.jpg)
1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Les precioses imatges són de l'arxiu Adolf Mas (1860-1936) i mostren vistes anteriors a la guerra del segle XX.
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Em fa una gràcia especial de trobar referències geogràfiques a la Segarra històrica, malgrat que tota la part meridional s'hagi enquadrat en la moderna divisió comarcal (i de poca volada històrica i geogràfica, què hi farem!) dins de l'Urgell. Al sud urgellenc, doncs, sempre han sigut segarretes, eixuts de caràcter i de butxaca, com la mateixa terra.
1943. Castells segarrencs. Ciutadilla (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Molts dels topònims de la Segarra històrica remeten a la funció de terra de frontera que va ser al voltant de l'any 1000, entremig del regne àrab de Lleida i els comtats catalans de la Marca Hispànica. Tots els pobles i indrets que tenen per nom Guàrdia o derivats (Guardiolada) remeten a la posició elevada i estratègica que tingueren. També els topònims que porten Miralles: indrets de talaia, als inicis amb simples construccions de fusta i pedra, per vigilar els moviments de l'enemic «y comunicarlos mediante hogueras y otras señales a los defensores de la causa propia».
.jpg)
Joan Coromines, Onomasticon (1989).
La primitiva accepció del mot germànic guardar, mirar (com en occità, italià i francès antic) es manté en aquest bell topònim. GUARDA-SI-VENIUNT>Guarda-si-venes, mira que no víngon, los moros!
.jpg)
Joan Coromines, Onomasticon (1989).
Miralles< llatí MIRACULA, «que prengué el sentit de cim o lloc prominent que serveix de guaita..., sobretot nom de castells i d'altres indrets de gran vista».
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Guimerà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Guimerà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Les Sitges (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Les Sitges (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. La Curullada (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Conjunt en ruïna.
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Montcortés (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Montcortés (la Segarra).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
L'elegant castell de senzilla factura.
Actualment, una marxa senderista, La marxa dels Castells, a punt de fer ja vint-i-cinc edicions, recorre algunes d'aquestes antigues petites fortaleses. La podeu fer en la versió llarga (54 km) o bé curta (37 km), però cal provar-ho almenys un cop a la vida. Un bon entrepà de llangonissa amb porró de vi, us hi espera a l'arribada.
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Castell de Maldà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
.jpg)
1943. Castells segarrencs. Castell de Maldà (l'Urgell).
«Los castillos de la Segarra», Fernando Razquín i Fabregat,
«Ilerda», núm.1 (FPIEI).
Pels dominis del Baró de Maldà, l'escriptor del tombant del segle XVII al XVIII i els seus ancestres.
Quina la fem? Canal Whatsapp
