.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Un esplèndid petit reportatge sobre lo Ton del Tano junedenc (Antoni Cornudellà i Aixalà) i els seus tres fills (Josep, Ramon i Jaume), que varen ser la darrera colla de tapiadors garriguenca i, probablement, de tot Catalunya.
Ja en coneixíem bona part de la història per mitjà del nostre bon company i amic i millor director teatral, Joan Cornudella i Olivart, que l'ha recollida per a la posteritat i ens l'ha anada explicant durant els bons anys compartits d'ideals i de feina. Aquest article, però, té la virtut de ser prou primerenc, potser també premonitori sobre el futur de l'ofici, redactat quan l'amic Joan ben just tenia dos anyets, i son padrí Ton encara s'enfilava parets amunt per treballar la tàpia.
Un gran treball d'exposició d'aquest ofici de la família Cornudella el trobem a «La memòria de la tàpia. Estudi i conservació arquitectònica de les cabanes de terra al terme de Juneda», de Joan Cornudella i Olivart, i Miquel Torrents i Mateus, dins Fites en el temps: VI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues, celebrat al Cogul (Lleida) el 27 d'octubre de 2007. Juneda, Fonoll, 2008. p. 299-317 (enllaç).
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La paret de tàpia: «murs a base de terra humida, maçonada dintre un motlle format per posts de fusta, col·locades a la distància del gruix que havia de tindre la paret». Que sovint era considerable, de 40, 50 i 60 cm, per donar bona base a la construcció i perquè servís d'aïllant durant els boirosos i gelats mesos d'hivern, i les grans calorades de les migdiades estiuenques. La preparació de la terra era essencial per previndre posteriors esquerdes i clivelles, i havia de ser de mena graverosa. Per això, la tàpia fou abundant a les comarques de Ponent, a on la pedra més aviat hi ha sigut escassa.
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Barrejada amb aigua i deixada reposar perquè resultés ben suau i confitada, calia trobar-li el punt d'humitat per tal de procedir a la construcció. L'article ens descriu i dibuixa els estris que s'hi empraven, «d'una simplicitat extraordinària»: tapieres o taules, captaulons o captapieres, risells amb agulletes (tres de mascles i tres de femelles), dos doelles i tres jocs de bastons. Pel que fa a les eines, dos maçons, la corriola o cabra amb corda, ganxos, covinets terrolers, aixada, picotxa, escoda i plomada. Com en tots els oficis manuals, l'experiència empírica i l'ull clínic de l'operari feien tota la resta.
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La tasca es feia «amb ritme airós, ininterromput» i, un cop aixecada la paret, calia desparar-la «segons les normes dictades per la pràctica».
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La descripció del procés és prou detallada.
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Les fotografies dels homes de cal Tano en plena acció ajuden a acabar-se'n de fer una idea.
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
«La tàpia, que tingué tanta aplicació a la ruralia, avui és en ple desús. Les construccions desestimen aquest mena de parets a desgrat de les condicions que tenen com a isolants tèrmics». Ves que no hi haguem de tornar, oi?
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Los quatre hòmens de cal Tano en plena feina.
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
La cabra o corriola.
.jpg)
1965. Los antics tapiadors de Juneda, les Garrigues.
«Oficis que es baten en retirada. Els tapiadors», J. Torrent i Gelonc.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 92, d'octubre (FPIEI).
Lo risell. No només es perden els oficis, sinó les paraules i tot. No busqueu pas el mot risell ni al DCVB. De fet, s'acaba una manera de viure i de veure el món, el dels nostres pares i avis, i això sempre cou. Però com deia el meu pare, amb una conformada conformitat pouada en velles generacions garriguenques, de tota cosa alguna altra en surt.
Quina la fem? Canal Whatsapp
