ciutat des del sud. Lo monestir dels caputxins, fora muralla, era emplaçat cap al nord-oest. Un braç del riu era desviat per sota del convent, i entrava i sortida de l'interior dels murs per aquesta part de la ciutat.
1726. Montlluís, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Plànol del castell de Montlluís, antigament dita del Vilar d'Ovança, al Conflent. Signat lo Tractat dels Pirineus, lo mariscal Vauban hi aixecà la fortalesa per protegir pel flanc oest a tocar de la Cerdanya, los nous territoris colonials francesos.
1726. Montlluís, Catalunya.
.jpg)
1726. Montlluís, Catalunya.
A dalt, l'orientació del mapa original, i a sota l'habitual nord-sud, amb lo poble a la dreta de la magna ciutadella. A la porta de la Cerdanya (C), hi arribava des del sud lo camí que venia de la comarca veïna. La Tet tancava la fortalesa pel septentrió, al costat del qual també s'hi dibuixa el poblet de Fetges.
1726. Salses, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Aquest plànol s'orienta més d'acord amb la nostra habitud, només que posat pla, per tal d'encabir-lo en l'atapeït espai del mapa. La vila de Salses és més al sud de la ciutadella militar, aixecada pel rei Catòlic cap a la darrera època del segle XV, i òbviament reforçada pels gavatxos al segle XVII, segons les noves necessitats de fortificació contra l'artilleria, amb alts i gruixuts baluards. No correspon, doncs, a cap antic castell medieval del poble de Salses.
1726. Salses, Catalunya.
La comunicació de la fortalesa amb l'estany era directa. L'estany ha sigut la frontera secular dels Països Catalans amb Occitània, i per això també es coneix com a estany de Leucata, primer poble occità a la part nord de l'albufera.
1726. Prats de Molló, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Ací l'orientació és nord-sud, o sia, la que tenim més acostumada. Dalt de tot, lo castell de la Guàrdia. A sota, la vila emmurallada, amb l'església ben destacada. Lo riu Tec passava ran de muralla per la banda meridional.
1726. Prats de Molló, Catalunya.
Detall del castell i de la vila.
1726. Els Banys d'Arles, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
La petita fortalesa dels Banys, de baluard ben potents, a sota del Tec. A l'est, l'antic poble medieval dels banys romans, sense muralla.
1726. Vilafranca del Conflent, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo fort Libèria dominant la ciutat. Mai tan ben dit: fou aixecat per Vauban al 1680 per sotmetre el territori català desmembrat i passat a possessió francesa. Diu la llegenda del plànol que hi havia un túnel subterrani fins a la vila. No ho puc confirmar; en canvi, els 800 graons de l'escala que hi pugen, són ben reals. Cal agafar aire, i pit i amunt!
1726. Vilafranca del Conflent, Catalunya.
Detalls del fort i de l'allargassada vila closa per sota de la Tet, encara avui conservada. Desconec l'origen del nom del castell (Libèria), però ja té conya: un nom llibertari per a una ciutadella construïda (com totes les fetes a Catalunya al llarg de l'Edat Moderna) per subjugar-nos.
1726. Cotlliure, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
Una de les viles avui més turístiques del nord català, a la Costa Vermella, amb la vila closa i lo castell a una banda, i los ravals de les cases de pescadors a l'altra, ja fora muralla. Dalt del tossal, a l'oest, lo fort de Sant Telm.
1726. Castell de Bellaguarda, Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
L'antiga fortalesa que guardava el principal camí cap a la Catalunya sud. Fou refortificada amb dobles línies de baluards per Vauban cap al 1680. Fins aleshores, com a possessió catalana, no havia sigut gaire important, car no defensava cap frontera, que no hi era pas. A l'esquerra, el camí del Coll de Panissars (D), de bon record per als exèrcits catalans medievals. A la dreta, lo camí vell del Pertús (C), per a on actualment hi passen la carretera i l'autopista, i a on hi ha lo monument de la piràmide catalana, que alguns anomenen Porta de Catalunya: en tot cas, de la Catalunya Sud, oi?
1726. Mapa del Principal de Catalunya.
«Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena Darnius... conde de Darnius...» (Gallica).
La llegenda (en el castellà obligat del Regne espanyol) del mapa del comte barceloní. Més de mig segle després del Tractat dels Pirineus, i malgrat la seua filiació borbònica, l'autor no pogué deixar de dibuixar-hi una part essencial de Catalunya, la del nord, llavors ja posseïda pel regne gavatxo. En canvi, molts compatriotes dels temps presents ni hi pensen, en la catalanitat intrínseca d'aquests territoris, i s'afanyen a certificar la frontera artificial, política i militar que se'ns imposa de part dels Estats veïns. Fixeu-vos que l'element més destacat de tots els pobles, viles i ciutats de la Catalunya Nord són les fortaleses i castells que servien per subjugar-nos.
Lo pensament, per si sol, no canvia la realitat, però n'és un primer pas per atènyer l'objectiu desitjat de la nació reunificada i lliure.
[490] Vistes catalanes del Sis-cents
