1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). Els mateixos calafins es consideraven segarrencs. L'excessiva comarcalització actual ha desfigurat les comarques històriques que es basaven en realitats geogràfiques seculars. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). La Plaça de les Eres. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). Batuda amb les mules girant sobre les espigues a l'era de l'antiga Casa Alta calafina. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). La «Topografia médica de Calaf», del doctor calafí Ignasi de Llorens i Gallard. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC). Casa pairal de la família calafina dels Cortadelles. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC). La històrica Casa renaixentista Torrescasana. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC). La magnífica i senyorial Torre d'en Caselles. |
1904. La Puda de Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). Les aigües sulfuroses i fredes de la deu de la Puda calafina, descobertes al 1847 en els treball miners d'extracció de lignit, «anomenant-se el manantial de seguida La Puda, sens dubte per semblança amb les de l'establiment de Montserrat». |
1904. La Puda de Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). La font medicinal calafina, només adequada de juny a octubre per causes de la meteorologia local. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC). |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC). L'esplanada de la fira de bestiar de Calaf, rere la Casa Figuerola, amb l'alt campanar al fons. A la dreta, la torre de Casa Figuerola. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC). Des del carrer del Raval, amb les trilles dels carros a terra i arbres recent plantats al voral, la vista del campanar era magnífica. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). Les caramelles calafines i la Metradansa, ball típic popular. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). Un arc romànic (salvat o espoliat?) als jardins de la finca del Dr. Llorens. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). El Passeig de l'Estació, ja amb l'ombra dels plataners. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). El magne casalici d'en Manel Figuerola i Morera, fill il·lustre de Calaf, amb la torre que sobresurt al costat d'un molí de vent, potser per extraure aigua del pou. |
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia). «Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC). Una preciosa imatge verament etnogràfica, la del cotxe o diligència de Calaf a la Seu d'Urgell, ja que n'era la població amb tren més propera. |