Seguidors

20181219

[1924] La dessecació de s'Albufera d'Alcúdia

Anys 1960-70. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Preciosa imatge aèria de l'albufera als inicis de sa urbanització turística. Se sortia del foc per anar a caure a les brases.  
«Separada de la mar per un cordó litoral d’uns 8 km, originalment els aiguamolls ocupaven una superfície d’unes 2 600 ha en un perímetre de 32 km. Alimentada per torrents diversos (el d’Almadrà i el de Sant Miquel) i l’aqüífer de Sa Pobla, a l’estiu és inundada en part per l’aigua de la mar. La vegetació és típica de maresma (salicòrnies, joncs, canyars, tamarius, oms, àlbers, etc) i té una gran riquesa ornitològica (flamencs, agrons, arpelles, fotges, nombroses espècies d’anàtides i de moixons, etc). El 1863 la societat britànica New Majorca Land Co. obtingué la concessió per a emprendre la dessecació del marjal. Hi construí, a més, una xarxa de canals centrada pel Canal Gran (2,5 km de longitud × 50 m d’ample), 50 km de camins i un moll. Les terres dessecades i bonificades passaren a la propietat de la companyia el 1871, però el fet que l’explotació agrícola fos poc reeixida, en part degut a les infiltracions i la salinització, que propiciaren el ressorgiment dels aiguamolls, determinà la dissolució de la companyia (1896) i la venda de l’Albufera a J. Gual de Torrella, el qual la vengué el 1938 a Cel·lulosa Hispànica SA, que n'explotà els canyars per a la fabricació de paper. 
Hom n'explotà també les salines (1946-76). En part dels terrenys dessecats hom practica l’horticultura, i hi havia estat estès el conreu del lli. Una primera temptativa fracassada d’introducció de l’arròs per part de l’empresa Agrícola Industrial Balear (1901), fou seguida pel conreu en petites parcel·les, sistema que perviu avui. Des dels anys seixanta, la construcció d’hotels i de segones residències començà a alterar la fesomia de l’Albufera; només l’àrea corresponent a Muro ha restat relativament intacta. Per tal d’aturar aquesta tendència i preservar els aiguamolls, el 1988 el Govern Balear decretà la creació del parc natural de s’Albufera de Mallorca, que comprèn 1 708 ha de l’Albufera en un perímetre de 29,5 km compresos dins dels municipis de Muro i sa Pobla (1.708 ha). El 1991, una nova llei amplià la protecció a la perifèria del parc» (enciclopèdia.cat).
          Un bon resum històric de la Majorca Land Co. a: https://www.cronicadesalbufera.com.


ca. 1910. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Foto: Guillem Bestard (1881-1969) (MdC).
Detall dels pescadors de s'albufera alcudienca de fa cent anys en un dels canals. Les imatges són del gran fotògraf pollencí, veg.
GUILLEM BESTARD CÀNAVES (1881-1969). L'etimologia d'Alcúdia deriva de l'àrab al-kudia, el turó, tossal o pujol, a on era emplaçada la vila i des d'on es divisaven les dos badies mallorquines septentrionals.
ca. 1910. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
L'esplanada de s'Albufera abans de l'inici de l'explotació turística. 

ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
S'Albufera rera l'estreta franja de pineda que la separava del mar. S'hi aprecia també l'emplaçament de l'Albufera House, des d'on es dirigien els treballs de dessecació per mitjà de les bombes i els canals, i les tasques d'explotació agrícola.
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co. (BDH).
Plànol aixecat per la companyia anglesa amb els límits de tota la finca i les diverses llacunes, conegudes com les albuferes d'Alcúdia.
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall del desguàs del Canal Principal, amb el Pont dels Anglesos que el creuava cap a la part meridional de la Pineda de Sant Martí. 
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall dels canals d'irrigació. Ací i allà, les «pumping station» per bombar l'aigua. A la partida del Colombar, s'hi afegiria, al 1981, la cirereta d'aquesta desafortunada història de s'Albufera d'Alcúdia: una central tèrmica amb unes quantes turbines que cremen carbó i unes quantes més afegides després alimentades per gasoil, tot plegat per alimentar la demanda elèctrica derivada de la massificació turística. No cal afegir-hi res més. Només silenci i reflexió. 
ca. 1880. «Plan of the Albufera d'Alcúdia», Majorca Land Co.
Detall de les equivalències mètriques de la quarterada mallorquina.
Anys 1930. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Un dels canals amb una família de masovers. 
Anys 1940-50. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Detalls del Pont dels Anglesos al cap del Canal Principal.
Anys 1940-50. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Edifici de la primera paperera.
Anys 1940. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Imatges etnogràfiques de la vida al costat dels canals de s'Albufera, amb la Casa principal a on una enorme sínia i les fumeres de la primera paperera.

Anys 1920-30. S'Albufera d'Alcúdia, Mallorca.
Imatges etnogràfiques de l'antiga vida rural alcudienca.