1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Fotografia de l'esplèndida casa modernista deguda a l'arquitecte Francesc de Paula Lamolla i Morante. S'ha reproduït a bastament per les xarxes, però sense autor. Era situat a la cantonada de Ferran 30 amb Vil·la Antònia, amb nombrosos elements ornamentals geomètrics i esgrafiats vegetals. La torre circular de la cantonada n'era l'element més distintiu, que coronava amb pinacle ornat de ferro forjat. Damunt la portalada principal, hi lluïa una gran balconada curvilínia amb barana de forja.
1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
Lo bloc de pisos de l'antic Banc de Bilbao que substituí la casa Mangraner. Los vents de modernor no sempre són bons ni desitjables, oi?, que cal anar amb molta cura i precaució. A la Lleida dels anys 60, la depredació urbanística i los pelotassos anaven a l'ordre del dia, que la jet-sete del règim franquista (espanyol) s'hi feu l'arròs, bona part del qual se'l menjaren a Salou i Cambrils, a on han anat a parar una part immensa del valor patrimonial de cases i trossos lleidatans des de llavors i fins avui. Estaria bé de poder-hi posar un número, potser amb l'AI ho podrem esbrinar algun dia.
1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
S'hi comenta que a la casa hi posaven, abans de la guerra del segle XX, il·lustres personatges, com ara lo general (espanyol) Primo de Rivera, quan visitaven la ciutat.
1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Una altra perspectiva de la Casa Mangraner, de la qual se'n pot apreciar la bellesa, rere los operaris que esporgaven los plataners del passeig. Al darrere, un altre edifici històric de la ciutat, la Casa Cros. A l'esquerra de la imatge, un biscuter dels anys 50s aparcat.
1925. Casa Cros, Passeig de Ferran, Lleida.
Obra del nebot, Manuel Casas i Lamolla, gairebé vint anys després, ja amb línies neoclàssicistes més pròpies del noucentisme. L'edifici fou seu de la Societat Anònima Cros, i a l'inici de la guerra s'hi feren forts los sublevats del 18 de juliol al 1936, falangistes i requetés. Un cop derrotats, l'edifici esdevingué lo quarter general de l'exèrcit de la República a la ciutat.
.jpg)
Anys 1950 ca. Casa Mangraner i Casa Cros,
Passeig de Ferran, Lleida.
Vista del carrer de Vil·la Antònia, amb los dos edificis singulars. La Casa Cros fou també aprofitada per la militarada franquista per ubicar-hi lo primer govern militar a la ciutat de l'època de la dictadura, que prèviament a la contesa era ubicat al carrer Major. La garita ho indica amb claredat. Llegeixo a les xarxes que en aquells temps, s'hi solia veure diàriament com un soldat que baixava del Castell amb fusell a l'espatlla i baioneta a la faixa, hi portava les novetats de l'aquarterament militar.
.jpg)
1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«Ressò de Ponent», núm. 30, 1985.
La postguerra comportà a tot el país, i principalment a la capital barcelonina, una «persecució» dels edificis d'estil modernista. No era del gust del régimen, que hi veia expressió de llibertat, creativitat, europeisme i catalanisme, valors contraris a l'ordre i la moral nazionalcatolicista imperant.
Se'n van salvar uns quants, sí, però se'n van destruir uns altres d'innombrable valor arquitectònic, que les imatges antigues ajuden a recuperar.
.jpg)
1896. Francesc Lamolla, arquitecte.
Curiós document de l'expedient acadèmic de l'il·lustre arquitecte lleidatà de la primera mitat del segle XX, ara en fa poc més de cent anys (upc). Abans los expedients acadèmics quedaven guardats en paper, mentre que des de finals del segle XX, solen ser ja només digitals. Temps al temps, que veurem com se perden...