[109] «Portfolio Fotográfico: Lérida»

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida». 
Una col·lecció de setze làmines amb imatges de la ciutat d'ara fa cent anys, que formava part d'una gran col·lecció d'àlbums de l'editor barceloní A.Martín. Dotze d'aquelles vistes eren aquestes:

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Puerta principal». 
L'entrada secular de Lleida pel pont vell reconstruït l'any 1911, amb detall dels fanals modernistes que l'il·luminaven: «Es la única que queda en pié de las seis puertas que daban acceso á la capital, abriéndose ésta á la entrada del puente».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Campos Elíseos». 
Amb les noves columnes:  «Construidos en 1860 han sido objeto de sucesivas modificaciones, especialmente la verja y entrada al paseo principal, reconstruida después de los desperfectos sufridos en 1907 á causa de las inundaciones del Segre».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Patio del Hospital». 
L'Hospital de Santa Maria, actual IEI, llavors encara pròpiament hospital.

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Plaza de la Constitución». 
La Plaça de Sant Joan, dedicada aleshores a la constitució monàrquica de la restauració, «en ella se halla establecido el mercado, destacándose en su frente la iglesia de San Juan enteramente construida, reemplazando á la que fue demolida en 1868».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Seminario conciliar». 
L'antic seminari i ara recorat de la UdL: «Es de moderna construcción, habiendose empezado en 1893. Tiene un magnífico salón de actos, capilla y un notable museo arqueológico instalado en la planta baja».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Claustro de la antigua catedral».
 La Seu, encara caserna ocupada: «Originalísima obra de la primera mitad del siglo XIV, en la que aparecen encadenados elementos de ornamentación románica en los capitales, en donde se apoyan las grandes ojivas de las galerías».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Calle de Caballeros». 
El rètol de LICEO ESCOLAR, al començament del carrer, llavors edifici de l'escola de noies. «Es una de las principales calles, perpendicular á la Calle Mayor, comunicando ésta con la parte superior de la ciudad».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Rambla de Fernando». 
El passeig que sorgí de l'enderroc de la muralla «constituye uno de los principales paseos, comunicando las afueras de la estación con el centro de la capital». S'hi observa un passeig encara sense cap mena d'enllambordat.

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Vista parcial». 
Hi observem el nou pont del 1911 al costat de les restes del vell pont medieval que la riuada de 1907 s'endugué «Destácase en primer término el nuevo puente sobre el Segre inaugurado en Septiembre de 1911, dominando la ciudad la inmensa mole de la antigua catedral convertida en castillo». 

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Puerta de los Apóstoles de la Catedral vieja». 
Els apòstols foren substituïts per soldadesca espanyola pel primer Borbó: «Fué construida en el siglo XV, pudiéndose apreciar la delicadeza de sus detalles, á pesar de los desperfectos que ha sufrido».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. La Banqueta i calle de Blondel».
  El passeig sorgit de l'enderroc de la muralla pont avall, amb un riu amb de valenta aigua i la façana de la Paeria antiga: «Constituye uno de las calles más populares de la ciudad por donde pasa la carretera general de Madrid á Barcelona y Francia, disfrutándose de hermosas perspectiva á lo largo del río Segre».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. La Banqueta i calle de Blondel».
  El pati gòtic de l'Hospital de Santa Maria, «fue comenzado el año 1454, continuándose en el siglo siguiente las obras de este benéfico establecimiento».

Anys 1910. «Portfolio Fotográfico. Lérida. Alberto Martín, editor». 
El mapa provincial amb l'escut que acompanyava les edicions dels àlbums. Encara sense túnel de Vielha.
Enllaç

