 |
| 1918. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Traducció de Josep Carner, Editorial Catalana. Primera edició en llengua catalana del clàssic de Twain, a l'Editorial Catalana que dirigia Josep Carner mateix, i que pretenia d'incorporar els millors autors de la literatura universal a la nostra llengua, sobretot la novel·la dirigida als joves, com a manera de prestigiar-la i guanyar lectors entre el jovent, seguint els pressupòsits noucentistes de modernització cultural i nacional. |
 |
| 1918. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Traducció de Josep Carner, Editorial Catalana. Les diverses edicions es feien de portada monocolor diferent. |
 |
| 1944. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Rètol d'homenatge a la famosa tanca de l'inici de l'obra, a la casa de Hannibal, Missouri, allà a on en Twain passà sa infantesa. |
 |
| 1935. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Traducció de Josep Carner, Col·leció Univers, Llibreria Catalonia. Nova edició amb correcció de les errades tipogràfiques d'aquella primera. L'obra tingué una gran difusió i acceptació a tot Europa en aquell tombant de segle i fins a la segona Gran Guerra. |
 |
| 1876. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Primera edició anglesa (enllaç on line). |
 |
| 1934. «Tom Sawyer, detectiu», Mark Twain. Traducció de C.A. Jordana. Amb portada de Junceda, cada dijous per 75 ctms. de pesseta, s'oferien els «Quaderns literaris. Novel·les i Novel·listes» al públic lector. Una autèntica estructura d'Estat de l'època, que ja hauríem volgut veure recuperada durant els inacabables i perduts decennis del règim del 78 ençà. Després de l'èxit de la primera aventura d'en Tom Sawyer, l'autor repetiria format amb dos novel·les més, «Tom Sawyer a l'estranger» (1894) i «Tom Sawyer, detectiu» (1896), sobretot per guanyar calerons, després d'algun greu ensurt financer empresarial. |
 |
| 1918. «Les Aventures de Tom Sawyer», Mark Twain. Traducció de Josep Carner, Editorial Catalana. Traducció completa (archive.org). Actualment la versió carneriana ha estat 'traduïda' al català més actual, per dir-ho d'alguna manera. Com ja he escrit en alguna altra ocasió, si bé és cert que els embats socials i polítics del segle XX sobre el nostre país foren ingents i colossals, i que impediren la normalització d'una llengua de segles minoritzada, no és menys cert que la política cultural dels darrers decennis no ha encertat a reconnectar amb un públic majoritari i ben format, més enllà de les parafarnàlies consumistes de Sants Jordis i premis varis. La impossibilitat, gairebé sense excepcions, que avui en dia un professor fes llegir aquesta obra en la versió carneriana per la dificultat del llenguatge culte amb què fou traduïda, és directament proporcional a l'empobriment social, cultural i lingüístic d'aquest nostre país al cap de cent anys. No cal buscar-ne culpables: la modernor dels darrers anys ha portat aparellada la fugida de la tradició nostrada i l'abraçada de tot allò foraster, sense discerniment. La relegació del Noucentisme cultural al bagul dels records de la història marca l'abast de la tragèdia cultural viscuda, i en què encara vivim. Un altre botó de mostra: avui mateix, ni una sola pel·lícula en cartellera, ah sí, una de dibuixets animats. No hem estat capaços ni d'adonar-nos que la llengua és la primera estructura d'Estat, i que tota inversió (encara que fos en peatge directe a 'majors' hollywoodianes) és poca. Quantes pel·lis s'haurien pogut doblar amb els 8.000 M€ de la nova línia 9 del metro? Certament, tot és qüestió de prioritats. Tornant a la lectura, els clàssics de la literatura com ara aquest farien de bon recuperar i llegir en els projectes escolars actuals, amb permís de gamificacions, mòbils i artefactes varis interconnectats, L'adquisició de vocabulari culte i d'expressions morfosintàctiques modèliques com les del traductor, poden, podrien (ep, crec jo) ajudar a la formació del jovent. Alguns de vosaltres em direu que aquesta opinió és arcaica o caduca. Però jo sí que tinc comprovat directament i per experiència com, tot i tindre tota la ingent informació del món mundial a un clic de mòbil, la feina és a orientar-s'hi, a entendre-ho i a pair-ho. Potser (ep, només potser) podríem no perdre el llegir i escriure en aquesta transició sociotecnològica?  |
 |
| 1918. «L'elefant blanc robat», Mark Twain. Trad. de Josep Carner. La novel·leta detectivesca original és de 1882, i relata la recerca del robat elefant siamès, regal a la reina britànica, de part del departament de policia de Nova Jersey, amb tràgica fi. |