.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Carrer de les Eres, a Verdú, a on hi ha la casa familiar d'en Prim.
_-_1.jpg)
Anys 2020. Cal Prim de Verdú.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Els orígens verdunins de la branca paterna dels Prim. Arrels segarretes, doncs, de la Baixa Segarra històrica, avui part meridional de la comarca de l'Urgell.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
La família havia disposat del càrrec de batlle de la vila, dependent de Poblet: «n'és prova de la seva prominència, els abundosos enllaços matrimonials amb metges, notaris, militars i famílies benestants de Verdú i altres poblacions».
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
«En l'avior, dita família tenia el privilegi d'ésser sebollida dins l'església parroquial en el vas o carner particular que tenien davant l'altar de sant Flavià, patró de la vila».
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Frontis de la façana interior, Universitat de Cervera.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, núm. 220, de juny (FPIEI).
Lauda sepulcral de Manuel Prim.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La dinastia familiar és datada fins a nou generacions, a principis del segle XVI.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
Església parroquial de Fondarella, lo Pla d'Urgell.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
Els padrins del general.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú, al carrer de les Eres.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim a Verdú és «un gran casal del carrer de les Eres, les característiques arquitectòniques del qual ens parlen d'una potència econòmica i una categoria social excel·lents», que vol dir, de rics. La casa és documentada del 1549.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
El casal té pati interior, «a on donaven totes les dependències agrícoles: estables, piadores, carruatges, etc. D'aquest pati interior n'arrencava una folgada escalinata coberta, amb un passamà de pedra picada, que pujava fins a la planta noble». Algunes d'aquestes cases de grans terratinents disposaven d'un casó interior, «on hi vivia una família de guardes de confiança i guardaespatlles dels amos i senyors».
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú.
.jpg)
1976. Els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de novembre (FPIEI).
La casa pairal dels Prim o cal Prim de Verdú.
.jpg)
1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Els amos del Mas de l'Estadella, al camí vell de Bellpuig a Verdú (antic mas de Montalbà, prop de Preixana) s'emparentaren amb els Prim des del segle XVII. Segons la tradició oral, el mas fou «refugi i lloc de repòs per al general durant les guerres carlines en els moments més delicats... fins s'hi guardava l'espasa de l'il·lustre guerrer».
.jpg)
1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Mas fortificat d'orígens medievals.
.jpg)
1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Mas fortificat d'orígens medievals.
.jpg)
1977. Lo Mas de l'Estadella i els orígens familiars del general Prim a Verdú.
«L'ascendència verdunina del general Prim i Prats», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, de febrer (FPIEI).
Antic portal d'accés al pati del magne mas fortificat. Estadella és un diminutiu d'estada, estatge (Onomasticon, Coromines), cosa que indica que els orígens foren humils, potser d'una senzilla torre de guaita.
1965. Lo Mas de l'Estadella.
«Folklore segarrenc», Ramon Boleda.
«Boletín Centro Comarcal Leridano», BCN, d'octubre (FPIEI).
Verset popular, amb referència explícita als predadors sexuals, avui tan habitual en el llenguatge feminista:
«Al Mas de l'Estadella,
fadrina, no hi aneu.
que tot el dia hi volta
el llop i la guineu».
Quina la fem? Canal Whatsapp
