20190318

[1957] L'Alta Segarra calafina en començant el segle XX, més

1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol
 (MdC-BdC).

Els mateixos calafins es consideraven segarrencs. L'excessiva comarcalització actual ha desfigurat les comarques històriques que es basaven en realitats geogràfiques seculars.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).

 La Plaça de les Eres.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).

 Batuda amb les mules girant sobre les espigues a l'era de l'antiga Casa Alta calafina. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).

 La «Topografia médica de Calaf», del doctor calafí Ignasi de Llorens i Gallard.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. 

Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).
Casa pairal de la família calafina dels Cortadelles.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. 

Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).
La històrica Casa renaixentista Torrescasana.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol. 

Foto: Felicià Solsona (MdC-BdC).
La magnífica i senyorial Torre d'en Caselles. 

1904. La Puda de Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).
Les aigües sulfuroses i fredes de la deu de la Puda calafina, descobertes al 1847 en els treball miners d'extracció de lignit, «anomenant-se el manantial de seguida La Puda, sens dubte per semblança amb les de l'establiment de Montserrat».
1904. La Puda de Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol 
(MdC-BdC).
La font medicinal calafina, només adequada de juny a octubre per causes de la meteorologia local. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).


1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).

L'esplanada de la fira de bestiar de Calaf, rere la Casa Figuerola, amb l'alt campanar al fons. A la dreta, la torre de Casa Figuerola.


1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol.
Foto: Joaquim de Llorens (MdC-BdC).
 

Des del carrer del Raval, amb les trilles dels carros a terra i arbres recent plantats al voral, la vista del campanar era magnífica. 

1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Les caramelles calafines i la Metradansa, ball típic popular. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).

 Un arc romànic (salvat o espoliat?) als jardins de la finca del Dr. Llorens.
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

El Passeig de l'Estació, ja amb l'ombra dels plataners. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

El magne casalici d'en Manel Figuerola i Morera, fill il·lustre de Calaf, amb la torre que sobresurt al costat d'un molí de vent, potser per extraure aigua del pou. 
1904. Calaf, l'Alta Segarra (l'Anoia).
«Catalunya Artística», núm. 3, segona època, 28 de juliol (MdC-BdC).
 

Una preciosa imatge verament etnogràfica, la del cotxe o diligència de Calaf a la Seu d'Urgell, ja que n'era la població amb tren més propera.