Seguidors

20250523

[2664] «El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde», traducció de Josep Carner (i)

 

1934. El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, R. L. Stevenson.
Traducció catalana publicada a Barcelona dins la col·lecció Quaderns Literaris. Segona traducció del clàssic anglès, després que Josep Carner en publiqués la primera en fascicles, però no pas en llibre, a la revista D'Ací i D'Allà, entre març de 1918 i febrer de 1919.

1886. Strange Case of Dr. Jekyll and Mr. Hyde, R. L. Stevenson.
L'original de l'autor anglès. La traducció de l'adjectiu strange ha anat variant amb les dècades. Hi ha editors que han optat per la literalitat, i altres que hi han buscat una translació més significativa, com ara cas misteriós o singular. Opino que caldria retribuir a Josep Carner la seua interpretació, perquè fou la primera i perquè tenia un geni de la llengua excepcional per captar i expressar l'essència del llenguatge literari. Però som un país de tants caps, tants barrets.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).
Un autèntic desplegament de recursos lingüístics al servei de la forja d'una llengua literària a partir dels mots i maneres de dir populars fins arribar a la darrera capa culta del text, tot al servei de la perfecta expressió de la idea. Una autèntica delícia que va quedar en l'oblit i el rebuig fins i tot quan lo país va canviar, si us plau per força, després de la guerra.
Ara ningú s'atreviria a fer-lo llegir als nostres joves estudiants: massa culte, massa difícil, massa elaborat... Fins i tot hi ha edicions del Mecanoscrit pedrolià que en foragiten l'adjectiu bruna, de la mítica obertura dels quaderns del llibre. Com si explicar-ne el significat no fos tasca de docents, i cercar-lo, tasca de lectors madurs. Per no parlar ací, que fora molt llarg, de la manca de registres orals cultes o semicultes en certs àmbits audiovisuals i universitaris...

Però si us atreviu a provar-ho i explicar-ho als vostres estudiants lectors veureu que no n'hi per tant, que són capaços d'entendre i comprendre. Al final d'aquesta, són divertides algunes de les recreacions que se'ls demana amb algun fet misteriós, horrorós o meravellós fruit de la imaginació desbordant del jovent actual, pouada en inacabables tandes de videojocs i altres visualitzacions digitals... sens fi... scroll infinit...
 
1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).
La història s'inicia amb una veu narrativa externa que ens introdueix los dos amics especials, l'advocat Utterson i un seu parent de lluny, Richard Enfield, els quals tot ramblejant fan cap a una casa misteriosa i estranya que dona peu a la narració d'una peripècia allà mateix viscuda pel parent de l'advocat, que prendrà la veu narrativa en primera persona, barrejada amb l'original. En acabat lo relat, la narració omniscient continua, resseguint la veu d'Utterson, que hi va surant de tant en tant. Aquesta veu narrativa serà racional i mesurada, sense avançar detalls, de manera que anem coneixent els fets a mesura que ho fa també l'advocat; és com una veu victoriana d'elegància i honorabilitat, per donar versemblança a uns fets narrats més aviat foscos i execrables.

Al final del text, s'hi afegiran altres veus narratives, com la lletra del Dr. Lanyon on hi explica, en primera persona, els fets extraordinaris que ha viscut. Per acabar, la mateixa confessió del Dr. Jekyll al capítol final on hi revela el seu experiment i la transformació en Hyde.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).
L'agressió de l'home desconegut a una nena: «aleshores vingué la part horrible de l'aventura: l'home trepitjà tranquil·lament el cos de la nena i la deixà cridant en terra». L'home tenia alguna cosa de repugnant en son físic. En ser descobert, s'ofereix a una indemnització. Vivia a l'estranya casa que els dos passejants s'havien topat mentre ramblejaven i que havia generat el record d'aquests fets. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).
L'agressió nocturna a una nena de part del senyor Hyde.
Cal fer esment dels dibuixos d'en Dal, potser pseudònim de l'il·lustrador Valentí Castanys, que en aquesta època, de ben jove, començava a publicar en diverses revistes d'avantguarda, esportives i d'humor gràfic d'aquelles dècades del segle XX.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).
L'estranya casa del senyor Hyde. La seua signatura en un xec delatava una persona molt coneguda i respectada de la ciutat de Londres. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de març (ARCA).
La repulsió física: «mai no he vist un home que jo repel·lís en tanta de manera, i, talment, amb prou feines sé per què... No, no puc treure'n l'entrellat, no el puc descriure».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).
Lo testament de Jekyll a favor d'en Hyde que exaspera l'advocat. Primer perquè desconeixia qui era; ara per saber-ho. Volgué aclarir-ho amb lo Dr. Lanyon de Cavendish Square.
 
1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).
La coneixença de Jekyll de part del Dr. Lanyon fou torçada perquè aquest considerà una deriva intel·lectual les investigacions d'aquell. Però no havia sentit a parlar mai d'un Hyde, amic seu.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).
Lluny de calmar-se, la imaginació de l'advocat Utterson bullí tota la nit fins a la matinada.
 
