1918. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Traducció de Josep Carner, Editorial Catalana. Les diverses edicions es feien de portada monocolor diferent. |
1944. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Rètol d'homenatge a la famosa tanca de l'inici de l'obra, a la casa de Hannibal, Missouri, allà a on en Twain passà sa infantesa. |
1876. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Primera edició anglesa (enllaç on line). |
1918. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Traducció de Josep Carner, Editorial Catalana. Traducció completa (archive.org). Actualment la versió carneriana ha estat 'traduïda' al català més actual, per dir-ho d'alguna manera. Com ja he escrit en alguna altra ocasió, si bé és cert que els embats socials i polítics del segle XX sobre el nostre país foren ingents i colossals, i que impediren la normalització d'una llengua de segles minoritzada, no és menys cert que la política cultural dels darrers decennis no ha encertat a reconnectar amb un públic majoritari i ben format, més enllà de les parafarnàlies consumistes de Sants Jordis i premis varis. La impossibilitat, gairebé sense excepcions, que avui en dia un professor fes llegir aquesta obra en la versió carneriana per la dificultat del llenguatge culte amb què fou traduïda, és directament proporcional a l'empobriment social, cultural i lingüístic d'aquest nostre país al cap de cent anys. No cal buscar-ne culpables: la modernor dels darrers anys ha portat aparellada la fugida de la tradició nostrada i l'abraçada de tot allò foraster, sense discerniment. La relegació del Noucentisme cultural al bagul dels records de la història marca l'abast de la tragèdia cultural viscuda, i en què encara vivim. Un altre botó de mostra: avui mateix, ni una sola pel·lícula en cartellera, ah sí, una de dibuixets animats. No hem estat capaços ni d'adonar-nos que la llengua és la primera estructura d'Estat, i que tota inversió (encara que fos en peatge directe a 'majors' hollywoodianes) és poca. Quantes pel·lis s'haurien pogut doblar amb els 8.000 M€ de la nova línia 9 del metro? Certament, tot és qüestió de prioritats. Tornant a la lectura, els clàssics de la literatura com ara aquest farien de bon recuperar i llegir en els projectes escolars actuals, amb permís de gamificacions, mòbils i artefactes varis interconnectats, L'adquisició de vocabulari culte i d'expressions morfosintàctiques modèliques com les del traductor, poden, podrien (ep, crec jo) ajudar a la formació del jovent. Alguns de vosaltres em direu que aquesta opinió és arcaica o caduca. Però jo sí que tinc comprovat directament i per experiència com, tot i tindre tota la ingent informació del món mundial a un clic de mòbil, la feina és a orientar-s'hi, a entendre-ho i a pair-ho. Potser (ep, només potser) podríem no perdre el llegir i escriure en aquesta transició sociotecnològica? |