Seguidors

20251019

[2713] De «l'Arboleda» als Camps Elisis lleidatans, 1862, i l'incendi del teatre, 1886

 

1919. Monument al Paer en Cap Manuel Fuster.
Revista «Lleida», de 25 de juny 1927,  (UdL).

1864. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
Revista «Lleida», de 25 de juny 1927,  (UdL).
Lo 12 de maig, en plena festa major, la ciutat lleidatana inaugurava los seus Camps Elisis, un dels grans projectes d'eixample cap a fora el pont, llavors que les muralles eren oficialment enderrocades i lo tren arribava ja a Lleida. La ciutat no tenia gaires places àmplies i arbrades, més enllà de la Plaça Fernando, tancada dins lo vell baluard de la Magdalena, una esplanada a on s'hi anava a passejar des del 1833. A la vora del riu, pel marge esquerra, hi existia una «Arboleda», una doble línia d'arbres amb lo passeig al mig, potser fins a la plaça dels Murmuradors. Lo Cappont havia quedat arrasat al 1707 pel setge borbònic i bona part dels horts eren propietat municipal. Aquest primer passeig fora el pont presentava un greu inconvenient: quan les campanes tocaven cada vesprada per anunciar lo tancament de les portes de la muralla, tot eren corredisses per no romandre tancat... a fora de la ciutat.
L'any 1862, lo Paer en Cap Manuel Fuster concebí la idea de formar un gran jardí aprofitant aquest antic passeig. Una llei recent obligava a la venda de finques de mans mortes, o sia, no cultivades. Això donà ocasió a convertir-los en jardins abans de malvendre-les.

1864. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
Revista «Lleida», de 25 de juny 1927,  (UdL).
Lo consistori se posà de mans a l'obra i en un parell d'anys tot restava enllestit. Lo disseny de jardineria anà a càrrec de l'horticultor francès Joan Llaurents. Per això, los jardins tingueren certa remembrança als quadres enjardinats dels Camp Elisis parisencs, i lo nom li fou adjudicat. Llavors, los «dos pilars de pedra amb paneres de fruita que s'alçaven a l'entrada principal [de la Plaça de Fernando], foren traslladats als Camps, on romangueren llargs anys al portal d'entrada», fins que a final de segle no s'hi alçaren les columnes modernistes. També un dofí de marbre blanc del brolladors dels Camps provenia de l'antiga plaça del baluard de la Magdalena. 
L'indret fou tan celebrat i concorregut que de seguida sorgí la idea de bastir-hi un teatre. Aquest primer teatre dels Camps Elisis tingué forma circular, només de planta baixa, i amb un pal al centre de la platea, com los envelats, «a on s'hi plegava la vela» que la cobria durant los espectacles. Tenia il·luminació per gas i hi cabien 1.500 persones! Era un teatre per a funcions estiuenques, quan lo temps acompanyava. També disposava de café. Lo 31 de juliol de 1864 s'hi feu la primera funció amb representació de sarsuela (en espanyol), que era la música de moda entre la classe dirigent local. L'any 1876 s'hi inaugurà lo llum de gas, al passeig central dels Camps, per iniciativa del regidor Agelet.
La desgràcia de l'incendi del teatre dels Agustins al carrer Major, al 1876, feu més necessari que mai un nou edifici teatral amb totes les condicions, per a l'estiu i per a l'hivern. Així doncs, la primer teatre es convertí al 1881 en «un espaiós edifici perfectament cobert, guanyant dimensions la platea i l'escenari». També fou víctima de les flames, al 1886, i calgué refer tot l'edifici de nou. 

1886. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
«Diario de Barcelona», de 24 de gener (ARCA).
Notícia de l'incendi del teatre dels Camps Elisis una nit freda de gener. Sort que era assegurat a 'La Catalana'!

1901-1910 ca. Lo Teatre dels Camps Elisis, Lleida.
Vistes exteriors del café i façana del teatre, i de l'esplèndid interior del recinte.

1864. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
Revista «Lleida», de 25 de juny 1927,  (UdL).
La primera ampliació dels jardins s'efectuà al 1889, cap a la dreta del passeig central amb ornament de «parterres fent límit a graciosos viaranys». Al 1895 s'hi celebraren los primers Jocs Florals de la ciutat. Finalment, al 1901 s'hi aixecà lo teatre, inaugurat per la festa major, és clar, que perdurà fins a la guerra. 
Los Camps Elisis hagueren de superar los greus desperfectes que hi causà la riuada de 1907. Actualment, s'hi pot veure la placa que marca l'alçada a la qual arribà l'aigua. Al 1919, s'hi inaugurà l'estàtua que commemora la figura del Paer en Cap Fuster, ànima del projecte. 

1910 ca. Los Camps Elisis lleidatans.
Postals dels inicis del segle XX los retrataren per tots cantons. S'hi poden veure los grans plataners, que llavors tenien ja mig segle. 

1860. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
«Diario de Barcelona», de 12 de desembre (ARCA).
La idea de fer un gran passeig ja era sobre la taula de la Paeria al 1860, any que feu compres de 200 plataners i altres plantes per al nou passeig, «que algun dia podrá denominarse Los Campos Elíseos». La idea, doncs, era ben pouada entre els dirigents municipals. 
En alguna altra ocasió ja he escrit que la malaltia que patí li impedí d'inaugurar los jardins oficialment, cosa que feu lo nou Paer en Cap Josep Sol. L'alcalde Fuster finà al 18 de maig de 1864.
Desconec si algun d'aquests arbres poden ser encara vius, després de més de segle i mig. Fora interessant de saber-ho, potser amb un petit estudi de la Paeria. No fos cas que a algú de l'ajuntament se li acudís de fer un esporga definitiva, com deia lo padrí, igual que acaben de fer a Rovira Roure, mal llamp!

1864. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
«Diario de Barcelona», de 9 d'abril (ARCA).
Los preparatius per a la inauguració, amb agençament del paviment del pont inclòs.

1864. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
Revista «Lleida», de 25 de juny 1927,  (UdL).
Manuel Fuster provenia de família acomodada, fill de notari i ell mateix estudiant de Dret a Cervera, i ja amb 26 anys entrà com a paer a la casa de la vila lleidatana. Dos anys més tard, després de les tribulacions de la casa consistorial, fou nomenat Paer en Cap per primer cop, de finals de 1836 a inicis de 1838. Encara no tenia 30 anys!

1864. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
Revista «Lleida», de 25 de juny 1927,  (UdL).
Durant l'any 1842, hi tingué un nou mandat com a Paer en Cap per un any just. Lo tercer i darrer, entre gener de 1859 i gener de 1863. Havia nascut al 1808.

1864. Inauguració dels Camps Elisis lleidatans.
Revista «Lleida», de 25 de juny 1927,  (UdL).
La gènesi del monument honorífic del 1919 nasqué d'un concert de Ricard Vinyes, en un dels retorns seus a la ciuitat, i resultà «un èxit sorollós, una nit d'exquisit art i de record imborrable». Lo monument fou inaugurat per lo Paer en Cap Sr. Humbert Torres, pare del nostre ínclit poeta Màrius. 

1910 ca. Los Camps Elisis lleidatans.
Postals dels inicis del segle XX, amb les columnes modernistes que marcaven lo portal d'entrada al passeig. En una de les imatges, s'hi veuen les obres d'enllambordament de l'entrada.

1996. Gegant del Paer en Cap Manuel Fuster.
Cap-pont, Lleida.



Posted by
Labels: , ,