Anys 2020. Fulleda, les Garrigues.
1845 i ss. Fulleda, les Garrigues.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Lo poble de Fulleda és a la part de les Garrigues pertanyent a l'arquebisbat tarragoní. En aquells temps, a mitat del dinovesc segle, hi havia una norantena de cases, amb uns 35 veïns i uns dos-cents habitants, amb una mitjana de gairebé 6 per casa. Devien ser dades de començament del XIX, ja que al llarg del segle encara havia d'augmentar cap als 400, fins que a l'arribada de baixada demogràfica, ja abans de la guerra del segle XX, començaria a delmar lo poble i les Garrigues senceres.
Lo castell i la torre quadrada eren pràcticament derruïdes. Al terme, sovint boscós, s'hi trobaven algunes fonts amb aigües de bona qualitat. Vinyes i auliverars, pinedes i arboçars i rouredes. Encara que los camins no es trobaven en gaire bon estat, rebien correspondència diària des de les Borges. És curiós que se'n destaqui la producció d'anís, que es feia a partir dels fonolls. No crec que es tractés de cultius, sinó d'aprofitament de les plantes silvestres del terme.
Un terç del pressupost ja se l'emportava lo secretari. No s'hi menciona l'existència d'escola per als xiquets.
.jpg)
1869. Fulleda, les Garrigues.
«Diario de Barcelona», de 15 d'abril (ARCA).
Les partides de bandolers que rondaven per zones rurals de difícil accés i amb bons amagatalls, solien extorsionar grans propietaris tot exigint-los algun rescat. Moltes d'aquestes colles provenien de les files dels exèrcits carlins, que entre guerra i guerra (la darrera del 1872 al 76) bé que havien de menjar.
1874. Fulleda, les Garrigues.
«Diario de Barcelona», de 6 de maig (ARCA).
La Baixa Segarra garriguenca era zona d'operacions carlines per l'orografia, que permetia certa seguretat a les partides de soldats.
1885. Fulleda, les Garrigues.
Setmanari «El Perro», de 20 de desembre (FPIEI).
A la cèntrica plaça lleidatana de la Llibertat, la de Sant Francesc, hi hagué disputa entre alcalde i mestre. Pecat que no sapiguem per què!
,%2011-10-1890.JPG)
1890. Fulleda, les Garrigues.
«El Eco de Cervera», d'11 d'octubre (FPIEI).
A l'època ho tenien clar: a Fulleda i Forés eren los límits de la Baixa Segarra, subcomarca que incloïa també de l'Espluga Calva, Los Omells i Rocallaura en amunt. De tots aquests, fins no fa gaires anys, se'n deia segarretes. La microcomarcalització moderna, que va trencar aquells més amplis marcs geogràfics que encara tenien fa cent anys, està fent desaparèixer aquestes nocions de segarretes, urgellencs (tots los de la plana i zona regable del canal), garriguencs per als pobles del Segrià sec, etc.
La notícia parla d'una colla de lladregots que rondaven per aquesta aspra zona, molt avinent per amagar-s'hi de la temuda Guardia Civil (espanyola), que (llavors com ara) repartia mastegots.
1896. Fulleda, les Garrigues.
«Anuari Riera» (BDH).
A final de segle, hi havia mig miler d'habitants, la xifra màxima de la història. Lo poble era aturonat i lo terme «montuoso y quebrado», en definició presa del Madoz. És sorprenent, però hi hagué dos barberies i s'hi guanyaven la vida: prova del costum masculí de fer-s'hi afaitar cada setmana. Amb l'arribada de les màquines elèctriques, lo negoci decaigué a la força. Fins avui: a Lleida i altres ciutats, los magrebins hi tornen a obrir establiments, generalment més bé de preu, i tornen a fer anar la navalla.
Encara més: quatre tavernes o cafès! Un estanc, un ferrer i quatre botigues. Això sí que era consum de proximitat. Ara sort en tenen, a Fulleda i altres pobles garriguencs i del país, dels serveis porta a porta d'Amazon i companyia. També tres molins, probablement algun de farina i, sobretot, oliers. Sí que a l'acabament del segle hi havia escola, regentada per una mestra.
Segle XIX. Fulleda, les Garrigues.
Un dels patriarques avantpassats de la família Cantó fulledenca, amb vestit de mudar i barretina musca (enllaç).
1908. Fulleda, les Garrigues.
«Anuari Riera» (BDH).