[58] Tàrrega acolorida

Quinalafem.blogspot.com

[108] A vista de «golondrina» del s. XVIII

Matthäus Seutter era un jovenet alemany aprenent de cerveser, que desmotivat del món dels negocis de la birra, va canviar ofici pel d'aprenent de gravador fins que aconseguí implantar-se com a autònom. La persistència en aquest negoci (sembla que el xicot tenia talent), el convertí en un dels més prolífics editors de mapes, plànols i gravats de l'Europa de mitjans del XVIII. L'emperador del Sacre Imperi Germànic, Carles VI, el nomenà «Geògraf Imperial», un títol que comportava passar a viure de l'erari públic, com una mena de funcionari d'alt rang. Aquest gravat frontal de la Barcelona de 1750 és una bella expressió del talent propi i del dels ajudants que segurament l'acompanyaven en el seu obrador, com un passeig en golondrina per la façana litoral de la ciutat fa prou més de dos segles.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
La ciutat tancada entre murs als peus de Montjuïc i la imponent silueta del massís de Montserrat com a decorat a l'horitzó.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. La muntanya de Montserrat ha presidit durant segles tota la plana barcelonina, ben visible des de mar endins i tot. No és gens estrany, doncs, que es convertís en la muntanya «sagrada» per excel·lència.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. Una dàrsena realment majestuosa per a un tràfec continu d'importació-exportació des de temps immemorials.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 1. Montjuïc, 2. Bastió de defensa de les Drassanes, 3. Santa Maria Madrona (més o menys a l'actual Palau Nacional-MNAC), 4. L'arsenal de les Drassanes, 5. La porta de la Rambla.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 6. Sant Francesc, 7. Palau del virrei, 8. La Mercè. Montserrat presidint l'horitzó.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 9. Nostra Senyora del Pi, 10. Convent del Carme, 11. La catedral de «Santa Eulària», 12. Edifici de la «Santa» Inquisició (sempre me n'ha fet gràcia, la santa ironia de l'adjectiu), 23. La torre del Palau Reial Major i el campanar de la capella de Santa Àgata.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 13. «La gallerie pres le Barreau» (potser la presó),  14. «Le Barreu» o la Sala dels Cavallers, 15. Santa Maria del Mar, 16. Santa Caterina, 17. L'edifici de la duana davant la catedral dels pescadors. 18. La plaça d'armes rere la porta de mar.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 20. Església de Nostra Senyora de Montserrat o el refugi, 22. Les quatre torres dels molins, al costat del rec que surt sota muralla.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. Uns magatzems de càrrega i descàrrega, primera versió del futur Palau de Mar, i l'atrafegada vida dels pescadors. O potser les casetes són ja les seues, les primeres de la futura Barceloneta.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. Els vaixells ben aparcats (amarrats) davant el moll. Més que comercials, semblen galeres de guerra, amb les llargues rengleres de rems, on portaven els condemnats «a galeres».

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 21. La «torre del fanal», l'antic far del port d'antany, que mantenia la llum de l'alimara durant tota la nit. No estic segur que es tracti del mateix far que al cap dels anys seria reconvertit a principis del segle XX com a «torre del rellotge».

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall d'un galió, amb la doble rastellera d'espitlleres per als canons.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall de Montserrat.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall de la catedral de la ciutat.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall lateral de la Catedral dels pescadors, Santa Maria del Mar.

[734] Die Hauptstadt in Katalonien, 1714, detalls

Quinalafem.blogspot.com

[107] Anís Infernal, de cada dia és més dolent

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Destil·leria de Miquel Serra, a la Bordeta: «vista general posterior de las fábricas de licores y aceites».

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Cartell publicitari d'Anís Infernal, «marca acreditada desde el año 1888».

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Etiqueta d'Anís Infernal, «elaborado con los peores vinos del Priorato», quan el Priorat no era gens conegut tret de les quatre comarques on arribava aquest vi.

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Ampolleta d'Anís Infernal, a l'època que s'anava als cafès a fer un «sol i sombra» (una copeta d'anís amb conyac).

Anys 1910-20. Anís Infernal, Lleida.
Detall de l'ampolla gravada d'Anís Infernal.

1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.12. Els anys 20 marquen l'arribada de les noves composicions tipogràfiques a les impremtes lleidatanes, allunyades ja del tot de les reminiscències modernistes.

1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.15. Les lletres van perdent les recargolamentes antigues i apareixen les diagonals. 

1926. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.20. Els buits i la simplicitat es contraposen a la recarregamenta modernista, ja passada de moda.