1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).
Decidit a posar-li cara, Utterson s'acosta a totes hores a la vella casa el relat d'Enfield, a l'aguait del misteriós personatge: «—Si ell és el senyor Hyde, havia pensat, jo seré el senyor Cerca», escriu lo narrador en clar oxímoron nominal. Les llargues hores d'espera, a la fi, es veieren recompensades.  

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).
L'Utterson i Hyde «es contemplaren de fit a fit, l'un a l'altre, tot fixament, per uns quants segons». 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).
Però en Hyde s'esmuny dins la casa. L'advocat resta pensarós, i rumia que «l'home sembla amb prou feines humà. Quelcom de troglodític, direm?» Amb l'ànim feixuc, se'n va allà mateix a casa d'en Jekyll, a comentar-li la situació. No endebades, en Jekyll havia fet en Hyde hereu universal.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de maig (ARCA).
Lo Dr. Jekyll no hi era, és clar. Però el criat confirma que en Hyde té accés al laboratori del doctor i amo de la casa. «I l'advocat sortí cap a casa seva amb el cor ben feixuc». Dedueix que el seu vell amic Harry Jekyll es troba en algun contratemps, potser per causa de vells pecats de joventut. Decideix actuar per evitar que «si aquest Hyde sospita l'existència del testament, pot tenir impaciència d'heretar».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).
Les quatre pàgines d'aquest tercer lliurament no contingueren il·lustracions. 
L'advocat Utterson vol posar el seu amic Harry Jekyll sobre avís: sap realment a qui ha deixat en testament tota la seua fortuna?

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).
En Jekyll no vol ni sentir a parlar de modificar res de les seues últimes voluntats i tampoc no vol obrir cap conversa sobre el jove: «m'inspira, realment, un interès grandíssim, aquest pobre Hyde... un interès gran, molt gran, per aquest jove, i per si jo desapareixo, Utterson, desitjo que em prometeu que voldreu tractar-hi i recaptar-li sos drets». 
[Notem la forma verbal desapareixo, col·loquial, en lloc de la normativa desaparec. Potser fora hora de regularitzar aquesta primera persona dels verbs irregulars conèixer i parèixer i compostos, oi?].

L'assassinat de Carew, un crim londinenc de singular ferotgia comès per un Hyde desfermat d'ira, i que fou presenciat per una minyona que l'havia reconegut, canvià la situació de les coses.

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).
L'assassí havia deixat damunt del cadàver un sobre clos i segellat a nom de l'advocat. L'arma del crim era un bastó que ell mateix havia regalat temps fa al Dr. Jekyll. Los carrers londinens eren densos i embolcallats... de boira, és clar!

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juny (ARCA).
Juntament amb un oficial d'Scotland Yard, Utterson visita l'estatge de Hyde: «les cambres tenien tots els senyals d'haver estat saquejades suara, a tota pressa». Es confirmaven, doncs, les sospites sobre l'assassí. Ara només calia trobar-lo, però no era fàcil d'identificar: «en un punt concordaven, i era en el sentit obsessionant d'una deformitat impossible de dir amb la qual el fugitiu impressionava els que el veien».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juliol (ARCA).
Quart lliurament, tampoc amb il·lustracions. 
Utterson va a veure el Dr. Jekyll i és conduït al despatx a on aquest treballava. L'advocat no hi havia posat mai los peus. Jekyll li jura que «mai més se'n sentirà a parlar», d'en Hyde, «que ja he acabat amb ell en aquest món».

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juliol (ARCA).
La lletra rebuda pel Dr. Jekyll era signada per Eduard Hyde, a on confirma la fugida. L'advocat dedueix erròniamen que Hyde «es proposava matar-vos», i resta alleujat per la desaparició de l'assassí, fins que en marxar el majordom li nega haver rebut cap missiva aquell dia, contradient les paraules d'en Jekyll. Tornen les alarmes. 

1918. El cas singular del Dr. Jekyll i el senyor Hyde, R. L. Stevenson, 
trad. de Josep Carner, «D'Ací D'Allà», de juliol (ARCA).
L'advocat consulta amb son passant i home de confiança, el senyor Guest, què cal fer amb l'autògraf de l'assassí: comparat amb una nota del Dr. Jekyll, la semblança n'era òbvia. Utterson resta astorat i conclou que el seu amic és un «falsificador, per compte d'un assassí!». L'obra arriba al seu equador amb la confirmació de la maldat d'en Hyde i la total complicitat d'en Jekyll. No es construeix, doncs, sobre el suspens de la descoberta de l'autor de l'assassinat, sinó sobre la singular i inexplicable relació dependent del criminal Hyde amb l'honorable Jekyll, que sembla son encobridor de totes totes. A això s'hi dedicarà, doncs, tota la segona mitat de l'obra.

1963. The Nutty Professor (El professor guillat).
Amb l'histriònic Jerry Lewis de protagonista, és una adaptació lliure del clàssic anglès. Però en lloc de convertir-lo en un ésser execrable, el sèrum inventat del professor tímid i insegur Julius Kelp, el convertirà en Buddy Love, un home segur de si mateix i egocèntric. Hi ha, doncs, més enllà de l'objectiu de divertir l'espectador, certa crítica al culte del físic, la fama i l'ego masculí. De l'original, en conserva l’essència del doble jo, la transformació i les conseqüències de desafiar els límits morals i científics.

 




 


Posted by
Labels: ,