Passats una dotzena d'anys, los dos dels molins oliers encara anaven. S'hi esmenten los noms de les primeres autoritats locals, sense oblidar-se del mossèn, només faltaria. Lo secretari, que (recordem) s'emportava bona part del pressupost municipal, era l'encarregat de trametre les dades municipals a l'anuari. De cafès, un parell, lo del raval (l'arraval en terminologia lleidatana) i lo de la plaça. Un parell més eren més aviat tavernes, a on s'hi podia fer un got de vi, però sobretot anar-hi a buscar les garrafes per al consum familiar. En començant lo segle XX, ja disposaven de taxi, que era un servei de carruatges.
,%2012-9-1903.JPG)
1903. Fulleda, les Garrigues.
«El Porvenir», Valls, de 12 de setembre (XAC).
Als pobles segarretes i garriguencs meridionals, eren freqüents les relacions comercials i de proximitat amb pobles tarragonins de l'arquebisbat. Sempre se'n dona notícies en publicacions de la Conca o de l'Alt Camp. A la Festa Major, no hi podia faltar l'orquestra, llogada precisament de la capital vallenca. Llavors, los músics s'instal·laven a dispesa al poble, per fre-hi les funcions de ball, de concert i... de missa!
,%2027-9-1903.JPG)
1903. Fulleda, les Garrigues.
Setmanari «La Conca de Barbarà», Montblanc, de 27 de setembre (XAC).
En aquells temps, la compra a fiar era habitual, però de tant en tant comportava algun disgust. Aquests paios de la Cooperativa Fulledense no deixaven lo poble amb gaire bona reputació.
1912. Fulleda, les Garrigues.
«Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana», Palma de Mallorca,
de març (ARCA).
Lo butlletí dialectal que Mossèn Alcover havia iniciat al 1901 tenia molts capellans i preveres com a col·laboradors arreu dels Països Catalans. A Fulleda, lo rector Francesc Josep Porta en fou un dels informants, lo qual trameté a Mallorca «uns quants paquets de cèdules, molt escollides, fetes amb gran seny i fina competència».
1909. Fulleda, les Garrigues.
Una disquisició lingüística de mossèn Porta sobre lo neologisme míting, en què defensa l'adaptació ortogràfica del mot al català, llavors encara sense les normes fabrianes publicades. Fa tristor de veure com los mots amb què acaba l'article són ben vius encara a la nostra societat: «i avui dia retuts, esporucats, casi sens alè de vida amb tota pena del nostre cor veiem que a casa nostra manen los forasters». Per cert, que si fos per mi, faria que la norma digués que cal escriure mítinc, igual que tinc o vinc o cinc o ornitorrinc, i fora excepcions!
,%202-10-1909.JPG)
1909. Fulleda, les Garrigues.
Defensa del fet de sermonar en català. Quan mirem enrere, descobrim que ens ho hem hagut de suar tot molt, i quan mirem endavant, encara hi ha molt per suar. Tot i la meua aversió anticatòlica i antireligiosa en general, cal retre honor a la clarividència i patriotisme del mossèn fulledenc (desconec si fill del poble): «És, doncs, molt convenient, just i posat en raó que honrem la llengua catalana servint-nos-en per alabar a Déu, la Verge i els sants».
,%207-5-1910.JPG)
1910. Fulleda, les Garrigues.
Poemeta moralitzant amb to de faula i cançoneta popular: la cabreta que segueix lo minyó i entra a casa, s'estampa contra l'espill de l'armari (trémol, que era això: un armari amb mirall). No s'hi reconeix i acaba trencant l'espill, amb lliçó moral per a noies i jovent: fugiu del perill. Cal conèixer-se per evitar accions contraproduents per a si mateix.
1913. Fulleda, les Garrigues.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Lo poble llavors era ben comunicat: tenia l'estació de Vinaixa a una estona de carro. En canvi, actualment los trens passen més de pressa que mai, però no hi paren! Lo país hi posa lo terreny perquè desconeguts hi transitin sense cap, cap benefici local: és la desgràcia del capitalisme globalitzador. Als primers dos decennis del segle XX, ja s'havia iniciat lo despoblament, lent i persistent, de tota la resta del segle i part del que portem.
L'escut municipal del segle XIX portava una creu de calvari. Potser en adoptar lo nou actual l'haguessen pogut millorar!
,%2030-7-1932.JPG)
1932. Fulleda, les Garrigues.
«Aires de la Conca», Montblanc, de 30 de febrer (XAC).
L'arribada de l'electricitat al poble, amb la inauguració de l'enllumenat públic. D'això encara no en fa cent anys. La llum provenia d'una «central instal·lada a base de motor d'olis pesants». No contaminava ni res, oi? Això sí, amb la benedicció del bruixot de la tribu i tot acompanyat de música per a l'ocasió.
1986. Fulleda, les Garrigues.
Mata-segells en català de la fulledenca més famosa, amb motiu del segon centenari del seu naixement. Perquè no sigui dit que no l'anomeno en aquesta entrada del blog.
.jpg)