1925. Anís Infernal, Lleida.
Propaganda de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida», núm.26. Sobrietat, senzillesa per contrarestar els excessos passats del cartellisme modernista.

1925. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Lleida» núm.27. A veure si trobarem una etiqueta «d'Oli Infernal, el pitjor oli de les Garrigues».

1928. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Lo Rampill» núm.132, de Lleida: «De cada dia és més dolent», fidel als principis.

 

1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.70-71. Amb alineació vertical i simplicitat màxima.

1929. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de pàgina sencera d'Anís Infernal, a la revista «Vida Lleidatana» núm.77. La disposició dels mots recorda un cal·ligrama de l'època.

1932. Anís Infernal, Lleida.
Anunci de contraportada d'Anís Infernal, a la revista «ART», núm.1, de l'artista lleidatà Enric Crous. La publicitat de Miquel Serra reflecteix l'evolució de l'art publicitari des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil, època d'avantguarda i d'art deco.

Anys 2010. Anís Infernal, Lleida.
Per comprar una tassa amb el més famós cartell d'Anís Infernal a www.postershoplive.com

[104] Anís Infernal, lo pitjor del món

Quinalafem.blogspot.com

[106] Les Borges vistes

1910-20. Les Borges Blanques.
Amb les fumeres dels molins d'oli. Oli de les Garrigues, lo millor del món, és clar!

1910-20. Les Borges Blanques.
Carrer de Sant Sebastià, amb els carros «aparcats» davant la portalada de casa.

1910-20. Les Borges Blanques.
Carrer del diputat Macià.

1910-20. Les Borges Blanques.
La plaça de la Constitució (espanyola), amb les persianes penjant damunt dels balcons, al més pur estil de l'època. Avui (2013), dita només «la plaça», per votació popular.

1910-20. Les Borges Blanques.
Una altra vista de la plaça de la Constitució. En aquells temps, sempre hi havia figurants preparats per animar la presa.

1910-20. Les Borges Blanques. 
Teatre del casino Foment Borgenc, davant del carrer tot trillat i potser enfangat.

1910-20. Les Borges Blanques.
Carrer de la Font.

1910-20. Les Borges Blanques, carrer del Carme. 
Dos quarts d'onze del matí i tothom al carrer per sortir al «retrato».

1910-20. Les Borges Blanques.
Carrer del diputat Macià, amb l'església al fons.

1910-20. Les Borges Blanques.
Les escales de l'església a dos quarts de dotze, hora punta pel que sembla... amb els carros carregats de garbes.

1910-20. Les Borges Blanques.
Amb el gran edifici del sindicat a la dreta i la Gran Fonda al davant.

1910-20. Les Borges Blanques. 
Carrer de Sant Jaume.

1910-20. Les Borges Blanques.
Porxos de la plaça de la Constitució, amb el carrer tot enfangat.

1910-20. Les Borges Blanques,.
Detall dels Salts d'aigua del Canal d'Urgell, de segur un dels llocs on els borgencs aprenien a nadar (sic).

1910-20. Les Borges Blanques.
Detall dels Salts d'aigua del Canal d'Urgell, quants festejos s'hi van dar!

1910-20. Les Borges Blanques.
Asseguts al pont del salt d'aigua de la fàbrica de cartró, sobre el Canal d'Urgell. Els mollons a cada costat del pont per tal d'agafar-lo bé, sense derrapar... De fet, en marcaven l'amplada del pas.

1910-20. Les Borges Blanques.
Detall del passeig del Mig del Terrall.

1910-20. Les Borges Blanques.
Passeig del Terrall, amb la bassa principal i els plataners ja crescudets, encara que esvelts en comparació als actuals.

1910-20. Les Borges Blanques.
Passeig del Terrall, vista de les dos basses.

1910-20. Les Borges Blanques.
Detall del passeig del Terrall.

1910-20. Les Borges Blanques.
Detall del passeig del Terrall, sense baranes encara.

[266] Les Borges Blanques des del cel

Quinalafem.blogspot.com