 |
| 1934. El Molí de la Torre o Torre Saportella, Granyanella, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. Les fotografies del reportatge són de Claudi Gómez Grau (1907-1989). Una bona ressenya sobre el seu fons fotogràfic, de decisiva importància per al coneixement de paisatge i costums segarrencs, a El Fons Fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica, Montse Graells, Revista d'Etnologia de Catalunya, 2012. El Molí de la Torre o Torre Saportella és situat a Granyanella, a tocar de l'Ondara. Als seus orígens, era un molí fariner, després fortificat com a castell amb dos espectaculars torres rodones defensives, que no s'aprecien a la foto. |
 |
| 1934. Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140 (MDC). Una mica de ressenya sobre la Segarra com a terra de frontera entre la Catalunya Vella i els alarbs o sarraïns del sud català. A poc a poc, les terres foren conquerides i repoblades, sovint amb l'obligació d'aixecar-hi torres, castells o grans casalicis fortificats per a la protecció del territori. |
 |
| 1934. Castellmeià, Torrefeta i Florejacs, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. El castell de Castellmeià, datat del segle XIII i que encara es pot veure amb tota sa majestuositat sobre els sembrats segarrencs. |
 |
| 1934. El castell de Montcortès, els Plans de Sió, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. Un altre dels grans clàssics entre els castells segarrencs: «la mola imposant i magnífica del senyorial castell de Montcortès». |
 |
| 1934. El castell de Montcortès, els Plans de Sió, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. Detalls del castell de Montcortès. Datat del 1095 al segle XV fou reformat amb la fesomia de gran casalici residencial o palauet, tal com el coneixem avui. Al segle XVI pertanyé a la família dels March, de la branca dels Pere Ausiàs March i d'Alta-riba. |
 |
| 1934. Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140 (MDC). «En les nombroses baralles entre famílies de la noblesa i principalment en la llarga i aferrissada guerra de Joan II, molts dels castells i cases fortes de la Segarra foren enrunats del tot o en part, i alguns s'alçaren sobre les restes dels anteriors en el segle XVI i principis del XVII». A poc a poc deixaren d'ésser residències permanents i això els anà portant cap al declivi i l'enrunament, o a la conversió en masos de pagès, habitats per masovers i no pas per les antigues nissagues de la petita noblesa rural segarrenca. «No hi ha vila, poble ni poblet de la Segarra, gairebé tots bastits en turons alterosos, que no mostri encara avui els vestigis o la carcassa, més o menys sencers, del seu castell al punt més enlairat... Nimbades de romàntic encís, vistes de lluny, destacant-se en la blavor del cel, les en aparença intactes, robustes moles dels castells... mostren de prop la tragèdia de la destrucció pels seus dintres...» |
 |
| 1934. Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. L'article era signat per Ferran Razquín Fabregat, historiador cerverí de principi del segle passat, que assegura que «no cal, però, sentir enyorament dels segles que varen veure la naixença dels castells segarrencs. Del fort esperit que a aquells llunyans temps animava en resta encara, per sort, a la terra. Cada casa hi és un castell, i cada segarrenc, molt senyor de la seva llibertat i amador com cap altre de les tradicions de la raça, es considera en la seva casa tant com un rei». |
 |
| 1934. El castell de Santa Coloma de Queralt, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. Un altre dels mil·lenaris castells segarrencs, «la mola feixuga del castell de Santa Coloma», emplaçat en la muralla de la vila damunt mateix del riu Gaià. Hi destaca la torre rodona, romànica, i la resta del gran palau renaixentista dels comtes de Santa Coloma. |
 |
| 1934. Montfalcó Murallat, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. «Un fantàstic carreró del poble castell de Montfalcó murallat». |
 |
| 1934. Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. «Una antiga casa forta vora del Sió, avui convertida en un modest molí». |
 |
| 1934. El Molí de la Torre o Torre Saportella, Granyanella, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. La vida dels masovers en les antigues cases fortes senyorials. |
 |
| 1934. El Molí de la Torre o Torre Saportella, Granyanella, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. Un petit femer davant la porta amb un magnífic cistell de vímet al damunt. La canalla al costat, amb les gallines que corretegen, i una espectacular premsa de vi allà mateix, muntada sobre una peanya de pedra, que no es veia a la primera foto (que, per tant, hagué d'ésser feta en una altra ocasió). |
 |
| 1934. El Molí de la Torre o Torre Saportella, Granyanella, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. Una altra vista de la «vella casa fortificada de la família Saportella, al peu del riu Cervera», més modernament dit Ondara. |
 |
| 1934. El Molí de la Torre o Torre Saportella, Granyanella, Els Castells de la Segarra, Revista «Esplai», núm. 140. Detal de la torre circular i de les dues altes fumeres de la cuina i refectori. |
 |
| 1934. Capçalera de la revista «Esplai», núm. 140. Una de les tantes iniciatives culturals del període de la Generalitat republicana que el feixisme espanyol estroncà. |
